L’Empordà, cor de foc i cendra

Vilopriu. Un foc crema al Baix Empordà. S'ha iniciat a Vilopriu. Incendi . Foc forestal.

L’Empordà és un dels territoris de Catalunya que més s’han cremat en els darrers 25 anys. En concret, un 11% dels incendis forestals que s’han produït a terres catalanes des de l’any 1996 i fins al 2023, han estat a territori empordanès, sigui Alt o Baix Empordà. Entre el 1996 i 2023, el 22,4% de la superfície cremada a Catalunya correspon a la zona de l’Empordà. 

Míriam Sangerman, Cap de la Secció de Boscos de Girona del Departament d’Agricultura, assegura que l’Empordà és un territori molt complex pel que fa a incendis, ja que, hi ha molts elements que entren en joc, un d’ells, la tramuntana.

Sangerman explica la diferència principal entre els incendis que es produeixen a l’Alt Empordà i els que es declaren al Baix Empordà. 

 

L’Empordà té 6 perímetres de protecció prioritària (PPP)

Per tal de fer front als incendis en les zones que tenen un alt risc de patir-ne, la Generalitat de Catalunya va dissenyar els perímetres de protecció prioritària. En el conjunt de l’Empordà n’hi ha 6, 4 al Baix i 2 a l’Alt. 

Dins d’aquests PPP, es dissenyen el que s’anomenen plans de prevenció, on s’exposa l’inventari de totes les infraestructures amb les quals es compten, la xarxa de camins per on poden passar els camions de Bombers, els punts on poden agafar aigua els helicòpters i els camions, però no només això, sinó que també s’inclouen les zones que són importants a l’hora que els Bombers puguin dur a terme les tasques d’extinció correctament (s’anomenen punts estratègics de gestió).  

Míriam Sangerman explica quines són les zones empordaneses on hi ha perímetres de protecció prioritària (PPP).

 

Incendi de la Jonquera de l’any 2012

Més d’un 90% de superfície forestal del Baix Empordà és privada

La cap de boscos gironina admet que molta superfície del Baix Empordà és forestal, i d’aquesta, molta és de propietat privada, en concret un 92%.

 

A més, també cal tenir en compte que el Baix Empordà és una comarca influenciada per la tramuntana -tot i que no tant com l’Alt Empordà- la marinada i, a més, cal tenir en compte l’historial d’incendis. 

De fet, el territori empordanès (comptant l’Alt i el Baix) està al TOP 5 de les comarques que més incendis forestals han patit històricament. 

 

Els incendis de l’Empordà que han marcat

Quasi el 22,5% de la superfície cremada de Catalunya pertany a l’Empordà. La terra empordanesa ha sigut escenari d’incendis que han encongit el cor, com el de la Jonquera i Portbou l’any 2012 que va deixar més de 3.500 hectàrees cremades, 4 morts, 24 ferits i cases calcinades. Amb el següent mapa, es poden recordar tots els incendis que ha patit l’Empordà en els últims anys.

El Baix Empordà encara no s’ha recuperat de la sequera 

Les seqüeles que va deixar la sequera patida l’any passat encara es noten a l’Empordà. La sequera va deixar molts arbres i molta vegetació seca, i això fa que el risc que es declari un incendi sigui molt major, perquè la vegetació seca és un tipus de combustible que crema de forma molt ràpida.  

Un dels punts més importants de l’Empordà que arrossega aquests efectes és el Massís de les Gavarres, una zona especialment vulnerable. 

 

La tramuntana és un dels factors que ha més complicat les tasques d’extinció quan hi ha hagut incendis a l’Empordà

El mapa de perill de risc d’incendis, una eina important

És rellevant tenir en compte el mapa de perill de risc d’incendis, que s’actualitza cada dia i que elabora el servei de prevenció d’incendis forestals, un equip on hi ha analistes tècnics que avaluen el risc d’incendi diari a tota Catalunya.

Aquest mapa té cinc nivells -baix, moderat, alt, molt alt i extrem- i per poder adjudicar un tipus de risc o un altre, entren en joc diferents paràmetres com són les dades climàtiques, l’històric d’incendis, la superfície arbrada i l’estat de la vegetació. Aquests paràmetres s’avaluen a escala municipal per poder tenir el màxim d’informació possible. Míriam Sangerman explica que aquest mapa és clau i que condiciona les actuacions que es poden dur a terme. 

