L’any 1919 a Barcelona i després d’una vaga general de 44 dies amb més de 100.000 participants que van paralitzar l’economia, el govern espanyol va acceptar les demandes dels treballadors, que incloïen una jornada de 8 hores, el reconeixement dels sindicats i el reintegrament dels treballadors acomiadats.
El 3 d’abril va ser aprovat el decret, però no va ser fins a l’octubre quan es va acordar que la jornada màxima a Espanya fos de 8 hores al dia i 48 a la setmana.
Mor el Che Guevara
Ernesto Guevara, més conegut com el Che, no perquè fos de València, va morir l’any 1967, assassinat després de ser capturat per l’exèrcit Bolivià amb la col·laboració de la CIA. Fins 30 anys més tard les seves despulles no van ser enterrades a Cuba.
Guevara va ser un dels líders de la Revolució Cubana i durant els anys seixanta s’establí amb un grup de guerrillers a Bolívia.
Anys més tard es va convertir en un símbol d’abast mundial, per la lluita contra les injustícies socials o la rebel·lió.
Neix John Lennon
L’any 1940 va néixer una de les figures més emblemàtiques de la música britànica. Amb Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr va formar els Beatles, un dels grups més importants de les dècades dels 60 i 70 i tot un símbol de pau.
Va perdre la vida tràgicament un 8 de desembre de 1980 a mans d’un fanàtic que va acabar amb ell.
La regularitat no acompanya al Palamós. Després de la primera victòria aconseguida la setmana passada al camp del Granollers, la bona ratxa no s’ha mantingut i el degà ha sumat la sisena derrota del curs contra el Sant Andreu (0-3). A més, continua sense conèixer la victòria a casa. La imatge que va oferir el conjunt palamosí va ser amoïnant. El rival va passar clarament per sobre de l’equip dirigit per Vicenç Fernández.
Si bé la primera gran ocasió de gol va ser de Marc Vilà (Palamós) al minut 3, l’eix ofensiu dels baixempordanesos no va estar inspirat. Al minut 16, els de Fernández van reclamar un penal de Carroza sobre Vilà. En la primera arribada, el Sant Andreu es va avançar al minut 22 amb gol de Juanan.
A la represa, els quadribarrats anotaven el segon gol, un cop molt dur pel Palamós, ja que es va produir al minut 46, per obra d’Alfred. Al 71′, Óscar Muñoz va sentenciar el partit amb el 0-3.
La nova derrota dels groc-i-blaus els manté en la penúltima posició, amb cinc punts de 27 possibles. Les estadístiques també són preocupants: els palamosins només han marcat cinc gols en nou jornades, i n’han encaixat 16. El proper diumenge, a les dotze del migdia, el Palamós visitarà el camp de l’Horta, que és tretzè amb 11 punts. Els de Fernández aniran amb la urgència de sumar punts.
XII Jornades gastronòmiques La poma a la cuina a Torroella de Montgrí
Fins el 31 d’octubre a Torroella de Montgrí, diferents restaurants del municipi participen aportant els seus millors plats elaborats amb aquesta fruita.
A les Jornades Gastronòmiques tant pots trobar una selecció d’entrants com plats principals, així com postres basats en aquest preuat aliment, tot a base de pomes de qualsevol de les varietats de casa nostra.
I seguim amb cuina, en aquest cas cap a Palamós
A la vila de Palamós i fins el 22 d’octubre es pot gaudir en diferents restaurants de productes provinents de la mar. Les jornades gastronòmiques Palamós Gastronòmic, posa en valor aquest patrimoni culinari. Es podrà gaudir d’un menú especial amb les millors propostes de peix i marisc de temporada de la Llotja de Palamós.
Marxem cap a Navata que celebren la seva setmana cultural
Per aquest dilluns a les 9 de la nit al Centre Cívic, xerrada amb el tema Entorn sense fum a càrrec de Xavier Tarradas Mante, referent de Promoció de la salut i del Departament de la Generalitat de Catalunya.
Disculpeu que torni al tema quan el que segurament voldríeu és reposar de la qüestió, però és que em costa encara ara entendre la lògica que hi ha al darrere de les ràtzies de la Policía Nacional i la Guardia Civil espanyoles el dia 1 d’octubre arreu del territori i, especialment, a les comarques gironines, aquestes a les quals Félix de Azúa, poeta, novel·lista i membre de la Real Academia Española va dedicar aquestes boniques paraules en una ben pagada columna a El País: “Los políticos españoles sólo dieron en pensar que la cosa emputecía cuando tomó el mando la comandancia de Gerona. Aquella provincia es un clon de Guipúzcoa y comparte con ella lo montaraz, la víscera y el arcaísmo. Es gente de religión y trabuco”. Les ràtzies, deia, ens va dur escenes esfereïdores que no tindran mai ni oblit ni perdó.
