Tal dia com avui – 9 novembre

Cau el Mur de Berlín

El mur va formar part de la frontera interalemanya i separava el Berlín Oest de l’Est i va ser el símbol més conegut de la Guerra Freda i de la divisió d’Alemanya.
Es desconeix les persones que van morir a mans de les forces de seguretat de la República Democràtica Alemanya, mentre intentaven fugir cap a l’Oest, tot i que la Fiscalia de Berlín considera que més de 200 van perdre-hi la vida.
El mur va caure la nit del 9 al 10 de novembre de 1989, 28 anys després de la seva construcció.

Se celebra la Consulta sobre la Independència de Catalunya

Es va celebrar el 2014 i es va incloure en el marc d’un procés de participació ciutadana organitzat per la Generalitat de Catalunya. Estava formada per una pregunta amb dos apartats: Vol que Catalunya esdevingui un Estat? I En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?

Van participar-hi més de 2,3 milions de ciutadans i el Sí Sí es va imposar en més d’un 80%.
12 dies després el fiscal superior de Catalunya, per ordre del fiscal general de l’Estat, va presentar una querella contra Mas, Ortega i Rigau, per desobediència, prevaricació i malversació.
Un any després el Parlament va aprovar per majoria absoluta la declaració d’inici del procés cap a la independència.

Brian Epstein descobreix els Beatles

Epstein va començar una col·laboració regular amb una columna a la revista musical Mersey Beat. Un bon dia va veure el nom de Beatles en un cartell d’un concert i va pensar que el nom sonava molt ximple.

El 9 de novembre de 1961 va anar a The Cavern Club amb un amic, i recorda que va quedar impressionat de manera immediata per la seva música, el seu ritme i el seu sentit de l’humor sobre l’escenari. I quan els va conèixer en persona també va quedar meravellat pel seu carisma personal.
En una reunió el 10 de desembre del mateix any es va decidir que Epstein seria el mànager del grup.
Per molts és considerat el cinquè Beatle.

Supermatí – 09-11-2017

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 09-11-2017
Loading
/

Llorenç Frigola: «La poma de Girona té un tracte discriminatori en l’exportació respecte la de la resta de l’Estat»

poma de girona
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Llorenç Frigola: "La poma de Girona té un tracte discriminatori en l'exportació respecte la de la resta de l'Estat"
Loading
/

El president de l’IGP Poma de Girona, Llorenç Frigola, ha explicat a una entrevista a Ràdio Capital que la poma de Girona i la de tota Catalunya té un tracte discriminatori a l’hora d’exportar-la respecte les pomes de la resta de l’Estat Espanyol.

Ha assegurat que les normes no s’apliquen a tot arreu igual. «A la resta de l’Estat Espanyol no s’aplica així», ha dit.

Aquest ha estat el moment en què ho ha dit:

El problema: «Cada vegada que hem d’enviar un contenidor, quan ens inspeccionen, venen dos inspectors ens ho fan desmuntar tot i el contenidor arriba descompost a la destinació», s’ha queixat Frigola.

Frigola ha explicat que «ens surt més a compte posar la poma a caixes d’empreses franceses i que les exportin ells que exportar-lo nosaltres»

Una altra opció, «a vegades ens surt més a compte baixar-ho cap a València i que des d’allà embarqui i torni a Barcelona».

Frigola es va queixar a la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina. Però no ha rebut una resposta satisfactòria.

Sobre la producció de la poma de Girona, ha assegurat que aquest any espera tenir un preu digne pel productor, «per fi». Estan acabant de fer els comptes, però esperen que hagi hagut un 3% més de producció.

Escolta l’entrevista sencera

 

Residus

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Residus
Loading
/

Fa temps que es va endegar la campanya de recollida de residus particulars. Com a mínim dues dècades, sinó tres. S’ha invertit en costoses campanyes televisives o cartellístiques ­–d’àmbit governamental (català, clar) i fins i tot municipals–, en contenidors, en empreses especialitzades… El balanç és ben decebedor. Per no dir catastrofista. Gairebé no reciclen ni els que reciclaven des d’un bon principi. És a dir s’ha perdut clientela.

De manera general els indrets on es recicla, o sigui els grups de contenidors, són bruts, deixats, tant brutegen els mateixos contenidors com els alentorns, sempre plens d’objectes vells, matalassos, estris de cuina, televisors, mobiliari…

La coordinació, per dir-ho d’alguna manera, entre les deixalleries i l’usuari de carrer és molt trista. Al principi de les deixalleries, la gent fins i tot hi anava amb il·lusió, com un veritable acte cívic, com qui feia un favor a la comunitat. Ara tan sols s’hi apropen petits camions d’empresaris, especialment de la construcció, a portar-hi runa sobretot… I si no vaig errat, fins fa poc a sobre se’ls cobraven diners. Els puntualíssims ciutadans de carrer que s’hi apropen ho fan feixugament en un indret erm d’indicacions i amb un tracte funcionarial que ratlla la mala educació. Clar, amb aquest tarannà lògic que no s’hi apropi ningú i tot vagi a parar arran de contenidors.

També hi ha unes petites camionetes municipals que carreguen allò que troben apilonat al volant del contenidors. S’observen molt poc sovint i van a un ritme que fa esparverar.

I ja no parlem de l’estadística inicial a l’hora de generar el residu. Són munió els qui ho posen tot plegat en una mateixa bossa. Alguns separen el plàstic, el que es genera més, alguns altres també el paper o el vidre (sobretot alguns bars, per pura lògica). Ben pocs, que podríem titllar de marginals o directament de ‘sonats’ de cares a la resta de veïnat, separen el compostatge.

Amb la crisi han proliferat algunes firetes de brocanter i objectes usats. Malauradament el seu èxit ha estat escàs. Llàstima perquè hi ha gent que té gràcia seleccionant i reparant objectes de la llar o de decoració. Però és molt més pràctic anar a un ‘outlet’, on adquirir-hi quelcom útil i que funcioni és una veritable sorpresa, o bé als nombrosos mercadillos d’entitats altruistes com Càritas.

El Baix Empordà instal·la les llums de nadal

El Baix Empordà ja ha instal·lat les llums de nadal, i amb previsió que s’encenguin el dia 1 de desembre, a Sant Feliu de Guíxols hi han instal·lat més de 400 peces amb un total de 569.880 punts de led de baix consum. S’han reforçat zones comercials i també la carretera de Girona, Rambla Vidal, el Passeig del Mar, l’Avinguda Juli Garreta i la Plaça Monestir.

Pel que fa a Palamós, amb un cost total de 21.000€, a banda de fil lumínic que decori els fanals del municipi, s’estan instal·lant 1.400 metres quadrats de tendal lluminós pels carrers cèntrics, com Tauler i Servià, Cervantes, Dídac Garrel, Major i plaça dels Arbres.

A Palafrugell també s’ha enllestit la instal·lació de llums de Nadal.

 

 

Mambo

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Mambo
Loading
/

Ho va avisar la Cup al seu vídeo previ a l’1 d’octubre: Ara comença el mambo.

Llàstima que el mambo avui no arriba amb l’orquestra de Pérez Prado. Avui, el mambo arriba de la mà de la «orquesta y coros del cuerpo nacional de policia». Ens agradava més l’altre, la veritat.