Ajuntaments gironins demanen una regulació del turisme ciclista a la demarcació per una qüestió de seguretat. El problema és l’increment “considerable” que hi ha hagut els darrers anys d’aquest tipus de turisme a les comarques gironines i que es tradueix amb més trànsit en carreteres secundàries. Molts d’aquests ciclistes tenen base a Girona i d’allà surten a explorar la demarcació per carreteres “complicades”, però que suposen un atractiu per la pràctica de la bicicleta, com la zona del Baix Empordà, la carretera de Tossa de Mar o la que porta a Cadaqués. L’alcaldessa de Cadaqués, Pia Serinyana demana a Trànsit que establexi franges horàries a les carreteres per a la circulació de ciclistes. Ho ha dit a DE CAP A CAP, amb Joan Bosch
Els arquitectes gironins visen 1.507 habitatges en els primers sis mesos d’aquest 2025. Aquestes són dades que s’han presentat des de la demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Això és un 21,53% més que en el primer semestre de 2024 i la xifra més alta dels darrers 15 anys. Des del COAC també apunten que el sector de la construcció continua la tendència estable dels darrers anys en superfície visada, tancant el semestre en 365.861 metres quadrats; xifra que representa el 17,21% del conjunt de Catalunya (2.125.358 metres quadrats).
Pel que fa a la construcció d’habitatges, tal com apunten des del COAC s’atribueix aquest augment a dues grans promocions plurifamiliars que s’han fet a Vilablareix i a Platja d’Aro, i a tres de més de 5.000 metres quadrats construïdes a Girona, Lloret de Mar i Figueres, sumant 315 habitatges en total. En el conjunt de Catalunya, la demarcació de Girona presenta el 18,58% del total, que és de 8.107 a Catalunya.
Quan parlem de comarques, el Baix Empordà (406), el Gironès (389), la Selva (282) i l’Alt Empordà (207) són les comarques on s’han visat un nombre més elevat d’habitatges durant aquests primers sis mesos de l’any. Pel que fa a la superfície total visada en habitatge, durant el primer semestre de 2025 s’han visat 318.060 metres quadrats, el 4,24% més que el mateix període de l’any anterior. Aquesta xifra representa el 20,04% de la superfície total visada d’habitatge a tot Catalunya (1.587.071 metres quadrats). Per comarques, les que més m2 han visat en habitatge han estat el Baix Empordà (97.041 metres quadrats) i el Gironès (68.408 metres quadrats). De la resta de comarques, cal destacar el creixement del 54,92% del Pla de l’Estany (16.564 metres quadrats) respecte al mateix període de l’any passat.
Tot i això, des del COAC admeten que «es continua molt per sota de les necessitats de la demarcació». La tendència en la creació d’habitatge protegit mostren un canvi en positiu. En total, s’han desenvolupat 9 promocions d’habitatge de protecció oficial a la província de Girona, vuit de tipologia plurifamiliar i tres unifamiliars adossats. Aquestes actuacions s’ubiquen als municipis de Girona (tres promocions i 98 habitatges), Blanes (tres promocions i 80 habitatges), Figueres (1 promoció i 51 habitatges), Banyoles (1 promoció i 27 habitatges) i Molló (1 promoció i 3 habitatges).
L’assignatura pendent de la rehabilitació
Tot i la millora en el nombre de visats, la reforma i la rehabilitació canvia la tendència dels darrers semestres patint una baixada de l’11,99% respecte al mateix període de l’any passat. La xifra es va situar en els 99.805 metres quadrats a la província de Girona. La xifra representa un 17,73% de la superfície total visada en rehabilitació en el conjunt de Catalunya, d’un total de 562.770 metres quadrats. El COAC apunta que les rehabilitacions estudiades es refereixen a les rehabilitacions integrals i a les grans rehabilitacions. Així, hi ha intervencions més petites que no es registren en cap base de dades del sector de la construcció.
Hi ha programes de rehabilitació que s’han finançat amb fons europeus Next Generation. Durant aquest període han estat 32 expedients corresponents a 279 habitatges a les comarques gironines. D’altra banda, el programa 1 de Barris han entrat a tràmit 3 expedients de les comarques gironines corresponents a 40 habitatges.
