La banda islandesa Kaleo ha confirmat un concert a Barcelona, on presentarà el seu nou disc.
El concert tindrà lloc el 8 de desembre a la Sala Razzmatazz de Barcelona. Les entrades costen 32 euros i ja es poden comprar a través de Ticketmaster.
La banda islandesa Kaleo ha confirmat un concert a Barcelona, on presentarà el seu nou disc.
El concert tindrà lloc el 8 de desembre a la Sala Razzmatazz de Barcelona. Les entrades costen 32 euros i ja es poden comprar a través de Ticketmaster.
La Taula del Ter ha tancat un acord «històric» perquè l’any 2028 el transvasament cap a Barcelona no superi el 30% del cabal del riu. La reducció de l’aportació cap a l’àrea metropolitana, que actualment se situa en un màxim de 166 hectòmetres cúbics anuals, es farà progressivament en tres fases. Entre les obres que s’executaran destaca l’ampliació de la dessaladora de Blanes, que quadruplicarà la capacitat de tractament. El conseller de Territori, Josep Rull, ha assegurat que l’acord permet enfilar el camí per acabar amb una situació «incomprensible, injusta» i que durant anys ha suposat «un greuge» per a la conca del Ter. L’acord s’ha tancat aquest divendres en una reunió a Girona, però s’oficialitzarà el proper 2 d’agost en un acte encapçalat pel president de la Generalitat.
El Departament de Territori i Sostenibilitat portarà el cas de l’abocador de Vacamorta després que el Tribunal Superior de Justícia tombés tots els recursos interposats pel govern. En una entrevista a l’ACN, el conseller Josep Rull ha avançat que faran amb un recurs de cassació, on intentaran convèncer el tribunal que retirar les 2 milions de tones de deixalles del subsòl «paradoxalment pot generar un gran impacte ambiental». El conseller ha reconegut, però, que si la resolució judicial final ordena buidar, el govern ho acatarà.
Sota el subsòl d’aquest abocador clausurat a finals del 2014 s’hi acumulen fins a 2 milions dos centes mil de tones de deixalles, que es van cobrir amb una capa de terra quan el Govern el va tancar
Vacamorta acumula nombroses sentències per causa d’irregularitats en la llicència d’apertura que finalment van motivar la seva clausura. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la seva darrera resolució va ser categòric: calia restituir la situació que tenia el paratge l’any 2000, abans que hi arribés el primer camió de deixalles.
Font: Ministeri d’Hisenda i Funció Pública
Si cada habitant del Baix Empordà hagués de contribuir per igual en eliminar el deute del seu ajuntament, hauria de pagar 327 euros. És la conclusió que s’extreu de l’anàlisi de les dades sobre deute que cada any publica el ministeri d’Hisenda. En aquest cas, seguim les dades fins a 31 de desembre de 2016, que són les darreres que ha publicat el Ministeri. Us ho recopilem i analitzem en el segon informe #EmporDATA.
Aquestes dades s’obtenen de creuar el deute de cada municipi amb el seu nombre d’habitants. Mitjançant aquest procediment, podem observar que Castell-Platja d’Aro i Torroella de Montgrí són, també, els dos municipis amb més deute per habitant, de la mateixa manera que són els municipis més endeutats del Baix Empordà. Així mateix, lògicament, als municipis sense cap euro de deute (o menys de 1000, tal i com us aclarim més amunt), el deute de cada habitant també és zero.
L’elevat deute de Rupià
Observar les dades del deute combinades pel nombre d’habitants del municipi té una gran importància per casos com el de Rupià. Amb els seus 220.000 euros de deute, està situat en la setzena posició de 36. Ara bé, si es té en compte que té 253 habitants, resulta que cada habitant «deu» 870 euros, molt per sobre de la mitjana. Així, s’explica que passi de la setzena posició a la tercera.
Casos similars són els de la Pera (el 7è amb més deute per habitant, quan està el la posició 15 si només s’analitza el deute) o Ultramort (escala del 21è municipi més endeutat al 8è amb més deute per habitant).
La posició d’un municipi dins del rànquing de pobles amb més deute per capita no depèn només de com d’elevat sigui l’endeutament del municipi. També depèn del nombre d’habitants. Com més elevat sigui el nombre d’habitants, més baix es situarà un municipi dins del rànquing. Això és així perquè el total de l’endeutament dels municipi s’hauria de repartir entre més persones. De la mateixa manera, com menys habitants tingui el municipi, més elevat serà el deute per habitant, perquè hi haurà menys on repartir.
És per això que casos com el de Rupià indiquen que el seu deute és molt elevat perquè en tenen més del que els pertocaria en relació amb el número d’habitants.
Jafre marca la mitjana
El municipi de Jafre es troba just al punt mitjà. Per sobre d’ell, uns pocs municipis amb un molt elevat deute per habitant i, per sota, molts pobles amb un deute per habitant baix.
Entre els que tenen un alt deute per capita, Begur, Palamós, o la Bisbal d’Empordà. S’ha de dir, però, que Palamós és un dels casos en què una gran població fa que baixi posicions en l’escala del deute. És el tercer poble amb més deute del Baix Empordà, però si parlem del deute per habitant, és el sisè. Baixa tres posicions en aquesta escala en què, com més amunt, pitjor.
El cas de Palafrugell
Per sota de Jafre, que marca la mitjana, hi ha municipis rellevants com Palafrugell, amb un deute per habitant que es podria considerar baix respecte la mitjana. El seu cas és bastant únic, perquè és l’únic municipi amb més de 5.000 habitants que es troba per sota de la mitjana. A part de Pals i Palafrugell, tot els municipis amb un baix deute per capita tenen menys de 2.000 habitants.
Petits i endeutats
Serra de Daró, Parlavà, Ultramort, La Pera i Rupià són els cinc municipis de menys de 500 habitants que es troben a la banda alta de la taula. Una banda alta amb els municipis amb més deute per habitant que està majoritàriament ocupada per municipis de més de 10.000 habitants.
El temporal ha tornat a engolir la sorra de la platja dels Griells, al municipi de Torroella. Aquesta situació acostuma a repetir-se cada hivern, però aquest cop ha afectat el litoral en plena temporada turística. Com a mesura preventiva, el consistori ha precitat dues escales d’accés a la platja. L’Ajuntament, l’EMD i els veïns s’han reunit reiterades vegades amb representants de l’Estat, que s’havien compromès a tractar a mig termini la regressió de la platja. Les administracions locals reivindiquen que aquesta problemàtica afecta no només la imatge turística del municipi, sinó la seguretat dels veïns que tenen habitatges a primera línia de mar. Argumenten que la pèrdua de la platja exposa l’escullera del passeig directament al mar. L’Estat té sobre la taula informes de l’associació de veïns i de la Universitat Politècnica de Catalunya amb propostes per garantir l’estabilitat del passeig.