Dunkerke

Christopher Nolan és el director que crea més controvèrsia en el panorama cinematogràfic actual. Nolan no deixa indiferent a ningú i entre els haters, que odien tot el que faci, encara que estigui bé, i els lovers, que qualifiquen d’obra mestra tot el que fa encara que estigui malament, existeix un reduït nombre de persones al mig, entre les quals m’hi trobo, que pensem que Nolan té bones i males pel·lícules. Dunkerke està a la banda de les bones, de les excel·lents concretament.
Aquesta és la primera incursió de Christopher Nolan en el gènere bèl·lic i també en l’adaptació d’uns fets reals. Ambientada en el Segona Guerra Mundial, ens narra la història de la operació Dinamo, en què l’exèrcit Aliat va intentar evacuar a un grup de soldats britànics, belgues, canadencs i francesos que havien estat envoltats per l’exèrcit nazi. La pel·lícula entrecreua tres línies argumentals: la dels atrapats a la platja, la dels civils que ajuden en els petits vaixells i la de les batalles aèries.
A Nolan el que millor li funcionen són les històries més petites com MementoInsomnia, tot i que algunes de les seves pel·lícules grans com Origen o El caballero oscuro, també funcionen com un rellotge suís. És Dunkerke una pel·lícula petita? Jo crec que sí, però perquè Nolan ho ha volgut així. Malgrat que el tema i la batalla donava per fer una pel·lícula gran, Nolan li ha donat un enfocament més intimista i ens explica la història des de punts de vista diferents, amb protagonistes diferents i en llocs diferents. Tampoc ha volgut contextualitzar res, així que més que narrar una història, Nolan ens proposa una experiència sensorial absoluta. Per tant, qui la critiqui per mancar-li argument, és que oblida quin era l’objectiu del realitzador, i en aquest triomfa. Sí que li podem criticar que es concentri exclusivament en els britànics i oblidi la participació dels francesos, però segurament li hagués estat impossible fer la mateixa pel·lícula si hagués incorporat aquests canvis.
Dunkerke és molt intensa ja que des del primer minut et posa dins de la pel·lícula i fa que et sentis com un més dels soldats que esperen a la platja. Nolan fa servir com un artesà mestre tots els recursos que li són habituals i que aquí en cap moment grinyolen, com la música i la manera de rodar. Els instruments sonen amb estridència en els moments més tensos i aguanta aquesta tensió gràcies una durada mesurada de menys de dues hores en què es limita a explicar els fets amb en prou feines diàlegs. Per aquest motiu la tasca de Hans Zimmer és fonamental i la banda sonora esdevé una protagonista més que aporta tant com el propi Nolan. 
Nolan es llueix visualment i com un Messi del cinema, ens mostra totes les piruetes que és capaç de fer amb la càmera que ens deixen enlluernats. La manera de rodar els combats, tant els de terra, mar i sobretot aire, ens deixen sense alè.
El repartiment està format per un seguit d’actors desconeguts perquè volia que fossin britànics i que tinguessin la mateixa edat que els soldats que van viure aquella història. Destaca el protagonista, el debutant Fionn Whitehead, que és els ulls de l’espectador en aquesta història. També hi trobem actors més veterans com James D’Arcy i Kenneth Brannagh com a comandaments militars, i Mark Rylance i Cillian Murphy. Capítol a part per Tom Hardy, un dels pilots, que es passa tota la pel·lícula amb la cara tapada i que només amb la mirada és capaç de transmetre les seves emocions.
Sorprèn la mirada de Nolan en el conflicte i la posada en escena. Visualment ens ofereix un producte únic i insòlit en els moments actuals, ja que és capaç de mostrar la cruesa sense cap element gore. Si no recordo malament ni tant sols hi ha una gota de sang en pantalla. Però per la immersió i intensitat, recorda molt a les batalles d’Hasta el último hombre de Mel Gibson, però sense extremitats que volen ni sang per tot arreu. Tot està rodat amb molta elegància i zero morbositat. 
Dunkerke és una pel·lícula d’autor en què es nota la mà de Nolan en cada plànol. Nolan té un domini sense rival alhora de mostrar la èpica en pantalla i en aquesta pel·lícula se sent més còmode que mai, ja que no ha de batallar amb grans escenes d’acció que són precisament el seu punt feble. També ha reduït a la mínima expressió els efectes digitals, usant mètodes tradicionals sempre que ha pogut. Això ajuda a crear les sensacions que buscava. 
No sé si aquesta serà la seva millor pel·lícula, però sense cap mena de dubte estarà entre les millors, a l’espera del que ens pugui presentar en el futur. Dunkerke és una pel·lícula sensorial, immersiva que et manté el cor agafat amb un puny i de la qual és impossible sortir-ne fins el final. En definitiva, un espectacle i una lliçó de cinema en majúscules.

El temps 25-07-17

Avui encara mantenim nuvolositat matinal, que s’anirà desfent amb el pas de les hores i per l’efecte del vent de tramuntana que seguirà bufant. Les temperatures seran més baixes entre els 28º de màxima i els 16º de mínima, a mitja tarda tornaran a aparèixer nuvolades que ens poden deixar algun ruixat.