 

La gestió forestal d’incendis mitjançant pasturatge és clau

Sangerman ressalta el fet que el pasturatge de vaques, ovelles o cabres també és clau per prevenir els incendis, a banda de les recomanacions conegudes com evitar llençar burilles, i que cal vetllar per protegir el sector primari. “Consumir un xai de KM0 també ajuda a prevenir incendis” assegura Míriam Sangerman. 

 

Ramats de Foc fent gestió forestal | Ramats de Foc

 

Arjau: «Volem que l’havanera connecti també amb les generacions més joves»

Arjau ha presentat el seu sisè disc d’estudi, “Orgànic”. Aquest treball combina peces del repertori tradicional amb tres cançons de creació pròpia, un pas inèdit fins ara en la trajectòria del grup. Segons han explicat Jordi Grau i Jordi Rubau en una entrevista a Ràdio Capital, el nou disc neix d’un procés llarg d’incorporació de noves peces als concerts i busca transmetre una experiència més natural i propera al públic.

Els músics han detallat que el disc s’ha gravat als estudis Japan Records de Calonge. L’objectiu de la gravació ha estat eliminar artificis sonors i acostar l’oient a l’ambient d’un cant de taverna, propi de les cantades d’havaneres a peu de platja.

Un dels trets més destacats del disc és la presència de col·laboracions amb artistes de renom, com Sergio Dalma, que interpreta el tema “Busca’m a l’Empordà”; la cantant Mariona Escoda, amb qui comparteixen el tema “Cau d’orella”; i el guitarrista Carlos Coronado, de Palafrugell, que aporta el seu estil virtuós en dues peces. Aquestes col·laboracions responen a la voluntat del grup d’acostar l’havanera a nous públics i d’exportar-la més enllà de les comarques gironines.

Arjau també aposta per apropar el gènere a les generacions més joves. En l’entrevista han recordat la seva participació en projectes educatius com la “Cantadeta”, impulsada per la Fundació Ernest Morató, que ha reunit prop de 700 infants de cinquè de primària en concerts celebrats a l’Auditori de Girona i al Teatre de Palafrugell. Segons Jordi Grau i Jordi Rubau, aquest contacte amb els més petits assegura el relleu del gènere i desperta l’interès familiar per les havaneres.

Pel que fa a la seva activitat en directe, el grup continua participant a les principals cantades d’estiu de l’Empordà, com les de Tamariu o Llafranc, combinant aquests concerts amb actuacions en altres punts del territori català. Malgrat aquesta intensa agenda estiuenca, ja tenen la mirada posada en un projecte de tardor: la seva col·laboració amb la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya en l’espectacle “Mare Mundi”, dedicat al mar i previst per al mes de novembre a l’Auditori de Girona. Aquest concert comptarà també amb la participació d’artistes com la cantant Beth, Mariona Escoda i Joan Garrido, entre altres.

Els integrants d’Arjau, que acumulen prop de trenta anys de trajectòria, han expressat la seva voluntat de seguir renovant el gènere i portar-lo a nous escenaris, sense perdre l’essència vinculada a la costa catalana i als pobles mariners que l’han vist créixer.

Pau Vallvé tancarà la gira d’“Agorafília” amb un concert especial al Sant Jordi Club

pau-vallve-tancara-la-gira-d’“agorafilia”-amb-un-concert-especial-al-sant-jordi-club
Pau Vallvé tancarà la gira d’“Agorafília” amb un concert especial al Sant Jordi Club

Després d’un any intens de concerts i festivals, Pau Vallvé posa punt final a la seva exitosa gira amb un concert molt especial el pròxim 25 d’abril al Sant Jordi Club de Barcelona. Serà el darrer capítol d’una gira que ha dut Agorafília, el seu divuitè treball discogràfic, als escenaris més emblemàtics del país i que ha comptat amb una acollida entusiasta del públic i la crítica.

Les entrades exhaurides a múltiples ciutats i el fervor dels seus seguidors han convertit aquesta gira en una de les més celebrades de la seva trajectòria. Per tancar-la, Vallvé ha preparat un espectacle a l’alçada de l’ocasió: acompanyat pels 25 timbalers que ja van sorprendre al Festival Cruïlla aquest estiu, l’artista promet una nit plena d’emocions i sorpreses exclusives.

Aquest concert final es presenta com una cita imprescindible per als fans de l’artista i per a tots aquells que han seguit de prop una de les gires més destacades de la temporada.

Les entrades es poden adquirir a pauvallve.com/concert i concerts.cruillabarcelona.com.

 

L’entrada Pau Vallvé tancarà la gira d’“Agorafília” amb un concert especial al Sant Jordi Club ha aparegut primer a Primera Fila.

