Avui hem estrenat secció de llibres amb la Teresa Calabús. I per començar, la responsable de la llibreria El Cucut de Torroella, proposa «El món d’Horaci, de Vicenç Pagès. Un llibre editat el 1995, però que podria haver estat escrit en aquests dies que vivim.
Torna a començar la temporada. La de tot. La de l’escola, la dels instituts, la del referèndum, la de la independència i, com no, la d’arts escèniques. A les comarques gironines, Temporada Alta exerceix de xuclador de manera que les programacions locals tenen un competidor d’upa. Però, tot i això, hi ha programadors que tenen clar quin és el seu públic i també que fora un pecat tenir parat el seu teatre perquè a Girona i Salt hi hagi aquest beneït monstre que dura dos mesos i escaig. Són pocs aquests programadors, però n’hi ha. Per exemple, a Torroella de Montgrí. La programació de l’Espai Ter, que per cert ha teixit complicitats amb el festival gironí, és modèlica si tenim en compte a qui va dirigida i amb quins objectius: a un públic local, poc avesat al teatre, al qual cal atreure primer a la sala i després oferir-li espectacles adequats que el facin tornar. Més tard ja hi serem a temps de fer una aposta més agosarada.
Els encerts en la programació són la qualitat i la varietat. Qualsevol dels espectacles programats estic convençut que deixaran satisfet al públic. Art, Homes, una comèdia musical, i La treva són els caps de cartell i els que m’atreviria a dir que exhauriran entrades. El primer i el tercer compten amb un repartiment d’una gran solvència, amb l’Arquillué, l’Orella i el Villanueva en el primer cas i amb la Clara Segura o en David Selvas, en el segon cas, i tracten temàtiques prou interessants, com són la utilitat de l’art, però també l’amistat, i les seqüeles de la guerra en una fotoperiodista. Homes està protagonitzada per cinc actrius amb una bis còmica indiscutible i parteix de la comèdia homònima de Sergi Belbel que va tenir molt èxit el 1994, quan la van posar en escena les T de Teatre.
En l’apartat musical, res a retreure. El geni basc de l’acordió diatònic, Kepa Junquera, comparteix cartell amb Oques Grasses i aquesta meravella que és el duet format per Maria Arnal i Marcel Bagés. La cirereta és l’espectacle de dansa familiar, atenció, dansa, Babaol, de la companyia EnÀmbar. Aquesta programació, en què hi ha força més cosa del que he destacat, va acompanyada de promocions per abaratir entrades com ara una targeta T5, un abonament amb què 5 espectacles surten a 10 euros cadascun. El preu mitjà de l’entrada d’algun d’aquests espectacles a Barcelona és de més del doble. I què aconseguiran amb això Torroella i l’Espai Ter? Doncs crear un nucli d’aficionats, una mena de club d’amants del teatre, i anar-se convertint en una de les referències de la comarca pel que fa a les arts escèniques. Cap, absolutament cap municipi del Baix Empordà no li ho pot discutir això veient aquesta programació, que és molt correcta. S’hi poden acostar Palamós o Sant Feliu de Guíxols, i prou. Tot és una qüestió de voluntat, de creativitat, d’originalitat i de fer una aposta decidida i fàcilment justificable. Vejam si s’escampa l’exemple. Atents a l’Espai Ter!
Avui ens hem aixecat amb un cel ennuvolat i al llarg del dia, s’esperen alguns ruixats, entre febles i moderats que poden anar acompanyats de tempesta.
Bufaran vents de gregal i les temperatures rondaran els 20 graus de màxima, mentre que la mínima se situa als voltants dels 12 graus.
Demà s’espera un dia més tranquil i seguirà bufant el vent del nord.
Ja són aquí els feixistes neo-nazis del vaixell C-Star, que es dedica a evitar que les embarcacions que rescaten els refugiats que fugen de la guerra amb pastera, puguin ser salvats. Un vaixell que porta unes grans pancartes on s’hi llegeix un missatge (adreçat als refugiats), «Europa no serà casa vostra. Per sort ports de la Generalitat ja ha dit que no deixaran atracar aquest vaixell en cap port de casa nostra. La cosa, va fer que algunes entitats anti racistes, corréssin a movilitzar-se per evitar que el vaixell es quedi aquí.
El que faltava pel duro, vaja. També estan aquí les primeres repressions de policies locals del Baix Empordà, a persones que penjaven cartells en favor del referèndum. En tenim constància de Palafrugell, on hi van actuar els mossos i a Palamós on va ser la policia local qui es va encarregar de requisar els cartells.
