Els Bombers rescaten una escaladora ferida a Torroella de Montgrí

rescat torroella

Els Bombers han rescatat aquest diumenge al matí una escaladora ferida que feia la via Intrèpida Sirena a Torroella de Montgrí. L’avís s’ha rebut a les 11:06 h i fins al lloc dels fets s’hi han desplaçat 4 unitats dels Bombers i l’helicòpter amb efectius dels GRAE. També s’ha desplaçat un metge dels Serveis d’Emergències Mèdiques.

L’equip ha localitzat la víctima en una paret d’escalada d’aquesta via. S’ha fet l’atenció sanitària i s’ha muntat una instal·lació de cordes per treure-la. Els acompanyants que estaven fent la via amb la persona atesa es trobaven il·lesos i se’ls ha acabat evacuant per mar amb una barca de la Creu Roja.

https://twitter.com/bomberscat/status/1944374696075571401

Roben les boies de les cales del Crit, el Vedell i Font Morisca de Mont-ras tres dies després que s’instal·lessin

boies

L’Ajuntament de Mont-ras i SOS Costa Brava denuncien que han tornat a arrencar les balises de les cales del Crit, el Vedell i Font Morisca, que depenen del municipi. El robatori es va detectar dissabte, quan feia només tres dies que s’havien instal·lat. Aquesta és la tercera vegada que les boies desapareixen; el juliol passat van ser sostretes en dues ocasions en menys de quinze dies. Els ecologistes demanen que se’n comprin de noves i s’instal·lin “urgentment”, mentre que l’Ajuntament recorda que l’actuació té un cost d’uns 10.000 euros difícil d’assumir per un municipi petit. Ambdós coincideixen a dir que cal “més vigilància” per evitar que torni a passar i recorden que són “un element clau per garantir la seguretat dels banyistes”.

Per tercera vegada, les balises que delimiten la zona de bany de les tres cales de Mont-ras -el Crit, el Vedell i Font Morisca- han tornat a desaparèixer. L’any passat, coincidint en les mateixes dates, es van arrencar dues vegades en menys de quinze dies i no es van poder tornar a posar. “Instal·lar les boies té un cost que ronda els 10.000 euros”, ha explicat l’alcaldessa Vanessa Pairó, que diu que, recentment, han rebut molta pressió d’embarcacions, després que Palamós i Palafrugell hagin abalisat les seves platges.

“Costa que les embarcacions ho respectin perquè volen continuar tenint accés a les cales com s’ha fet fins ara, però intentem seguir la línia general d’apostar per preservar la flora i la fauna i també garantir la seguretat dels banyistes”, trasllada l’alcaldessa de Mont-ras, que assegura que es produeixen, constantment, situacions de risc en espais no abalisats per embarcacions que naveguen massa a prop dels banyistes.

Per intentar protegir les boies i evitar nous robatoris, tenint en compte els que s’havien produït l’estiu passat, la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà es va comprometre a augmentar la vigilància. Així ho assegura l’Ajuntament de Mont-ras, que en forma part, i lamenta que “el resultat evidenciï que no s’ha fet com toca”. «Les hem col·locat més tard del que és habitual perquè és un procés costós pel municipi i en només tres dies ja no hi són», insisteix.

L’Ajuntament ha avançat que, ara, contactarà amb l’empresa que n’ha fet la instal·lació per estudiar tornar-ne a posar, però amb algun sistema de localitació o vigilància perquè no es puguin tornar a robar. També es plantegen intentar arribar a un acord per fer una actuació conjunta entre tots els ajuntaments que formen part de la Taula.

Espai protegit

Des de SOS Costa Brava recorden que es tracta d’un espai natural inclòs dins la Xarxa Natura 2.000. “L’excés d’embarcacions es carrega la fauna que hi viu i, si fondegen, les praderies de fanerògames”, alerta Jordi Cruz, portaveu de la comissió de medi marí de SOS Costa Brava, que considera que s’hauria d’establir que les barques no puguin acostar-se a més de 50 metres de la costa i col·locar boies, on puguin amarrar-se sense haver de tirar l’àncora i malmetre el fons marí.

