El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ha tret a licitació els treballs de redacció de quatre projectes de millora de carreteres del Baix Ter.
Suposaran una inversió de 18,5 milions d’euros. En concret, estem parlant del condicionament de la GI-642 i la GI-643 en els trams entre La Pera i Parlavà (GI-642), Parlavà i Serra de Daró (GI-643) i Serrà de Daró i Gualta (GI-643).
També del projecte de la GI-633 i la GI 634 entre Colomers i Verges.
Es preveu eixamplar les vies, millorar el traçat i renovar del ferm i la senyalització.
El Departament també ha començat els tràmits per redactar l’estudi informatiu i d’impacte ambiental de la variant de Torroella de Montgrí, que busca que els vehicles circulin pel nucli urbà de la població.
També es millorarà el seu traçat, les interseccions i els elements de seguretat a les travesseres de Colomer, Jafre i Verges. El cost d’aquesta obra serà de 8 MEUR.
La comunitat universitària de la Universitat de Girona tria avui i dijous rector. Els dos candidats aspiren a ocupar aquest càrrec són l’actual rector, Sergi Bonet, i el ganxó Quim Salvi, que fins el mes passat era director de l’Escola Politècnica Superior.
El guanyador es coneixerà aquest dijous a les 19h.
A les votacions hi poden participar 13.500 persones, entre estudiants, docents i investigadors i personal d’administració i de serveis.
Les eleccions es fan de manera electrònica. Salvi aposta per descentralitzar la presa de decisions mentre que Bonet vol aprofundir en el projecte desplegat en aquest mandat.
Quim Salvi s’ha deslligat des de fa unes setmanes de la direcció de l’Escola Politècnica Superior de la UdG.
Jaume Marrugat, investigador de l’Hospital del Mar d’investigacions mèdiques, ha explicat al Supermatí en què consisteix l’estudi en què està treballant el Regicor, el registre gironí del cor. Aquest estudi té l’objectiu d’aclarir quins són els vectors que tenen més relació amb l’aparició de malalties coronàries.
El Regicor va posar en marxa aquest estudi el 1995, aquest es duu a terme amb voluntaris de la província de Girona i voltants. Marrugat ha explicat que es fa a Girona per una qüestió purament pragmàtica: la bona organització sanitària que hi ha amb l’Hospital Josep Trueta i els altres hospitals comarcals. L’estudi duu a terme una sèrie de proves, com mirar l’índex turmell-braç per comparar com estan les artèries de les cames amb les dels braços o si hi ha alguna obstrucció en algun lloc, per organitzar un registre d’infarts de miocardi. La participació, ha dit Marrugat, és molt bona: el 70% de les persones convidades aleatòriament, han acceptat fer l’estudi. Les conclusions que se n’extreuen no són únicament de Girona sinó que són representatives d’aquells conjunts de població que segueixen uns mateixos hàbits.
Algunes de les conclusions que s’han extret és que la cardiopatia isquèmica afecta tres de cada mil persones d’una edat compresa entre els 25 i els 75 anys, Jaume Marrugat ha dit que això pot semblar poc però que si fem el càlcul, al llarg dels anys són forces les persones que estan afectades. A més, el 30% de les vegades la malaltia es presenta en forma de mort sobtada, de manera que no es pot actuar davant d’aquesta. La millor manera de combatre-la, per tant, és fent prevenció, tal com ha explicat el doctor, es recomana: no fumar, seguir una dieta mediterrània, controlar el pes i el colesterol, i la diabetis, en cas de tenir-ne.
Un altre consell que ens ha donat Marrugat i que contempla el seu estudi, és apujar el colesterol bo (HDL), que elimina l’excés de colesterol dolent, fent activitat física i prenent l’equivalent de dues cullarades d’oli d’oliva cru al dia. Sobre aquest últim ha puntualitzat que és important no fer-ho en excés, ja que és greix.
Jaume Marrugat ha parlat de la conformitat que tenim davant de les malalties del cor, a les quals temem molt menys que al càncer, ja que, pensem que si anem al metge, ens solucionarà el problema. Tenim però, una sensació equivocada: l’arterioesclerosi no té cura i és la principal causa de mort al nostre país. «Hem d’intentar cuidar-nos com més aviat millor».
Marrugat ha fet un reconeixement als voluntaris del Regicor «Sense ells no aprendríem el que hem après». En aquests moments el Regicor està treballant amb voluntaris a Girona, Celrà, Amer, Palamós, Figueres, Palafrugell i La Bisbal. Els participants poden contactar per demanar detalls o per a comunicar canvis d’adreça, de telèfon o de correu electrònic, al telèfon gratuït 900 400 505.
