La federació SOS Costa Brava ha fet públic que un jutjat ha declarat nul el projecte d’urbanització de la pineda de la Fosca a Palamós, aprovat per l’Ajuntament l’any 2020. La sentència conclou que el pla es va tramitar com una obra municipal per esquivar els controls legals i ambientals i hi detecta greus irregularitats en el procediment.
El projecte, impulsat per una empresa privada, ja s’ha executat i ha suposat l’obertura d’un vial i la construcció de diverses promocions d’habitatges. Les entitats ecologistes alerten que això ha provocat la destrucció parcial de la massa arbrada i reclamen restaurar la zona i canviar el model urbanístic vigent a la Costa Brava.
L’anunci coincideix amb la celebració del setè aniversari de SOS Costa Brava, que aquest dissabte ha organitzat una acció reivindicativa a la mateixa pineda per denunciar l’allau de projectes urbanístics que, segons l’entitat, continuen amenaçant el litoral gironí.
Durant l’acte, el president del col·lectiu, Jordi Palaudelmàs, ha criticat que les decisions urbanístiques es prenguin per criteris econòmics i no ambientals, i ha assegurat que l’organització continuarà mobilitzant-se i presentant accions legals per frenar nous plans que posin en risc el paisatge i la biodiversitat del territori.
El Festival de Torroella de Montgrí inaugura aquest diumenge 3 d’agost la seva 45a edició. Ho farà amb el debut de Les Musiciens du Louvre, dirigits pel prestigiós Marc Minkowski, que interpretaran la integral dels Concerti grossi Opus 3 de Händel. Serà el primer d’un total de 16 concerts programats fins al 22 d’agost.
El festival combina música antiga i cant, que representen gairebé la meitat del programa, amb propostes que viatgen des de l’edat mitjana fins a la música electrònica. La clausura serà a la plaça de la vila amb un concert que unirà música barroca i electrònica, a càrrec de la violagambista Lucile Boulanger i l’artista francès Arandel.
La primera setmana del festival destaca per la presència de grans noms. El pianista i compositor Marco Mezquida oferirà el concert Ravel’s Dreams, una aproximació en clau de jazz a l’obra de Maurice Ravel, coincidint amb el 150è aniversari del seu naixement. El conjunt Tasto Solo tornarà al festival quinze anys després per interpretar música medieval i renaixentista vinculada a la cort del rei Joan I d’Aragó.
També debutarà el SenArs Wind Quintet, guanyador del Premi BBVA de Música de Cambra Montserrat Alavedra 2025, amb un programa dedicat a les obres més representatives per a quintet de vent. Per la seva banda, l’Armonico Consort britànic presentarà un doble concert amb l’Stabat Mater de Pergolesi i l’òpera Dido & Aeneas de Purcell, una de les més reconegudes del barroc anglès.
El diumenge 10 d’agost hi haurà dues actuacions destacades. A la tarda, la Camerata Salzburg actuarà per tercera vegada al festival acompanyada per la violinista Janine Jansen, que hi va debutar l’any 2003. Interpretaran obres de Felix Mendelssohn, com el Concert per a violí en Mi menor i la Simfonia número 4 Italiana. Al vespre, el pianista András Schiff oferirà un concert amb un programa sorpresa que ell mateix anirà presentant des de l’escenari.
Paral·lelament, el festival acull la segona edició de l’In-Edit Empordà, dedicat als documentals musicals. Les projeccions tindran lloc cada dimarts fins al 19 d’agost. Entre els títols destaquen A la recerca del violí perfecte, sobre el procés de construcció d’un instrument per a Janine Jansen, Joana Mallwitz – Momentum, centrat en la directora d’orquestra alemanya, i Niños somos todos, sobre el cantaor Niño de Elche. El documental guanyador del Premi del Públic In-Edit Empordà es donarà a conèixer el mateix 19 d’agost.
La Ludwig Band, Cala Vento, Blaumut o Pau Vallvé al Portalblau 2025
Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.
I és que avui dissabte arriba el festival de Cap Roig amb el concert del Pot Petit. El grup repassarà algun dels seus grans èxits davant del públic més familiar del festival.
A la Ciutadella de Roses, en el marc del festival de Sons del Món, hi haurà el concert de la música més catalana amb Sopa de Cabra i els Pets. Aquest serà un concert molt especial per exemple pels Pets, que estan celebrant els seus 40 anys de carrera i el Sopa de Cabra, que presenten el seu celebrat nou disc.
