/
RSS Feed
Club de Lectura amb Tieta Claudina de Prudenci Bertrana a Torroella
A la biblioteca municipal Pere Blasi de Torroella de Montgrí avui al Club de Lectura es llegirà Tieta Claudina de Prudenci Bertrana
Un club de lectura que tindrà lloc a les vuit de la nit, on l’expert Xavier Pla conduirà aquesta lectura per intentar parlar i desvetllar els secrets d’aquesta obra literaria.
Tieta Claudina és una de les novel·les més desconegudes i injustament oblidades de Prudenci Bertrana. Escrita poc després de Josafat i Nàufrags, va ser publicada en traducció castellana l’any 1910, però no coneixeria la primera edició catalana fins a 1929.
És l’obra més madura del jove Bertrana, i dóna prova de la capacitat de l’escriptor per perfilar amb una gran precisió la complexitat psicològica d’uns personatges fortament condicionats per les convencions d’un entorn ofegador.
Marxem cap a l’Alt Empordà perquè als Porxos de Can Laporta a la Jonquera hi podem trobar fins el 15 de Desembre l’exposició “Camins”
«Camins» del fotògraf Rafel Bosch s’integra dins el projecte Exposicions Itinerants de la Diputació de Girona, i té per objectiu fer arribar als ajuntaments, les associacions i les entitats de les comarques gironines algunes mostres de fotografia.
Camins, rutes d’anada o de tornada, horitzons per descobrir o records del passat, projectes de futur o ocasions perdudes. Cadascun de nosaltres té els seus propis camins, cadascun de nosaltres té uns objectius particulars, per fer sol o acompanyat. Camins de tot tipus: clars, foscos, planers o ondulats; senzills o complicats; de pujada, de baixada; d’asfalt, de terra, d’aigua, d’aire o, simplement, imaginaris. Rafel Bosch ens mostra tots aquests camins des del seu punt de vista.
Avui també volem fer un recordatori dels actes més destacats d’aquest primer cap de setmana de desembre i comencem a La Bisbal d’Empordà amb la DesemberFest
Els bons cervesers demanen cervesa tot l’any i per tant també al desembre és una bona època per prendre’n una. Desprès de les festes de la cervesa d’octubre, arriba el DesemberFest a la Bisbal d’Empordà, la fira de la cervesa artesana.
A la Plaça del Castell amb molt bona cervesa i amb bona música ambient us faran gaudir d’un primer dissabte de desembre que segur que el recordareu.
I finalment a Begur aquest diumenge hi tindrà lloc la 8ª Trobada comarcal de Gegants de l’Empordà
Enguany la trobada comarcal de gegants de l’Empordà tindrà lloc a Begur. A partir de les dos quarts de deu del matí els gegants es plantaran a la Plaça de l’Església on començarà la tradicional cercavila que finalment acabarà amb el ball gegants a la Plaça de la Vila
Tecnologia digital amb Josep Lluís Vidal
/
RSS Feed
Precaucions a tenir en compte per si t’has de canviar de mòbil, aplicacions per localitzar el cotxe quan aparques i altres notícies del mçon de la tecnologia
El teatre necessari
/
RSS Feed
Temporada Alta és una finestra magnífica que mostra què passa al món, gràcies al seu caràcter internacional, però també gràcies al criteri en la programació, que a part de pensar en un teatre per a un públic majoritari, té molt en compte aquell teatre necessari que parla dels problemes a què s’enfronta la societat, alguns dels quals, i no pas pocs, provocats per la mateixa societat per acció o omissió. En Salvador Sunyer sempre proposa espectacles de molts formats diferents, petits i grossos, amb noms al capdavant de prestigi internacional com Guy Cassiers, Oskaras Korsunovas o Thomas Ostermeier, per dir-ne alguns i d’altres no tan coneguts o, directament, desconeguts. Però el prestigi internacional no assegura que el muntatge sigui reeixit o, si més no, que superi en interès d’altres més modestos. En l’edició del festival d’aquest any m’hi he trobat un cas paradigmàtic en comparar Grensgeval (El cas de la frontera) i El metge de Lampedusa.
