El Consorci del Ter i La Caixa han signat un conveni per millorar l’accessibilitat als espais naturals del riu. El Consorci obrirà una convocatòria als ajuntaments per rebre una ajuda econòmica amb projectes per fer accessibles els espais riberencs.
La Caixa hi aporta 3.000 euros que es complementaran amb fons propis del Consorci. La finalitat es adequar espais riberencs i fer-los així accessibles a persones amb mobilitat reduïda. Volen donar a conèixer la fauna, la flora i el paisatge del riu Ter a la població de les ciutats i pobles de la conca del Ter. D’aquesta manera, pretenen fomentar el coneixement, respecte i ús públic sostenible del riu i els seus hàbitats.
A Figueres al Centre Cívic Joaquim Xirau a partir d’avui i fins al 27 d’Octubre hi haurà l’exposició «Disset mirades a dotze mesos», integrada per vint-i-quatre imatges de fotoperiodisme.
Disset professionals, que mitjançant les seves imatges, que han estat seleccionades d’entre 43 treballs presentats a la categoria que premia la millor fotografia de premsa en la darrera edició dels Premis Rahola, aconsegueixen reviure alguns dels fets destacats de l’any 2016, però també permeten descobrir moments aparentment insignificants. Moments que van des de l’èpica lluita d’un membre de l’ADF contra les flames d’un incendi fins a trossets de vida a les Fires de Girona.
Continuen els actes a Platja d’Aro coincidint amb la trobada Miss World Spain 2017 després que les candidates passessin els primers càstings del concurs a la Xina.
I és que avui a l’Avinguda S’agaró a Platja d’Aro, a dos quarts de nou de la nit tindrà lloc la prova «top model» que consisteix en una desfilada a cel obert, on les aspirants a aconseguir el màxim gauardó del concurs, desfilaran per la passarel·la per mostrar al públic i al jurat, la seva esplendor.
Per últim, fem un repàs ràpid a les Festes Majors del Baix Empordà,ja que aquest cap de setmana ve carregat de celebracions populars.
A partir de divendres i durant tot el cap de setmana a les poblacions de Verges, Sant Sadurní de l’Heura, i finalment Begur, que encara es recupera de la Fira d’Indians, celebren els seus dies de Festa Major amb diversos actes tant per grans com per petits. Al Supermatí de divendres, us anunciarem els actes més destacats d’aquestes tres Festes Majors.
Andrés Mushietti (Mamá) dirigeix l’adaptació cinematogràfica d’It, la popular novel·la d’Stephen King, publicada el 1986, la qual va comptar amb una adaptació televisiva en format de mini-sèrie l’any 1990, protagonitzada per Tim Curry.
A l’estiu del 1989, a Derry, el petit poble imaginari de Maine de les novel·les de King, succeeixen una onada d’estranyes desaparicions. Un grup de nens, conegut com El club dels perdedors decideix buscar l’assassí. Aquests descobriran que els crims van ser comesos per una entitat maligna, un monstre sàdic anomenat Pennywise, caracteritzat per una disfressa terrorífica de pallasso.
It ha estat esperada amb molt de hype a causa d’uns excel·lents tràilers, cosa que ha suposat una arrencada en taquilla de 123 milions de dòlars el cap de setmana de la seva estrena, només als Estats Units. Unes xifres pràcticament inèdites per una pel·lícula de terror amb qualificació R, només comparables amb les obtingudes en el seu moment amb un fenomen viral com El proyecto de la bruja de Blair.
It traspua Stephen King per totes bandes. El protagonistes són un grup de preadolescents que es desplacen en bicicleta, molt en la línia d’altres novel·les de l’autor com Cuenta conmigo i que tant bé van homenatjar els germans Duffer a Stranger Things. Els autèntics protagonistes són els nens, els únics que es preocupen per mirar de trobar una solució al problema. Els adults i adolescents assumeixen directament un rol de malvats, persones en estat depressiu o apàtic sense solució de continuïtat, fins el punt que en algun moment t’arribes a plantejar qui és més monstre, si el pallasso o els habitants de Derry.
El punt fort de la pel·lícula és el tractament dels nens i les seves relacions humanes. Ho fa d’una manera valenta, realista i poc vista en cinema comercial. Quan els nens parlen entre ells, tenim la sensació que les converses són sinceres i els diàlegs naturals. La pel·lícula de Mushietti aconsegueixi fer un retrat perfecte i definit de cada nen. Els hi dóna una personalitat pròpia, ben definida i temps i moments per a cadascú.
Pennywise està interpretat per Bill Skarsgård, amb molt de tractament digital al damunt. El cas és que aconsegueix ser inquietat en tot moment. L’expressivitat es manifesta a través de la mirada i la boca. Un esforç que l’actor ha sabut fer perfectament, malgrat les limitacions que li suposa tenir la cara pintada.
Un altre dels encerts d’aquesta adaptació és el seu aspecte visual i l’excel·lent treball de fotografia. No només en els cuidadíssims moments on apareix Pennywise, sinó també en la resta de la pel·lícula.
It es mou més dins els paràmetres de cinema de terror més comercial i menys en l’independent. Per aquest motiu la pel·lícula no farà por als avesats en el gènere. El terror es manifesta en l’inquietud que provoca Pennywise, situacions que creen angoixa i els tradicionals espants.
L’únic defecte gran és que la pel·lícula s’acaba. Tinc la sensació que el relat quedaria molt bé en el format de sèrie de televisió.
It és una molt bona pel·lícula de gènere que transcendeix més enllà del terror per oferir-nos una història d’amistat i companyonia en l’imaginari dels anys 80. És el que fa que un film de terror ens arribi a emocionar. Els millors moments, quan és una versió fosca de Cuenta conmigo.