Al mar d’en Manassa, en el marc del Festival Portalblau es repassaran alguns dels grans èxits de la Ludwig Band. Les entrades per aquest concert ja fa setmanes que estan exaurides.
L’Escala celebra aquest dissabte la desena edició del Familiària, una gran jornada dedicada a les famílies amb un ampli ventall d’activitats d’ambientació històrica, culturals, musicals i gastronòmiques per gaudir d’Empúries d’una manera diferent i pensada per a nens i nenes.
I a Banyoles es farà la visita teatralitzada Nuptialis, on els i les participants seran convidats inesperats d’una cerimònia de casament a la romana. Serà un casament tradicional seguint els ritus o les coses s’acabaran torçant.
I a més a més, aquest cap de setmana també tenim al Parc del Collet les representacions de comèdia en català a través del Festival Riures. Avui 2 d’agost també hi ha dos espectacles que ompliran aquest cap Parc del Collet de Sant Antoni de Calonge de molts de riures en català: el Sr. Bohigues i el Mag Lari.
I aquest cap de setmana també hi ha les festes majors a Pals, Sant Esteve de Vilassacre, Esclanyà, Sant Feliu de Guíxols, Caldes de Malavella, Madremanya, Pardines, Beuda, Sant Joan de Palamós i Pedret i Marzà, entre moltes d’altres.
Un home de 57 anys ha estat detingut a Palafrugell per 46 delictes vinculats a la falsificació de contractes de lloguer i a reagrupaments familiars fraudulents. L’operació és fruit d’una investigació conjunta dels Mossos d’Esquadra de la Bisbal d’Empordà i la Policia Local de Palafrugell, amb la col·laboració de l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament.
La investigació ha permès detectar 30 reagrupaments fraudulents entre els anys 2020 i 2024 dels prop de 300 sol·licitats al municipi. En total, hi ha 30 persones més detingudes o investigades per la seva implicació en la trama.
El principal detingut, copropietari d’una gestoria d’assegurances de la població, falsificava contractes de lloguer per facilitar empadronaments i regularitzacions fraudulentes. Utilitzava habitatges sense el coneixement dels propietaris o amb la seva connivència a canvi de diners, arribant a cobrar entre 300 i 500 euros mensuals als titulars dels pisos. Els ciutadans estrangers implicats haurien pagat fins a 6.000 euros per família per aconseguir el reagrupament.
Els investigadors han comprovat irregularitats en 16 domicilis i sospiten que els beneficiaris d’aquest frau podrien haver rebut ajudes públiques de manera irregular. També s’ha investigat la propietària d’una altra gestoria de la població per la seva implicació en dos dels casos.
L’arrestat, sense antecedents, va passar a disposició del jutjat de guàrdia de la Bisbal d’Empordà el 31 de juliol. La investigació continua oberta i no es descarten noves detencions ni l’ampliació de delictes per frau a l’Administració.
Marc Gascons, xef i copropietari amb la seva germana Elena Gascons del restaurant els Tinars, a Llagostera , acaba de guanyar el Premi Nacional de Gastronomia 2025, en la categoria de cuina d’autor, atorgat per l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició. Format a l’Escola d’Hostaleria de Girona, sota el mestratge de Joan Roca i Salvador Brugués, va passar per les cuines del Sant Pau, Can Gaig, l’Esguard i Martín Berasategui, abans de tornar al negoci familiar, fundat l’any 1978. Tercera generació d’una família dedicada a l’hostaleria, Gascons va ser reconegut com a millor cuiner jove l’any 2006, i dos anys després obtenia l’estrella Michelin que encara ostenta. Marc Gascons ha estat entrevistat al programa DE CAP A CAP, amb Joan Bosch.
Privat: 4ª edició del concurs “Impuls a l’emprenedoria” de l’Institut Sant Feliu de Guíxols
L’envelliment de la població a Catalunya és una tendència creixent arreu del país. De fet, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, 9 de cada 10 municipis catalans augmentarien els habitants de més de 65 anys durant la pròxima dècada. A més, aquestes dades s’accentuen en les localitats menys poblades, on entra en joc un altre factor: la falta de relleu generacional en els oficis tradicionals.
El descens de la natalitat és una de les causes principals d’aquesta tendència, però no n’és l’única. La capacitat d’aglomeració de les grans ciutats en l’àmbit cultural, social i sobretot laboral provoca que, cada cop, més joves abandonin el poble per anar a viure a la ciutat.
