El portaveu nacional d’Esquerra Republicana de Catalunya, Sergi Sabrià, ha assegurat a una entrevista al Supermatí de Ràdio Capital que els actuals diputats independentistes al Parlament van ser escollits per «aprovar la llei del referèndum».
Sabrià, que va ser alcalde de Palafrugell, ha fet broma dient que «si la Guàrdia Civil està entretinguda en trobar les butlletes del referèndum a totes les impremtes de Catalunya, potser d’aquí a uns dies els trobarem a Can Palé o la impremta Palafrugell o Can Plaja». Ha afegit que » aquell dia els anirem a saludar».
Sobre la participació de Barcelona al referèndum, el portaveu nacional d’Esquerra diu que «no m’entra al cap que algú que va dir que venia a canviar-ho tot des de baix, no es pugui sumar a la revolució més potent que hi ha ara mateix a Europa», parlant d’Ada Colau, i assegura que a Barcelona «tots els barcelonins podran votar».
Amb aquell aire sorneguer que s’agraeix, l’Adrià celebrava el retorn de la vida, remarcada en majúscules. Potser us preguntareu: què vol dir, que a l’estiu no hi ha vida, a l’Empordà? Doncs mira, per a molts, quan s’atansa juliol el camí és emboscar-se i no treure el cap fins al desitjat setembre. Ara, per fi, ja hi som. Deixem enrere aquest estrany parèntesi de encara no dos mesos en què ens empassem la paradoxa de maleir les ordes invasores que, de fet, garanteixen un hivern més o menys tranquil per a molts vilatans que en viuen.
Jo també celebro la vida que torna, perquè la vida és allò que vivim a cada moment en la normalitat del dia a dia. I l’estiu, que exhibim tant a les xarxes, és excepcional. Per això m’encurioseix la necessitat d’alguns d’anar a segons quins paisatges llunyans per trobar-se a sí mateixos. Personalment, opto per trobar-me en cada gest quotidià.
La vida que torna és peu a terra al matí per continuar fent via. És el fill pre-adolescent que de petit revolucionava la casa sempre massa d’hora i que ara hem d’arrencar dels llençols. És l’altre que frisa per explorar la nova escola. I els alumnes que retrobaré o aquells que debuten a la universitat, cadascun amb el seu potencial per nodrir. I un cop superat l’estiu, la vida que torna serà també la quotidianitat al carrer, a mercat o a plaça, a les converses de cafè o als nostres boscos, platges i mars. I així, mentre torna la vida, ens endinsarem poc a poc a la tardor. Som-hi doncs, amb la vida.
La veritat és que no sé ni per on començar. Si us soc sincer, m’estava fent a sobre les ganes de tornar a saludar-vos des de Ràdio Capital, tant com grossa se’m feia la muntanya de pensar en llevar-me cada dia a les 7 per preparar el programa que escolteu com a síptoma del final de l’estiu.
Demà us parlaré del que se suposa que hauria de ser l’estrena d’una nova temporada d’un mitjà de comunicació. Però ahir va ser 11 de setembre. La Diada Nacional de l’any que suposadament haurem de votar en referèndum i per tant, avui toca parlar d’això. D’aquí a un moment, amb en David i en Dani farem un repàs exhaustiu de tot el que va donar de sí el dia, des de la perspectiva del Baix Empordà i això vol dir amb els actes de casa, però també sobre la presència Empordanesa a la gran manifestació de Barcelona i també en clau nacional.
Ara bé, al voltant de tot això, hi han diverses polèmiques. La cessió (o la no cessió) dels espais públics de la ciutat de Barcelona amb el lamentable paper de la seva alcaldessa dient que no, després que sí i tot el contrari (m’atreviria a dir que Ada Colau és la nova Duran i Lleida, gairebé) i l’aprovació de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica en unes polèmiques sessions plenàries al Parlament de Catalunya han incendiat encara més el debat sobre el procés.
