La Unió d’Hostaleria i Turisme premia els Mossos i Josep Maria de Vehí

La Unió d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre lliurarà el premi Timó d’Or als Mossos d’Esquadra per la gestió dels atemptats del mes d’agost. També es reconeix el propietari de l’Hotel Aigua Blava, Josep Maria de Vehí, per la seva trajectòria en el turisme de la Costa Brava.

També entregarà els premis Timons d’Argent, pel Club Nàutic Estartit i per Paqui López, reconeguda pels 25 anys treballant en l’entitat. El premi Cooperativa recaurà en l’empresa Complet Hotel per la seva tasca empresarial i a la qualitat del servei.

A banda dels premis i els diplomes, es farà un reconeixement als establiments associats que enguany celebren el seu 50è aniversari: el Restaurant La Gamba de Palamós; i l’Hotel Bell·Aire de l’Estartit. Els premis Timó s’entregaran en una cerimònia aquest dijous a l’hotel Mas de Torrent.

EmporDATA | El Baix Empordà és la segona comarca on es generen més residus per habitant

Cada baix-empordanès produeix en un dia 2,19 quilograms de residus. Això fa que el Baix Empòrdà sigui la segona la comarca on cada habitant produeix més residus.

Són dades del 2016 de l’Agència Catalana de Residus, que també mostren que, en un any, un baix-empordanès pot arribar a produir 800 quilograms de residus.

La mitjana per habitant a Catalunya és d’1,32 quilos, de manera que al Baix Empordà ens hi quedem molt per sobre. Només hi ha 3 comarques amb habitants que produeixin més de 2 quilograms de residus.

Pals és el municipi del Baix Empordà amb més residus produits per habitant. Cada palsenc va generar 4,4kg de deixalles cada dia del 2016, i 1.619kg en tot l’any. Això representa el doble de la mitjana baix-empordanesa i gairebé 4 vegades més que a Catalunya.

A Pals la segueixen Palau-sator, amb 4,13 quilos diaris per habitant, i Castell-Platja d’Aro, Begur, Calonge, Santa Cristina d’Aro, Fontanilles i Torrent, amb entre 3,5 i 2,5 quilograms diaris per habitant.

Jafre és el municipi on cada habitant genera menys residus, 1,24kg. També es troba per sota de la mitjana catalana Verges, amb 1,31kg. A més, a la Bisbal de l’Empordà i Garrigoles només superen la mitjana per 2 dècimes.

 

Tal dia com avui – 24 octubre

Inici del crack del 29 i la Gran Depressió

El dijous negre va tenir lloc un 24 d’octubre de 1929 i va ser el dia que va començar la caiguda de la borsa de Nova York, causant una situació de pànic als Estats Units amb una crisi bancària molt forta.

El 24 d’octubre, després d’algunes petites baixades, es va produir la primera gran caiguda, arribant a baixar un 9%, però llavors no hi havia un banc que comprés les borses o uns inversors que poguessin frenar-ho.

El pànic va ser tan gran, que la policia va haver de tancar la borsa. Les baixades van continuar fins al mes de gener, quan es va tocar fons.

La crisi del 29 ha estat la més gran que ha patit el sistema en tota la seva història.

Pau Casals dóna a conèixer al món la situació de Catalunya

I Am a Catalan, és la frase inicial i que millor identifica el discurs que Pau Casals va pronunciar a les Nacions Unides el 24 d’octubre de 1971, amb motiu de l’estrena de l’Himne a les Nacions Unides, que ell mateix havia compost. A més del discurs, Casals va interpretar al violoncel, El cant dels ocells, la tradicional cançó catalana que ell va popularitzar arreu del món.

En el seu discurs, Casals diu:

Deixeu-me que us digui una cosa… jo sóc català. Catalunya és avui una regió d’Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Jo us n’explicaré el perquè. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides: al segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França —aleshores Catalunya— per a parlar de pau, al segle XI… pau al món i contra, contra, contra les guerres, la inhumanitat de les guerres…. això és Catalunya.

Michael Jackson situa Bad com a número 1 a la Billboard Hot 100

El rei del pop va situar Bad al primer lloc de la llista d’àlbums dels Estats Units l’any 1980, en un disc on els senzills The way you make me feel i I just can’t stop loving you també van assolir el primer lloc. En el disc també trobaves peces com Man in the mirror o Smooth criminal, amb un dels videoclips més celebrats de la seva carrera.

