1898. L’imperi colonial espanyol perd Cuba, les Filipines i Puerto Rico. El mateix any en el qual mor Charles Darwin i neix Federico García Lorca. Hi faltava encara un any perquè es fundés el Futbol Club Barcelona i dos perquè ho fes el seu rival històric, el Real Club Deportiu Espanyol. Doncs aquell 1898, a Palamós, un jove de 20 anys anomenat Gaspar Matas i Donés va decidir fundar el primer club oficial de futbol de Catalunya: el Palamós Club de Futbol.

Per tant, aquest 2025 el Palamós compleix 127 anys d’història. Una història marcada indiscutiblement pel record encara perdurable del Súper Palamós, un equip que va marcar tot un poble a finals dels anys 80 i inicis dels 90, que va permetre als palamosins viure tardes i nits de glòria en les quals res semblava impossible. El Súper Palamós, comandat per Waldo Ramos des de la banqueta, va aconseguir tres ascensos consecutius, passant de Primera Regional fins a Segona Divisió en només tres anys. 

Han passat més de tres dècades des d’aquell equip, però el record i les seves gestes encara sobrevolen en Municipal de Palamós. De fet, el poble esperava amb ànsia que arribés el cap de setmana per anar a veure jugar el degà del futbol català. El seu actual president, Toni Heras, recorda amb molta il·lusió aquells anys i reconeix que a mesura que passaven les temporades i els ascensos, cada any l’equip era millor que l’anterior. 

L’empenta i la força del Súper Palamós van portar-lo a ocupar posicions d’ascens a Primera Divisió durant uns instants, però el somni aviat es va esfumar. De fet, després de tres temporades a Segona Divisió, la delicada situació econòmica del club va acabar sent definitiva per als blau i grocs, que es van acomiadar d’una categoria a la qual, fins ara, no han pogut tornar. 

Així i tot, el Palamós va trobar ajudes externes que arribaven amb l’objectiu de resoldre el complicat moment esportiu que vivia el club i, particularment, el primer equip. Toni Heras explica el cas concret de l’Espanyol, qui va cedir jugadors i fins i tot un entrenador al Palamós per intentar mantenir la categoria, però els esforços no van ser suficients. 

A partir del primer descens i dels creixents problemes econòmics del club, el Palamós va anar perdent categories fins a tornar al futbol regional, a les primeres divisions de l’àmbit català. Actualment, l’equip encara la temporada 2025/26 a Primera Catalana, després de certificar el seu descens de Lliga Elit aquesta mateixa campanya. Heras reconeix que va ser una decepció no haver pogut mantenir la categoria i marca com a objectiu tornar a la Tercera Divisió del futbol estatal, que considera que és el lloc del Palamós i on mereix estar. 

El futbol ha canviat molt durant aquests trenta anys, sobretot a partir de l’entrada de les televisions i les retransmissions esportives en el sector. Barcelona és un pol d’atracció massa potent per als joves jugadors més talentosos de comarques gironines i els clubs només poden resignar-se a perdre les seves estrelles. De fet, Heras considera que per aquests motius és pràcticament impossible repetir un Súper Palamós. 

Així i tot, el Palamós encara manté una ànima particular i molt especial, l’ànima de ser el club més antic de la història de Catalunya. Toni Heras considera que jugar al Palamós no és el mateix que fer-ho a altres clubs de la comarca o fins i tot del país i que, encara avui en dia, els jugadors senten la pressió de defensar els colors del degà del futbol català. 

El Palamós afronta ara una nova temporada amb molta il·lusió, nous jugadors, nou entrenador i un aspecte fonamental per a l’èxit esportiu del seu primer equip: el club, per fi, està econòmicament sanejat. El temps dictarà sentència i qui sap si d’aquí a uns anys tornarem a vibrar amb un relleu del Super Palamós, encara que a priori sembli molt complicat. El que és evident és que, després d’uns anys molt difícils, hi ha motius per ser optimistes i, com a mínim, retornar el degà de Catalunya al lloc on mereix ser.