Calella de Palafrugell acaba cantant “El meu avi”, tot i no ser inclosa en el programa oficial

Malgrat que no ha estat inclosa al programa oficial d’aquest any, El meu avi ha tornat a cantar-se aquest vespre a la 58a edició de Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell. Quan ha arribat el moment dels cants conjunts, el públic ha començat a xiular i a demanar que es cantés El Meu Avi. Entre els crits del públic, un membre de Peix Fregit ha anunciat que cantarien l’havanera d’Ortega Monasterio, tot i no ser inclosa en el programa oficial.

Després d’haver acabat de cantar l’última havanera del programa oficial, La Gavina de Frederic Sirés, han començat a sonar els primers acords d’El Meu Avi que ha fet posar dempeus tot el públic de la plaça del Port Bo. Neus Mar ha estat l’única intèrpret de la cantada que no ha cantat l’havanera.

Aquest 2025, l’organització havia decidit excloure la popular peça de Josep Lluís Ortega Monasterio, que durant dècades havia tancat la cantada com un himne oficiat per tothom. La decisió, presa per la comissió artística de la cantada, tenia com a objectiu renovar el repertori i donar visibilitat a altres autors locals. Tanmateix, el context va fer que el debat anés més enllà.

La figura d’Ortega Monasterio es va veure sacsejada recentment per l’emissió del documental Murs de silenci a TV3, que va explicar que el compositor d’El Meu Avi estaria vinculat a una xarxa de clubs on s’explotaven sexualment menors d’edat, tot i que el cas està arxivat judicialment. La família del compositor va criticar la decisió, que va qualificar de censura injustificada.

Durant la cantada d’aquest vespre, que s’ha celebrat a la platja del Port Bo de Calella, han actuat els grups Peix Fregit, Port Bo, Terra Endins, Neus Mar i les Joves Veus del Mar.

L’alcaldessa de Palafrugell afirma que no s’esperava el debat de la censura i de l’anticatalanisme

Sobre la polèmica d’enguany al voltant d’El Meu Avi, l’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán ha assegurat, en declaracions al programa Una Cantada Diferent de Ràdio Capital, que “dins els grups d’havaneres hi havia sensibilitats diferents i que alguns no se sentien còmodes cantant aquesta cançó i d’altres que la reconeixen com un cant popular”.

Ha explicat que “hi havia una divisió i ens van demanar la nostra opinió, i nosaltres vam donar els nostres arguments i punts de vista, i des de la comissió vam decidir que no es cantaria i que apostaríem per altres figures de Palafrugell”. També ha afegit que “com a administració no podíem obligar a cap grup a cantar una cançó amb la qual no se sentissin còmodes”. Cal recordar que la comissió artística està formada per cinc representants dels grups d’havaneres i dos de l’Ajuntament de Palafrugell.

L’alcaldessa palafrugellenca ha admès que sí que esperava que fos una decisió polèmica “tant per un costat, com per l’altre” però que “el que no esperàvem ni per part meva, ni de l’equip de govern ni per part dels grups va ser el tema de la censura i de l’anticatalanisme del qual ens han titllat. “No era aquest el debat que esperàvem”, ha assegurat Laura Millán.

Accions a favor d’El Meu Avi abans de començar la cantada

Al llarg de tota la tarda, el partit polític Alhora, ha repartit fulletons amb la lletra d’El Meu Avi i ha animat els assistents a cantar la popular havanera.

El president d’Alhora, Jordi Graupera, ha denunciat, a través d’una piulada a X, que la Policia Local de Palafrugell estava identificant militants del partit que presideix que estaven repartint fulletons amb la lletra de l’havanera. Assegura que els han dit que era per “evitar aldarulls”.

A més, durant la tarda per xarxes socials, el net del compositor, Koldo Ortega-Monasterio, ha compartit una imatge amb la lletra de la cançó que s’ha escampat ràpidament per xarxes.

