La Fundació Josep Pla i la biblioteca de Palafrugell han organitzat un club de lectura de clàssics catalans.

Curiosament, els quatre autors seleccionats per la primera temporada tenen un gran lligam amb l’Empordà. Per una banda, Gaziel, pseudòmin d’Agustí Calvet, nascut a Sant Feliu de Guíxols, un dels periodistes més prestigiosos i un dels escriptors més lúcids del nostre país.

I també Josep Pla, l’autor de Llofriu que, amb les seves descripcions, va forjar una imatge mítica, icònica d’aquesta terra, que ja forma part de l’imaginari col·lectiu.

Per l’altra banda, el poeta Joan Vinyoli, que va passar bona part dels estius de la seva vida a Begur i que va impregnar tota la seva poesia del mar i del seu univers metafòric: les platges, les onades, els corallers o les tempestes.

Així com una de les millors prosistes que ha donat la nostra literatura, Mercè Rodoreda, que va viure els darrers anys a Romanyà, on va escriure, entre d’altres obres, el recull de contes Viatges i flors, que precisament es comentarà al club de lectura.

Acabo, però, amb unes paraules de Gaziel que formen part de Història de La Vanguardia, la primera lectura d’aquest club de clàssics catalans, i que semblen fetes a mida pels decisius moments que estem vivint: “Ja dura massa la dissort de Catalunya, i el fet que l’hagi suportada és una garantia de continuïtat”.

I afegeix: “Els problemes del país no els podrem tractar ni amb força i ni sentimentalment”, per això Gaziel ens recomana “Fe, humilitat, sacrifici, lucidesa, esforç silenciós, continuïtat i una infinita paciència”.

Amb tot el que estem vivint aquests dies, sembla que aquest serà l’únic camí possible.