“Enmig de la pitjor crisi climàtica i de biodiversitat de la història i amb un Mediterrani cada vegada més calent, contaminat i malalt, queda clar que calen mesures urgents”, reclama Cruz, que posa damunt la taula la necessitat “d’actualitzar la normativa i augmentar els mitjans humans i tecnològics per tal de protegir els espais naturals, ara convertits en un parc temàtic, i alhora promocionar usos més respectuosos”.

El Cruïlla 2025 tanca una edició marcada per l’eufòria dels 15 anys i amb 82.000 assistents

el-cruilla-2025-tanca-una-edicio-marcada-per-l’euforia-dels-15-anys-i-amb-82.000-assistents
El Cruïlla 2025 tanca una edició marcada per l’eufòria dels 15 anys i amb 82.000 assistents

El Parc del Fòrum ha acollit aquest dissabte la darrera jornada del Festival Cruïlla 2025, que ha posat punt final a quatre dies intensos de música i cultura amb un balanç molt positiu: 82.000 persones han passat per l’esdeveniment. Malgrat les inclemències meteorològiques i les alertes que van endarrerir l’obertura de portes fins a les 21:00 h, la festa no s’ha aturat i el festival ha aconseguit mantenir viva la celebració del seu 15è aniversari fins a l’últim minut.

L’organització ha treballat a contrarellotge per reprogramar gran part de les actuacions previstes, tot i que els concerts d’Hermanos Gutiérrez, Maika Makovski, Filipin Yes i Roko Banana han hagut de ser cancel·lats. Altres s’han reubicat o adaptat als nous horaris.

El dia ha arrencat amb l’energia elèctrica de León Benavente i el directe intens i emotiu de Pau Vallvé, que ha desplegat els sons d’Agorafília, el seu darrer disc. A la Carpa Vichy, Merina Gris i Minibus Intergalàctic han convertit l’espai en una explosió de ritme i color.

Un dels plats forts de la nit ha estat l’actuació d’Alanis Morissette, que ha encès el Fòrum amb una actuació memorable que ha culminat amb un aplaudit “Thank U”. Però el gran clímax de la vetllada ha arribat amb el concert especial de Love of Lesbian & Amics, que ha comptat amb fins a deu col·laboracions (amb l’absència destacada de Maika Makovski). El concert, iniciat ja de matinada, ha viscut moments màgics amb Alizzz a “Club de fans de John Boy” i Maria Hein en una emocionant versió de “Lucha de gigantes”. La gran festa s’ha tancat amb “Toros en la Wii” i un pastís d’aniversari gegant per commemorar els 15 anys del Cruïlla.

Tot i que l’escenari Vallformosa no ha pogut acollir el seu habitual cartell de comèdia, ha estat escenari de propostes potents com les de Quimi Portet i Biznaga, que han omplert l’espai de crítica, humor i contundència.

La nit ha continuat amb l’energia de Viva Suecia i els ritmes electrònics de Kraak & Smaak, seguint amb els desacomplexats Alcalá Norte i l’espectacle vibrant d’Elyella. Finalment, els britànics Kaiser Chiefs han clausurat la nit amb una actuació carregada d’èxits i una connexió total amb el públic.

Aquest Cruïlla 2025 també ha fet història per l’entrada de nous formats com la dansa i la moda, amb l’èxit de l’escenari Bonpreu Esclat i col·laboracions destacades amb el Poblenou Urban District i l’ESDI, ampliant l’oferta artística del festival i consolidant el seu caràcter multidisciplinari.

Amb una última jornada plena d’obstacles però també de grans moments, el Cruïlla tanca una edició especial que reafirma la seva essència: resistència, celebració i comunitat. L’organització ja té la mirada posada en el Cruïlla 2026, i agraeix profundament el comportament exemplar del seu públic, que ha fet possible que, fins i tot sota la pluja, la festa no s’aturi.

L’entrada El Cruïlla 2025 tanca una edició marcada per l’eufòria dels 15 anys i amb 82.000 assistents ha aparegut primer a Primera Fila.