La situació al Baix Empordà
El Baix Empordà no n’és una excepció. La proximitat de Girona i el pol d’atracció que representa Barcelona, sumat a la manca d’oportunitats laborals de la comarca en determinats sectors professionals, suposen que la població jove baixempordanesa, molt sovint, no tingui cap altra elecció que marxar del seu municipi natal.
És el cas de la Raquel, de Palamós, qui va viure a Girona durant els quatre anys de l’etapa universitària. Després va estudiar un màster a Barcelona, on va trobar feina, i des de llavors continua residint-hi. La Raquel explica que va prendre la decisió de quedar a la capital catalana tot i el greu problema d’oferta de lloguer.
El motiu principal de la Raquel per viure a Barcelona des de fa cinc anys és la seva professió. Ella és periodista, va estudiar Comunicació Cultural a la Universitat de Girona, i a Palamós no sorgeixen oportunitats laborals d’aquest àmbit. De fet, si la Raquel pogués treballar de periodista a Palamós, no s’ho pensaria dos cops.
Un trajecte molt similar ha viscut la Mari, de Palafrugell. També va estudiar una carrera universitària a Girona i, després, un màster a Barcelona, on actualment resideix i treballa. La Mari no es veu a si mateixa tornant a Palafrugell, fonamentalment per la situació laboral, però també perquè els seus amics de tota la vida tampoc hi viuen.
Encara que el motiu pel qual va decidir anar a viure a Barcelona va ser primer acadèmic i posteriorment laboral, la Mari també destaca altres aspectes importants més enllà de l’horari professional. En especial, l’àmplia oferta cultural i social de Barcelona envers la de Palafrugell.
A més, un aspecte bàsic per la Mari és la mobilitat. Ella no té el carnet de conduir i creu que, ara mateix, és impossible viure a Palafrugell i treballar en el seu sector sense un cotxe disponible. En canvi, a Barcelona el transport públic és el seu pa de cada dia.
La Lluna és de Torroella de Montgrí, encara que ja fa uns anys que treballa a Girona i hi viu compartint pis. Les oportunitats laborals dins el seu sector són molt més nombroses a la capital gironina que a la seva Torroella natal. Així i tot, encara que trobés un lloc de treball al seu poble o als voltants, l’única solució per ella seria tornar a viure amb els seus pares a causa de la problemàtica creixent dels preus de lloguer.
L’Helena, en canvi, és de la Bisbal d’Empordà i viu a la Bisbal d’Empordà. Durant la seva etapa universitària, a Girona, va començar residint a la ciutat, però quan va començar el segon curs va tornar a viure a la Bisbal. Considera que no va ser una bona decisió, en gran part per la mala combinació del transport públic amb els horaris de classe.
Després del grau universitari, va cursar un màster a Barcelona mentre seguia residint a Girona. Poc després d’acabar-lo i en plena recerca de feina del seu àmbit, l’Helena va tornar a la Bisbal. Tot i que treballa a Girona, es trasllada cada dia amb cotxe. No veu el transport públic com una opció fiable i, a més, residir sola a la ciutat comporta uns preus prohibitius.
Solucions escasses
Sembla evident, doncs, que l’oferta laboral dels municipis del Baix Empordà no pot competir amb Girona i Barcelona. El canvi de tendència professional dels últims anys, sobretot a partir de la revolució tecnològica, beneficia les grans ciutats i deixa de banda els municipis menys poblats.
L’encariment progressiu del preu dels lloguers, dels productes i dels serveis en combinació amb la falta de relleu generacional propicia que molts petits negocis es vegin obligats a tancar. I si cada cop hi ha menys negocis, també hi haurà menys oportunitats per als joves treballadors.
Diversos municipis de la comarca es troben en perill de convertir-se en pobles dormitori, en els quals el preu del lloguer és més assequible, però la vida social és nul·la. I, per molt que el lloguer no sigui tan prohibitiu com a Girona o a Barcelona, els joves tampoc tenen la solvència econòmica suficient per residir-hi.
Per tant, la solució per als joves baixempordanesos es redueix a dues opcions: viure a Girona o Barcelona compartint habitatge, o bé treballar en aquestes ciutats mentre viuen al seu municipi natal amb els seus pares. Per a la majoria, emancipar-se i treballar del que s’han format al seu poble són, ara mateix, paraules majors.