Demà dimecres ja tindríem un dia més estable amb tan sols nuvolositat dispersa.

 

Què fer aquest dimarts al Baix Empordà?

Visita guiada a la mina d’aigua de Torroella

Des del Museu de la Mediterrània surt aquest migdia una visita per descobrir les profunditats de Torroella. És un dels elements patrimonials més desconeguts.

Continua la música jazz a Palafrugell

Aquest vespre també podreu escoltar jazz, swing i blues a la plaça Nova de Palafrugell. A 2/4 de 9 del vespre hi trobareu el grup JB and CC.

Visita guiada al Museu de la Pesca

A les 6 de la tarda organitzen una visita guiada en el fons del Museu de la Pesca de Palamós. És una visita de la mà d’un pescador i guia experts del port. També s’inclou una visita a la llotja del peix i acabarà amb un tastet de la gamba de Palamós a l’Espai del Peix.

Exposició al Parc dels Estanys de Platja d’Aro

L’artista Clemente Ochoa exposa les seves escultures de gran format a Platja d’Aro. Les trobareu al parc dels Estanys. Són obres monumentals d’acer inoxidable que les podreu veure fins a finals d’any.

4.000 nens reben ajuda alimentària de la Creu Roja durant les vacances

????????????????????????????????????

Durant l’estiu, la Creu Roja reforça els seus projectes d’alimentació infantil per garantir que els infants en situació vulnerable també tinguin les necessitats bàsiques cobertes, igual que la resta de l’any. Així doncs, 4.020 infants rebran ajuda alimentària a la demarcació. De la mateixa manera, l’entitat ha repartit targetes de prepagament per a prop de 1.975 infants en situació de vulnerabilitat, perquè les famílies en situació vulnerable puguin comprar aliments i productes frescos.

D’altra banda, Creu Roja Joventut ha organitzat casals i activitats d’estiu a Girona i Santa Coloma de Farners que també garanteixen esmorzar i berenar a 28 infants. A tot això se li suma el Pla d’Ajuda Alimentària de la UE del 2017, que al llarg d’aquest mes, repartirà aliments entre quasi 17.200 persones.

 

El canvi climàtic ja amenaça els boscos de la Costa Brava

Vista des de la Serra de Cals a les Gavarres / Pitu
Vista des de la Serra de Cals a les Gavarres / Pitu

Un estudi del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CRAF) conclou que el canvi climàtic ja està alterant boscos i matollars del Mediterrani, i que la tendència s’agreujarà durant les properes dècades. La substitució d’unes espècies per d’altres més resistents, o fins i tot de boscos mediterranis per matollars, seran les conseqüències més visibles del canvi climàtic. Els experts reconeixen que per minimitzar els efectes cal conèixer millor la capacitat de les plantes per adaptar-se a les noves condicions, i desenvolupar una gestió forestal «efectiva».

El canvi climàtic comporta a hores d’ara un augment de la freqüència i la intensitat de sequeres i també un increment de la temperatura. Per l’estudi s’han analitzat tres tipus d’ecosistemes: els alzinars de Prades; els matollars semiàrids afectats recentment pel foc del Garraf; i boscos temperats i humits del Montseny. Segons els investigadors, els resultats obtinguts a Catalunya es poden extrapolar a altres zones, perquè són ecosistemes típics de la conca mediterrània.

Els Voltors de la Bisbal donen per tancada la polèmica amb l’Ajuntament

Foto: Voltors
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Els Voltors de la Bisbal donen per tancada la polèmica amb l'Ajuntament
Loading
/

Després de dies de polèmica entre l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà i l’entitat dels Voltors del municipi, l’associació ha volgut donar la qüestió per tancada. En declaracions a Ràdio Capital, el president dels Voltors ha afirmat que ara estan «centrats en la Festa Major».

La polèmica gira al voltant de les barraques i l’espai Mas Clarà on s’han de realitzar actes de la Festa Major del municipi. L’Ajuntament va afirmar que intentava potenciar el primer respecte el segon, que gestionen els Voltors. Ara, el president de l’entitat, Jordi Lladó, ha enterrat la polèmica:

Dimarts de la setmana passada, l’Ajuntament de la Bisbal va explicar que, en els darrers anys, les entitats els havien transmès que «lamentaven que l’ambient a la zona de barraques de Festa Major no gaudís de major afluència d’assistents». El consistori assegurava que «calia treballar per posar-hi remei». S’explicava al comunicat que havien fet un esforç «per tal de regular les activitats que podrien contraprogramar els concerts a l’escenari de barraques».

Dimecres, el diari TotBisbal es feia ressò de la notícia amb declaracions del regidor de Cultura, Carles Puig, on incolia l’espai d’Els Voltors a Mas Clarà com una de les activitats que reduïen l’activitat a l’espai de les Barraques.

Divendres, el regidor va emetre a un comunicat matisant les seves declaracions, afirmant que estaven «descontextualitzades» i aclarint que «Sempre s’han intentat consensuar les decisions amb tothom».

Els Voltors es mostren sorpresos davant la polèmica i asseguren que ells mantindran l’espai de Mas Clarà com a alternativa a l’ambient poc familiar de les barraques «pensant en tota la població». També diuen que «no van contra res ni contra ningú».