Tal dia com avui – 17 octubre

Al Capone, és sentenciat a 11 anys de presó per evadir impostos

Al Capone, va ser un gàngster nord-americà que va aconseguir fama durant la Llei Seca, als anys 20 i començament dels 30.

Tot i que Capone sempre feia negocis per mitjà d’homes de palla i no hi havia registres que el relacionessin, les noves lleis promulgades l’any 1927, van permetre al govern federal perseguir al gàngster per evadir impostos, la millor que tenien per empresonar-lo. Va ser perseguit per l’Agència de Prohició amb Elliot Ness i els seus Intocables, que van ser capaços de trobar rebuts de Capone per joc il·legal.

El procés i l’acusació va tenir lloc l’any 1931, quan Capone va ser declarat culpable de cinc dels 23 càrrecs i sentenciat a 10 anys en una presó federal. Va passar la gran part dels seus darrers anys, tancat a l’hospital de la presó d’Alcatraz, probablement a causa d’una sífilis sense tractar que havia agafat de jove. Finalment va ser alliberat l’any 1939, totalment arruïnat i molt dèbil. Es va retirar a casa seva, on va morir l’any 1947.

Els membres del COI designen la ciutat de Barcelona com a escenari dels Jocs Olímpics del 1992

L’any 1986 a Lausana i dins del marc de la 91a sessió del COI, Barcelona va ser escollida la ciutat organitzadora dels Jocs, per davant de París.

L’encarregat de llegir el nom de la ciutat va ser el president del COI, Joan Antoni Samaranch, que va pronunciar la famosa frase « À la ville de Barcelona»

Barcelona va començar a preparar la seva candidatura el maig de 1981, quan l’alcalde de la ciutat, Narcís Serra va sol·licitar al Rei, l’autorització per organitzar els jocs de 1992. Amb l’arribada de Pasqual Maragall a l’alcaldia, el projecte va continuar amb més força i des del Govern de la Generalitat també es va donar un intens suport a aquesta iniciativa.

Van participar més de 9000 atletes i uns 60.000 voluntaris.

Neix el cantant de Fugees, Wyclef Jean

Ho va fer l’any 1969 a Haití i amb 9 anys ja començava a tocar la guitarra i a estudiar en un institut exclusiu per gent negra. L’any 1987, al costat del seu amic Pras i Lauryn Hill van formar un grup, Tranzlator Crew, abans de fer-ho com a Fugees.

El primer èxit els hi va arribar l’any 1996 amb The Score, el seu segon disc, on s’hi inclouria una particular versió del tema de Roberta Flack, Killing me softly with his song, que va propulsar el disc, que va assolir vendes milionàries, així com dos premis Grammy.
Curiosament el segon va ser també el seu últim disc, en excepció de dos grans èxits que van editar anys més tard.
El 1997 cada un dels seus membres va iniciar carreres en solitari, i Jean l’hem pogut escoltar col·laborant amb artistes com Santana o Shakira.

Supermatí – 17-10-2017

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 17-10-2017
Loading
/

Detinguda una jove de Palamós per presumpta col·laboració amb el gihadisme

Un vehicle de la Guàrdia Civil a una imatge d'arxiu
Un vehicle de la Guàrdia Civil a una imatge d'arxiu

La Guàrdia Civil ha detingut a Palamós una dona de 21 anys acusada d’activitats de radicalització, captació, reclutament i enviament de gihadistes a zones de conflicte.

La dona és de nacionalitat espanyola i nascuda a Palamós. En la detenció hi ha participat l’FBI americà.

Segons la policia, la dona s’ha radicalitzat en els darrers dos anys de manera autodidacta, consumint propaganda gihadista.

Des del 26 de juny del 2015, quan es va elevar a 4 el Nivell d’Alerta Antiterrorista, les forces i cossos de seguretat han detingut més de 200 terroristes jihadistes.