Grensgeval és una peça dirigida pel prestigiós Guy Cassiers, que adapta una obra de la premi Nobel de literatura Elfriede Jelinek, sobre els refugiats i que qüestiona els valors i el paper de la Unió Europea en aquesta tragèdia, que Jelinek assimila en la seva obra a Els suplicants d’Ésquil. Les expectatives eren molt altes, però la decepció m’atreveixo a dir que va ser força generalitzada. Un muntatge estèticament impactant però fred, distant, avorrit i que no era capaç d’arribar al públic o aportar res de nou. Per contra, El metge de Lampedusa, un monòleg dirigit per Miquel Górriz i interpretat per Xicu Masó, que parla del mateix, es mou en uns paràmetres absolutament oposats. És un muntatge modest, de petit format, basat en les vivències de l’únic metge resident a Lampedusa, Pietro Bartolo, que durant més de vint anys ha prestat la primera atenció mèdica als refugiats que han anat arribant a l’illa. Aquest espectacle aborda la qüestió molt més directament, posa en evidència els patiments dels refugiats i l’actitud hipòcrita d’Europa, tot commovent i torbant profundament al públic. El metge de Lampedusa, que és una adaptació del llibre Llàgrimes de sal, que van escriure a quatre mans Bartolo i la periodista Lidia Tilotta, no et deixa indiferent i surts de la sala transformat. Després de rebre la sacsejada, els qui vivien el problema de lluny és impossible que mantinguin aquesta distància, i els qui ho vivien d’a prop o amb més coneixement de causa és molt possible que passin a l’acció d’una manera o altra i en la mesura de les seves possibilitats. En tot cas, és un gra de sorra més que ajuda al propòsit de Bartolo, és a dir, que se sàpiga. Que tot el món ho sàpiga. És el teatre necessari, és el teatre al qual mai hem de renunciar.
Menys monstres i més persones, si us plau
/
RSS Feed
Explico un parell d’experiències viscudes en primera persona.
Divendres al vespre. Al teatre l’Atlàntida de Vic, la Paula Valls hi fa un concert per tancar la seva gira. A la fila del meu davant hi seu la seva família amb la seva àvia just per davant meu. La Paula li va dedicar una cançó escrita expressament per l’àvia, just quan feia un any que s’havia quedat sola per la mort del seu espòs. No cal dir que el moment va ser molt emotiu i que més enllà d’aquesta cançó, l’àvia de la Paula s’ho va passar la mar de bé veient cantar la seva néta dalt d’un escenari que li va quedar petit per tant de talent.
Dilluns a les 6 de la tarda en un pas de vianants. Una senyora gran, amb caminador i acompanyada per un home de mitjana edat, plora mentre camina pel carrer perquè li fan molt mal les cames. Mentrestant l’home li mana la pressa i li diu que faci el favor de no queixar-se tant i la senyora, gran com és, suplica que no la faci córrer tant, entre gemecs.
I jo que m’ho miro amb el cor encongit i mentre li desitjo a aquest home que li caiguin les set plagues d’Egipte a sobre. Hi ha problemes tan petits i que magnifiquem tant en el nostre dia a dia, que gairebé sempre ens oblidem d’explicar històries que ens haurien d’ajudar a ser més «Paula» i menys «senyor de mitjana edat». Necessitem menys monstres i més persones.
El temps 28-11-2017
La jornada comença assolellada, amb temperatures baixes molt similars a les d’ahir, amb 2ºc de mínima i 14ºc de màxima, nomes apareixeran alguns núvols cap a la tarda.
Demà dimecres el pas d’un front portarà més núvols i la possibilitat de ruixats sobretot cap a la tarda.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.