Una vida a lo grande

Per
Ignasi Arbat
-
Alexander Payne (Los descendientes, Nebraska i Entre copas) dirigeix aquesta pel·lícula en què Matt Damon i Kristen Wigg interpreten un matrimoni que decideix sotmetre’s a un procés de reducció. 
La superpoblació és un problema greu en el planeta. Els científics descobreixen una solució, reduir la mida d’algunes persones a cinc polsades. En el món reduït, els diners donen més de sí i les persones reduïdes poden gaudir d’un estil de vida més luxós. Però aquesta utopia no tardarà a manifestar-se impostada. 
Aquesta situació és portada al terreny que Payne desitja, és a dir en el context polític, per fer-ne una crítica econòmica i social. La societat diminuta abandona ràpidament la utopia i repeteix, de fet agreuja, els problemes de la nostra societat.
Payne s’atreveix a fer crítica de determinades situacions de la nostra societat en un context diferent de ficció. Si en algun moment se’ns escapa algun somriure, és per la seva càrrega satírica i com explota els tòpics. Tot i aquest context de ficció, el que ens explica no pot ser més actual. 
Tot i ser una pel·lícula que s’allarga més del necessari, canvia contínuament i porta el protagonista per terrenys completament imprevisibles en el moment d’entrar en el cinema. El fet de no saber cap on es mourà a continuació el relat, ve donat pel caràcter influenciable del protagonista. Més aviat per la seva manca de personalitat i per això acaba fent allò que li porta a fer la persona que té més a prop i no allò que desitja, si és que veritablement mai arriba a desitjar alguna cosa. És d’agrair trobar-te una pel·lícula amb la capacitat de sorpresa d’aquesta que et porta per llocs inesperats i nous escenaris.
Entre els actors secundaris trobem a Christoph Waltz en una interpretació, novament, amanerada i sobreactuada. La resta del repartiment molt bé, sobretot Matt Damon sobre el que recau tot el pes de la pel·lícula. El repte el supera amb nota.
Una vida a lo grande no és una pel·lícula comercial. Tot i la utilització d’efectes especials, no deixa de ser una producció, permeteu-me la broma, petita i independent, com la resta de la filmografia del realitzador. Destaca, com sempre en Payne, excel·lent treball de personatges, tant principals com secundaris i un repartiment que no ho dóna tot. El missatge no pot ser més clar, els humans no tenim remei, capaços de pervertir sempre allò que és bo o un avenç.

Un nen cau a la platja del Port Bo de Calella i és traslladat a l’hospital

Per
Paula Boira
-

Un nen ha caigut a les roques de la platja del Port Bo de Calella aquest migdia. En un principi els serveis d’emergència han enviat l’helicòpter mèdic per traslladar el noi a l’hospital de Palamós, però, finalment, i segons ha confirmat la Policia Local a Ràdio Capital, la caiguda ha estat menys greu del que es pensava i s’ha traslladat el nen en ambulància.

No es coneixen més detalls sobre l’estat del nen ara mateix.

275 banyistes desafien la fred en el primer bany de l’any a Sant Feliu

Per
David Parreño Mont
-


275 persones han participat en el primer bany de l’any que ha organitzat a Sant Feliu de Guíxols el Club Aquàtic Xaloc i el Centre Excursionista Montclar. La temperatura de l’aigua estava a 13 graus. Aquesta activitat va començar fa més de vint anys per un grup d’amics. Aquest any hi han participat des d’un nadó d’un any a una dona de 81 anys.

El punt de trobada ha sigut a la platja, davant del consistori ganxó. La remullada ha iniciat a la una del migdia i, en acabar, tots els participants han pogut recuperar-se amb una tassa de brou i xocolata desfeta.

