Ara toca aplicar el km0 més que mai: de la terra, del moment i sense química.
És algo que fa temps promociono a casa, a Ullastret: menges d’aquí en tot cas no més llunyanes de 100 km, de temporada seguint les receptes dels nostres ancestres o dels del territori. Això sí, tal com es feia abans. Els nostres avis, molts d’ells vius encara, no necessitaven als laboratoris alemanys, suïssos o americans per a fer créixer i produir; el seu laboratori eren les mans amb què tocaven i amanyagaven la terra, les plantes, els animals i amb les seves moixaines portaven les menges per tota la família. La terra els donava les herbes i remeis que necessitaven quan es feien mal.
Quina necessitat tenim de manipular la terra, els cultius? Alguns diuen que hi ha moltes boques per emplenar. Doncs per què els estudis ens demostren que es llença una tercera part del què es produeix? Els químics emmalalteixen la terra, als qui la cuiden i als que mengem els aliments tractats químicament.
I d’aquí! Quin sentit té posar a l’amanida tomates d’Almeria a l’hivern si a casa nostra fa fred i el cos demana moniatos escalivats? Per què menjar raïms per Nadal si vénen de sudamèrica, massa viatjats!,…els que necessitàvem menjar ja els haurem menjat a finals d’estiu i per la tardor. I el salmó? De les granges marines del Pacífic sur de Xile. A la nostra costa hi ha peixos que es pesquen i ni els tastem perquè si no es diu rap, lluç, orada o llobarro ja no té èxit a la llotja.
L’Empordà té de tot: de mar i de terra endins; plana, muntanya,…. tenim aliments de qualitat extraordinària, molts bons productors, grans cuiners de tot tipus de cuina. Jo em pregunto si ens cal anar a comprar a l’altre costat de la frontera i deixar que els nostres productors hagin de passar la frontera per vendre tota la producció. Quan comprem productes locals, aliments propers a més d’invertir en salut reactivem l’economia local i tot té més sentit.
Prioritzar els productes orgànics de casa ens aporta menjar bo, menjar bé, molts d’estalvis en combustibles pel transport, estalvis en medicines i estem deixant el circulant aquí que també és més fàcil que ens arribi algun dia.
De temporada: ara és temps de codonys, carabasses, pomes, magranes, moniatos, bolets i castanyes. Ja no hi ha xíndries ni maduixes, s’estan acabant les tomates i els cogombres fins que torni la calor i el nostre cos ens ho demani.
Sense parlar de política hem de tenir en compte que menjar km0 ens fa molt més lliures i independents, imagineu-vos si fem del km0 un estil de vida!
