Un dilluns de tapes per l’Escala

Per
Pau Punseti
-

Continua a l’Escala la ruta de l’anxova

La ruta de la tapa de l’anxova és l’aperitiu que des de l’Escala es fa abans de la celebració de la Festa de l’anxova, que aquest any tindrà lloc el dia 1 d’octubre.

L’anxova és el producte més característic del municipi i on cinquanta locals ofereixen la seva tapa elaborada especialment per a l’ocasió.

Exposició d’escultura de Clemente Ochoa a Platja d’Aro

De les 7 del matí fins a les 9 de la nit es pot visitar l’exposició al Parc dels Estanys, aquest parc urbà de 150.000 metres quadrats, que s’ha consolidat com una de les sales més interessants de la zona.

Clemente Ochoa presenta les seves obres de fins a tres metres i mig d’alçada i elaborades amb acer, bronze i acer inoxidable. Les seves formes parteixen del cos humà i a través d’elles busca noves formes, moviments i emocions.

Concert de guitarra a l’Estartit amb Tono Blasi

Tono Blasi proposa un repertori basat en la música clàssica popular, peces molt conegudes i que són fàcilment reconeixibles pel públic i que fan passar una bona estona als seus assistents.

Blasi ha editat dos discs en solitari, Mar d’amunt i Vent del nord i actuarà a partir de les 9 del vespre a l’Església de Santa Anna de l’Estartit. El preu és de 10 euros.

El meu admirat Tom Sharpe

Per
Rosa Regàs
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
El meu admirat Tom Sharpe
Loading
/

Ja fa uns any que vaig conèixer a Tom Sharpe, va ser a Llafranc un capvespre a l’Hotel Llevant on havia quedat per sopar amb uns amics. Em vaig asseure a la terrassa i tot cop el vaig veure dues taules més enllà. Com que m’estava mirant amb aquella mirada una mica escrutadora i el seu somriure que semblava que s’estava rient de les meves abates, o de la meva jaqueta, i com que el vaig reconèixer de seguida, em vaig aixecar per saludar-lo. I un cop em vaig haver presentat i em ma pregar que m’asseies i em va demanar una cervesa. Els meus amics varen trigar una estona i la nostra conversa va ser animada i bastant llarga, però he de reconèixer que a banda de les primeres paraules que varem canviar, no el vig entendre de res. Mirava d’endevinar el que m’estava dient però no ho vaig plorar.

I així va ser al llarg del temps que ens veiem i parlàvem i com que si li veia de gust parlava molt i de mica en ica el vig anar entenent es encara que no sempre. Quan alguna cosa l’amoïnava i no hi estava d’acord, cridava i era més difícil entendre’l. Per sort, ben aviat vaig conèixer a la Montserrat Verdaguer, amiga seva que el cuidava i li salvava els escrits que no li agradaven i li donava per cremar. Una amistat que durava des de començament de segle i que l’ajudava ell en tota mena de coses que necessitava i també a nosaltres perquè la Montserrat sí que l’entenia del tot, no com nosaltres, només a trossos o a estones.

Malauradament la nostra diguem-ne amistat no va ser massa llarga. Varem col·laborar en la entrada d’un llibre de memòries de la Costa Brava de fotografies de Xavier Miserachs i després, no sé quan però molt aviat, va morir.

Ara és la Montserrat la que a heretar la totalitat dels seus papers i fotografies que guarda a cas seva esperant que les ajude municipals que se li van prometre es realitzin algun dia, i mentrestant ella com a guardiana de la memòria de Tom Sharpe va endreçant i ordenant i organitzant actes com conferències o clubs de lectura perquè no esvaeixi la memòria d’un grandíssim escriptor que va triar Llafranc per passar-hi una bona part de l’any. Els dies 21 d’octubre, igual que al gener i al marc, la biblioteca de Palafrugell que acull els actes i s’ocupa de tenir a l’abast les traduccions al català i al castellà de les obres que s’hi discutiran, Wilt, Ancestral Vices, The Gropes, sempre atenta a tot el que crei cultura al nostre voltant. No sigui que ens deixem endur una vegada més per l’oblit del nostre passat i no ens passi com a la casa del carrer Caponata de Sarrià a Barcelona on va viure Gabriel García Márquez no haguem sigut capaços de pensar-hi una xxxx en record d’aquells anys que va passar amb nosaltres m sigut capaços de posar-hi ni

Tal dia com avui – 25 setembre

Per
Marc Clapés
-

Té lloc una gran riuada al Vallès Occidental amb més de 700 víctimes

Aquell 25 de setembre de 1962, després d’una llarga temporada de sequera, van caure pluges de més de 200 litres en menys de tres hores, que van fer créixer el cabal de la part final del Llobregat i el Besòs, així com els seus afluents. Les pluges van caure principalment al Vallès Occidental, tot i que també en altres zones del Vallès Oriental, Baix Llobregat o Maresme.

Els rius van créixer de manera excepcional i es van endur tot el que van trobar al seu davant.