La indústria càrnia afronta pòlisses més cares i grans exigències per assegurar les naus

indústria càrnia, assegurança, incendis, cambres frigorífiques, panells sandvitx, pòlisses, franquícia, prevenció d’incendis, empreses alimentàries, naus industrials
indústria càrnia, assegurança, incendis, cambres frigorífiques, panells sandvitx, pòlisses, franquícia, prevenció d’incendis, empreses alimentàries, naus industrials

La indústria càrnia viu un moment complicat pel que fa a l’assegurança de les seves naus. Les empreses del sector s’enfronten a un augment notable del cost de les pòlisses i a unes exigències cada cop més estrictes per part de les asseguradores. Segons Ignasi Pons, secretari general de la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies, “totes les empreses estan assegurades, però cada cop és més car”.

Les cambres frigorífiques, un risc afegit
Els últims incendis en cambres frigorífiques han fet sonar les alarmes. Aquestes instal·lacions, imprescindibles per conservar els aliments, estan construïdes amb panells de tipus sandvitx que propaguen amb facilitat el foc. Aquesta realitat ha fet pujar el risc d’incendi i ha provocat que moltes companyies asseguradores es mostrin reticents a cobrir empreses alimentàries. El vicepresident del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Girona, Joan Nogué, explica que “és contraproduent, però canviar-les no és una opció viable”.

Auditories i grans inversions
Els canvis que demanen les asseguradores abans de firmar una pòlissa passen per auditories tècniques i modificacions importants als sistemes de prevenció d’incendis. Això inclou ampliar obertures o instal·lar ruixadors, inversions que poden resultar molt costoses per a les empreses. Ignasi Pons remarca que “la indústria té un munt de cambres i canviar-les suposa una inversió molt important”.

Franquícies elevades per reduir riscos
El vicepresident del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Girona confirma que les millores es fan, però adaptar una nau de gran mida pot sortir més car que la pròpia assegurança. Per aquest motiu, moltes asseguradores opten per protegir-se amb franquícies elevades. “Abans, aquestes franquícies podien ser de 500 euros; ara, poden superar els 100.000 euros”, apunta Nogué. “El que volen les companyies és que el client s’autoasseguri el risc”, afegeix.

El Parc Natural del Montgrí planta cara al foc: un model de prevenció en un territori d’alt risc

El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter és un dels espais més singulars i estimats de l’Empordà. Amb una orografia abrupta, vegetació garriguenca i una gran presència humana durant tot l’any —especialment a l’estiu—, aquest massís calcari es troba en una situació de risc altíssim d’incendi forestal.

El vent de tramuntana, la discontinuïtat hídrica i la manca de discontinuïtats naturals del paisatge fan que qualsevol ignició pugui convertir-se, en pocs minuts, en un foc descontrolat. A més, la seva proximitat a zones residencials, càmpings i camins molt transitats afegeix un component de perill per a les persones i els béns materials.

Un pla viu i actiu de prevenció d’incendis

A diferència d’altres espais naturals protegits del país, el Montgrí disposa des de fa anys d’un pla de prevenció específic, vigent i adaptat a les necessitats reals del territori. El document, revisat periòdicament pels ajuntaments de Torroella de Montgrí – l’Estartit, Ullà i l’Escala, es basa en un conjunt d’actuacions integrades que busquen prevenir l’origen dels focs, limitar-ne la propagació i facilitar les tasques d’extinció.

Aquest pla no és només un conjunt de bones intencions sobre el paper: és una estratègia aplicada sobre el terreny, any rere any, amb resultats visibles i valorats per tècnics, bombers i veïns.

Franges, camins i punts d’aigua: blindar l’espai urbà

Un dels pilars del pla és la creació i manteniment de franges perimetrals de protecció al voltant de zones habitades i infraestructures sensibles. Amb una amplada mínima de 25 metres, aquestes franges es mantenen lliures de vegetació inflamable per tallar el pas al foc en cas d’emergència. A urbanitzacions com Torre Moratxa, Torre Gran o Torre Vella, i a l’entorn de càmpings com Castell Montgrí, Les Medes o El Delfín Verde, les franges s’han obert i es netegen cada any fora de temporada de risc.

El pla també preveu la millora de camins forestals, per garantir l’accés ràpid dels serveis d’emergència, i la instal·lació de punts d’aigua estratègics per facilitar la recàrrega d’autobombes o l’operativa d’helicòpters.

Pastura dirigida: ovelles contra el foc

Una de les mesures més innovadores i eficients és la introducció de la pastura dirigida amb ramats d’ovelles i cabres. En diverses àrees del massís, com Mala Terra o Mas Sec, s’hi mantenen tancats de pastura on els animals s’alimenten de matollar i herbàcies seques, actuant com a autèntics tallafocs vius.