 

L’alcaldessa de Palafrugell nega que s’hagi prohibit als grups d’havaneres sumar-se al públic si canta ‘El meu avi’

L’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, nega que s’hagi prohibit als grups d’havaneres sumar-se a una possible cantada espontània de ‘El meu avi’. Per primer cop en 48 edicions, s’ha decidit que la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell no acabarà amb aquest himne mariner, després que el documental ‘Murs de silenci’ vinculi el seu compositor, Josep Lluís Ortega Monasterio, amb l’explotació sexual de menors. En una entrevista a RAC1, Millán ha recordat que es va consensuar amb els grups els altres tres clàssics de la cançó marinera amb què es tancarà la cantada aquesta nit i ha rebatut que se’ls hagi desautoritzat a acompanyar el públic si la canta. «Si la volen cantar, que ho facin», ha dit.

L’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, ha assegurat que «no obligaran a cap grup ni hi han fet mai» a cantar una cançó o una altra i que recordat que la decisió d’acabar la cantada d’havaneres de Calella amb altres temes de «compositors vinculats al municipi» es va consensuar amb els grups que hi actuaran, Neus Mar, Peix Fregit, Port-bo i Terra endins.

La previsió és que la cantada s’acabi amb els clàssics ‘Mariner de terra endins’, ‘La bella Lola’, i ‘La gavina’, «una de les cançons traduïdes a més idiomes, conegudes també per al públic». L’alcaldessa reconeix que la possibilitat que el públic arrenqui a cantar ‘El meu avi’ es va plantejar amb els grups, però nega que se’ls hagi prohibit sumar-s’hi.

Millán ha detallat que hi havia grups que la volien cantar «però tampoc era una fermesa», però que es va entomar la proposta de no fer-ho sense actituds reaccionàries, quan el consistori va desempatar la decisió.

Laura Millán ha defensat que és possible que en algun moment es canti ‘El meu avi’, com «una forma de manifestació perfectament vàlida» i «una reacció humana», i que es va traslladar als grups que poden reaccionar com «sentin». «Feu el que vulgueu. Que us voleu quedar i cantar amb el públic i sumar-vos al públic, feu-ho. Que voleu baixar de l’escenari, baixeu. Que us voleu quedar a dalt i no cantar per esperar que acabi i seguir amb la següent cançó que toca, que facin el que sentin en aquell moment», ha apuntat. «D’això no dependrà futurs concerts i contractacions. No ens enfadarem», ha afegit.

Txell Lasheras presenta a Verges un pop mestís per ballar les penes amb llum i força

txell-lasheras-presenta-un-pop-mestis-per-ballar-les-penes-amb-llum-i-forca
Txell Lasheras presenta un pop mestís per ballar les penes amb llum i força

Amb una trajectòria marcada per la passió i la perseverança, la cantant i compositora Txell Lasheras es presenta aquest 2025 com una de les veus més personals i vibrants del panorama musical català. El seu projecte —que combina temes propis i versions— aposta per un estil de pop mestís que barreja rumba, rock, música llatinoamericana i pop, amb un objectiu clar: fer ballar tant les alegries com les penes.

Txell entén la música com un canal emocional i terapèutic, una manera de transformar les vivències en cançons que il·luminen i connecten. Des de petita, quan cantava amb el seu avi al menjador del Carrer Tallers de Barcelona, fins avui, ha convertit aquest vincle amb la música en una carrera compromesa i lluminosa. Com ella mateixa afirma: “Si m’acompanyes, et faig ballar les penes.”

Les seves últimes cançons, com “Maquillaje Oculto”, “Báilame las Penas” o “Blíster”, són una mostra d’aquesta proposta honesta i vitalista, amb influències d’artistes com Manu Chao, Amparanoia, Els Rodríguez, Macaco, Marc Anthony o Celia Cruz. Amb aquestes referències, Txell construeix un so propi, fresc i emocional que vol portar el públic a un estat de catarsi compartida.

