3 anys després del seu debut, Vance Joy torna al panorama musical amb Lay It On Me, l’avançament del seu segon disc, que arribarà al llarg de l’any.
El cantautor australià es va fer molt popular gràcies a Riptide.
L’Hospital de Palamós va obrir al març un projecte de voluntariat amb l’objectiu de donar suport als menors i a les seves famílie, i des de llavors 650 nens i nenes ja hi han passat. S’anomena «Espai Rialles», i consisteix en un espai on els infants hi trobaran una biblioteca, un racó infantil amb joguines i una part de cinema per visionar peces multimèdia. A més a més, també es faran tallers de manualitats i festes temàtiques, com el Nadal, Sant Jordi, la castanyada, etc. D’altra banda, s’organitzaran activitats dirigides, dinàmiques de grup i activitats diverses per decorar l’aula i el passadís de la cinquena planta, on es troba l’Espai Rialles.
L’Ajuntament de Palafrugell i la Capitania Marítima de Palamós han acordat que el consistori col·loqui elements d’unió entre les boies distribuïdes de forma perpendicular a la costa. També es procedirà a instal·lar d’unes “línies de vida”, que permeten el descans dels banyistes. Al mateix temps, Capitania Marítima ha près el compromís de realitzar un control per part de la patrullera costera de la Guàrdia Civil per vigilar la zona.
L’Ajuntament de Palafrugell segueix mostrant el suport a les inquietuds manifestades per les Associacions de Veïns i Amics de Tamariu i de Calella de Palafrugell respecte als canvis d’abalisament respecte a la situació de temporades anteriors. Els veïns i usuaris, de fet, no estan convençuts amb aquests canvis, i asseguren que busquen tornar a l’ordenació original. El president de l’associació de Calella, Francesc Vaqué, denuncia que amb les noves cordes els banyistes puguin confondre’s i travessar, per desconeixement, l’espai amb les barques:
Un informe de la Capitania Marítima de Palamós havia decidit el passat mes d’abril un nou estacionament de les barques que feia canviar l’espai dels banyistes. La Capitania defensa que les cordes impedien el pas d’una embarcació en cas d’emergència. Els veïns es queixen que aquests canvis són perillosos pels usuaris perquè desconeixen la separació amb la zona de les barques. A més, consideren que el nou estacionament és una “ratera” en cas de temporal perquè costa molt temps apartar les barques.
Diversos banyistes han programat per aquest diumenge un bany multitudinari al racó desprotegit de la platja del Canadell, com a protesta per aquesta situació.
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha licitat les obres de recuperació de sistemes dunars a les platges de Torroella de Montgrí i Pals, a més de les de Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador, a l’Alt Empordà. Les obres, amb un pressupost de mig milió d’euros, pretenen frenar la degradació de les dunes, i indirectament de la seva flora i fauna. També vol eliminar les espècies invasores i recuperar els hàbitats dunars reforçant la vegetació autòctona.
Per fer-ho, s’acordonaran les dunes per dissuadir el pas de les persones i s’executaran mesures de gestió tova per afavorir la recuperació morfològica, com ara col·locar trampes de sediments o eliminar els elements que estiguin afavorint l’erosió per causa del vent. Finalment, es realitzarà un transport de sediments en els casos necessaris i es plantarà vegetació autòctona per recuperar o reforçar els hàbitats. El projecte inclou la instal·lació de senyalització informativa.
La construcció de cases als voltants de les dunes, l’afluència massiva d’usuaris a les platges i la circulació de vehicles són alguns dels factors que al llarg dels anys han contribuït a degradar aquestes dunes.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ja havia anunciat aquest pla en el Parlament de Catalunya arran d’una pregunta del grup de Catalunya Sí Que es Pot sobre una tala d’arbres a Pals.
Objectiu de la UE: acabar amb la obscolescència programada
El proper objectiu d’Europa per al mercat de l’electrònica de consum és acabar amb l’obsolescència programada. El Parlament Europeu ha demanat a la Comissió que treballi al costat de les diferents marques d’electrònica i informàtica per assegurar que els consumidors europeus puguin reparar els seus dispositius de forma senzilla en qualsevol proveïdor i no només en els escollits per les diferents empreses.
Tot i que de moment es tracta només d’una petició per explorar la situació del mercat, aquesta nova estratègia podria tenir conseqüències importants. Entre les recomanacions del parlament figuren, per exemple, exigir als fabricants que permetin extreure i canviar de forma senzilla les bateries dels productes d’electrònica, la creació d’una etiqueta europea que identifiqui productes de fàcil reparació o ampliar els períodes de garantia si els productes passen més d’un mes al taller.
Atac hacker a un central nuclear nord-americana
L’FBI i el Departament de Seguretat Nacional dels Estats Units han detectat bretxes en la seguretat informàtica a les centrals nuclears d’Estats Units que els ciberdelinqüents han aprofitat per penetrar en els sistemes informàtics de les empreses operadores d’aquestes infraestructures crítiques.
