La directora del Festival de Cinema de Begur, Clara Dato, ha explicat a Ràdio Capital que aquest any el Festival es centrarà en la comèdia. L’edició 2017 es celebra de l’11 al 15 d’octubre.
Es durà a terme un homenatge a Fernando Colomo i a Joan Pera. Tots dos seran al festival. S’estrenaran pel·lícules cada dia. Per exemple, «Atracament en família», de Jean Reno.
A més, gràcies a un acord amb el Festival de Sitges, es pojectarà divendes 13 una pel·lícula de comèdia de terror: «El baile de los vampiros»
Dato ha explicat quin ha de ser el paper del Festival en aquest moment de l’any.
A l’hotel del Cap Sa Sal es farà una visita guiada que recordarà les pel·lícules que s’hi han rodat. El comerç també hi participa, amb descomptes i una gimcana, i decorant els aparadors.
Després de la sensacional Kingsman: Servicio secreto, estrenada amb molt èxit el febrer de 2014, ens arriba la segona part, dirigida novament per Matthew Vaughn, basada en el còmic de Marl Millar i Dave Gibbons.
Repeteixen Taron Egerton i Colin Firth com a protagonistes principals, tot i que Harry Hart, el personatge que interpretava Firth, aparentment moria en aquella pel·lícula. No sóc jo qui acaba de fer un spoiler, d’això ja se n’ha encarregat la mateixa productora, malgrat que Vaughn els hi va demanar que ocultessin les presència de Firth. I certament ho entenc, perquè la pel·lícula sense ell perd moltíssim. Va ser un gran error matar-lo si es tenia pensat fer-ne una seqüela. Kingsman: El círculo de oro arrossega la no presència de Firth en gran part de la pel·lícula. Tampoc em satisfà que acabi essent un secundari quan hauria de ser principal ja que ell sol sí que pot aguantar una pel·lícula sencera, però no Tarton Egerton. Per aquest motiu, Egerton mai està sol i sempre l’acompanyen en un moment o altre Mark Strong, Halle Berry, Channing Tatum, Jeff Bridges i Pasdro Pascal. El paper de la malvada ha anat a càrrec de Julianne Moore que encarna un personatge tant histriònic com el de Samuel L. Jackson en la primera pel·lícula. Per altra banda, Elton John és el famós que fa cameo, però aquest cop interpretant-se a sí mateix, que no era el cas de Mark Hamill a la primera pel·lícula. Un Elton John en la seva salsa. Tinc la sensació que s’ho ha passat molt bé fent el boig en aquesta pel·lícula.
Kingsman: El círculo de oro ens explica com els Kingsman de Londres, Eggsy i Merlin, s’hauran d’unir amb els seus homòlegs dels Estats Units, els membres de l’associació secreta Statesman. Malgrat les diferències, ambdues organitzacions s’hauran de posar d’acord per acabar amb Poppy, una perillosa enemiga que podria acabar amb tota l’organització només prement un botó.
Un dels seus encerts és mantenir l’estil visual de la primera pel·lícula, autènticament bizarre.
La història no és molt innovadora respecte el que ja havíem vist a la primera part. Fàcilment podríem dir que és més del mateix, però la fórmula continua funcionant igual de bé i l’experiència és igual d’entretinguda, tot i que amb dues hores de pel·lícula hagués estat suficient. El que se li ha trobat a faltar és una escena memorable que passi a la història com la de l’església de la primera part.
També s’ha trobat a faltar un pèl més de la profunditat que els personatges tenien a la primera entrega i, torno a repetir, molt més minuts de Colin Firth.
Per tots aquests motius, aquest segona part està per sota de la primera, però continua essent una bona pel·lícula i un entreteniment fantàstic que ja hauríem volgut gaudir aquest estiu, en un dels pitjors agost, cinematogràficament parlant.
L’any 1979 va arribar el disc on trobàvem temes com Message in a bottle o Walking on the moon, que va catapultar encara més la fama del grup d’Sting, situant-se durant quatre setmanes com el disc més venut al Regne Unit. Amb el següent disc, la banda va obrir-se al mercat americà.
Es funda Google
Va ser l’any 1998, quan als Estats Units va aparèixer la primera versió del seu buscador, que llavors havia de competir amb Altavista, que des del 1995 era el més popular de tots.
Larry Page i Sergey Brin en van ser els seus fundadors i llavors tenien un armari ple de servidors, uns 80 processadors i dos routers HP. Dos anys més tard es va presentar el seu sistema de publicitat en línia, AdWords i la barra de Google.