Wonder Wheel

Per
Ignasi Arbat
-
Primera pel·lícula de Woody Allen produïda per Amazon Studios després d’haver fet amb ells la sèrie Crisis in six scenes. Malauradament els resultats d’aquesta pel·lícula són inferiors a la sèrie, tot i no tenir res a veure.
Protagonitzada per Kate Winslet, Justin Timberlake i Jim Belushi, Wonder Wheel ens narra la història de Ginny, una dona infeliç i plena de frustracions. Ginny està casada en segones núpcies amb un home al qual no estima, però que li ha proporcionat una llar a ella i el seu fill. Quan conegui a Mickey, un socorrista i aspirant a dramaturg, recupera la il·lusió i les ganes de viure. Però Mickey s’interessarà per algú més jove, la filla del seu marit. 
En aquesta pel·lícula Woody Allen aparca la comèdia, que de fet és el gènere que millor se li dóna, i aposta pel drama. Allen fent comèdia és molt més bo que quan es posa seriós, això és una opinió personal. A l’haver volgut fer un drama és com haver-se lligat ell mateix la cama abans de fer una cursa, ja que la mateixa història la podia haver explicat com una comèdia. Com ha fet tota la vida, exposar el drama en format de comèdia.
La posada en escena és absolutament teatral i recorda moltíssim a la de Fences de Denzel Washington, basada en una obra de teatre. Però a Wonder Wheel, tot i no estar basada en cap obra teatral, Allen busca homenatjar als seus autors teatrals predilectes, en especial a Tenessee Williams, que va veure com algunes de les seves obres més prestigioses eren adaptades al cinema. 
Wonder Wheel transcorre pràcticament en un escenari i alguns més de col·laterals. Per la qual cosa, entre una protagonista força histèrica i desequilibrada i la limitació d’escenaris, ens transmet una sensació acusada de claustrofòbia. La mateixa que té la protagonista, atrapada en una vida de merda per culpa de les males decisions de la seva vida. Els únics moments de repòs són aquells que respirem l’aire de la platja. Magnífica recreació del Coney Island, tal com Allen el recorda de quan era petit. 
El personatge més desaprofitat és el fill de la protagonista, del qual ens hagués agradat saber més d’ell i aprofundir en les seves tendències piròmanes. Pel que fa a la resta del repartiment, Kate Winslet broda la seva interpretació, però no deixa de ser carregosa, però perquè Allen l’ha escrit així. El que més m’ha agradat és Jim Belushi, que a veure si el recuperem com cal en el cinema, després que Lynch ho fes també a Twin Peaks. I sobre Timberlake, hi és per posar el seu bon cos i cara bonica. 
Wonder Wheel no estarà en les millors de Woody Allen, ni de la seva carrera, ni les dels últims anys. Tot i que té elements destacables, acusa problemes de ritme i la sensació de veure una obra de teatre. Malgrat que és el que Allen volia, no acaba de funcionar en pantalla gran. Segurament un guió més treballat i que no hagués girat únicament en un sol personatge i una única idea, i incorporant elements de comèdia, Wonder Wheel hagués estat una molt bona pel·lícula d’Allen. Sempre ens quedaran les interpretacions, la fotografia i l’ambientació. En aquesta ocasió el més fluix de l’últim Allen és el seu guió.

Els Pastorets tornen a Palafrugell dos anys després

Per
David Parreño Mont
-

Palafrugell recupera aquest dilluns l’espectacle d’Els Pastorets. És la primera de tres actuacions. Les següents tindran lloc el 7 i 14 de gener. Aquesta tradició a la vila s’havia trencat l’any 2015 quan, per primer cop després de vuit temporades consecutives es van deixar de representar. Ara, després de dos anys d’inactivitat es recupera amb un espectacle de gran format que organitza l’Agrupació Teatral Les Bambolines i l’Ajuntament de Palafrugell.

Comptarà amb més de 70 actors damunt l’escenari, 30 decorats i nombrosos efectes especials de foc, neu pirotècnia, música en directe i l’habitual presència d’un burro català.

L’escenografia de la funció, que s’havia anat renovant els darrers anys, està formada per més de 30 decorats, on alguns d’ells reprodueixen fidelment espais coneguts i emblemàtics de la vila com l’església de Sant Martí o les cases marineres de Calella.

Les representacions d’Els Pastorets de Palafrugell tenen una llarga tradició, sent un dels municipis pioners en aquest tipus de teatralització a Catalunya. Al mateix temps, aquest 2017 es commemoren els 65 anys de les representacions a la vila de l’obra Els pastorets o l’adveniment de l’Infant Jesús de Josep Maria Folch i Torres, versió que fou estrenada a Palafrugell l’any 1952.

GALERIA | El primer raig de sol de l’any al Baix Empordà

Per
David Parreño Mont
-

Una de les tradicions de Cap d’Any és apropar-se a un lloc costaner i veure despuntar el primer raig de sol de l’any. És el que han fet alguns baix-empordanesos, des de punts com el far de Sant Sebastià i el cap de Begur.

Tal com ja és tradició, a partir de les 7 del matí han donat la benvinguda al primer sol de l’any des del mirador de Sant Sebastià. La festa s’ha amenitzat amb xocolata desfeta i sardanes amb la Cobla Baix Empordà.

Des de la Torre de Montgó de l’Escala, ha celebrat l’onzè Aplec del Sol Ixent, també amb sardanes i xocolata desfeta.

Diversos usuaris han penjat fotos d’aquest moment màgic.



No és una foto d’avui, però l’empresa Nautilus de l’Estartit ha compartit un muntatge de sortides de sol per desitjar el bon any.

1...5.7635.7645.765...7.038Pàgina 5.764 de 7.038