Julieta actuarà el 13 de febrer al Sant Jordi Club dins del Cruïlla Hivern

julieta-actuara-el-13-de-febrer-al-sant-jordi-club-dins-del-cruilla-hivern
Julieta actuarà el 13 de febrer al Sant Jordi Club dins del Cruïlla Hivern

Després de l’èxit rotund de la quinzena edició del Festival Cruïlla, que va batre rècords d’assistència, l’organització ja prepara la tercera edició del seu cicle hivernal. Els dos primers noms confirmats per al Cruïlla Hivern 2026 són Julieta, que actuarà el 13 de febrer al Sant Jordi Club, i Goran Bregović, que presentarà el seu nou disc The Belly Button of the World el 26 de febrer a l’Hivernacle del Poble Espanyol.

Julieta, una de les veus més singulars i representatives del pop català actual, aterrarà al Cruïlla amb el seu nou espectacle Els 23 Tour, un viatge autobiogràfic on combina sons orgànics i una estètica pop contemporània i urbana. La cantant, productora i compositora torna després de l’èxit de la seva gira Tu juru la Ju Tour (2024), que la va portar a realitzar més de 50 concerts arreu del territori.

Per la seva banda, el carismàtic músic balcànic Goran Bregović, que ja va fer vibrar el públic del Parc del Fòrum el passat mes de juliol, tornarà amb la seva orquestra per demostrar una vegada més que la seva música no entén de fronteres. La seva actuació, prevista pel 26 de febrer, promet ser una nova celebració cultural, plena de ritmes i energia.

Aquestes són només les primeres confirmacions d’un Cruïlla Hivern que busca mantenir viva l’essència del festival més enllà de l’estiu i que en les pròximes setmanes anunciarà nous artistes.

Entrades a la venda a concerts.cruillabarcelona.com.

L’entrada Julieta actuarà el 13 de febrer al Sant Jordi Club dins del Cruïlla Hivern ha aparegut primer a Primera Fila.

Baraq Muñiz: «Val la pena invertir temps amb coses amb les quals la gent s’ho passa bé».

La XV Cursa de pasteres de Sant Feliu de Guíxols arriba aquest diumenge, 27 de juliol, com una de les activitats més consolidades i esperades de la Festa Major. Quaranta pasteres casolanes sense cap mena de motor ni propulsió sortiran de la platja de Can Rius amb la intenció d’arribar els primers a la riba, però amb l’únic objectiu de gaudir, riure i passar-s’ho bé amb la gent de Sant Feliu.
La iniciativa ha anat creixent i consolidant-se en l’àmbit municipal però també comarcal, i cada any els organitzadors reben més sol·licituds de participació. Baraq Muñiz, de l’entitat organitzadora «Uuh què xungu», explica que van decidir limitar la participació a quaranta embarcacions, perquè tenen molt clar que no volen que la cursa acabi morint d’èxit.

Tot i reconèixer que sap greu haver de negar la participació a alguns grups per la limitació de pasteres, Baraq Muñiz considera que l’augment de sol·licituds és resultat de la bona feina feta durant les catorze edicions de la cursa. De fet, veure l’èxit creixent que té l’activitat provoca una satisfacció i unes ganes de seguir-ho duent a terme any rere any en els organitzadors.

Encara que l’activitat sigui una cursa, els participants no surten amb un fort esperit competitiu, sinó que l’objectiu general és gaudir i passar una bona estona. De fet, Baraq Muñiz espera que aquesta essència no canviï ja que, al final, es tracta d’un acte de la Festa Major i no és una competició.

A banda de la cursa de pasteres, l’entitat també organitza la cinquena edició de l’Uuh què música, un festival de grups emergents que tanca el període d’inscripcions aquest dilluns 28 de juliol.

Aïda Fibla: El millor repel.lent contra els mosquits és la citronella

 

És complicat sortir vencedor de la guerra habitual de cada estiu: el molest mosquit que trenca la pau dels sopars a la fresca i tampoc deixa dormir. A més, piquen. Però per què ho fan? El primer que hem de saber és que només piquen les femelles, que ho fan per procrear i poder pondre ous. Aquestes larves són aquàtiques i, per tant, com més presència d’aigua, més mosquits. També sabem que hi ha persones molt més proclius a patir picades que d’altres i això té a veure amb aspectes com l’olor corporal (més o menys presència de suor), el grup sanguini (els mosquits tenen predilecció per les persones amb grup 0), la temperatura corporal (com més alta, més probabilitats que et piquin) o el consum d’alcohol. Aïda Fibla, metge de familia del Cap de Palafrugell ho explicat a DE CAP A CAP, amb Joan Bosch.