Pel que fa a l’anàlisi territorial, les comarques on s’ha visat més superfície de rehabilitació han estat el Baix Empordà (20.317 metres quadrats), l’Alt Empordà (20.122 metres quadrats) el Gironès (13.620 metres quadrats) i la Selva (13.359 metres quadrats). Mentre que per capitals de província, les poblacions amb més metres quadrats en projectes de rehabilitació han estat Banyoles (5.667 metres quadrats), Girona (5.241 metres quadrats) i Figueres (4.351 metres quadrats).
L’obra nova es recupera
Pel que fa a la superfície visada d’obra nova, recupera la tendència positiva perduda en el darrer semestre de 2024, amb un creixement del 5,84% respecte del mateix període de l’any passat. En xifres absolutes s’han visat 260.228 metres quadrats, que signifiquen el 17,04% del total de Catalunya (1.526.677 metres quadrats).
Per comarques, el Baix Empordà (85.016 metres quadrats), el Gironès (61.065 metres quadrats), l’Alt Empordà (44.843 metres quadrats) i la Selva (36.573 metres quadrats) continuen sent les que tenen més metres quadrats d’obra
nova visada. A escala de capitals comarcals, Girona, Figueres, Puigcerdà i Banyoles són les que tenen més metres quadrats d’obra nova.
El president de la demarcació de Girona del COAC, Marc Riera, ha manifestat la seva inquietud i la del sector per les dificultats i alentiments en les tramitacions administratives i l’excés de burocràcia: «la demarcació de Girona obrirà properament una línia de comunicació amb els arquitectes col·legiats tant al servei de l’administració com en l’exercici privat per canalitzar i intentar resoldre les problemàtiques més comunes amb els responsables de les administracions».
Qui no ha sentit mai a parlar d’un llisquet? O d’una curculla? O de l’istiu? O del llombrígol? O d’haver menester alguna cosa? Tots aquests són mots amb segell empordanès, la manera de parlar particular de la zona de l’Empordà, tant a l’Alt com al Baix.
El parlar empordanès, però, no només està compost de paraules, sinó també d’expressions i verbs com “ara pla” o l’haver de “menester” alguna cosa. Són expressions que ens recorden, a través del llenguatge, del lloc on som i on hem crescut.
I si l’empordanès té tantes paraules pròpies, podria arribar a ser considerat un parlar particular o un subdialecte? La filòloga catalana i doctorada en llengües modernes, Helena Borrell, afirma que “el subdialecte gironí també s’ha denominat empordanès” i que són molt semblants, sobretot, pel que fa a la morfosintaxi.
Una de les qüestions que comparteixen l’empordanès i el gironí és el reforç consonàntic de la primera persona del present d’indicatiu. Així doncs, a les Comarques Gironines i, en especial, a l’Empordà es diu t’estimo(t) [pronunciat: t’estimut], canto(t) [cantut], menjo(t) [menjut] o truco(t) [trucut]. També a l’Empordà, es té tendència a mantenir el masculí en pronoms possessius que acompanyen paraules femenines. Hi ha dos exemples que destaquen per sobre la resta com són la [meu] mare i casa [teu].
Helena Borrell també recorda que l’empordanès també té particularitats locals. Un exemple és la manera d’anomenar la pastanaga. La zona de l’Alt Empordà parla de carrotes, la zona del Baix Empordà central en diu pastanagues i la zona del sud de l’Empordà, sovint, les anomena estafanories.
Una altra de les particularitats locals de l’empordanès és el fet d’anomenar els peixos. Ho explica Helena Borrell:
També cal, mencionar que en zones de l’Empordà, especialment a Cadaqués i Begur parlen salat, però, la filòloga empordanesa afirma que aquest parlar “està clarament en retrocés” a terres empordaneses.
Lligam entre l’empordanès i el món de la pagesia
Una de les àrees on l’empordanès té més paraules pròpies és el món del camp i la pagesia. Per això, el parlar de l’Empordà cada vegada s’utilitza menys, perquè, segons afirma Helena Borrell, hi ha moltes expressions o paraules que encara perduren si es té vincle amb el món de pagès.