Segons la policia, la dona s’ha radicalitzat en els darrers dos anys de manera autodidacta, consumint propaganda gihadista

El registre va durar unes cinc hores, i els agents s’han emportat documentació i material informàtic del domicili de la noiaL’acusada va sortir emmanillada al voltant de les dotze del migdia

Avui dimarts repàs de les jornades gastronòmiques presents al Baix Empordà

A la Biblioteca Pere Blasi de Torroella de Montgrí lectura de grans obres teatrals interpretades a Catalunya

Avui a les 19h de la tarda la Biblioteca Municipal de Torroella de Montgrí acull el projecte “Llegir el teatre”. Un club de lectura de textos teatrals d’obres que es realitzen o s’han interpretat en el Teatre Nacional de Catalunya.

Unes sessions conduïdes per Margarita Camós Ramió on es llegiran grans obres teatrals i avui és el torn d’Islàndia de Lluïsa Cunillé, que parla del viatge d’un jove de quinze anys obligat a endinsar-se al fons de les tenebres d’una societat en fallida

Jornada gastronòmica “Palamós Gastronòmic” on la cuina de mar i el producte fresc té un paper principal en aquests restaurants

Com no pot ser d’un altra manera la cuina del poble de Palamós es caracteritza pels productes provinents del mar. Les jornades gastronòmiques ‘Palamós Gastronòmic’ posa en valor aquest patrimoni culinari.

En els restaurants col·laboradors es podrà gaudir, fins a finals d’octubre, d’un menú especial amb les millors propostes culinàries amb peix i marisc de temporada de la Llotja de Palamós.

A Torroella de Montgrí fins al 31 d’octubre es celebra la jornada gastronòmica “La poma a la cuina”

Un any més tornen les Jornades Gastronòmiques ‘La poma a la cuina’ de Torroella de Montgrí. Els restaurant col·laboradors ens preparen els seus millors plats elaborats amb aquesta fruita, una selecció d’entrants, plats principals i postres basats en la poma, o un menú tancat, tot a base de pomes de qualsevol de les varietats disponibles a casa nostra.

Els restaurants que hi participen són el Restaurant Picasso, el Restaurant Alba, Can Dalfó, el Restaurant del Club Nàutic, el Restaurant La Palmera i finalment el Restaurant Medes II.

Palafrugell ens presenta la campanya “Es niu” que és un plat molt antic d’origen cent per cent palafrugellenc, que es cuinava durant la Quaresma

Es niu és un plat molt antic, d’origen palafrugellenc, en què en els seus inicis no s’hi posava carn, ja que es tractava d’un plat de Quaresma. Es feia amb tripa de bacallà, ou dur, peixopalo i patata. Amb el temps es va anar enriquint, els pescador van afegir-hi sèpia i els surers el van completar amb aviram de cacera i, fins i tot, salsitxes.

És un plat típic taper que les colles de surers de Palafrugell solien anar a menjar els dilluns a les barraques. La preparació d’aquest plat és molt llarga, dura unes cinc hores, una per al sofregit i quatre per guisar els altres ingredients. Per aquesta raó, molt sovint no es troba a la majoria de cartes dels restaurants i en tot cas cal encarregar-lo.

Un dels objectius d’aquestes jornades, que neixen l’any 1998, és, d’una banda, fer conèixer es niu als que encara no l’han descobert i, de l’altra, fer-lo més accessible als amants de la gastronomia tradicional.

