/
RSS Feed
Visa pour l’image
/
RSS Feed
Bon dia! Gairebé cada mes de setembre repeteixo tres rituals: el primer ballar salsa per la Fira d’Indians de Begur. El segon, celebrar el meu aniversari. I el tercer, si puc, vaig a veure l’exposició Visa por l’Image, la mostra de fotoperiodisme que es fa a Perpinyà. Encara fa poques hores corria per carrerons de la Catalunya Nord.
Com sempre hi ha fotos colpidores, però no és una exposició de sang i fetge: hi ha imatges de guerres, sí, fotos de ciutats aniquilades com Mossoul o Palmira. També hi ha fotos ambientades en històries humanes. Fotos de gent, vida quotidiana en presons. Hi ha temes com els terratrèmols d’Itàlia de l’any passat. I fotos de soldats. Per cert, curiositat: en moltes fotos amb soldats… se’ls veu amb telèfons mòbils en moments de repòs. Cadascú és fill d’un moment tecnològic concret.
Sempre que visito aquesta mostra em vénen al cap unes quantes conviccions.
La primera, el gran orgull que sento per formar part d’aquesta professió, tan criticada i tan criticona, del periodisme.
La segona, les ganes que tinc de fer cada dia més i més i més. De sentir-me viu en un feina que m’apassiona.
Tornant a l’exposició. Aquest any hi havia un seguit d’imatges dels atemptats de Niça, succeïts el juliol de l’any passat. Unes imatges senzilles dels carrers després del terror. Sorprenien per la serenitat. Ara parlo de memòria però en recordo una on sortia un senyor, fotografiat, que deia que no passejava més pel bolevard dels anglesos de Niça, el lloc dels fets. O una altra on es veien unes senyores que anaven a fer footing pel mateix indret de la massacre. Fotos de policies… Molta serenor que contrastava amb les imatges que vam veure en alguns diaris, de la Barcelona ferida pel mateix terrorisme aquest estiu. I és que l’atemptat a Barcelona a mi em va deixar sobtat. Encara no he paït la sensació de fragilitat, encara sento incomprensió quan més coses es van coneixent, encara ara em passen pel cap les imatges mentals d’Alcanar, les bombones de butà, la Rambla, Cambrils, Ripoll, els llums de policia a la nit quan anava cap a casa i em trobava controls a totes hores.
Precisament, per entrar a veure aquesta exposició de Perpinyà hi ha controls policials en alguna entrada, on et registren, et buiden la motxilla del tot, t’escannegen. I com que ara mateix ens volem aferrar a la sensació de seguretat, ajudem els policies a que ens escorcollin. I fins i tot ho aplaudim.
Vaig acabant. M’hauria agradat començar el setembre Déu mana i desitjar-vos un bon setembre. Celebrant que és el millor mes de l’any perquè és el mes on tot comença, que tenim les platges per nosaltres sols, que l’aigua de mar és calenta i que l’únic dolent és que hi ha mosques a tot arreu. Però no. Tenim un setembre tibat i preocupant, ja ens entenem, amb notícies molt inquietants cada dia. Que fan una mica de por. I que ens fan sentir protagonistes d’una història que, qui sap si l’any que ve, es podrà visitar a la mostra de Perpinyà, en forma de fotografia de premsa.
Vilafant celebra 1.000 anys d’història i els recull en una exposició
Vilafant celebra els 1.000 anys d’història aprofitant la Festa Major de Sant Cebrià per fer un recorregut en el temps i viure aquests dies festius per reforçar la identitat dels vilafantencs i vilafantenques
Ocasions per compartir i divertir-se amb actes de format tradicional o amb altres de més nous. Concerts i actuacions. Concursos, balls, cercaviles, sardanes, carretons i havaneres. Tots aquests actes i molts més faran sortir al carrer i places al poble de Vilafant per viure uns dies especials.
Avui a les 20h de la tarda s’inaugurarà l’exposició «1.000 anys d’història de
Vilafant». Un recorregut visual on l’estudiós llatinista Antoni Cobos, fa un repàs dels moments més significants de tots aquests anys. També pels més petits, hi haurà l’obertura de les Fires d’atraccions, situat al recinte firal.
El Centre del patrimoni i el paisatge de Sant Sebastià de la Guarda i el Punt d’informació turístic volen donar a conèixer una mica millor aquest espai, que ha esdevingut un espai paisatgístic.
La Muntanya de Sant Sebastià és un lloc amb una forta personalitat construïda al llarg d’una remota i continuada ocupació que a poc a poc li ha anat conferint el seu caràcter de fita paisatgística. És un element singular del paisatge de la costa de Palafrugell que és alhora un lloc per mirar, un mirador, i un lloc per ser mirat, un far. Tots aquests elements
tenen un fil conductor comú que és l’ús simbòlic del paisatge.