El diccionari de l’empordanès
Borrell és autora del llibre 100 paraules de l’Empordà (Cossetània, 2021) i explica que va tenir la idea de publicar aquesta obra després de veure que s’havia publicat un llibre anomenat 100 paraules ebrenques (Cossetània, 2019).
En el llibre s’hi poden trobar 100 paraules particulars de la zona de l’Empordà, classificades per temàtiques com llengua, humanitats o records personals.
La filòloga nascuda a Llabià, afirma que hi ha més paraules per fer un segon volum, però que moltes no són exclusives de l’Empordà, sinó de totes les Comarques Gironines o, fins i tot, de zones com Osona.
Parlant en clau de llengües, Helena Borrell alerta que s’estan perdent tots els dialectes, no només del català, sinó també de la resta de llengües modernes. Borrell Carreras explica que el motiu pel qual es perden les maneres de parlar pròpies de cada territori es deu al fet de l’anivellament, i que l’escola i els mitjans de comunicació hi tenen molt a veure. Així ho explica:
No només hi ha paraules, sinó que també hi ha verbs amb segell de l’Empordà: blincar [doblegar], menester [necessitar], etivocar [equivocar], corriguem [corrim] empassegar [ensopegar], acollonar [vacilar], soc anat [he anat], soc vingut [he vingut] o esperrucar [despentinar]..
També podem trobar expressions com ara pla [per expressar sorpresa], poc que [no cal], anar de trompis [caure a conseqüència d’una empenta] o arribar a cap hora [anar molt aviat].
A l’Empordà, les roselles s’anomenen quiquiriquics
Els noms dels pobles també s’anomenen de forma particular
Una altra particularitat empordanesa és dir els noms de les localitats de manera pròpia. Si parlem amb gent gran, sobretot, és probable que sentim Tarruella per anomenar Torroella de Montgrí, Buiastret per dir Ullastret, Partallada per Peratallada, Palafurgell per Palafrugell o Colonge per Calonge.
Diuen fressa o soroll? Quiquiriquic o rosella? El parlar empordanès s’està perdent entre els joves i petits?
Si fem un tomb per l’Empordà, segurament detectarem que l’haver de menester alguna cosa, el fet de mirar-se el llombrígol o el menjar un aliment fat són paraules i expressions que fa servir més la població adulta, sobretot la gent gran. Però, els empordanesos més petits i joves utilitzen paraules i expressions empordaneses, les coneixen?
La Núria d’11 anys explica que fa servir mots com fressa, llisquet o fat. A més, coneix les paraules com llombrígol, ratinyol, quiquiriquic o broca. També diu la t al final dels verbs de la primera persona del present d’indicatiu. Per tant, diu t’estimut i no t’estimo, cridut i no crido o parlut i no parlo.
La Paula de 23 anys diu que fa servir les paraules fressa, xuia o quiquiriquic, però no coneix els mots curculla, mesell, manyac o rantell. Sí que diu la t al final dels verbs del present d’indicatiu en primera persona i quan vol dir porto diu portut o quan vol dir t’estimo diu t’estimut.
L’Ona de 18 anys afirma que coneix i fa servir paraules com brunyols, trempada, xerrapeta, llisquet o fredeluc. En canvi, coneix, però no utilitza quan parla les paraules llombrígol, manyac, calipàndria o broca.
La Marta de 26 anys afirma que coneix i fa servir brunyols, escalipatxo, arriada, ratinyol, calipàndria, broca, xuia, estric o rantell i que, a vegades, sí que usa la t en el present d’indicatiu per dir verbs com parlo(t) o jugo(t).
L’Eva de 19 anys diu que no fa el reforç consonàntic de la t al final de la primera persona del present. En el dia a dia fa servir paraules típiques de l’Empordà com llisquet, fat, trempada, fressa, curculla o xuia. En canvi, no coneix escalipatxo, llombrígol, arriada, ratinyol, messell o estrep.
En David de 23 anys explica que coneix i fa servir els mots fressa, trempada, xerrapeta, calipàndria, fredeluc, fumèrria, broca, xuia i quiquiriquic. Les que coneix però no utilitza són brunyols, escalipatxo, manyac, arriada, pobric, mesell, llisquet o rantell. A diferència d’altres joves, no utilitza l’acabat de la t en la primera persona del present.
