No se’n sortiran

L'escriptor begurenc Miquel Martin
L'escriptor empordanès Miquel Martín i Serra
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
No se'n sortiran
Loading
/

Avui enceto les meves col·laboracions a Ràdio Capital.

I m’hauria agradat començar aquesta nova etapa parlant-vos del que més conec i més m’apassiona: la literatura. M’hauria agradat recordar-vos, per exemple, que celebrem l’any Bertrana i convidar-vos a llegir tant l’obra de Prudenci Bertrana com la de la seva filla Aurora. M’hauria agradat acostar-vos els poemes, profundament reveladors i vitals, de Joan Vinyoli, que durant vint-i-cinc anys va estiuejar a Begur i es va nodrir del nostre paisatge per transformar-lo –com deia ell mateix– en matèria lírica. O potser us hauria parlat de Foix o de Sagarra, que també van quedar captivats per aquesta mar i per aquesta natura feréstega. I, per descomptat, hauríem recorregut junts algunes pàgines de tres immensos prosistes empordanesos: Víctor Català, Gaziel i Josep Pla.

Però avui el nostre país pateix un assetjament vergonyós per part del govern de l’estat espanyol. Un govern –no ho oblidem– corrupte, retrògrad, repressiu i hereu de la dictadura. I la meva obligació moral, i em sembla que la de qualsevol persona que cregui en els drets civils i democràtics, és denunciar-ho amb fermesa.

Però no se’n sortiran. No se’n sortiran perquè la seva arrogància i la seva prepotència són el signe més clar de la seva debilitat. D’alguna manera, ja han perdut. D’alguna manera, ja no tenen cap autoritat moral sobre nosaltres.

I aviat, creieu-me, ben aviat, podrem tornar a parlar de literatura.

Ajuda als nazis

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Ajuda als nazis
Loading
/

Fins i tot als nazis se’ls ha d’ajudar. Alerta que quan parlo de nazis no em refereixo als catalans, fent servir el bonic sobrenom amb el que ens adjectiven alguns «demòcrates»  de l’Estat. Tampoc em refereixo als alemanys nacional socialistes dels anys 40.

Ho aclareixo, perquè últimament es fa servir tant a la lleugera la paraula nazi que fa fredat. En el conrext d’aquesta portada, per nazis em refereixo als tripulants del vaixel C star que fondeja la costa de Palamós des de fa dies.

Per posar-hi context. Sabeu que a Síria hi ha una guerra que fa 7 anys que dura i que ha fet que milions de persones marxin del país tot vagant per Europa com si fosin extres de The walking dead, perquè cap país Europeu compleix amb els contingents de persones que hauria d’acollir. Al mateix temps, des de les costes de països com Líbia, surten pasteres carregades de persones (perquè són persones i no extres de walking dead) que en general acaben mortes ofegades al fons del mar. Doncs per intentar frenar això i davant la passivitat dels governs d’Europa, algunes ONG amb més voluntat que recursos, naveguen pel mar rescatant aquests pobres desgraciats. Doncs bé, hi ha un vaixell que es dedica a evitar que els altres puguin rescatar persones en alta mar.

Aquest vaixell és el C Star. Fa uns dies que ronda per Palamós i se li va denegar que pugués atracar al port empordanès, per repostar combustible i aliments. Com és lògic, el primer que et surt de dins quan te n’assebentes, és un sonor » que els bombin a aquests fills de puta».

Ara bé quants de nosaltres que rebutgem aquest vaixell per la seva finalitat obscura, no som els primers a rebutjar les persones que fugen de la barbàrie per venir a casa nostra. Dit d’una altra manera, a quants de nosaltres, aquesta gent del C Star no ens fa la feina bruta? Per dur que sembli això que dic, estic segur que més d’un que ara es fica les mans al cap, no comparteix en el fons la finalitat d’aquest vaixell.

I per altra banda, fins a quin punt negar aquests subjectes aliments i combustible, no ens equipara ni que sigui una mica a aquesta calaña de gent.

Dit això, finalment ahir se’ls va proveïr en alta mar després de saber que qui hi havia al vaixelkl només és el personal de tripulació i que els dolents de veritat, van desembarcar a Malta. Tanmateix, sí que penso que quan passen coses d’aquestes, que són molt comprensibles, és una bona oportunitat per fer-nos un exàmen de consciència.

Novetats discogràfiques en streaming: Enter Shikari, Kygo, Macklemore, The Killers

Enter Shikari – The Spark – Spotify
Kygo – Stargazing – Spotify
Macklemore – Gemini – Spotify
The Killers – Wonderful Wonderful – Spotify
Tricky – Ununiform – Spotify
The Horrors – V – Spotify
Fergie – Double Dutchess – Spotify
Cut Copy – Haiku from zero – Spotify

The Corrs presenten Son of Solomon

Els irlandesos The Corrs acaben d’estrenar Son of Solomon, el primer avançament de Jupiter Calling, el seu nou disc, que arribarà el 10 de novembre.

La banda es presenta amb aquesta balada amb guitarres acústiques, violins i pianos, de la qual ja en podem veure el seu videoclip.

Emeli Sandé estrena Starlight

La britànica Emeli Sandé acaba d’estrenar una nova cançó anomenada Starlight, que arriba després del poc èxit del seu últim disc.

La cantant passa pàgina i s’haurà de veure si amb aquesta peça recupera els bons resultats de discs anteriors.

Projecte urbanístic a l’Estartit per reduïr el soroll nocturn a la Plaça del Timó

Port de l'Estartit
Port de l'Estartit | Imatge d'arxiu
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Projecte urbanístic a l'Estartit per reduïr el soroll nocturn a la Plaça del Timó
Loading
/

L’Estartit tindrà un projecte urbanístic per reduir el soroll nocturn a la Plaça del Timó. Aquest estiu s’ha realitzat un estudi de sonometria que serà el que concretarà en el projecte les mesures que s’hauran d’aplicar. El maig passat, el president de l’Entitat Municipal de l’Estartit, Genís Dalmau, ja va explicar a Ràdio Capital que es plantejaria aquest projecte urbanístic, que també inclou una millora de l’il·luminació de la platja i dels paratges.

La Plaça del Timó és una zona d’oci nocturn que acull molts turistes especialment a l’estiu, i el fet que l’Estartit en general sigui un destí turístic fa que el soroll sigui inevitable.

Dalmau també va deixar clar que el soroll no el generen els establiments sinó la gent, i que ho fan quan són en l’àmbit públic. Va dir que cal, davant de tot, tolerància.