Cap Roig tornava a acollir un músic espanyol de renom, però tots aquells assistents al festival devien pensar que estaven en un concert dels Beatles. La cançó «Golden Slumbers» va servir al Dani Martín com a entrada a l’escenari del festival. Crec que ningú hagués dit mai que el grup de Liverpool seria el teloner a un cantant del país, però sempre hi ha una primera vegada per tot.
Tot i que en Martín es va fer esperar per pujar a l’escenari la nit de diumenge, el públic, amb la primera cançó, ja va deixar clar que ho donaria tot amb aplaudiments i balls infinits. Èxits com «Peter Pan» o «París» van ser dels primers en sonar per deixar clar que el concert no defraudaria al públic de Cap Roig.
Seguint les confessions d’en Martín, el seu grup i ell fan nous discs i prefereixen cantar les noves propostes perquè les velles, ja «avorreixen». Però el músic sap que el passat agrada al públic i per això les segueix cantant. No va tenir cap problema en recordar vells èxits dels seus discs anteriors a l’últim llançament, «La Montaña Rusa» que va presentar l’any passat davant del món.
Però si de novetats anava el concert, l’últim llançament de’n Martín, un single, no es va fer esperar, «Que se mueran de envídia», que va sonar a la meitat del concert. Una actuació que va tenir fins a dos bisos i que el públic va aclamar de manera desenfrenada. La millor manera d’acabar el concert va ser a l’hora de nombrar els seus acompanyants dalt de l’escenari. Martín va voler fer una rima amb cada membre de la banda per tal que el públic estigués més entretingut.
Encara que el concert estigués a punt d’acabar, només faltava l’última cançó, en Dani Martín va decidir fer pujar una nena que tenia una veu com els àngels per acompanyar-lo a l’hora de cantar «Los Charcos».
De ben segur que si les paraules d’en Martín en referència a l’energia que desprenia el Festival de Cap Roig i la «lluna gairebé plena» eren verídiques, tots els assistents i els músics tindran molt bona sort per una llarga temporada.
