1 de 18

La nit va començar humida, amb una pluja que no permetia començar els concerts a l’horari habitual i amb el neguit de més d’un de pensar que igual no podria arribar a veure al seu grup preferit. Finalment el concert de La iaia va poder iniciar-se amb uns 30 minuts de retard, i la banda osonenca no va desaprofitar ni un segon del temps que tenien.

Era la tercera vegada que el grup actuava a Cap Roig i aquesta ocasió era per presentar el seu últim disc «Tornar a ser u». L’Ernest Crusats i la resta del grup es van mostrar intractables tot i la pluja que queia i van agrair moltíssim la presència dels valents, que tot i el mal temps estaven allà donant-ho tot.

No hi van faltar èxits com «La Platja», «Explosió» o «L’ós», la cançó que va servir perquè totes les persones que encara sentien el fred al seu cos, se’ls hi passés gràcies a la coreografia i ritme de la cançó.

El concert, més curt que el que la banda hauria desitjat, es va acabar amb la sensacional «Declaració de principis» i amb un deliri final on tothom cantava al ritme de «Twist and shout».

Però la nit encara no s’havia acabat, i després d’uns canvis a l’escenari, van aparèixer d’entre el públic i com les bandes internacionals, els barcelonins Sidonie, que amb en Marc Ros al capdavant, van deixar-se estimar pel públic de Calella de Palafrugell, que encara volia més música.

El concert de Sidonie no va defraudar gens i un cop més el grup ho va donar tot i més a sobre l’escenari amb molt de feedback entre el cantant i el públic. En molts moments del show, va baixar a platea, va cantar al mig de la gent i fins i tot va ballar amb una noia, que trigarà a oblidar aquell moment.

Tot i que van dir que eren El peor grupo del mundo, fent referència al seu últim disc, a tothom li va quedar clar després del concert, que no ho són. I segurament, moltes persones que no havien vist mai al grup en directe, hauran quedat enamorats del seu directe, que com he dit abans es viu al màxim, fruit de la bona sintonia entre tots els seus components i al gran talent que tenen.

Tal com va dir en Marc Ros, La iaia i Sidonie no tenen res a veure pel que fa al seu estil, però en el que sí que s’assemblen és amb la qualitat dels seus directes i amb l’energia i ganes de més que et deixen els seus concerts.