Gru 3. El meu dolent preferit

Després de dues entregues d’èxit estrenades el 2010 i 2013 i un spin-off, Els minions, del 2015 que va recaptar més de 1.100 milions de dòlars arreu del món, era obligat que Illumination continués la saga. Repeteixen els directors de la franquícia, Pierre Coffin i Kyle Balda i també els guionistes, Paul i Ken Daurio. 
En aquesta ocasió, Gru, la seva família i els minions s’hauran d’enfrontar a Balthazar Bratt, un dolent, ex-estrella infantil de la tele, disposat a recuperar la fama a qualsevol preu. Balthazar s’ha especialitzat a cometre robatoris impossibles. Per altra banda, reapareix Dru, el germà bessó de Gru, amb el qual tindrà una forta rivalitat.
La pel·lícula aprofita la tan de moda nostàlgia dels anys 80 per construir un divertit malvat amb ombreres que sembla recent sortit d’una discoteca de l’època. Això li dóna a Gru 3 la ocasió d’utilitzar temes musicals i referents que els petits no entendran, però que els pares que hagin crescut en aquella època caçaran al vol. Una jugada molt intel·ligent per part de la productora per assegurar-se l’aprovació de petits i grans.
La família de Gru ha crescut amb les pel·lícules. A més de les tres nenes presentades a la primera pel·lícula, s’hi afegeix la seva parella, presentada a la segona part i per si això no era suficient, a la tercera s’incorpora el germà perdut a l’equació. Gru és un personatge que funciona millor en solitari, envoltat dels minions i no pas amb un excés de secundaris. Això li fa perdre part del seu encant. Pel que fa als minions, com la resta de la pel·lícula, tampoc aporten res de nou i ofereixen tot allò que s’espera d’ells.
Malgrat tot, Gru 3 funciona perquè sap quina és la fórmula que l’espectador demana i això és exactament el que ofereix. Tot plegat a un ritme frenètic i una durada correcte que no s’allarga innecessàriament. Per la qual cosa no dóna temps a avorrir-se pel seu ritme trepidant. 
La saga s’ha establert en una zona de confort en la qual dóna al públic allò que vol, però que ja no ens ofereix sorpreses, ni tampoc és el producte fresc que va ser a la primera. Tot i la sensació d’haver passat una estona entretinguda, no pots oblidar que tot plegat era més divertit quan Gru era dolent. Gru 3 triomfarà, però dóna una primera senyal de desgast i caldrà pensar en un escenari nou perquè la saga no acabi com Ice Age o Shrek.

Jordi Martori: «No es tracta de sortir de la crisi, es tracta de les condicions en les que viuen algunes persones»

Jordi Martori, coordinador de la Creu Roja a les comarques gironines

La Creu Roja Girona ha donat ajudes urgents per cobrir necessitats bàsiques a 2.124 persones de les comarques gironines durant el 2016. Són ajudes per pagar subministraments, per comprar bolquers, ulleres o per adquirir material escolar. L’any passat es va doblar en només un any la demanda de certes ajudes, com ara per pagar el lloguer o rebuts de llum, aigua i gas.

Casal d’estiu

Aixeca’t, Nil! Que et llevis t’he dit! Pren-te ràpid el Cola-cao i puja al cotxe. Falten 5 minuts per les 9h i encara no t’he pogut deixar al Casalet…sembla mentida que sempre em facis córrer. T’he dit mil vegades que no pots mirar, com nosaltres, House of Cards fins a les 12 de la nit…però tu ni cas. Recorda posar-te a la bossa una tovallola, que ahir us van dir que després del bàsquet i de jugar a voley, us ruixarien amb la manguera.

Què dius d’en Dani? Que ell fa casalet de vela? Home, doncs clar, el seu pare treballa de pescador a Palamós i s’ho poden permetre. Què dius, que passes moltes hores al casalet? Doncs les mateixes que em passo jo a la feina i no em queixo! Bueno…em queixo poc.

A mi, Nil, de petit, m’hauria encantat passar-me sis hores al dia fent futbol, badminton i bàsquet tots els dies de la setmana. Només has de veure qui guanya més pasta en aquest país, fill: els esportistes. Això és així.

