L’Ajuntament de Palafrugell es posa al costat de les associacions de veïns i amics de Tamariu i de Calella, molestes pels canvis en l’abalisament i les zones de banyistes realitzats des de Capitania Marítima de Palamós. El consistori considera que en l’anterior sistema d’ordenament no hi va haver mai «cap problema» i que ara, amb els canvis, es poden generar situacions «no volgudes». Per aquest motiu, espera reconduir aquest tema amb una reunió prevista per aquest dimecres amb Capitania Marítima de Palamós.
Seguint les noves prescripcions, d’obligat compliment, alguns espais de les cales de Calella de Palafrugell i Tamariu, han vist alterats la seva distribució i el seu sistema d’abalisament. El canvi de sistema d’abalisament representa una separació més gran entre les boies i que aquestes no estiguin acordonades entre elles. Les entitats denuncien que això fa que els banyistes puguin confondre’s i travessar, per desconeixement, l’espai amb les barques amb el perill que aquest fet comporta.
A més, consideren que l’absència de la cordada de flotadors també suposa un risc addicional per a les persones amb mobilitat reduïda, d’avançada edat i pels menors. Jordi Miracle és el president de l’Associació de Veïns i Amics de Tamariu:
Concretament a Tamariu, l’Associació de Veïns i Amics ha recollit 500 signatures contra la nova ordenació i abalisament de la badia. A tot això cal afegir la preocupació per la nova ubicació del varador de les barques que, en cas de temporal, podria obstaculitzar la retirada de les barques de la platja.
A Calella, diversos banyistes ha convocat aquest diumenge un bany multitudinari al racó desprotegit de la platja del Canadell, com a protesta per aquesta situació.
El Tribunal Suprem ha condemnat l’entitat ecologista IAEDEN-Salvem l’Empordà a pagar 17.600 euros dels costos judicials pels diferents recursos que ha presentat contra la MAT i que ha perdut.
Es tracta dels procediments iniciats contra el ramal entre Riudarenes i Santa Coloma de Farners, contra la subestació de Santa Llogaia i contra el tram aeri entre Bescanó i Santa Llogaia. Els ecologistes al·legaven, entre d’altres, que l’estudi d’impacte ambiental presentat no s’ajustava a la realitat, que no hi havia propostes alternatives i que es va vulnerar el dret de participació ciutadana.
Els ecologistes denuncien que aquests imports suposen una tercera part del seu pressupost anual i han endegat una campanya sota el lema ‘La justícia ens reMATa!‘, a través de la qual volen recollir fons per fer-hi front.
Com a gent de bona casa que som, aquestes vacances a Ràdio Capital traslladem la programació a la nostra «residència d’estiu particular», situada a l’edifici «El Mercantil» de Palafrugell.
Per això, hem instal·lat un set de ràdio des d’on hi emetrem la versió d’estiu del Supermatí (de dl. a dv. de 09 a 12) que conduirà en Marc Clapés. Des d’allà mateix també s’hi emetran i enregistraran diversos programes i entrevistes per a la seva difusió a través de la ràdio o del portal de notícies de Ràdio Capital.
Dissenyat per la interiorista Alba Cunillera i amb àmplies finestres a peu de carrer, l’estudi serà visible des de la Plaça Nova i tothom qui ho desitgi podrà entrar-hi per assistir a l’emissió de programes de ràdio en directe.
Sobre l’edifici «El Mercantil»
L’edifici de l’antic Cercle Mercantil data del segle XIX. El 29 de juliol de 1877 va ser aprovat per l’ajuntament el projecte d’obra presentat el dia anterior i signat per Josep Ferrer i Bataller, mestre d’obres local; el propietari era J. Peya. L’edifici va ser la seu de diferents casinos i cafès.
El Cercle Mercantil es va fundar el 21 de maig de 1904 de mans d’un grup de palafrugellencs de l’alta burgesia que decidiren obrir un casino selecte per a la classe benestant del poble.
Està situat al costat del Centre Fraternal que data del 1878 i amb el qual forma un conjunt unitari. El Cercle Mercantil és el Casino dels senyors, en contraposició al seu veí, el Centre Fraternal de gent treballadora, de la mateixa època i estil.