Blade Runner 2049

35 anys després ens arriba la segona entrega de Blade Runner, pel·lícula que va marcar una manera de veure el futur en el cinema, tan visualment i música. Al mateix temps, establia una reflexió filosòfica entre la relació d’humans i androides, anomenats replicants en la pel·lícula, presentat com si fos cinema negre. Blade Runner, que va dirigir Ridley Scott, estava basada en una novel·la de Philip K. Dick. Aquesta va esdevenir una pel·lícula de culte, ja que va passar força desapercebuda en la seva estrena. La pel·lícula ha crescut amb els anys, així com els seus diferents muntatges, l’últim, el definitiu, és del 2007.
En aquesta seqüela trobem darrere la càmera a Denis Villeneuve. Després de veure la pel·lícula queda clar que era l’únic director amb garanties de fer una pel·lícula a l’alçada de l’original. Villeneuve ha dirigit les pel·lícules més meravelloses que hem vist en els darrers anys en sales comercials com Prisioneros, Enemy i Sicario, i del qual en parlem menys del que es mereix. Afortunadament Ridley Scott només ha exercit de productor. I és que després dels resultats de la saga Alien, és millor que s’hagi mantingut apartat d’aquesta seqüela.
L’acció arrenca 30 anys després de la pel·lícula original. L’agent K (Ryan Gosling) és un blade runner que descobreix un secret que pot conduir el que resta de la humanitat en un caos total. Rick Deckard (Harrison Ford), del qual es va perdre la pista 30 anys enrere, és una de les claus per resoldre el misteri. L’altre és Niander Wallace (Jared Leto), creador de vida sintètica i replicants. 
Blade Runner 2049 està a l’altura de l’original i potser no ara, perquè és molt recent, però d’aquí a uns anys podrem jutjar amb claredat quina de les dues és més bona. Sense cap mena de dubte aquesta és la seqüela tardana més satisfactòria que hem vist, ja que ni els Alien, ni Indiana Jones, ni Star Wars han estat al mateix nivell que els seus productes originals. 
La pel·lícula és molt continuista respecte l’anterior, així que si sou dels que no us agrada l’original, no cal que ho intenteu amb aquesta. A mesura que la trama avança anem coneixent el que ha passat durant aquests més de 30 anys entre pel·lícules. Potser el que més sorprèn i que també aplaudim és que d’entrada sabem que els blade runners d’aquesta època són replicants, ja no caldrà que ens ho preguntem. Però això no vol dir que la pel·lícula no jugui amb la recerca de la identitat del protagonista, tot el contrari.
L’univers de Blade Runner s’eixampla en la pel·lícula, ja que no es limita a repetir els mateixos entorns de la primera. En aquesta ocasió sortim dels carrers de Los Ángeles i veiem un més enllà de la ciutat, molt més coherent que l’escena final que ens oferia la versió original 1982 que finalment va quedar eliminada del muntatge final. Els escenaris i la fotografia són brutals i espectaculars. En aquesta ampliació de l’univers, Villeneuve fa plànols de dia i explora molts escenaris nous. 
També el to de la pel·lícula és diferent, ja que abandona fer cinema negre en el futur, per fer una altra cosa. Sí que s’assembla amb la primera per les poques escenes d’acció i que sigui la història i el diàleg el que fa avançar la trama.
Sobre els protagonistes, destacar Ryan Gosling que es mostra idoni pel paper. El seu personatge no requereix grans dots d’interpretació, com tampoc requeria Deckard. Però en els moments que toca aconsegueix mostrar sentiments, sobretot el de tristesa que és el que acusa el seu personatge, està meravellós. 
Pel que fa als actors originals, a part d’alguna aparició sorpresa que no desvetllaré, tenim a Harrison Ford que reprèn el paper de Deckard. Al contrari del que poguéssim pensar, que compartiria protagonisme amb Ryan Gosling, Ford només apareix en el tram final, quan comença el desenllaç de la trama que s’ha estat coent durant tota la pel·lícula.
Blade Runner 2049 ens ha deixat plenament satisfets. El repte era immens i Denis Villeneuve l’ha superat amb nota. El resultat és una gran pel·lícula igual que la primera. No ha estat un gran èxit de taquilla, però es convertirà, també amb el temps, en una pel·lícula de culte.

#LlibertatJordis

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
#LlibertatJordis
Loading
/

La dignitat és que en un país on el partit que governa té més de 800 imputats per corrupció i una seu central pagada amb diner negre i que et posin a la presó per instigar 7 anys de manifestacions pacífiques i surtis en un vídeo dient això

En fi. tancarem aquesta portada trista amb una frase per l’esperança: Voler ofegar la paraula, és voler ofegar la vida i això no està a l’abast de ningú. Mercè Rodoreda