La pell freda

Adaptació de la novel·la d’Albert Sánchez Piñol que ha dirigit Xavier Gens, responsable de Frontière(s) i The Divide. El que semblava que seria un nou Alexandre Aja que venia del cinema francès, malauradament es va anar desfigurant. El projecte d’adaptar La pell freda, finalment ha vist la llum després de diferents intents de portar-la al cinema d’ençà que es va publicar el llibre, l’any 2003. 
L’acció se situa després de la Primera Guerra Mundial. Friend (David Oakes) és enviat en una illa deserta. Allí no hi ha cap rastre de l’home que se suposa que ha anat a rellevar. L’únic habitant de l’illa és un nàufrag mig boig anomenat Gruner (Ray Stevenson) que viu en el far. Friend i Guner es defensaran, nit rere nit, resguardats en el far, del setge d’unes estranyes criatures marines. Sotmesos a l’extrema tensió, sense entendre les raons de l’atac, hauran de replantejar-se com enfrontar-se a l’inconegut. 
La pel·lícula ha estat presentada al Sitges 2017. Si fem un paral·lelisme amb el seu títol, el cert és que m’ha deixat molt fred. No és ni molt menys una mala pel·lícula, de fet està bé, però no és d’aquelles pel·lícules que queden. Malgrat això, no deixa de tenir una bonica estètica. En aquest terreny Gens, que en mou entre els mons de Juli Verne i Lovecraft. L’aposta visual sense cap mena de dubte és el més destacable.
La pell freda, no hi ha res que excel·leixi com tampoc hi ha res que la faci grinyolar. Tot sembla molt estudiat i correcte, però li fallen les emocions en els personatges principals. Costa connectar amb Friend i Gruner, i la relació entre Friend i el personatge d’Aneris no recull l’emoció que hauria de transmetre. 
El film explora la humanitat i la solitud en un indret gèlid i incorpora elements de fantasia, però està absent de màgia que és la que ens emociona quan veiem una pel·lícula. 

Supermatí – 24-10-2017

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 24-10-2017
Loading
/

Gastronomia, art i ciència. El més destacat d’avui dimarts 24 d’octubre

Una proposta gastronòmica per tots aquells amants de les tapes i és que a Platja d’Aro es celebra el “Tardor de Tapes”

Una dotzena d’establiments proposen descobrir les seves tapes d’autor, en una ruta per gaudir de tota la creativitat gastronòmica dels cuiners concentrada en aquestes petites, però sorprenents, propostes que gràcies a la seva creativitat, originalitat i combinació de gustos, s’apropen cada dia més a l’alta cuina.

Una ruta on les diferents tapes prenen protagonisme i a on a més a més cadascuna d’elles van acompanyades d’una copa de vi, canya de cervesa o aigua, i totes són a un preu únic de tres euros i mig.

Podeu gaudir d’aquesta proposta gastronòmica a Platja d’Aro fins al 26 d’Octubre.

De la gastronomia passem a l’art, on el col·lectiu d’Art Contemporani Art Viu ens presenta l’exposició ‘Blaus’

El grup d’artistes Art Viu exposarà les seves creacions artístiques recents a Castelló d’Empúries en aquesta mostra d’art col·lectiva. A la mostra hi podrem trobar obres pictòriques, art gràfic i poesia.

Els artistes participants en aquesta exposició són: Montse Capdevila, Michel Gaich, Gemma Romero, Lilianne Thomassin, Monika Pampim i Carme Porqueres. En aquesta ocasió Josep Maria Ametlla serà l’artista convidat, la castellonina Imma Figueres realitzarà una instal·lació artística, Manel Puig aportarà dues obres realitzades amb art digital, Teresa Bosch interpretarà poesia i les joves artistes locals, Carla i Àngela presentaran les seves creacions.

Una exposició que podreu veure a la capella del Convent de Santa Clara de Castelló d’Empúries fins al 31 d’Octubre

A Figueres on hi té lloc la segona Jornada Science Needs You  ‘Les fronteres de la biomedicina’

 Unes jornades on es debat el paper determinant que juga la ciència en el funcionament de la nostra societat, on ens proporciona coneixement sobre els diferents aspectes del món que ens envolta i alhora permet desenvolupar tecnologia que ajuda a millorar les nostres vides.

Per aconseguir aquestes finalitats és imprescindible que la investigació científica vagi més enllà, empenyent cada vegada més i més les fronteres del nostre saber i augmentant les nostres capacitats tecnològiques.

Unes jornades al voltant de la ciència i el paper tan important que té aquesta disciplina en les nostres societats, que es celebra des d’avui i fins al 28 d’Octubre a la casa Empordà de Figueres.