Com han canviat els nostres hàbits d’alimentació!

Per
Lola Puig
-
lola puig
La Lola Puig és la xef del restaurant de l'hotel El Fort d'Ullastret
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Com han canviat els nostres hàbits d’alimentació!
Loading
/

Els ritmes dels humans s’han accelerat, tothom intenta atrapar el temps i cada vegada hi ha la necessitat de córrer més, fer més coses i arribar més lluny. Les persones d’edat avançada repeteixen i repeteixen que això abans no passava.
Ens han posat a tots a treballar tant que ens oblidem de nosaltres mateixos. Si no hi ha l’àvia a casa que fa el dinar es menja qualsevol cosa a l’hora que es pot i de qualsevol manera. Sort!!! Que els nens mengen a l’escola.

Pel vespre tothom arriba a casa cansat i l’opció més fàcil: pa amb tomata i embotit o allò que trobem al súper que és pràctic per posar sobre el pa o alguna cosa que sigui només d’obrir llauna o bossa, escalfar al microones i al plat!
Hem arribat al final del dia, les hores es fan curtes i només tenim el record d’haver anat de bòlit. No hem tingut temps ni de menjar bé. Si no alimentem aquest cos tant bonic que ens han proporcionat qui ho farà per nosaltres?

Ara, sembla que menjar bé només sigui cosa de cap de setmana, si no tenim el partit de torn o la sortida esportiva programada amb el grup d’amics. El què fa quatre dies era esporàdic s’ha fet normal al dia a dia i anem deixant de banda una de les necessitats bàsiques del cos pel cap de setmana, com si menjar fos cosa de mudar com feien abans quan sortien els diumenges que es vestien amb les millors peces.

Estem a l’Empordà, terra plana amb bon tros de mar, bones muntanyes i molt bona qualitat de tot tipus d’aliments. No s’hi val que aquí també estem portant ritmes antinaturals.
Tots som conscients de la corba ascendent de malalties relacionades amb l’alimentació, potser ens manca informació de l’influencia del què ens posem a la boca: quantitat i qualitat…..? potser ens creiem tota la informació que ens arriba sense passar-la pel garbell…? Potser estem donant més importància a temes que ens pensem que són més urgents…? Quan col·locarem com a prioritari a l’agenda el nostre temps? Demà encara no existeix…

Palafrugell busca defensor del ciutadà

Per
Toni Sellas
-
Bertrand Halle ha sigut defensor del ciutadà de Palafrugell durant cinc anys

Aquesta setmana acaba el termini per a la presentació de candidatures per al càrrec de Defensor o Defensora del ciutadà de Palafrugell. L’Oficina del Defensor del Ciutadà és una institució imparcial i independent, que atén les queixes i consultes de qualsevol persona o col·lectiu de Palafrugell en relació a les actuacions i decisions de l’administració local, i quan els ciutadans vegin vulnerats els seus drets.

Palafrugell compta amb la figura del defensor del ciutadà des de l’any 2012. El càrrec l’ha desenvolupat durant aquests cinc anys Bertrand Hallé, amb el suport tècnic de Nuri Negra. Durant aquest període, han resolt 300 casos registrats, a banda d’atendre altres consultes de forma més personal. Ara l’Ajuntament ha obert la convocatòria pública. Poden presentar-hi candidats o candidates les associacions de veïns inscrites al registre municipal i els consells de gestió dels nuclis de Llofriu, Tamariu, Llafranc i Calella.

Les persones proposades han d’estar empadronades a Palafrugell i han de tenir la condició de català, d’acord amb l’Estatut, o tenir la nacionalitat d’un Estat membre de la Unió Europea. Les candidatures es poden presentar telemàticament o de forma presencial a l’Oficina d’Atenció Ciutadana. Hi ha de constar el nom del candidat o candidata i s’hi ha d’adjuntar el currículum per tal que se’n pugui valorar els mèrits.  

Quants grans supermercats necessita un poble?

Per
Miquel Curanta
-
En Miquel Curanta és el director de Ràdio Capital i
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Quants grans supermercats necessita un poble?
Loading
/

Des que el passat dissabte vam publicar la notícia que s’instal·larà un nou supermercat Lidl a la rotonda de la plaça Europa de Palafrugell, que aquesta notícia és, encara avui dimarts la més llegida al nostre web i una de les més comentades en els últims temps a la nostra pàgina de Facebook.

Vagin per davant algunes premisses abans d’abordar aquest tema:

  1. A Ràdio Capital no estem en contra de ningú, però estem molt a favor del comerç de proximitat.
  2. Aquesta portada no versa específicament sobre aquest equipament o la seva idoneïtat.

