El Patronat de Turisme Costa Brava Girona ha posat en marxa el Club de Màrqueting de Turisme Esportiu. Mitjançant aquest òrgan, s’aglutinarà, s’estructurarà i es comercialitzarà l’oferta i els productes turístics específics esportius per tal d’incrementar la competitivitat i el prestigi de la destinació Costa Brava i Pirineu de Girona.
El Club de Turisme Esportiu es converteix en el desè club de màrqueting del Patronat de Turisme Costa Brava Girona coincidint amb l’any 2017, Any de la Bicicleta i la Sostenibilitat i la recent celebració de la primera edició de la Sea Otter Europe Costa Brava-Girona Bike Show. De moment, compta mb trenta-un socis. L’objectiu és potenciar el turisme esportiu com a producte que contribueix a la desestacionalització i a la diversificació de l’oferta d’activitats turístiques de la Costa Brava i el Pirineu de Girona.
Després d’haver viscut un dels junys més càlids dels últims anys, el mes s’acaba amb una tongada intensa de pluges al Baix Empordà i una calamarsada que ha tenyit de blanc alguns pobles i carreteres de l’Alt Empordà. De fet, és allà on la descarregada ha estat més intensa, fins al punt que en pobles com Cadaqués, la crescuda de la riera i la seva desembocadura al mar, ha tenyit l’aigua amb els sediments que n’han baixat.
Tot i que ha estat en forma d’aigua, al Baix Empordà hi han caigut més de 20 litres en només mitja hora.
La previsió per a les properes hores, apunta a una desaparició de les tempestes i a baixada notable de temperatures per acomiadar el mes de juny.
1 de 9
La tempesta que s'acosta, des de Sa Riera / Marc Clapés
La tempesta a l'Estartit / Sergi Garcia
Els sediments de la riera de Cadaquíes, que han entrat al mar
Pedregada a Garriguella.
Foto via @robertt_96
La platja de Griells a l'Estartit / Sergi Garcia
La tempesta que s'acosta des del nord / Foto via @e_sagrera
El segon disc de Benjamin Clementine es dirà I Tell A Fly i arribarà el 15 de setembre. Després de l’estrena de Phantom Of Aleppoville, ara ha compartit una nova peça, God Save the Jungle.
L’artista actuarà d’aquí a pocs dies al festival Cruïlla a Barcelona.
Tracklist I Tell A Fly
Farewell Sonata
God Save The Jungle
Better Sorry Than A Safe
Phantom Of Aleppoville
Paris Cor Blimey
Jupiter
Ode From Joyce
One Awkward Fish
By The Ports Of Europe
Quintessence
Ave Dreamer
El Consell Comarcal del Baix Empordà ha presentat el pla d’accessibilitat turística per posar en valor la comarca com a destinació turística accessible. El pla està pensat per a persones que tenen algun tipus de discapacitat, i no només contempla la supressió de barreres arquitectòniques, sinó també impediments sensorials, físics i intel·lectuals. El consell comarcal assegura també que cal tenir presents les necessitats en accessibilitat d’altres tipus de turisme com el familiar o la gent gran.
El projecte vol millorar tant espais públics com privats que formen part de l’oferta turística del Baix Empordà, com per exemple, oficines de turisme, espais naturals, recursos culturals, empreses d’allotjament o restaurants. Per això, faran una diagnosi per conèixer el grau d’accessibilitat turística amb el qual es compta al Baix Empordà. S’utilitzarà el web www.empordaaccessible.com com a eina de gestió per a la recollida de dades de la diagnosi. També, durant el proper mes d’octubre es formarà a tècnics i professionals en aquesta matèria. Finalment, es publicarà un anual de bones pràctiques que permetrà aplicar eines metodològiques per conèixer les condicions d’accessibilitat i poder millorar-les.
Per tirar endavant el projecte, el Consell Comarcal del Baix Empordà se suma amb l’Agència Catalana de Turisme i el Patronat de Turisme Costa Brava Girona.
Un mes i mig després del ciberatac de Wannacry, que va posar contra les cordes a centenars d’empreses i multinacionals a tot el món, els pirates informàtics han tornat a actuar a nivell global contra organismes públics i privats.