El 1916, amb la presidència de Francesc Sagrera, es suprimeix la quota d’entrada i s’inicia una obertura social (comerciants, mecànics) que continuarà fins a la Guerra Civil Espanyola. El contracte d’arrendament finalitzà el maig de 1989 i el propietari decidí no renovar-lo. El juny de 1990 i durant els següents mesos la societat es va instal·lar en una sala annexa al cafè del núm. 19 del carrer de la Rajola. Actualment no s’ha dissolt, però no té seu ni activitat.
Finalment, adquirit l’edifici del Mercantil per l’Ajuntament de Palafrugell, l’any 2009 s’hi van dur a terme obres de rehabilitació
L’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro incrementa la dotació econòmica del Premi Jordi Comas de Recerca Local. En las seva sisena edició, passa dels 3.000 euros a 4.500. El concurs premia el millor projecte inèdit d’investigació que pugui convertir-se posteriorment en un treball de recerca sobre Castell-Platja d’Aro i s’Agaró, en qualsevol àmbit. Les propostes es poden lliurar fins al 31 d’octubre. El veredicte del jurat es farà públic el 17 de desembre i el treball final s’haurà d’entregar el desembre de 2018. A més, els treballs no premiats passaran a formar part d’una borsa de projectes, per tal que puguin ser valorats en les futures edicions. Això reduirà el risc que el guardó quedi desert, com l’any passat.
Font: Ministeri d’Hisenda i Funció Pública
*En alguns municipis, la xifra d’endeutament és 0, tot i que poden tenir un deute entre els 0 i els 1.000 euros. Les xifres proporcionades pel ministeri arrodoneixen als milers i per això pot existir aquesta variació
Cada any, el ministeri d’Hisenda publica les dades del deute de les entitats locals al tancament de l’any anterior. És a dir, al 31 de desembre. És el deute que tenen els ajuntaments amb entitats de crèdit com bancs, caixes, cooperatives de crèdit, i les emissions de deute públic.
L’anàlisi d’aquestes dades adaptat a l’Empordà demostra que els municipis empordanesos tenen un milió i mig d’euros de mitjana, i que el municipi més endeutat, tant de l’Alt com el Baix Empordà és Figueres, que té un deute de 26.927.000 euros. El segueix Castell-Platja d’Aro, amb 22.794.000 euros, que esdevé el municipi més endeutat del Baix Empordà.
Sis municipis amb més de 10 milions d’euros de deute
Hi ha sis municipis que tenen més de 10 milions d’euros de deute. Figueres i Castell-Platja d’Aro superen els 20 milions, i a una gran distància els segueixen Castelló d’Empúries, 11.649.000 euros, i Torroella, Palamós i Roses amb al voltant de 10 milions d’euros de deute.
Al Baix Empordà, la capital, la Bisbal, té un deute de 4.645.000 euros, mentre que el municipi més poblat de la comarca, Palafrugell, en té 7 milions tres-cents mil.
Els municipis no endeutats
La Selva de Mar és el primer municipi del rànquing que té un deute inferior al milió d’euros. A partir d’aquí, hi ha 82 dels 104 municipis que tenen un deute que no arriba a aquesta xifra. És a dir, una majoria del 79% dels municipis no arriben al milió.
La llista dels municipis que no estan gens endeutats, o que els deutes dels quals és inferior a mil euros, és més curta i la componen 17 pobles: Ullastret, Torrent, Fontanilles, Gualta, Palau-sator, Mont-ras, Bellcaire d’Empordà, Borrassà, Cabanelles, Capmany, Espolla, Garrigàs, Palau de Santa Eulàlia, Pedret i Marzà, Vilabertran, Vilamalla i Vilaür.
El Baix, més endeutat que l’Alt
La mitjana de l’endeutament al conjunt dels municipis empordanesos és d’aproximadament un milió i mig d’euros. Ara bé, a l’Alt Empordà, el deute és de 1.100.000€ de mitjana a cada poble, aproximadament. És a dir, per sota de la mitjana. Per sobre, el Baix Empordà, amb els seus 2 milions dos-cents mil euros de mitjana per municipi. Val a dir que l’Alt Empordà té aproximadament el doble de pobles que el Baix. Aquesta dispersió en municipis petits fa que la majoria no necessitin grans endeutaments.
Els més grans i els més petits
El poble amb menys habitants del Baix Empordà, Fontanilles, té un deute de 0 euros aproximadament. Mentrestant, el poble més petit de l’Alt Empordà, La Vajol, té un deute de 10.000 euros.
El municipi més poblat de l’Alt Empordà, Figueres, deu 26.927.000 euros, i el més gran del Baix Empordà deu 7.392.000 euros.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.