Amb aquest nou centre, format per una caseta d’informació i un espai expositiu, es pretén estimular de forma molt atractiva el descobriment del patrimoni de la Muntanya de Sant Sebastià per potenciar la seva identitat històrica i el gaudi de la nova “Ruta dels Miradors”.
Per últim repassem també els diversos mercats setmanals que hi ha a la
comarca de l’Empordà per tots aquells que vulguin comprar fruita i verdura ben fresca i de qualitat.
Al Baix Empordà, el dijous és el torn de Calonge i l’Estartit. El mercat de Calonge el podreu trobar el centre del poble durant tot el matí, i per aquells que vulguin anar a l’Estartit, el podreu trobar de 9h a 14h a l’avinguda de Roma, al carrer del Coral i al carrer d’Eivissa.
I si fem parada a l’Alt Empordà, a Figueres també podreu trobar-hi el mercat
setmanal com cada dijous.
Ara ja és una qüestió de dignitat
Ahir es va desfermar la tempesta (una altra) contra el procés. A última hora de la tarda, vam saber que la Guàrdia Civil es va presentar a l’empresa de hosting que allotjava el web del referèndum, per tal que es des-publiqués, però és que al matí, el Fiscal General del Estado, va imputar els més de 700 alcaldes que donen suport al referèndum, els citarà a declarar i ordena els mossos que els detinguin si es neguen a declarar voluntàriament.
La CUP ja ha dit que cap dels seus alcaldes anirà a declarar voluntàriament i per veu de la seva presidenta, l’AMI ha dit que sí que aniran a declarar.
En aquest moment de la partida, qui faci el primer pas en fals la perdrà i l’Estat, desbocat com està, té molts números per perdre la partida de la imatge democràtica. I és en aquest sentit que estic plenament convençut que els alcaldes haurien de negar-se en massa a acatar la fiscalia. Cal no oblidar, que només el fet de donar suport i obrir col·legis o centres de votació, ja és un desacatament al que diu la injustícia espanyola. Per tant, ara que tenim la oportunitat de mostrar al món la imatge de més de 3 quartes parts dels alcaldes del país, detinguts per la policia, cal no desaprofitar-la.
Segur que més d’un alcalde o funcionari deu estar acollonit, però també és un fet, que lluitar contra centenars o algun miler d’alcaldes o funcionaries escollits democràticament o amb una plaça pública no pot conduir a cap altre lloc que no sigui a la derrota de qui ho fa.
I per cert… a tot això l’Alcaldessa de Barcelona segueix sense estar investigada per la fiscalia per aquest assumpte
Portes obertes al Museu de la Pesca pel seu 15è aniversari
El Museu de la Pesca de Palamós està d’aniversari. L’equipament celebra els seus 15 anys de vida i per celebrar-ho, avui obre les portes de la seva exposició permanent perquè tothom qui ho vulgui pugui visitar-la gratuïtament. La jornada comença a les 10 del matí i s’allarga fins a les 7 de la tarda.
L’exposició permanent del Museu de la Pesca s’endinsa en la relació de la humanitat amb el mar al llarg de la història. L’eix vertebrador és l’ofici de pescador, amb un recorregut que permet als visitants conèixer el passat, el present i el futur de la pesca, vinculada especialment a la Costa Brava i la seva singularitat. La mostra comença amb un audiovisual d’uns 8 minuts, que explica la tècnica, el coneixement i la dedicació del món pesquer. A partir d’aquí, l’exposició s’organitza en cinc eixos, que tracten aspectes com les espècies de la Mediterrània, els tipus de pesca, els diversos perfils professionals que hi intervenen, la comparativa entre el passat i el present, així com una reflexió sobre els escenaris de futur de la pesca marítima. Durant la jornada també es pot visitar l’exposició temporal sobre els nusos mariners. El Museu de la Pesca de Palamós va obrir les portes el 14 de setembre del 2002. Està ubicat a l’edifici del Tinglado, projectat l’any 1935 com a magatzem portuari i lloc per a la subhasta del peix, tot i que no va tenir mai aquest ús. El 1937 va ser destruït en un dels bombardejos durant la Guerra Civil i el van reconstruir l’any 1944. Des de llavors, va tenir diverses funcions fins que el 1999, Ports de la Generalitat el va cedir a l’Ajuntament de Palamós per destinar-lo a l’ús museístic. Això va portar a la restauració de l’edifici per convertir-lo en el Museu de la Pesca.
El temps 14-09-2017
/
RSS Feed
Avui una jornada marcada per la nuvolositat que anirà intensificant-se a mesura que passin les hores, i que de moment no deixarà ruixats, nomes quatre gotes. A la tarda bufarà vent de nord que farà alterar la mar, i es per això que el servei Meteorològic de Catalunya ha activat un avís per onades que poden superar els 2 metre i mig.
Demà divendres, ruixats que s’activaran ja des del matí i baixada notable de les temperatures.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.