El Barça es va crear el 29 de novembre de 1899 per un grup de joves futbolistes suïssos, catalans i britànics encapçalats per Joan Gamper.
El primer president va ser Walter Gualteri Wild, i el primer partit es va jugar a la Bonanova, el 8 de desembre del mateix 1899 contra un equip de futbolistes de la colònia anglesa de Barcelona. El Barça va perdre per 0 a 1. El primer triomf va arribar el 24 de desembre al degà del futbol barceloní, el Català FC.
L’escut del Barça neix del disseny de Santiago Femenia, antic jugador del club, que el 1910 va guanyar un concurs públic que instituí l’entitat.
Segons el rànquing històric de la Federació Internacional d’Història i Estadística del Futbol, és el millor club del món des de 1991, data en què aquest organisme va començar a recollir estadístiques.
El govern del PP tanca la Televisió valenciana
La Generalitat Valenciana va clausurar el grup de Radiotelevisió Valenciana, provocant el tancament de Nou Ràdio, que va ser el primer mitjà en deixar d’emetre. Desenes de treballadors es van aplegar a les portes de la seu, on efectius de la policia impedien el pas.
Durant la matinada, diversos treballadors van poder entrar a la seu central de Radiotelevisió Valenciana a Burjassot, i un cop dins van poder evitar un primer intent de tallar les emissions. Hores més tard, un tècnic va tancar Canal Nou, d’acord amb el decret del Consell de la Generalitat i escortat per la policia va arribar fins al control central i va tallar l’emissió, entre crits de Açó és un colp d’estat.
Al cap de poques hores, la web de RTVV va deixar d’estar operativa.
Mor George Harrison
Harrison va néixer l’any 1943 a Liverpool i és conegut per ser guitarrista dels Beatles i per ser el creador de temes com Something o Here comes the sun.
Després de la separació del grup, va engegar una carrera en solitari aconseguint èxits com My sweet lord, Give me love o Got my mind set on you.
També va fundar al costat de Bob Dylan, Jeff Lynne, Roy Orbison i Tom Petty el supergrup Traveling Wilburys.
És considerat un dels 15 millors guitarristes de la història de la música, per la revista Rolling Stone.
Va morir el 2001 a conseqüència d’un càncer de pulmó.
Hi ha tantes coses que ens són properes en què pensar darrerament, tantes per entendre, tantes per comparar a les que hem sentit de les mateixes veus i que ara les sentim contradictòries, que de sobte se me’n van del cap les del nostre voltant. I em poso a pensar i lo primer que se m’acut és en aquesta glòria de cinema setmanal que tenim a Palafrugell on un dia d’aquests podrem tornar a veure la deliciosa La librería d’Isabel Coixet, i tornarem a veure com s’explica una història en què no hi ha més genialitat que ser ella mateixa la genialitat, i que amb la perfecció de les seves imatges, moviments, ritmes, paraules, d’una simplicitat i una bellesa delirants, és capaç de fer-nos entrar en l’àmbit més profund de l’ànima del homes i les dones d’avui i d’ahir, forasters o ciutadans de casa nostra.
Però tot i que la podrem veure aquí, no és del tot de Palafrugell, per això em referiré a un nou restaurant que s’acaba d’obrir i que conserva, o millor, recupera el seu nom més antic, Can Fina, el jardí del qual s’obre a la placeta que li diuen el carrer Fitor que és allà on hi ha un lloc on als que ja som d’un altre segle ens renoven el carnet de conduir.
Can Fina és el nom de la masia que ara és restaurant, i que ho va ser fa uns anys i no sé perquè s’havia tancat. A la cuina i al servei del menjador hi son, diria jo en veure’ls actuar, els hereus de la masia, potser per la manera tant casolana d’obrir-se a la gent, i no només en la forma i els colors de parar les taules, sinó sobre tot en la de mostrar-nos les sales de la masia, la posició discreta de les llums i una simplicitat en el servei que ens fa sentir, talment com si no ens haguéssim mogut de casa.
A mi m’hi varen portar el dilluns passat, i com cada dilluns em varen dir, hi havia escudella i carn d’olla en tres immenses olles a sobre d’una gran taula a la sala gran on cada qual hi anava i es servia i tornava a repetir si li esqueia. Des de llavors ja hi he tornat un altre dia perquè els convidats que no esperava que sempre són benvinguts però poques vegades sé com quedar-hi tot o be que voldria , els va alegrar provar els cigrons amb espinàquers o els peus de porc, en aquella hora tan tardana del matí que ens va permetre menjar a la llum daurada d’una tarda que ja començava a desfer-se. Una delícia pel paladar i per la butxaca i a més és obert tots els dies de la setmana. Sí, a Palafrugell.