Segons ha informat el New York Times, els pirates informàtics porten accedint a les computadores de les centrals des del passat mes de maig. Una activitat delictiva que les autoritats nord-americanes van començar a detectar la setmana passada en els ordinadors de la Wolf Creek Nuclear Operating Corporation, que gestiona una planta nuclear a la localitat de Burlington, a l’estat de Kansas.
Un cop detectada la fuita de seguretat per consultors en seguretat, l’assumpte va caure en mans de l’FBI i el Departament de Seguretat Nacional dels EUA que han elaborat un informe al qual ha tingut accés el rotatiu novaiorquès.
L’amenaça ha donat lloc a l’activació d’una alerta de seguretat ambar, la segona més alta en els Estats Units, amb una investigació en curs ja que l’informe dels organismes de seguretat nord-americans no precisa si l’accés als sistemes informàtics de la planta nuclear responen a una operació d’espionatge industrial o si, per contra, es tracta d’un intent de sabotatge.
L’últim atac global no buscava diners, sinó destruir informació
L’últim atac amb ransomware que ha posat contra les cordes a més de 2.000 equips en organitzacions de tot el món va ser programat amb la intenció de fer el major dany possible als equips infectats, no per aconseguir un rescat per la informació segrestada. Es tracta d’un gir poc habitual en els virus de tipus ransomware, que infecten i segresten informació per aconseguir diners a canvi de tornar el control de l’equip.
En el cas del NotPetya, com s’ha denominat a la infecció després de l’últim ciberatac, les sofisticades tècniques que es van utilitzar per colar-se als equips venien acompanyades d’una infraestructura molt amateur per rebre els pagaments que s’exigien.
Diversos investigadors apunten que això últim és una cosa intencional per tal que la informació segrestada no pogués recuperar-se. És el que apunten desde Kaspersky, l’empresa de seguretat del famós antivirus així com altres experts.
Un altaveu intel·ligent avisa la policia després d’una baralla domèstica
Una trucada a principis de la passada setmana al número d’emergències de les autoritats de l’estat nord-americà de Nou Mèxic va servir per frenar un altercat domèstic que podria haver acabat en tragèdia. La trucada no la va realitzar la víctima ni un familiar proper sinó un altaveu intel·ligent instal·lat en el domicili que va reaccionar en sentir l’atacant, Eduardo Barros, durant la baralla amb la seva nòvia.
En un moment de la discussió, Barros va apuntar la seva nòvia, en presència de la seva filla, amb una pistola i li va preguntar «Trucaràs al xèrif?». L’altaveu va interpretar la comanda com «Truca al xèrif» i va marcar el número d’emergències corresponent.
Els operaris a l’altre costat de la línia van escoltar la resta de la discussió i van alertar la policia, que va acudir al domicili i va aconseguir alliberar la víctima i la seva filla i aturar l’agressor després d’una intensa negociació.
La UE estudia tornar a multar a Google
Després imposar una multa rècord el passat 27 de juny, la Unió Europea està estudiant tornar a condemnar a Alphabet, la matriu de Google, per competència deslleial. Aquest cop l’objecte de la sanció no seria el seu cercador, sinó Android, el sistema operatiu de la companyia per a mòbils, tablets i altres dispositius.
Els organismes reguladors encarregats d’estudiar si Google trenca la normativa de competència de la Unió Europea han convocat un grup d’experts en la matèria per avaluar si és el cas de la companyia, segons informa Reuters, citant dues persones relacionades amb l’assumpte.
Segons les conclusions de la Comissió en aquest cas, que Google obligui a fabricants de telèfons a instal·lar la cerca de Google i el navegador Google Chrome en els seus dispositius com a condició sine qua non per tenir accés a la resta d’aplicacions de la companyia violaria la normativa de la Unió contra la competència deslleial, ja que perjudica els esmentats fabricants. També es plantegen acusar la companyia de pagar a les marques per instal·lar en exclusiva el seu cercador.
L’iPhone 8 podria costar més de 1.000 euros
Fins que vegi la llum a la tardor, la cascada de rumors sobre l’iPhone 8 sembla inevitable. Ara li ha tocat el torn als colors i al preu. D’acord a dos ‘tuits’ de Benjamin Geskin, especialista en filtracions sobre tecnologia i mòbils, quatre seran les opcions per als usuaris del futur iPhone 8, incloent una d’efecte mirall, en un intent d’animar encara més les vendes del seu producte estrella .
D’altra banda, el popular blocaire John Gruber ha assegurat a la cadena CNBC que l’iPhone 8 podria costar 1.200 dòlars (uns 1.050 euros), per sobre dels 1.000 dòlars dels que s’ha parlat en els últims mesos i gairebé el doble del preu del model anterior.
Prophets of Rage, aquell súper grup, format per membres de Rage Against The Machine, Public Enemy i Cypress Hill, acaben de compartir una nova cançó, Living On The 110, que formarà part del debut de títol homònim i que es publicarà el 15 de setembre.
La cançó serveix per protestar pels escassos suports que reben les persones sense sostre. Precisament la 110 del títol, fa referència a una autopista on solen passar la nit algunes persones que no tenen on viure.