El projecte de Txell Lasheras és també un crit a la llibertat emocional i a la festa com a espai de sanació. Una proposta que trenca etiquetes i connecta amb un públic divers, que busca sentir, moure’s i compartir des de la veritat. Amb l’energia de l’escenari i la calidesa de la proximitat, Txell es consolida com una artista que canta per resistir, estimar i celebrar.

Els seus temes es poden escoltar a Spotify, YouTube i les principals plataformes digitals, i es poden seguir les seves passes a través de les xarxes socials. Aquest 2025, tot apunta que el pop mestís i terapèutic de Txell Lasheras seguirà guanyant cors i escenaris.

Txell Lasheras presenta el seu EP ‘Báilame las penas’ al Festival Estiuejut de Verges L’artista calellenca Txell Lasheras actuarà el proper 25 de juliol de 2025 de 20 h a 22 h, dins el marc del Festival Estiuajut, amb un concert especial al Restaurant Maspí de Verges.

L’entrada Txell Lasheras presenta un pop mestís per ballar les penes amb llum i força ha aparegut primer a Primera Fila.

La consellera d’Igualtat i Feminisme visita el Consell Comarcal del Baix Empordà

La consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, ha visitat el Consell Comarcal del Baix Empordà per conèixer de primera mà els projectes innovadors que s’impulsen al territori en matèria d’equitat. Ho ha fet acompanyada de la directora dels Serveis Territorials del departament a Girona, Mònica González. Durant la visita, s’ha reunit amb la presidenta del Consell, Glòria Marull, el vicepresident Enric Marquès i el conseller de Polítiques d’Igualtat, David Martín.

Una de les iniciatives destacades és el programa Dona’t Temps, un servei gratuït de canguratge puntual per a infants d’entre 3 i 12 anys. Aquest espai ofereix activitats lúdiques i educatives per facilitar la conciliació familiar, laboral i formativa de les famílies del Baix Empordà. El projecte compta amb el suport del Departament d’Igualtat i Feminisme.

També s’ha posat en valor el Servei d’Atenció a Homes del Baix Empordà, que en poc més d’un any ha atès més de 150 homes. Aquest recurs pioner a les comarques gironines ofereix suport psicològic i educatiu a homes que volen millorar les seves relacions personals i evitar actituds violentes. El servei inclou acompanyament individual i grupal, i funciona de manera gratuïta i confidencial.

Durant la trobada, la presidenta del Consell Comarcal ha subratllat la bona sintonia amb el departament i ha reiterat la voluntat de seguir liderant projectes per prevenir les violències masclistes. Ha afirmat que el Baix Empordà vol continuar sent un referent en la lluita per la igualtat.

Per la seva banda, la consellera Eva Menor ha remarcat que les polítiques públiques amb més impacte són les que neixen des del territori. Ha destacat que el Servei d’Atenció a Homes representa una eina preventiva clau, perquè ofereix als homes un espai segur i respectuós on repensar vincles, revisar actituds i aprendre a relacionar-se des del respecte.

Més de 8.400 gironins estan en llista d’espera per treure’s el carnet de conduir

 

Més de 8.000 alumnes d’autoescola de la província de Girona estan pendents de la prova pràctica del carnet de conduir per treure’s el permís. Aquesta situació malauradament no és nova al territori, sinó que s’ha anat cronificant en els últims anys. Només a la seu de la DGT de Girona hi ha 7.498 persones que esperen i entre les d’Olot i Ripoll, vora un miler més, indiquen des del sector. José Gallardo, professor d’autoescola, culpa a aquesta situació per la falta d’examinadors i professors d’autoescola. Ho atribueix al poc interès que tenen molts examinadors a venir a la demarcació de Girona per l’alt nivell de vida i, sobre tot, pel problema de l’habitatge. Així ho ha explicat a DE CAP A CAP, amb Joan Bosch.