Òmnium Cultural es presenta a Sant Feliu de Guíxols davant d’una quarantena d’associats i simpatitzants al Casino La Constància. Durant l’acte s’ha relatat com es va arribar a crear la nova gestora comarcal del Baix Empordà, presentada a Palafrugell el mes de juny.
La principal motivació és fer créixer el volum d’associats a l’entitat a Sant Feliu, que actualment ronda el centenar. Ho explica Joan Serra, membre de la gestora.
També volen donar suport als actes locals per la cultura catalana, com l’arribada de la Flama del Canigó i Sant Jordi, i fer campanya pel referèndum convocat l’1 d’octubre. Les gestores locals d’Òmnium Cultural al Baix Empordà funcionen de manera individual fins que no es facin les eleccions per escollir una junta directiva comarcal.
Una immobiliària recupera el polèmic projecte per urbanitzar la pineda d’en Gori, al paratge natural de la cala s’Alguer de Palamós. Davant de les crítiques, l’Ajuntament ha demanat un informe d’impacte paisatgístic a la Generalitat. El consistori es vol assegurar que el projecte és correcte, abans d’atorgar la llicència definitiva.
El projecte vol construir dos edificis amb un total de 48 habitatges, que s’ubicarien a l’extrem oest de la pineda d’en Gori. Aquest projecte ha causat moltes critiques a les xarxes socials. L’ajuntament recorda on ja hi ha altres edificis a la zona, propera als terrenys que ocupa actualment el càmping King’s.
L’informe de la Generalitat valorarà si el nivell d’integració al paisatge és el correcte i establirà, si cal, les mesures correctores oportunes. El Pla General de l’any 86 ja preveia edificar bona part de la pineda d’en Gori, i protegia tan sols la superfície més pròxima al mar.
No va ser fins al 2004 que es va incrementar l’entorn de protecció on NO es pot construir amb la declaració de s’Alguer com a Bé d’Interès Nacional. Amb el POUM de l’any 2007 van passar a ser públics bona part dels terrenys de la pineda d’en Gori, però se n’haurien salvat alguns terrenys com en el que ara es volen construir 48 apartaments.
L’escola Barceló i Matas de Palafrugell acull la segona seu de l’institut Frederic Martí Carreras a causa de l’augment d’estudiants d’ESO. A l’escola Barceló i Matas destinaran una ala separada per als cursos de batxillerat dels estudiants del Frederic Martí. Ho explica a Ràdio Capital el regidor d’Educació de Palafrugell, Albert Tané.
D’aquesta manera, seran dos centres separats en el mateix edifici. Es preveu que duri almenys vuit anys.
Nou emplaçament de la llar d’infants de Castell d’Aro
La llar d’infants de Castell d’Aro estrena un nou empleçament i un edifici provisional. La principal novetat d’aquest nou curs escolar d’enguany a la vila de Castell-Platja d’Aro serà el nou emplaçament i edifici provisional de la Llar d’Infants. Al llarg d’aquesta setmana, s’està enllestint aquest nou espai per tal que el proper dilluns 18 els infants puguin arrencar el curs amb plena normalitat.
De fet, aquest dimarts s’han iniciat les tasques de trasllat del mobiliari de l’antiga Llar d’Infants, que estava situada a la Plaça Poeta Sitjà i que ara estarà ubicada al pati de l’Escola Vall d’Aro. L’edifici, de 165 metres quadrats, consta de divuit mòduls que inclouen dues aules, lavabos, un despatx, un magatzem, un vestidor, un menjador i també un espai on els infants podran fer la migdiada. Pel que fa a les xifres d’aquest curs, l’escola bressol comptarà amb quatre educadores, que es repartiran entre dues classes, que seran de 25 nens cadascuna.
La ubicació d’aquest centre educatiu respon a una demanda que va fer el consistori a la Generalitat. Aquesta demanda s’ha autoritzat i la Llar d’Infants Castell d’Aro, en conseqüència, ocuparà provisionalment durant dos cursos consecutius el pati de l’Escola Vall d’Aro.
Nova pista a la Bisbal
A la Bisbal, l’escola Empordanet s’ha estrenat aquest curs amb una nova pista poliesportiva. S’han fet dues entrades a la pista: una des de l’escola i una altra des de l’exterior. A les tardes, fora de l’horari escolar, segueix disponible a l’ús públic. També s’hi han instal·lat fanals perquè es pugui utilitzar al vespre. La pista es va construir durant l’agost i va acabar a principis de setembre.
A partir d’ara, han començat la reordenació dels nivells per acabar tenint de P3 a tercer de primària a l’edifici Cor de Maria i de quart de Primària a quart d’ESO a l’edifici Sant Josep. Des del centre, destaquen que aquest canvi tindrà avantatges en la línia pedagògica. La unificació arriba quan l’escola està immersa en una renovació.
L’escola apostarà per un treball cooperatiu i competencial, la robòtica i la programació, i el treball amb iPads. Aquesta unificació coincideix amb obres estructurals a l’edifici Cor de Maria, tant al pati com a la part central de l’immoble.
Obres a Sant Feliu
També a Sant Feliu, l’ajuntament a realitzat diverses obres de manteniment i millores als centres públics al llarg d’aquest estiu. Aprofitant el període de vacances, s’han invertit 90.000 euros.
La majoria són treballs d’instal·lacions, serralleria, fusteria o guix. A l’escola Ardenya han construït fonts d’aigua potable al pati i a l’escola Baldiri Reixach estudien instal·lar-hi un ascensor.