En Roc de 12 anys, diu que coneix el que són els brunyols, una persona trempada, un llisquet, una xuia, un quiquiriquic o un noi mesell. Les paraules que no sap són calipàndria, estrep, rantell, broca, fat, pobric, curculla o arriada. Li sonen mots com manyac, xerrapeta i fredeluc.
La Maria de 22 anys exposa que normalment no acaba els verbs en ut i, per tant, no fa el reforç consonàntic de la primera persona del present, però en algunes ocasions sí que utilitza aquesta lletra al final del verb. Així mateix, fa servir les paraules empordaneses estrep, fat, fumèrria, fressa, brunyols, xuia, llisquet o trempat. Les que no coneix són curculla, ratinyol i rantell.
Sovint, a l’Empordà, la gent gran anomena Partallada a Peratallada
L’Ajuntament de Platja d’Aro destinarà 650.000 euros a modernitzar la seva xarxa de videovigilància. La inversió permetrà incorporar intel·ligència artificial i instal·lar entre sis i deu càmeres noves per cobrir els punts sense vigilància. El contracte es preveu licitar a finals d’aquest any i tindrà una durada de quatre anys.
L’alcalde, Maurici Jiménez, apunta que la principal millora serà la incorporació de programari amb intel·ligència artificial. Aquest sistema ajudarà la Policia Local a identificar més ràpidament vehicles o persones sospitoses, ja que actualment els agents han de revisar hores de gravacions. Amb la nova tecnologia, aquest procés podria reduir-se fins a un 80%.
El sistema permetrà fer cerques concretes a les imatges. Per exemple, buscar persones amb una determinada peça de roba. Tot i que no permetrà identificar cares, sí que ajudarà a localitzar indicis visuals rellevants per a les investigacions.
A més de les noves càmeres, el projecte preveu millorar la connectivitat del sistema, ja que algunes càmeres actuals perden senyal durant tempestes o per problemes tècnics. Amb la nova tecnologia, el consistori vol garantir que totes les imatges arribin correctament a la sala de control de la Policia Local.
Les noves càmeres es col·locaran en punts del municipi on ara no hi ha cobertura, especialment a carrers i urbanitzacions per on passen sovint vehicles sospitosos. Amb aquesta actuació, l’ajuntament vol evitar que se’n perdi el rastre durant el seguiment.
El consistori ja ha començat a contactar amb empreses especialitzades per veure quin programari pot adaptar-se millor a les necessitats del municipi. L’objectiu és disposar d’un sistema àgil, eficient i ben connectat.
A Ràdio Capital encara ens estem recuperant de la Cantada d’Havaneres de Calella, que es va fer aquest dissabte. La vam seguir en directe en un programa de més de quatre hores en què, a banda de retransmetre les actuacions dels grups i comentar-les, també vam parlar amb tots els artistes i l’alcaldessa de Palafrugell sobre la polèmica al voltant d’El meu avi. També vam emetre reportatges relacionats amb el món de l’havanera, vam fer connexions en directe per comprovar quin era l’ambient previ a la Cantada i vam sortir al carrer a posar a prova la gent de Calella. I un cop van començar les actuacions, les vam comentar amb una taula rodona amb Guillem Payaró i Martí Santacana (membres de Xicranda) i Montse Creus (membre d’Americanus) de comentaristes.
Sobre ‘El meu avi’
Tot i que finalment la Cantada va acabar amb la majoria de grups cantant ‘El meu avi’ com demanava el públic, aquesta havanera inicialment no estava al programa i això va generar molta polèmica. Entre els grups, diversitat d’opinions. Alguns, com Neus Mar, consideraven que la cançó no s’havia de cantar. Altres, com el grup Port Bo o Peix Fregit, eren partidaris de fer-ho. Va ser precisament aquesta divisió entre els grups el que va provocar un empat quan la qüestió es va votar a la comissió organitzadora de la Cantada. L’encarregada de desempatar va ser l’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, que durant el programa ens va explicar per què havien pres aquesta decisió.
Com dèiem, finalment es va cantar ‘El meu avi’, després que el públic ho reclamés. Aquest era el moment.