I ara què dius? Que voldries llegir Harry Potter? Sí, home, si no tens temps ni per prendre el got del llet a la nit i et posaràs a llegir…au, passa, va i no emprenyis. Que som l’estiu i t’ho estàs passant la mar de bé.

L’àvia de la cua

Per com ho tinc de prop de casa, no sóc dels que surt un dia a fer la compra de la setmana i quan necessito res, vaig a la botiga i compro el que necessito. Hi ha una senyora, però que em té malalt. Me la trobo sovint i cada vegada porta un carro que sembla que contingui aliments per a tot un menjador d’una casa de colònies en temporada alta.

La primera vegada que hi vaig coincidir a la cua, ella era darrera meu. Quan es va obrir una segona caixa i la Gladis va cridar «passen por la otra caja por orden de cola», la pècora en qüestió es va colar directament (i a més ho va admetre així) tot posant damunt la cinta tota aquella panera de nadal que portava al carretó, mentre jo m’ho mirava amb cara d’imbècil i un únic paquet de pernil dolç a la mà.

La segona vegada que la vaig trobar, la dona va agafar un lloc a la cua i mentre anava dient a la persona que esperava entre ella i jo, que aquell era el seu lloc i que «ara tornava», anava fent viatges dels prestatges a la caixa i ahir, dia 4 de juliol del 2017 encara va fer un pas més. La mala bèstia va col·locar el carretó en un lloc de la cua, li va demanar a la noia que tenia al darrere si li podia moure mentre ella anava a buscar una cosa que s’havia deixat i va fer un total de 17 viatges. Ho sé perquè els vaig comptar.

Conscient que jo me la mirava amb cara de gos amb ganes de saltar a matar, em va mirar inquisitivament i em va dir «ja fa estona que sóc a la cua jo». Com a llop que espera la lluna plena per sortir a atacar el ramat de xais, vaig respondre amb la veu més greu, seca, contundent i a l’hora reposada, que era una senyora (com a descripció de gènere, no pas com a adjectiu) mal educada i que el proper dia que fes una altra trampa com aquella en presència meva, li agafaria tots els productes que anava portant al carretó, els hi trauria i els portaria al seu prestatge original i a veure qui es cansava primer, si ella de putejar els que fèiem cua disciplinadament, o ella de fer-nos la putada.

Acte seguit em va mirar i em va etzibar que era un jove molt mal educat, per no respectar una senyora gran. Li vaig respondre amb una mirada gèlida i fent ús de la meva més sonora veu li vaig dir: No s’equivoqui, no sóc pas tan jove.

I seguidament va començar a posar els seu productes sobre la cinta de la caixa de la Gladis

El temps 05-07-2017

Avui seguim amb temps assolellat i amb temperatures que tenen tendència a l’alça amb 30º de màxima i 16º de mínima.

Dijous començarem a tenir un dia més ennuvolat i això és un avançament del front que ens creuarà el divendres i que ens portarà alguns ruixats.

 

Nova edició del Festival Internacional de Torre Maria a la Bisbal

Nova edició del Festival Internacional de Torre Maria a la Bisbal

Aquest estiu tornen els concerts als jardins de Torre Maria, a la Bisbal d’Empordà. L’associació cultural Indivendres organitza el Festival Internacional de Torre Maria, un cicle amb quatre nits de música en viu. Aquesta nit, doncs, podrem gaudir de Seward més Olympic Flame a les vuit del vespre. Tots els concerts són a la fresca i tenen entrada lliure. El servei de restauració va a càrrec de El Bouquet.

El Beatles Weekend torna a l’Estartit

El Beatles Weekend és un referent en el món de The Beatles que torna un any més a l’Estartit. Amb una amplia diversitat de propostes, el Beatles Weekend és una data ineludible al calendari ‘beatlemaníac’ internacional. Per això, des d’ahir 4 de juliol i fins demà dia 6, es projectarà el Beatles Film Festival a la sala d’actes de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de l’Estartit de set de la tarda a nou del vespre.

La pesca a bord de “l’Estrella Polar” a la Mostra Internacional de Cinema etnològic

 Avui s’estrena el documental La pesca a bord de “l’Estrella Polar dirigit per Francesc Vallrubí a les vuit del vespre al Museu de la Pesca de Palamós. S’emmarca a dins la Mostra Internacional de Cinema etnològic. Totalment gratuït.