Segons el Centre Criptològic Nacional, adscrit al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), un nou virus de tipus ransomware -que segresta la informació dels equips i només la torna a canvi d’un rescat- hauria atacat de nou diversos sistemes informàtics a tot el món.
De moment, la llista d’afectats és d’almenys 80 empreses de diversos sectors localitzades en països com el Regne Unit, Estats Units, França , Rússia, Espanya, Índia i Ucraïna.
Arriba la funció d’anul·lació de missatges de Whatsapp
Parlem ara de Whatsapp. Perquè toca familiaritzar-se amb una nova funció: ‘anul·lar’. Com ja s’havia previst des de fa diversos mesos, es tracta d’una nova forma d’esborrar missatges de l’app de missatgeria.
Els desenvolupadors de WhatsApp han explicat en detall al seu web oficial com funciona l’anul·lació de missatges però encara no han posat data de llançament. Sigui com sigui, un cop arribi l’actualització que ho implementi, en prémer sobre un missatge, apareixerà l’opció d’anul·lar. Després de seleccionar-la i confirmar, el text enviat serà substituït per una fórmula fixa: «Aquest missatge va ser anul·lat».
Per poder anul·lar un missatge amb èxit, hauran d’haver passat menys de 5 minuts des del seu enviament original. Si el missatge s’ha esborrat amb èxit, no es rebrà una notificació del canvi que s’ha realitzat.
És important tenir en compte que, per poder esborrar un missatge del tot, les dues persones que estan parlant per WhatsApp han de tenir la mateixa versió de l’aplicació.
Whatsapp ja és una de les principals eines de consum d’informació
I més WhatsApp, perquè l’app s’ha convertit en una de les principals eines per al consum d’informació a nivell mundial, segons indica un nou estudi dut a terme per Reuters Institute for the Study of Journalism i que cobreix en total 34 països de tot el món.
La xifra d’ús oscil·la àmpliament de país a país, però la seva rellevància en zones en desenvolupament és crucial. Així, mentre que als EUA i al Regne Unit només un 3% i un 5% de les notícies es consumeixen des de WhatsApp, en països com Malàisia aquesta xifres ascendeix fins al 50%.
És per això que l’app de missatgeria ha avançat a Twitter com a plataforma per estar al dia del que passa. Per altra part, Facebook i YouTube segueixen sent les principals fonts de consum d’informació del món i només dos països, Japó i Corea del Sud, no tenen a Facebook com a principal plataforma, ja que en el primer es consumeix més YouTube i en el segon triomfa més Kakao Talk, una xarxa social local.
L’informe destaca una lleu alteració en com es consumeix informació al món, ja que sembla que molts usuaris prefereixen compartir i comentar de forma privada i en xats amb grups reduïts de persones el que passa en el dia a dia.
Google deixarà de «llegir» els teus mails
Google ha anunciat que d’aquí a final d’any deixarà de «llegir» el contingut dels mails de Gmail. Diane Green, responsable de tots els productes de Google Cloud, ho ha anunciat en el bloc oficial de la companyia. En lloc de fer servir Gmail per oferir anuncis d’Adwords, Google utilitzarà l’historial de recerques, el de navegació (si es fa servir Chrome), els vídeos vistos a YouTube, la localització del mòbil o els anuncis en què es fa clic.
El 2013 Microsoft, va fer una campanya contra els de Mountain View centrada en aquest aspecte. La va titular «Google llegeix les teves cartes d’amor», una apel·lació a la privacitat que no va acabar de prosperar.
Augment de l’ús de les xarxes socials durant l’estiu
Espanya és, juntament amb Singapur, el país que més smartphones té per cada habitant, segons un estudi de la plataforma Back Market. Per tant, no és de sorprendre que, segons publica Adglow, el telèfon intel·ligent és el dispositiu des del qual el 89% de la població es connecta a Internet durant l’estiu, seguit de la tablet amb un 28%.
En general, mirem el mòbil entre 11 i 50 vegades al dia, motiu pel qual el 83% dels espanyols considera que el telèfon intel·ligent és l’accessori més important de les seves vacances. Un 18% dels espanyols afirma que el primer que fica en el seu equipatge és el telèfon mòbil.