Terrassa, Rubí, Sant Quirze i Sabadell van ser les ciutats més afectades, provocant més de 700 víctimes mortals i unes pèrdues de més de 2700 milions de pessetes.

Detenen a Salvador Puig i Antich

Una tarda de 1973 a la cantonada dels carrers Girona i Consell de Cent de Barcelona, van detenir-lo juntament amb Xavier Garriga, després d’una operació molt ben preparada per la policia de La Brigada. Els activistes van ser detinguts davant del bar Funicular, on havien quedat amb Santi Soler, que va ser utilitzat com a parany. Els policies els van fer entrar al portal número 70 del carrer Girona, on hi va haver un tiroteig que va ferir a Puig Antich i on el policia Francisco Anguas va resultar mort.
Puig Antich va ser empresonat, acusat de la mort del policia i d’haver participat en l’atracament d’un banc. Va ser jutjat en consell de guerra i condemnat a mort. Va morir el 2 de març de 1974, executat pel mètode del garrot vil en una cel·la de la presó Model de Barcelona.

Neix l’italià Zucchero

Adelmo Fonaciari, més conegut com a Zucchero va néixer el 1955 a Reggio Emilia i és un dels cantants i compositors més coneguts del país, especialitzat en el blues, les balades i el rock.

L’any 1991 va situar el tema Senza una donna, a les principals llistes d’Europa, èxit que repetiria anys més tard amb Baila (Sexy Thing).

Compte enrere

Per
Miquel Curanta
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Compte enrere
Loading
/

Ara si que hi arribem. D’aquí a només 6 dies serà 1 d’octubre i tot apunta que d’una manera o altra, a Catalunya hi haurà un big bang. Si serà de democràcia o de repressió ho sabrem diumenge, tot i que ho anirem veient al llarg de la setmana.

L’Estat ja va avisar que no estava pe rhòsties amb la detenció de 17 persones, entre les que hi havia alts càrrecs. Ahir a Saragossa, mentre es produïa l’assambla de diputats electes convocada per intentar contribuïr a la pacificació del tema, una manifestació espanyolista, amb alguns ultres inclosos, va llençar una ampolla a la presidenta de les corts de l’Aragó (curiós que les primeres mostres de violencia generades pel procés català, esdevinguin fora de Catalunya, per cert). Al Palau de la Generalitat ja s’esperen que la Guràdia Civil pugui detenir més alts càrrecs, president inclòs (o això deia ahir josep rull a RAC 1). A TV3 també s’esperen que els puguin intervenir (o això deia dissabte el seu director) i tots plegats, en definitiva, ja donem per fet que l’escalada repressora de l’Estat anirà a més. De fet, anirà fins al final.

I a tot això, sabent que la via repressiva només distanciarà encara més una gran part de la població de Catalunya, per què ho fan? Jo, ja fa temps que penso que l’Estat (o millor dit, el govern del PP) ha renunciat a Catalunya. No els interessem com a poble, tot i que sí el territori i el que genera al conjunt de l’Estat. però ells saben que aquí no governaran mai més i per tant, el seu objectiu serà afiançar la seva presència a la resta de comunitats. Som el seu fill tonto. El que no volen perdre per les ajudes que reben per tenir-lo i perquè no els diguin que són mals pares, però l’herència, els estudis i tots els esforços els centres als altres llocs. Això és fotut, perquè, assumit que no tenen res a perdre, no els importarà anar fins allà on calgui i al mateix temps és esperançador, perquè tornant a l’exemple del «fill tonto», a poc que se’ls hi escapi la mà, algú els podria arribar a treure la custòdia.

Ara, la clau és resistir.

El temps 25-09-2017

Per
Martí Saguer
-

Comencem setmana amb temps tranquil, assolellat i amb bona temperatura, però això canviarà  a la tarda quan ens creuarà un petit front que portarà força nuvolades i algun ruixat més cap al vespre.

Temperatures entre els 15º de mínima i els 25º de màxima.

Dimarts una jornada encara amb restes de nuvolositat.

Acaben les obres de l’urbanització Son Rich de Begur

Per
Eugènia Güell
-

La urbanització de Son Rich de Begur ja ha estat finalment acabada i recepcionada per l’Ajuntament. Es va començar a construir als anys 60 i després de sis anys aturades per falta de finançament, les obres es van reprendre fa dos anys. El setembre del 2015 es van aconseguir els diners per acabar la urbanització gràcies a la creació d’una nova junta rectora.Les obres han costat 4’2 milions d’euros, i segons ha dit l’alcalde Joan Loureiro, es tractava d’una prioritat ja que és la zona natural de creixement del poble. Es d’un espai on s’hi podran construir unes 142 cases, i on ara per ara s’hi ha fet arribar l’aigua, el sanejament i l’electricitat, a més del gas ciutat i l’adequació dels vials i l’enllumenat públic.

L’ajuntament té un 8,5% de la participació de la urbanització i la major part la té Indemar Investment SL, que en té un 53,7% i que ha estat l’mpulsora per desencadenar-lo.

 

1...6.0106.0116.012...7.038Pàgina 6.011 de 7.038