Ara bé, sí que ens agrada preguntar-nos coses i en aquesta ocasió ens hem preguntat sobre la conveniència de permetre la instal·lació de grans superfícies comercials en pobles petits on el petit comerç ha tingut sempre un paper fonamental.

No sóc tècnic en la matèria i per tant és fàcil incórrer en certa demagògia. El cas de Palafrugell, que és el que ens ocupa. Palafrugell té uns 23.000 habitants i probablement es tripliqui en temporada alta. Sense tenir el cens exacte de supermercats dels «grans», em vénen al cap l’Esclat de la zona de la Fanga, el Lidl o l’Aldi que són molt propers, el dia que hi ha al carrer Torres Jonama, el Caprabo, el Mercadona, el súper 888 que substitueix l’anterior Esclat o el Carrefour Express que hi ha a la mateixa zona de la Plaça Europa, on ara s’hi vol fer un Lidl. És a dir 8 supermercats (i probablement me n’he deixat algun) per a 23.000 habitants o el que és el mateix a supermercat per cada 28.000 habitants.

Aquesta mateixa comparativa es podria fer a la Bisbal, on a la zona de l’Aigüeta s’hi concentren unes quantes superfícies, més les que hi ha a la rets del poble.

Com ja he dit, desconec el criteri tècnic que regeix quantes i quines marques s’han de permetre en cada cas, però vull esmentar alguns aspectes. El retallat centre comercial que s’havia de construir a la zona de la Fanga de Palafrugell, finalment va quedar en un gran hipermercat Esclat, un gran magatzem asiàtic i uns quants espais buits. Hi han almenys 2 zones del poble, on s’hi concentren entre 2 i quatre supermercats a cada zona i en el cas concret de la plaça Europa de Palafrugell, el regidor d’Urbanisme de la vila, explicava a aquesta emissora que l’espai restant estarà destinat a equipaments públics, però sense concretar quins. Va dir que, a mesura que apareguin les necessitats «s’anirà veient».

Mentre això passa, la mateixa ciutat de Palafrugell intenta refer el seu teixit comercial local, que (com a tants d’altres llocs) lluita per sobreviure a l’era d’Internet, mentre hi ha qui recorda que abans que Internet, el primer torpede que va rebre el petit comerç va ser l’aparició de centres comercials i grans superfícies.

Dia ventós i amb sol

Per
Martí Saguer
-

Avui el protagonista serà el vent que s’anirà intensificant a mesura que avanci el dia, temps assolellat i amb temperatures fresquetes a la nit i matinada amb 1ºc de mínima i 15ºc de màxima.

De cara als propers dies el sol dominarà, i les temperatures seran similars a les d’aquests dies.

 

S’incendia el bar La Rutlla de Calonge

Per
Pedro Ruiz Claveria
-

Aquesta matinada s’ha produït un incendi al bar La Rutlla, que està situat a un carrer que rep la mateixa denominació i és un dels punts cèntrics del nucli antic de la vila de Calonge i Sant Antoni. Essencialment, el menjador i els aparells de climatització del local han quedat perjudicats per les flames.

El succés s’ha declarat al voltant de dos quarts de quatre de la matinada. Quatre dotacions dels Bombers han apagat el foc, que ha resultat sense cap ferit i no s’ha hagut de desallotjar a ningú.

Més concretament, les flames han tingut una repercussió molt negativa en les instal·lacions de condicionament de l’aire, la llar de foc de l’establiment i les parets del mateix recinte.

La UdG rep la biblioteca personal del crític i traductor Joan Ferraté

Per
Paula Boira
-

Aquesta es conservava actualment a Torroella, i està formada per 12.000 volums que inclouen des de temàtica especialitzada en la crítica i la teoria literària fins a la poesia clàssica, espanyola o catalana. Tots es podran consultar a la Sala d’Investigadors Joan Ferraté, ubicada a la biblioteca Barri Vell, la qual va estar inaugurada ahir, coincidint amb els 15 anys de la mort del crític.

De moment solament estaran disponibles els 500 llibres catalogats, i es calcula que caldrà un any i mig més per classificar i catalogar tot el material restant.

La cerimònia celebrada el divendres a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres va reunir diferents estudiosos i companys de Ferraté, qui l’han reivindicat com un referent per a les lletres catalanes i han agraït la seva filla, Amalia Ferraté, la donació feta.

Ferraté, llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, visqué a Santiago de Cuba del 1954 fins al 1962, on va impartir classes a la universitat i fou assessor del Ministeri d’Educació. Posteriorment marxà a el Canadà per donar classes a la universitat d’Alberta, i durant els anys 70 va retornar a Barcelona com a director literari de l’editorial Seix Barral, morint a la ciutat comtal el 2003.

1...5.7315.7325.733...7.038Pàgina 5.732 de 7.038