Tot plegat va néixer com un projecte universitari i el seu nom original era BackRup, fins que al 1997 van decidir canviar-lo per Google, inspirats en el terme matemàtic gúgol, que es refereix al número 10 elevat a la potència de 100.
U2 presenta el seu disc All that you can’t leave behind a un terrat
Els irlandesos van emular als Beatles i van interpretar l’any 2000 els seus èxits Elevation i Beautiful day, per ser emès posteriorment al programa Top of the pops de la televisió britànica. A finals d’aquell mateix mes, el disc va sortir a la venda.
No era la primera vegada que el grup de Bono feia una cosa així, ja que el 1987 van parar el trànsit de Los Angeles, per gravar al teulat d’un hotel, el vídeo del tema Where the streets have no name.
La petita Ermita de Sant Elm, construïda sobre una fortificació i que ens mostra la badia de Tossa de Mar per un costat i una panoràmica de Sant Feliu de Guíxols per un altre és un exemple de vida que tots i totes hauríem de seguir. Senzilla i imponent, majestuosa i simple, discreta i elegant…
Tots i totes podem veure’ns reflectits en aquesta edificació que s’erigeix sobre una ciutat meravellosa que s’ha de veure a sí mateixa com a tal. El primer pas, l’acceptar-nos i estimar-nos com cal seria als ciments, a la fortificació, i el poder estimar i gaudir el que ens volteja constituiria la panoràmica de dues visions úniques i molt especials.
Ferran Agulló, periodista, poeta, gastrònom i polític va veure reflectit aquest poder i aquesta màgia que desprenen aquestes terres ja fa més de mig segle, i ho va transmetre a través de les seves paraules, batejant just en aquest racó de Sant Elm a la Costa Brava al 1963. D’aquest fet ens queda el monòlit commemoratiu on es llegeix “ Des d’aquesta trona de Sant Elm Ferran Agulló intuí la idea de batejar la Costa Brava”.
Fem que no només quedi aquest monòlit! Els i les habitants de la Costa Brava som braus/ves, conqueridors/res, artistes, sensibles… No ens limitem a veure! Mirem, sentim i vibrem!!! Per què? Perquè som vius, perquè sí!!!
Circulen per les xarxes, uns quants vídeos de gent acomiadant la Guàrdia Civil que marxa dels seus pobles i ciutats, per venir cap a Catalunya. Ho fan amb banderes, càntics, aplaudiments o arengues com aquesta del sub delegat del govern a Granada
I a tot això, un dels vídeos que més fortuna ha fet, és el de la gent (o millor dit, un grup de gent) de Huelva, cantant això a la Guàrdia civil
A por ellos, canten, com si l’institut armat marxés en una missió internacional. Tenint en compte que la societat catalana està conformada per un munt de gent que va venir en el seu moment de la resta d’Espanya (especialment d’Andalusia, Múrcia, Extremadura), tenint en compte que hi ha desenes de milers de Rodriguez, Gómez, López, García (que per cert és el cognom més usat a Catalunya), i que és possible que en molts casos tinguin família allà, quan aquestes persones que hem sentit (i tantes d’altres) criden «a por ellos», a qui es refereixen? Quan un regidor del pp diu que espera que la policia reparteixi «hostias como panes», em pregunto, exactament a qui es refereixen? Qui volen que rebi aquestes hòsties? Perquè atès que sovint critiquen la «divisió de la societat catalana», dono per fet que volen que rebem tots aquells que com a arma només tenim els vots, les urnes i algun clavell. Perquè si al final, els que volen que rebin són els vila, els cateura o els casals i no pas els altres, caldria recorda-los que no és aquí on més es divideix. I si al final hi acaben havent «hostias como panes», potse en cau alguna al familiar d’algun d’aquests que criden a por ellos.
A tot això, la perla del dia no va ser cap d’aquests vídeos. La perla del dia va ser aquesta
Quan el màxim responsable del govern que ha de reprimir el referèndum, és aquest senyor, ja tenim la meitat del camí fet.
Avui el xef del grup Novara hotels, en Pere Malagelada, ens ha explicat amb tots els detalls, el menú de la castanyada que prepara pel proper 28 d’octubre al Restaurant el càntir i a més, ho ha fet just quan estava preparant el maridatge amb els vins hugas de batlle a Roses