Els nostres amics i amigues, pares i mares, avis i àvies, fill i filles, i nosaltres mateixos, agredits, vexats i humiliats amb un acarnissament que només mostren feres salvatges, només perquè volem votar. Però també vam poder veure escenes heroiques de resistència i solidaritat, que eren un bàlsam davant la barbàrie. Pot ser que twitter sigui com un bar. Alguns diuen que només hi ha borratxos. Jo no ho crec. S’ha de saber destriar el gra de la palla. I va ser a través de twitter precisament que se’m van brindar algunes de les millors escenes de tot el que va succeir l’1 d’octubre i que em van ser molt útils, en un sentit terapèutic, per assossegar-me. El que en podríem anomenar l’escena de Sant Mori està la primera en el meu rànquing personal. Sant Mori no arriba als 200 habitants. L’estoïcisme amb que un grup de familiars i amics que feien una arrossada a la porta del local de votació reben un escamot de la Guardia Civil és la mostra més digna de la capacitat de collonar empordanesa que he vist mai. El comentari que se sent a l’arribada de les forces de l’ordre indica l’esperit de la rebuda: “Tu, són molts, ens rendim o què?”.
A Sant Mori ja havien obert el local de votació, constituït la mesa, votat, fet el recompte i tancat la barraca, de manera que la trentena llarga d’uniformats i la “secreta” que els acompanyava van marxar amb les mans a les butxaques. La humiliació hagués estat completa si els haguessin ofert un tall de coca de crema o de cabell d’àngel. També recordaré sempre les imatges de l’interior de l’ajuntament de la Tallada d’Empordà, de 500 habitants, amb una barricada al davant de la porta i un vilatà elevat fins a gairebé a tocar el sostre de l’entrada, falcant la porta amb els peus, mentre recolzava l’esquena a la paret contrària del passadís.
Mentre els guripes picaven la porta com possessos, a l’interior fins i tot hi havia una senyora que demanava enèrgicament a en Jaume, un altre defensor del fortí, que no insultés als que miraven de violentar l’entrada. O els canvis d’urnes verídiques per d’altres plenes de vots falsos; d’urnes penjades en arbres o dintre de nínxols en altres bandes del país. Per descriure aquest tipus de jugades la nova terminologia utilitza anglicismes com fake o trolejar. D’això, de trolejar, aquí en diguem collonar, prendre el pèl o el número. “Montaraz, víscera, arcaísmo, trabuco, religión?” Ja voldria el Félix de Azúa ser tan sofisticat com els empordanesos i disposar del seus sentit de l’humor. Estar-ne desproveït, com és el cas, és una tragèdia enorme i és aleshores, quan mires d’utilitzar la ironia, que únicament aconsegueixes expel·lir un rot de vinagre. Quin gran país! Pel que fa al dispositiu de l’operatiu policial, tret d’alguna excepció, el responsable devia triar on actuar de la mateixa manera que Quim Masferrer tria on va a fer El Foraster: llançant dards a un mapa. Oi que sí, Enric Millo?
La frase no és meva. És de la Marina Rossell que me la va dir el passat dijous en una trobada que vam tenir en un museu de Barcelona.
No cal dir que la frase venia a tomb de tot el que està passant i me la va dir com a resposta a la pregunta de quin paper havia de tenir la cultura en aquests moments. Ella, que ha estat un dels pals de paller de la nova cançó en moments especialment durs, es mostra crítica en com s’ha portat el procés, però admet que no hi sap veure altres vies.
Per això, després de les imatges del dia 1 i del descoratjament que provoca veure hordes de gent caminant ahir per Barcelona, negant tota opció de diàleg i exigint presó pel president Puigdemont, el desconcert és encara més gran. I és aquí on la cultura hi pot jugar un paper transcendental. Explicava la Carme Fenoll en un dels seus comentaris, que les biblioteques poden ser un bon lloc on trobar refugi a tanta angoixa i confusió.
Aquí jo hi afegeixo els teatres, cinemes, auditoris del país. I les trobades amb amics i veure sèries i sortir a passejar per la platja com vaig fer jo ahir per Tamariu. En definitiva, busquem-nos tots plegats moments de distensió, ja que lluny d’acabar-se l’estrès del moment, tot apunta a que aquesta setmana pujarem un graó més en l’escala de la pressió.