Per altra banda, la càmera de fotos ha quedat gairebé desbancada i més de la meitat dels espanyols utilitza el mòbil o la tablet per fer fotos. Les vendes de càmeres de fotos han caigut un 70% des de 2010.
Google té previst presentar un ordinador quàntic a finals d’any
Google vol liderar el desenvolupament d’ordinadors quàntics i està preparat per construir el primer xip amb 49 qubits, una xifra rècord en la computació quàntica. Fins al moment, només havien pogut fer assajos precisos amb un 20 qubits, que és el més potent en funcionament actualment.
Si tot va bé, Google anunciarà la creació del xip de 49 qubits a finals de 2017. Un ordinador amb aquest cervell seria capaç de fer càlculs que excedeixen del tot les capacitats lògiques i de càlcul d’un ordinador convencional.
És una meta ambiciosa que ja havien previst en una publicació del juliol de l’any passat, però que sembla que ara sí podran complir.
Snapchat incorpora una funció de geolocalització de contactes
Snapchat ha llençat fa poc una nova funció anomenada Snap Map i que, com el seu nom indica, serveix per localitzar contactes en un mapa, de manera que si un amic està pujant fotos al seu compte, pots saber des d’on ho està fent i sumar-te si no estàs massa lluny.
El més interessant de Snap Map és la tecnologia que fa servir, que està basada completament en Zenly, una app per la qual snapchat ha pagat entre 220 i 310 milions d’euros el passat mes de maig, segons ha pogut saber la publicació TechCrunch.
Després dels fracassos de Man of steel, Batman v Superman i Escuadrón suicida, l’univers cinematogràfic de DC només se salvava per les recaptacions obtingudes per aquestes pel·lícules, tot i la seva poca qualitat. L’èxit de les futures implicava fer una pel·lícula decent abans que s’enfonsés tot. Confiar la construcció d’aquest univers cinematogràfic a Zack Snyder va un error monumental. Per sort, Wonder Woman va majoritàriament per la seva banda i ha esdevingut una pel·lícula coherent, ben escrita i amb personatges que realment t’hi arribes a implicar. Wonder Woman no serà cap referent del gènere superheroic tal i com afirmen alguns exagerats, de fet té moltes coses que no funcionen, però sense cap mena de dubte és un primer pas molt important per DC i marca el camí pel qual cal continuar.
D’entrada vull aclarir que desconec completament el personatge de Wonder Woman dels còmics. Mai m’ha interessat i diria que no n’he llegit cap còmic més enllà de les seves aparicions al cantó de Superman i Batman. La meva única referència és la cinematogràfica, així que estic lliure de qualsevol perjudici o comparació que pugui fer del còmic. També avanço que la pel·lícula tampoc ha fet que em llenci a la llibreria a comprar les seves històries. Tot i que la pel·lícula m’ha agradat, el personatge em desperta el mateix que tenia abans.
El primer que em va agradar a la pel·lícula va ser la lluminositat inicial, que no havíem vist en les anteriors pel·lícules de l’univers. Themyscira és un indret paradisíac governat per les amazones. Tot i lallum, aquesta part és la més fluixa de la pel·lícula perquè a part de Diana, la resta de personatges responen a clixés i dóna entendre que les amazones tenen vides molt avorrides. Només es dediquen a entrenar-se durant segles per lluitar algun dia contra Ares, el Déu de la guerra. Sembla que el pressupost no els arribava per explicar i enriquir Themyscira, que es percep com molt pobre. Sort que allí arriba una de les grans alegries de la pel·lícula que és Steve Trevor (Chris Pine), que esdevindrà l’interès amorós de la princesa Diana. Pine es convertirà en el rei de la festa i establirà una bonica relació amb Gal Gadot. La seva relació funciona i aprofita bé la candidesa de Wonder Woman per donar química a la relació amb bones dosis d’humor. L’humor funciona i és introduït per primera vegada, i amb encert, a les pel·lícules de DC, més enllà sobre acudits involuntaris de noms de mares de superherois.