Ara bé, us vull posar unes declaracions d’un subjecte (el militar Manuel Fernández-Monzón) que deia això
D’aquest personatge, no en sentireu a parlar gaire enlloc. Però per un moment imagineu-vos unes declaracions similars, fetes per algú proper a l’independentisme.
A aquestes alçades, no voler marxar d’un país que té personatges com aquest i que ni tan sols en condemna les declaracions, no és gairebé justificable, però si per alguna d’aquelles casualitats de la vida arribem a votar el dia 1, guanya el sí amb un marge ampli, es declara la independència i Catalunya esdevé una república independent, no podré deixar de mirar-me amb llàstima un estat, l’Espanyol, que va viure tant de temps pensant que el problema el tenia amb Catalunya, quan en realitat, la metàstasi la té a dins amb persones com aquest, periodistes com els que li donen cove i oients, espectadors, lectors i votants, que no només li riuen la gracieta, sinó que se’n senten orgullosos. Sabeu allò de la lluna i el dit que l’assenyala… doncs em sembla que a Espanya hi ha massa gent que porta temps mirant només el dit.
A Ràdio Capital de l’Empordà comencem la temporada 2017-2018 amb novetats. El programa matinal Supermatí renova estructura, temes i col·laboradors, amb la voluntat de ser el magazín informatiu de referència al Baix Empordà. Alhora, preparem alguns nous espais que anirem estrenant en antena i al portal radiocapital.cat.
El Supermatí de Ràdio Capital enfila la segona temporada completa. De fet, en només una temporada i mitja el programa ja ha anat evolucionant cap a un magazín matinal informatiu, amb notícies, reportatges, entrevistes, opinió i seccions temàtiques. Enguany fem un pas endavant en aquest sentit, amb més temps per aprofundir en la informació de la comarca i per poder abordar més qüestions. També ampliem l’equip de redacció, així com el nombre de col·laboradors. En definitiva, més informació i opinió sobre allò que passa a casa nostra.
D’altra banda, a Ràdio Capital treballem en diversos projectes amb l’objectiu de posar-los en marxa al llarg de la temporada. Tenim entre mans una proposta audiovisual sobre política local basada en una conversa a tres bandes amb alcalde/alcaldessa i cap de l’oposició dels municipis baix empordanesos, un nou programa de gènere documental radiofònic i una sèrie de ficció situada a l’Empordà.
Marilyn Manson ha compartit una nova cançó, WE KNOW WHERE YOU FUCKING LIVE, que ha aparegut escrita en majúscules a través d’Spotify, i que serveix per presentar el seu nou disc, Heaven Upside Down, un nou disc que s’espera pel 6 d’octubre.
El treball inclourà 10 cançons, una de les quals Say10, amb un vídeo dedicat a Donald Trump, quan encara no era ni tan sols president dels Estats Units.
Tracklist
1. Revelation #12
2. Tattooed In Reverse
3. WE KNOW WHERE YOU FUCKING LIVE
4. SAY10
5. KILL4ME
6. Saturnalia
7. JE$U$ CRI$I$
8. Blood Honey
9. Heaven Upside Down
10. Threats of Romance
Una havanera, com no podia ser d’una altra forma, ha acompanyat la tornada d’un dels 45 autobusos que han sortit del Baix Empordà cap a la manifestació de Barcelona. El municipi que més busos ha enviat a la concentració de Barcelona ha estat la Bisbal amb 10 vehicles, seguit per Palafrugell (amb 8), Torroella i Sant Feliu de Guíxols (amb 7).
Les entitats independentistes han establert la zona entre els carrers Girona i Bailén com els trams del Baix Empordà, que s’han omplert de milers de persones de la comarca.
També molts alcaldes i regidors s’hi han sumat, com el tinent d’alcalde de Palafrugell, Albert Gómez, que ha garantit que es podrà votar l’1 d’octubre.