Durant el programa també vam parlar amb Xicranda, un duet d’havaneres que acaba d’estrena un nou àlbum amb havaneres inèdites del compositor Josep Maria Roglan, que es titula ‘Al mestre Roglan’. Els integrants del grup, Guillem Payaró i Martí Santacana, ens van explicar que es tracta d’un homenatge a Josep Maria Roglan, una de les figures més destacades de l’havanera catalana i autor de la popular ‘La Barca Xica’. El disc inclou cançons que mai no s’havien publicat i que fins ara havien quedat guardades en un calaix.
Per la seva banda, el president de la Fundació Ernest Morató, Enric Frigola (que és qui va fer l’encàrrec a Xicranda perquè fes el disc), ha destacat que aquestes havaneres tenen un gran potencial i que poden arribar a tenir la mateixa popularitat que ‘La Barca Xica’.
Entrevista a Glòria Cruz
Durant el programa també vam emetre una entrevista a la compositora i escriptora Glòria Cruz, que va escriure la lletra de l’havanera ‘Vestida de nit’. Cruz, que també és la mare de la cantant Sílvia Pérez Cruz, ens va parlar sobre la seva relació amb Calella, amb la música i va recordar algunes de les actuacions de la seva filla a la Cantada d’Havaneres. També ens va explicar que continua escrivint i fent música, i que tot això algun dia veurà la llum.
Reportatges de carrer
El nostre company Blai Corpas va sortir als carrers de Calella per preguntar a la gent, en primer lloc, què pensaven sobre la polèmica d’El meu avi.
Ara bé, també va voler posar a prova la gent per veure si coneixen algunes de les havaneres més conegudes i saben dir-ne el títol.
L’impacte econòmic de la Cantada
Abans de la Cantada també vam tenir uns minuts per analitzar l’impacte econòmic de l’esdeveniment a Calella i a Palafrugell en general. Els hotels de Calella, per exemple, ens van explicar que van registrar una ocupació gairebé total. Ens ho explicava la presidenta de la Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava i propietària de l’hotel Sant Roc, Bàrbara Hallé.
També vam parlar amb Xavier Nicolazzi, propietari de l’Hotel Alga, que ens explicava que els visitants que venen a veure la Cantada se solen quedar dues o, fins i tot, tres nits a l’hotel. A més, ha notat que en els darrers anys hi ha clients que repeteixen l’estada al seu hotel per les dates de la Cantada.
Tot plegat, retransmès en llengua de signes catalana
Un any més, el programa de Ràdio Capital va ser accessible per a persones sordes. Les encarregades de fer-ho possible van ser l’associació Encantades, que en feien la transmissió en llengua de signes. És a dir, que les persones sordes o amb problemes d’audició van poder veure el programa en directe a través de les xarxes socials i seguir també les actuacions de la cantada.
Palamós ha posat en marxa “La Porxada”, el nou centre de dia i hospital de dia de Palamós Gent Gran. L’equipament, gestionat pels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE), dona servei a 50 persones i compta amb espais adaptats per a persones amb trastorns cognitius. Té 400 metres quadrats i destaca per ser lluminós, ampli i amb sortida directa al jardí.
La construcció de “La Porxada” ha tingut un cost de prop d’un milió i mig d’euros. El projecte forma part de la campanya de mecenatge “Gent molt Gran!”, que ha recaptat prop de 70.000 euros amb iniciatives solidàries com el primer sopar organitzat pels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà, activitats comercials al carrer i accions d’empreses i entitats de la zona.
La presentació del nou centre es va fer als jardins de Palamós Gent Gran i va reunir prop d’un centenar de persones. Xavier Pérez, director gerent, i Lluís Puig, president dels òrgans de govern, van agrair el suport d’empreses, associacions i veïns que han contribuït al projecte.
Durant l’acte, es va anunciar una nova campanya de mecenatge amb el lema “Com a casa!”, que busca humanitzar l’hospital de dia mèdic de l’Hospital de Palamós. Àngels Pagès, supervisora del centre, va explicar que volen crear un espai més càlid i digne, on la cura sanitària es combini amb el respecte emocional.
El proper gran acte solidari serà el segon sopar organitzat pels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà, previst pel 3 d’octubre a l’Hotel S’Agaró, amb la col·laboració dels cuiners Quim Casellas i Toni Izquierdo.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.