Una vegada més, hem parlat aquest dilluns al Supermatí d’estiu amb en Pedro Ruiz d’aplicacions mòbils interessants.
Aquesta setmana hem conversat sobre CityMapper, una aplicació mòbil feta per a totes aquelles persones que solen viatjar habitualment. L’app proporciona informació en temps real sobre el transport públic basant-se en les dades obertes de diverses ciutats del món. El seu algoritme permet combinar tots els mitjans de transport públics d’una ciutat per a trobar la millor ruta i, així, arribar al teu destí més ràpidament. Fins i tot, indica la part que ens hem de situar de l’andana per tal d’arribar abans a la sortida. Per últim, convé destacar que l’aplicació funciona sense la necessitat de consumir dades mòbils a l’exterior.
L’aplicació es troba disponible a Google Play Store i App Store.
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha licitat per 411.000 euros les obres de millora de la seguretat viària a la GI-652, a Torrent. L’actuació consisteix en construir una rotonda per millorar l’accés al municipi. Es preveu adjudicar les obres durant la propera tardor i iniciar-les entre finals d’any i començaments del vinent, amb un termini d’execució de 5 mesos.
La nova rotonda que es construirà tindrà 44 metres de diàmetre exterior, amb una calçada de 8 metres amb 2 carrils. Les obres inclouen els moviments de terres, ferms i drenatges, la senyalització horitzontal, vertical i d’orientació, l’abalisament i les barreres de seguretat, així com la modificació de serveis afectats.
Actualment, l’encreuament d’accés a Torrent està format per un tercer carril central de girs situat a la GI-652 i per les illetes d’encaminament del trànsit situades al vial municipal d’accés al nucli urbà.
David Leitch, especialista d’acció, director no acreditat de John Wick i que actualment roda Deadpool 2, és el realitzador d’aquesta pel·lícula d’acció que protagonitza Charlize Theron. Atómica adapta la novel·la gràfica La ciudad más fría d’Anthony Johnston i Sam Hart que aquí ha publicat Planeta Cómic.
Ambientada a l’any 1989, dies abans de la caiguda del Mur de Berlín, arriba a la ciutat Lorraine Broughton, una agent de l’MI6, el servei secret britànic, per investigar l’existència d’una xarxa d’espies que hauria assassinat a un altre agent de l’MI6, qui havia estat el seu amant.
Atómica vindria a ser la resposta femenina de John Wick passada pel filtre de Nicolas Winding-Refn. El resultat és molt semblant a Drive per la utilització de la música, la narrativa i una fotografia que ens recorden molt a la pel·lícula protagonitzada per Ryan Gosling. A diferència de les últimes cintes de Winding-Refn, Atómica cuida també el guió. La pel·lícula va més enllà de l’estètica, essent en termes generals comprensible, no com The Neon Demon. Així que és molt normal que Atómica provoqui urticària entre aquells que pensen que Drive és una postmodernitat gafapastil, enlloc de l’obra mestra que és en realitat. Tot i això, la trama a vegades es fa difícil de seguir i està mal explicada, no sé si per poca eficàcia o per recalcar que en realitat tampoc importa massa, amb excepció del gir final, que no dóna lloc a cap confusió.
Les escenes d’acció són pura meravella, coreografies ben rodades en les que mai et perds, i que dóna gust de veure. Charlize Theron broda aquest personatge inexpressiu de moviments gràcils, però molt menys expeditiva que John Wick. Les diferències amb la pel·lícula de Keanu Reeves són notables. Tot i una estètica semblant, sobretot amb la segona part, a Atómica l’acció sovint s’atura per aprofundir en els secundaris, mentre que a John Wick l’acció en prou feines descansa. Qui esperi només un John Wick en femení s’endurà una decepció perquè en realitat tampoc conté tanta acció com es pugui pensar, tot i que les escenes de lluita són d’una extrema violència física. Us recomano que us deixeu endur per la experiència cinematogràfica i estilística de David Leitch, que en el fons ha volgut demostrar que pot fer més coses que rodar acció sense aturador.
A part d’una selecció de temes fantàstics per la banda sonora, Atómica ens deixa sense alè davant la recreació del Berlín de finals dels anys 80. Ambientar la història en el final de la guerra freda amb la caiguda del mur com a rerefons li dóna a la pel·lícula un context brutal que aprofita al límit.
Atómica és una pel·lícula d’acció excel·lent il·luminada amb neó, i pensada pels que fins ara no hem trobat a la cartellera res més que pel·lícules d’acció protagonitzades per actors hipermusculats que es mouen de manera ràpida i furiosa.
El primer equip del Rugby Club Senglars, de Torroella de Montgrí i l’Estartit, disputarà un amistós de pretemporada a l’Estadi Josep Pla i Arbonès el pròxim 24 de setembre. Serà a les 12:00h, i ho farà contra els Carboners de Terrassa.
Segons el club torroellenc, aquest amistós servirà per a «difondre i donar a conèixer el rugbi a altres localitats pròximes a Torroella de Montgrí».
Des del consistori de Palafrugell, asseguren que volen donar a conèixer «esports que no estan representats en forma d’entitat, per tal d’augmentar encara molt més la cultura esportiva» del municipi.
La segona vegada que un equip de rugbi juga a Palafrugell
El GEiEG va fer un partit, fa molts anys, contra el Mirepoix francès a l’Estadi municipal palafrugellenc. Serà, per tant, la segona vegada que Palafrugell podrà gaudir del rugbi gironí.
Iván Ferreiro al Festival de Cap Roig | Pau Punseti
Iván Ferreiro al Festival de Cap Roig | Pau Punseti
Iván Ferreiro al Festival de Cap Roig | Pau Punseti
Iván Ferreiro al Festival de Cap Roig | Pau Punseti
Iván Ferreiro al Festival de Cap Roig | Pau Punseti
Iván Ferreiro al Festival de Cap Roig | Pau Punseti
Iván Ferreiro al Festival de Cap Roig | Pau Punseti
Iván Ferreiro al Festival de Cap Roig | Pau Punseti
Iván Ferreiro al Festival de Cap Roig | Pau Punseti
Només llegir l’oració, «el nord no oblida», potser més d’un no sabria quin sentit té. Si parlessis amb un fan de Joc de Trons, s’excitaria a l’hora d’escoltar la frase. Però si li dius a Iván Ferreiro, et saltarà a l’escenari del Festival de Cap Roig amb una samarreta de Joc de Trons i orgullós de les seves arrels.
Primer perquè Ferreiro va deixar clar que era un gran fan de la sèrie, segon perquè Ferreiro és de la ciutat de Vigo, Galícia i finalment perquè si escoltes la cançó «Tupolev» escoltaràs la frase entre la melodia.
Amb Ferreiro, el Festival de Cap Roig va tornar a fer una aposta per la música espanyola que va deixar el públic amb ganes de més. La nit la va compartir amb Ramon Mirabet però va ser Ferreiro qui va tancar la vetllada.
Sota la llum de la lluna plena un «disfrutón» tal com es va definir Iván Ferreiro va confessar que era «una passada estar a Catalunya» perquè la regió és espectacular i té uns paratges de somni. La tramuntana també va voler fer-se present i pocs minuts abans d’acabar el concert, va començar a bufar el característic vent del nord.
