L’única regidora del PP a l’Ajuntament de Palamós, Vanessa Mányik, ha anunciat que es desvincula del partit, segons avança Ràdio Palamós. Mányik assegura que les actuacions del PP en relació a Catalunya en els darrers dies li han provocat una «profunda decepció». La gota que ha fet vessar el got de la seva decisió ha estat la violència de la policia espanyola. Així ho explica a Ràdio Palamós.
Mányik, que no era militant del PP, va entrar com a regidora l’abril de 2013 en substitució de Ricard Fontanet. Es va presentar com a cap de llista en els comicis de 2015 i va ser elegida. A partir d’ara continuarà a l’Ajuntament com a regidora no adscrita.
Diversos municipis del Baix Ter ha mostrat la seva solidaritat amb la Tallada després de patir la càrrega de la Guàrdia Civil.
Davant de l’ajuntament del poble, que va ser punt de votació pel referèndum, s’han congregat desenes de veïns, a més de gent d’altres municipis com Jafre. «Avui els pobles de l’Empordanet ens hem concentrat a la Tallada per donar-los suport davant els fets d’ahir», ha tuitejat el compte oficial de l’Ajuntament de Jafre. En la imatge es pot veure una persona aixecant una urna oficial de l’1 d’octubre.
L’Assemblea Constituent del Separatisme Català aprova la Constitució Provisional de la República Catalana
Aquesta Constitució va ser un text constitucional aprovat a l’Havana el 2 d’octubre de 1928. Va ser redactada per Josep Conangla i Fontanilles i estava dividida en 36 títols i tenia 302 articles.
Definia la República Catalana independent com a tècnica, democràtica, representativa i basada en els principals de la democràcia liberal. Establia el vot universal i secret, l’elecció indirecta del cap d’estat, un parlament unicambral, abolia les províncies i instaurava els consells comarcals com a divisió administrativa. Separava església i estat i estructurava les forces armades en exèrcit o sometent.
Entre altres coses, declarava el català com a única llengua oficial i prohibia els toros i els rings de boxa.
Tanmateix, en desconvocar Francesc Macià la República Catalana, que havia proclamat el 14 d’abril de 1931, tot plegat va quedar en paper mullat.
No va ser el 2, però sí un 1 d’octubre, quan La Segona República espanyola va reconèixer el dret de vot a les dones
L’any 1931, diputades com Clara Campoamor o Victòria Kent, membres de l’Asociación Nacional de Mujeres Españolas, van intentar incloure el sufragi femení a la Constitució de 1931. Campoamor es va quedar sola, ja que Kent al final s’hi va oposar seguint la disciplina del partit, al·legant que el vot de les dones, donaria la victòria als partits de dretes, per estar massa influenciades per l’església. Tot i això, Campoamor va defensar, a costa de la seva pròpia posició al Partit Radical en el qual militava, el vot de les dones i enfrontant-se a les campanyes que argumentaven la insuficiència en voluntat i intel·ligència del sexe femení.
Finalment va guanyar el sufragi femení per 161 vots a favor i 121 en contra.
Neix, Antonio Ángel Custodio Sergio Alejandro María de los Dolores Reina de los Mártires de la Santísima Trinidad y de Todos los Santos
Com que no hi havia espai al DNI, finalment va decidir posar-se Antonio Gala i és molt curiós que el seu any i lloc de naixement són diferents depenent de la font bibliogràfica on es consulti.
És un escriptor espanyol, especialitzat en poesia i guanyador entre altres del Premi Quijote de Honor l’any 2011.
Entre les seves obres destaca Anillos para una dama, Petra regalada, El hotelito o El poema de Tobías desangelado.
El diputat de Catalunya Sí Que Es Pot, Marc Vidal, ha anunciat a Ràdio Capital que Iniciativa portarà a debat a la Comissió Europea els fets de l’1 d’octubre. Creu que caldria cercar manipulació.
Vidal ha demanat unitat d’acció entre els diferents partits sobiranistes.