Probablement ni la patrulla dels mossos en qüestió, ni els «urbanus» de Palamós tinguessin ganes de requisar res, però de moment, acaten l’ordre de la fiscalia. Dic de moment, perquè tinc l’esperança, que en algun moment els cosses de seguretat que tenen seu a Catalunya, deixin d’acatar la repressió que imposa un fiscal general que (no oblidem) va dir en una ocasió que a la bandera espanyola li «falta l’àliga» i treballin per la democràcia i la llibertat dels catalans.
I com a màxima expressió de despropòsit, la policia local de Rubí, en aquest cas, va fer retirar pancartes i cartells, on la única consigna que s’hi podia llegir era la paraula «democràcia». Em fa l’efecte que més d’un està aprofitant l’ocasió per treure alguna cosa que fa molt que porta a dins.
Mor el cantant Jimi Hendrix
El músic va perdre la vida el 1970 a la fatídica edat de 27 anys, després de molts anys enganxat a les drogues. Les causes de la mort apunten que s’hauria ofegat amb els seus propis vòmits, tot i que hi ha moltes teories al respecte, una de les quals apunta que s’hauria pres més pastilles de les que necessitava.
Jimi Hendrix va ser un dels guitarristes més influents de la història del rock, conegut per usar amplificadors amb distorsió, pel seu alt volum i el primer en fer servir efectes estereofònics a les seves gravacions.
En vida va editar 3 discs i un directe i posteriorment, s’han publicat alguns treballs, sent People Hell and Angels el 2013 la seva darrera referència.
Se celebra un referèndum per veure si Escòcia s’independitza del Regne Unit
Va ser el 2014, quan els escocesos van poder votar si continuaven formant part del Regne Unit o no. Finalment es va imposar el No, en un 55,4%, respecte el 44,6% del Sí.
Boston editen More than a feeling
More than a feeling és una de les cançons imprescindibles dels anys 70, i tal dia com avui de 1976 es va editar, situant-se ràpidament al top 5 de la llista Billboard Hot 100 i durant molts mesos, no va parar de sonar a les emissores de tot el món.
El líder del grup, Tom Scholz va necessitar 5 anys per compondre la cançó i a dia d’avui forma part de les 500 millors cançons de la història de la música.
Primers casos (coneguts) d’actuacions policials en contra de la campanya pel referèndum al Baix Empordà. Els Mossos d’Esquadra han retirat la pancarta que aquesta tarda han col·locat diversos militants d’Esquerra Republicana a la plaça del Sol de Palafrugell. Els agents, a més, han identificat el portaveu de les JERC al municipi, Eudald Pagès. Ell mateix ho ha explicat al Supermatí de Ràdio Capital.
Malgrat aquest incident, han instal·lat pancartes en diferents punts de la vila, com a la plaça de la Bòbila o el carrer de la Fanga. L’alcalde republicà de Palafrugell, Josep Piferrer, ha assegurat en un tuit: «Malgrat les caigudes, ens aixequem i continuem. Per cada una retirada, en col·loquem dos més».
Malgrat les caigudes (mossos confiscant pancartes), ens aixequem i continuem. Per cada una retirada, en col·loquem dos més pic.twitter.com/pOxIN2b7No
— Josep Piferrer (@jpiferre) September 17, 2017
La policia local de Palamós ha requisat aquest dissabte diversos cartells a favor de l’1-O. Ho denuncia la Míriam, que ha respost a la crida de les xarxes socials per «empaperar» els carrers amb lemes per la consulta.
«Vam imprimir sis cartells i els vam dur a Palamós amb quatre amigues per fer l’acte reivindicatiu», relata a Ràdio Capital. «Els vam començar a penjar pel centre, amb la mala sort que un cotxe patrulla de la policia local ens va veure penjant-ne el primer». La Míriam explica que van travessar el carrer Major de Palamós, on els esperava la policia. «En cap moment vam pensar que ens seguirien com si fóssim delinqüents», assegura.
La noia relata que els agents els van comentar: «Ja ho sabeu, oi? Això no es pot fer. Us hauríem de prendre dades per a la fiscalia, però no ho farem, en tenim tan poques ganes com vosaltres. Però doneu-nos tots els cartells».
La policia local ens ha enxampat penjant cartells i ens els han requisat. És un delicte. #TrueStory #malasort #empaperem
— Míriam Martín Lloret (@mirmalloret) September 16, 2017
«Tot plegat va ser molt ridícul, fins i tot per ells mateixos. Però en comptes de fer la vista grossa van obeir», denuncia.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.