Avui hem parlat del debut dels Mostassa, El que vam ser, amb en Guillem Gené el seu vocalista. Ja pots recuperar la conversa que hem mantingut amb ell.
El TSJC confirma que la macroplanta de residus de Forallac és il·legal
/
RSS Feed
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat que el projecte d’instal·lar una macroplanta de residus al paratge dels Ramals de Peratallada, a Forallac, és il·legal.
La conclusió del Tribunal arriba després que l’empresa promotora, Servitransfer SL, recorregués la decisió de la Generalitat de no permetre que el projecte es dugui a terme.
L’entitat ecologista SOS Empordanet considera que la sentència dona la raó als seus arguments. Asseguraven que no es podia construir aquesta macroplanta de tractament de residus en sòl no urbanitzable d’especial protecció.
A més, criticaven que la planta es volia construir a prop del jaciment arqueològic dels Clots de Sant Julià.
A més, critiquen que l’alcalde de Forallac, Josep Sala, va defensar el projecte i demanen que s’obri una investigació sobre per què «es va mostrar sempre públicament favorable a aquest projecte il·legal». Eduard de Ribot és l’advocat d’SOS Empordanet.
Efectivament, el 2013, el Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat va denegar l’autorització ambiental del projecte. El TSJC desestima el recurs de l’empresa i l’obliga a pagar els costos judicials.
Palafrugell inaugura el nou espai d’esbarjo per gossos
Palafrugell ja té el seu primer espai destinat exclusivament a l’esbarjo dels gossos. Es tracta d’una parcel·la d’uns 1000 metres al barri del Pi Verd, que s’inaugurarà aquest dissabte al matí. L’espai es troba concretament a la cruïlla dels carrers Mestre Lluís Vilalta i Carbó i el carrer de la Tarongeta.
En aquesta parcel·la, es podran deslligar els gossos i podran córrer lliurement, excepte aquells que siguin potencialment perillosos. A més, compta amb un punt de recollida d’excrements, una font d’aigua, bancs i diverses papereres.
L’ajuntament ha organitzat un petit incentiu per incentivar la participació i oferirà obsequis per a les primeres 25 persones que vinguin amb els seus gossos.
Els Mossos multen una portaveu de la PAH per «entorpir les tasques policials» en un edifici ocupat de Sant Feliu
Els Mossos d’Esquadra han interposat una multa de 601 euros la portaveu de PAH Girona-Salt, Marta Afuera, per haver-se negat a identificar-se i per «entorpir les tasques policials», presumptament. Els fets en qüestió es van produir el 24 de novembre de l’any passat, al carrer Jacint Verdaguer de Sant Feliu de Guíxols, per l’ocupació d’un domicili.
Afuera ha presentat al·legacions contra la sanció econòmica i nega les acusacions dels Mossos, i es reafirma en què sí que va dir-los qui era. La portaveu de la plataforma contra els desnonaments també ha criticat amb duresa l’ús que, segons apunta, ha fet la policia catalana de la Llei Mordassa votada pel Partit Popular.
La justícia tomba càrregues urbanístiques als propietaris de diversos terrenys de Calonge
/
RSS Feed
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dona la raó als propietaris de terrenys diversos sectors de Calonge i anul·la les càrregues previstes als veïns d’aquestes zones. La sentència té una afectació destacada al sector Porta de Calonge, a l’entrada sud del poble, però també a l’entrada de Sant Antoni, al passeig d’Hivern, i a un espai proper a la urbanització Mas Vilà de Sant Antoni. És la principal conclusió a la qual ha arribat el magistrat Manuel Táboas, president de la secció tercera de la sala contenciosa administrativa del TSJC.
Cal buscar els fets fa gairebé cinc anys, quan la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat va donar el vistiplau definitiu al pla d’ordenació urbanística de Calonge. Aquest extens text unificava els terrenys del voltant de la C-31 i de l’avinguda Unió sota el sector Porta de Calonge. És en aquest àmbit on aquest estiu va entrar en funcionament una nova rotonda per posar fi a un dels punts negres de la xarxa viària de la comarca.
Per tal d’urbanitzar aquests sectors, el pla establia tota una sèrie de càrregues als propietaris dels terrenys. Set veïns, conjuntament amb una empresa del municipi, es van revoltar i van presentar un recurs contenciós administratiu. Ara, la justícia ha donat la raó als veïns en aquesta qüestió, com ha avançat El Punt Avui. La sentència, a la que ha tingut accés Ràdio Capital, deixa clar que aquestes contribucions són excessives i que han de ser càrregues «en benefici general».
Aquestes contribucions que ha anul·lat anaven destinades a cobrir obres com la mateixa rotonda de l’avinguda Unió, recuperar el rec Madral o a millorar l’avinguda Catalunya de Sant Antoni, com explica l’alcalde de Calonge, Jordi Soler.
A nivell més tècnic, la sentència anul·la aquests sectors urbanístics, que incumbeixen bàsicament les entrades de Calonge i Sant Antoni. Tot i això, el TSJC sentencia que no afecta la classificació ni a la qualificació dels terrenys. Aquesta mateixa frase genera dubtes, i per això l’alcalde explica que l’ajuntament ja ha demanat un aclariment.
Llum verda als apartaments de la Pineda d’en Gori
El projecte de construcció d’habitatges en un sector de la Pineda d’en Gori, a Palamós, tira endavant. L’Ajuntament li atorgarà la llicència urbanística, un cop la Generalitat li ha donat llum verda. El consistori estava pendent de l’estudi d’impacte d’integració paisatgística, que havia demanat a la direcció general d’Arquitectura i Paisatge. Ara ja ha rebut l’informe del departament de Territori i Sostenibilitat, que avala la integració del projecte urbanístic en el paisatge. Com que compleix aquest requisit i s’ajusta al pla general d’ordenació urbana, l’Ajuntament atorgarà la llicència als promotors.
El projecte preveu la construcció de dos edificis, amb un total de 48 habitatges, a la zona oest de la Pineda d’en Gori. Estaran ubicats, però, lluny de la costa i de l’àmbit de la cala s’Alguer. L’espai on s’aixecaran és l’únic de la zona on es pot construir. De fet, l’any 2007 l’acord amb els propietaris privats va permetre que la major part dels 29 mil metres quadrats que corresponen a la pineda i a la zona litoral quedessin protegits, en passar a mans públiques. L’any 2004, la Generalitat ja havia declarat l’àmbit de S’Alguer com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