La millor part de la pel·lícula és veure a Wonder Woman en el món dels humans durant la Gran Guerra, tot i que moltes vegades sembla que ens trobem a la IIa Guerra Mundial. Olora que s’ha canviat de guerra perquè la pel·lícula s’assembli menys a Capitán América: El primer Vengador, tot i que no pot evitar semblar-s’hi. Els dolents no deixen de ser succedanis de Cràneo Rojo i Armin Zola, l’equip d’Steve Trevor són la versió DC de Los Comandos Aulladores, així com l’escena de l’avió al final, ens retrotrau immediatament al final d’aquella pel·lícula. Wonder Woman agafa l’esquelet de Capitán América: El primer Vengador i hi barreja elements vistos a la primera de Thor.
Sobre l’elecció de Gal Gadot, res a dir. L’actriu ho fa la mar de bé, i personalment ni he pensat que hauria d’estar més musculada ni que hauria d’omplir més pit, com se li ha criticat en alguns sectors. Vista la pel·lícula, això no té gens d’importància i trenca tòpics, cosa que no està malament.
La millor part de la pel·lícula està en el tram central, quan Diana que trenca les línies enemigues en el front i en l’alliberació del poble. L’únic que no m’ha agradat d’aquest fragment és quan la directora Patty Jenkins juga a assemblar-se a Zack Snyder i fa servir una innecessària càmera lenta i la música de Batman v Superman. No calia perquè trenca amb el classicisme que fins aleshores havia fet gala la pel·lícula.
El que no m’ha agradat gens de la pel·lícula és l’últim terç. I aviso que vaig amb spoliers. És aquí quan el film es contradiu amb la candidesa de Diana quan mata a sang freda a un dels personatges sense pensar en cap altra solució. Això trenca amb la definició del concepte clàssic d’heroi dels còmics. Tot i que ho podem justificar en el context de la pel·lícula si pensem que ha estat criada per matar aquest personatge. Però en un univers en què Superman trenca colls i Batman mata amb una metralladora, no sé si pensaven en justificar-ho o això ja és normal. Tampoc entenc que la pel·lícula ens intenti ocultar tota l’estona la identitat d’Ares. Jo ja sabia qui era perquè Warner ho havia anunciat per tot arreu. Quin sentit té? Quan es revela que David Thewlis és Ares no té cap emoció. Molt malament Warner per fer un flac favor a la pel·lícula amb el seu màrqueting. Però és que a més Thewlis, no dóna la talla com a Ares, tot i ser un molt bon actor. És estrany.
Pel que fa al combat final, queda molt deslluït per un CGI més televisiu que cinematogràfic. Si fins aquell moment els efectes especials eren justets (els salts de Wonder Woman es noten els efectes especials), en la batalla final no s’aguanten. La veritat és que el pobre Thewlis, entre els efectes especials i una fotografia que copia a Snyder, sembla un Leonidas vingut a menys.
Tot i aquest últim terç molt fluix, no m’ha espatllat la pel·lícula perquè fins aleshores m’ha funcionat molt bé. I la veritat és que el sacrifici de Trevor m’ha arribat a emocionar.
Menció a part pel doblatge en castellà que és, per dir-ho amb suavitat, lamentable. Del pitjor que he escoltat en molt de temps. La pròpia Gal Gadot, Connie Nielsen i Danny Huston els han posat unes veus que no encaixen i es nota moltíssim que estan doblades, que contrasten amb els doblatges ben fets, com és el de Chris Pine. No sé si la vaga de dobladors ha afectat en alguna cosa, però és innegable que el resultat final se’n ressent negativament.
Tot i les seves errades, el guió de Wonder Woman segueix una coherència interna i no és el despropòsit sense sentit de Batman v Superman o Escuadrón suicida. Tot i que caldria preguntar-se, si Wonder Woman va acabar amb la guerra carregant-se a Ares, com és que es va produir la IIa Guerra Mundial que va ser molt pitjor?
Wonder Woman no és una pel·lícula perfecta, però és un primer pas per començar a fer les coses bé, tot i que encara cal millorar molt. Malgrat els seus defectes, és recomanable, entretinguda i amb una parella protagonista que funciona fantàsticament bé.
