La periodista i escriptora Mar Camps ha presentat a Ràdio Capital de l’Empordà el seu nou llibre No vingueu al poble a reposar, una reflexió sobre la transformació dels pobles que es troben als peus de les Gavarres i la mirada “urbana i allunyada” amb què sovint es perceben territoris com l’Empordà o el Gironès.

L’autora explica que el llibre neix després de deu anys coordinant, amb Lia Pou, la revista La Llera del Ter, dedicada a recollir històries dels pobles entre Girona i l’Empordà. “Moltes vegades quan es parlava de segons quins pobles es feia amb una mirada aliena. La qüestió era poder recuperar els nostres propis relats des dels pobles”, afirma.

Durant l’entrevista, Camps denuncia que en els darrers anys s’ha consolidat una visió dels pobles com a espais “màgics, medievals o bucòlics”, pensats únicament per al lleure i la desconnexió. “Els pobles s’habiten i tenen vida”, remarca. Segons l’escriptora, aquesta mirada provoca actituds poc respectuoses cap a la gent que hi viu i cap a la seva història.

Si bé és cert que aquesta aproximació es fa en un context en què «ser de poble» es viu de manera desacomplexada. «Parles amb orgull del lloc on tu has nascut i on has crescut», admet la periodista. Aquest és un comportament que ha canviat en els darrers anys i, per això, la gent que viu als pobles es posiciona cada cop més per reivindicar el seu valor.

Habitar els pobles

En aquest sentit, l’autora vincula la manca de respecte a aquests pobles de les Gavarres i a la seva gent a la pressió turística i l’augment de les segones residències, especialment a la zona de l’Empordà. Camps alerta que molts municipis corren el risc de convertir-se en “pobles fantasma” durant gran part de l’any i apunta que el problema de l’habitatge als pobles sovint queda invisibilitzat respecte al debat de les grans ciutats. “Hi ha gent del lloc que ja no pot viure allà on ha crescut”, lamenta. Segons l’escriptora, aquest procés acaba trencant els vincles socials i culturals que defineixen la vida comunitària dels municipis.

La periodista també defensa la necessitat de reforçar espais de trobada als pobles, com locals socials, punts de lectura o espais juvenils. Considera que aquestes iniciatives són essencials per mantenir viu el teixit associatiu i fomentar una cultura “arrelada” i pensada per a la gent del territori, defugint de l’elitització d’aquest tipus d’esdeveniments i vida social i cultural.

Reivindicar la llengua

En el llibre, Camps també reivindica la llengua dialectal i les expressions pròpies dels pobles de l’Empordà i les Gavarres. L’autora lamenta que moltes paraules tradicionals s’estiguin perdent i critica que “la llengua estàndard aplana les paraules”. Expressions com “garrenc”, “renec” o “vilorda” formen part, segons explica, d’una manera concreta de mirar i entendre el món.

A més de citar referents com Josep Pla, Adrià Pujol o Miquel Martí, Mar Camps reivindica una literatura feta “des del lloc” i connectada amb el paisatge i la memòria col·lectiva.

L’autora apunta que el llibre vol ser, sobretot, “un crit d’alerta” perquè tant habitants com visitants reflexionin sobre com s’habiten els pobles i sobre la necessitat de respectar-ne la identitat, la llengua i la vida quotidiana. Mar Camps explica també que a part de continuar amb la promoció del nou llibre continua escrivint. «De moment tinc un projecte de novel·la d’autoficció i amb la Lia Pou estem treballant en un recull dels masos i cases pairals que podem trobar a la llera del Ter», explica Camps.