En Pep Vila és l’impulsor del cicle de teatre infantil i familiar que deu pobles del Baix Empordà, començaran a exhibir a partir d’aquest diumege. El punt de partida és Verges, però hi han representacions a foixà a Vilopriu a Colomers… i així fins a 10 pobles que han unit espais, recursos, idees i sobretot ganes.
Perquè és a partir de la voluntat política que es materialitzen projectes com aquest, però com dissortadament passa massa vegades, només s’activa aquesta voluntat quan hi ha propostes que parteixen de la ciutadania i quan aquesta, tá la capacitat, les ganes i el temps per arremangar-se.
En aquest punt, és quan podem parlar d’empoderament, d’unió entre política i societat, etc… però el que està clar, és que la suma dels dos és el que ha fet possible aquest projecte.
A en Pep Vila li vam preguntar si acabat aquest primer cicle, es podrien plantejar eixamplar-lo cap a altres pobles i ell a dir que no, amb l’argument que aquests 10 primers, formen una espècie de sub comarca que facilitava que tot plegat fos fluït. En definitiva, són pobles veïns on tothom es coneix i on gairebé tothom comparteix escola.
Vist aquest exemple doncs i vista que l’oferta cultural i en particular la d’Arts Escèniques que hi ha al Baix Empordà és molt escassa i sobretot, molt desconeguda, jo em pregunto si hi ha algú en qualsevol altre poble que pugui exercir el lideratge que en Pep Vila ha fet en aquesta primera edició. Hi ha algú a Pals, a Torrent a Regencós, Begur, Mont-ras, etc… que pugui arremangar-se i més enllà de protestar perquè les administracions no fan el que hauríen de fer en matèria cultural i empenyi perquè es pugui portar endavant una idea com aquesta.
Es tracta, en definitiva, d’entendre que la política no arriba a tot arreu (i menys en matèria de cultura on sovint el que falta són idees) i que a l’Ajuntament se l’ha d’acompanyar a l’hora de generar la idea i «apretar» perquè ajudi a materialitzar-la, però no podem esperar que tot plegat parteixi dels consistoris o si no, ja ens podem esperar assegut.
Segurament el teatre no és imprescindible per les nostres vides, però us puc assegurar que un nen aficionat a veure espectacles de teatre serà més feliç i vosaltres (que sou els que l’acompanyareu) també. Al capdavall, com va dir Bertol Brecht, quan el teatre és necessari, res és més necessari.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.