Aquest sistema, conegut com a silvopastura, redueix de manera natural la càrrega de combustible vegetal, afavoreix la biodiversitat i recupera pràctiques agrícoles tradicionals. El Montgrí ha estat un dels espais pioners en aquest tipus de gestió i s’ha convertit en model de referència per altres parcs naturals.

Vigilància humana i tecnològica

Durant els mesos d’estiu, el parc activa un dispositiu de vigilància diari, format per personal contractat i voluntaris de l’ADF Montgrí. Dotats amb vehicles 4×4 i equips de primera intervenció, patrullen els camins del massís amb capacitat de resposta immediata. A això s’hi suma la vigilància tecnològica, amb càmeres d’alta resolució instal·lades a punts estratègics, que permeten detectar columnes de fum en temps real.

Quan el nivell de risc és molt alt, el parc aplica restriccions d’accés motoritzat i, en cas extrem, el tancament total de l’espai, en coordinació amb els Agents Rurals i les autoritats de protecció civil.

La força d’una estratègia col·laborativa

Una de les claus de l’èxit del model Montgrí és la implicació coordinada de múltiples agents: ajuntaments, Generalitat, Parc Natural, ADFs, veïns, empreses, pastors i voluntaris. El pla no només s’aplica, sinó que es comparteix, es consensua i s’adapta a les necessitats i canvis del territori.

Aquest enfocament participatiu, que integra coneixement tècnic i saber local, és una mostra pràctica del que molts experts demanen per al conjunt del país: una prevenció connectada al territori i no pensada només des dels despatxos.

En un context de crisi climàtica, un model a seguir

El Montgrí no és aliè al que passa a la resta del país: el canvi climàtic, la sequera persistent i la pressió humana fan créixer el risc d’incendis a tot arreu. De fet, el debat sobre la vigència i adequació dels plans de prevenció als parcs naturals és viu i necessari. Arreu de Catalunya hi ha espais protegits que encara no tenen pla, o que el tenen desfasat, redactat amb criteris més urbans que forestals.

En aquest escenari, el cas del Montgrí destaca com una excepció positiva. No perquè el risc hagi desaparegut —que no ho ha fet—, sinó perquè existeix una estratègia sostinguda, adaptativa i activa, que fa del parc un espai no només més segur, sinó més viu, més gestionat i més coherent amb la seva funció ecològica i social.

El Consell Comarcal vol prestigiar els sector dels oficis amb el projecte ‘Oficis amb futur’

oficis consell comarcal del baix empordà

El Consell Comarcal del Baix Empordà ha posat en marxa el projecte ‘Oficis amb futur’ per recuperar la dignitat dels oficis tradicionals i afavorir la inserció laboral del jovent de la comarca. Aquesta iniciativa vol connectar les noves generacions amb sectors que, avui dia, tenen dificultats per trobar relleu i mantenir l’activitat.

El programa se centra en àmbits amb una forta demanda de professionals, com la construcció, la fusteria, la mecànica, la lampisteria i l’artesania. També inclou sectors com la restauració, la indústria, l’economia blava, l’agroalimentació, l’atenció sanitària o les arts escèniques.

Una part clau del projecte és trencar els estereotips de gènere associats a moltes d’aquestes professions. L’objectiu és que tant nois com noies vegin aquests oficis com una opció de futur real i atractiva. Es vol promoure una visió més igualitària i inclusiva del món laboral.

Per fer arribar el missatge, s’està produint material audiovisual amb vídeos i documentals protagonitzats per professionals en actiu. A més, s’estan preparant panells informatius i infografies que detallaran trajectòries laborals i formatives. Tot aquest material formarà part d’una exposició itinerant que visitarà ajuntaments, escoles, fires i espais juvenils del Baix Empordà. També s’hi preveuen demostracions en viu a càrrec de treballadors dels diferents sectors.

El projecte compta amb el suport dels ajuntaments de Begur, Palamós, Palafrugell, La Bisbal d’Empordà, Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, Santa Cristina d’Aro i Forallac. El Consell Comarcal treballa per ampliar aquesta xarxa i garantir que el projecte tingui continuïtat i arrelament territorial.