Els de Torroella han aconseguit guanyar a l’Hospitalet B a domicili el passat diumenge en un partit molt igualat. Els Senglars van marxar al descans perdent per 15 a 10. Però a la segona meitat van capgirar el marcador en l’últim minut de partit amb un parcial a favor de 18 a 20 que els donava el triomf.
L’equip sénior del rugbi torroellenc continua a la segona posició de Primera Catalana amb un partit menys i a només dos punts del líder, els Carboners de Terrassa. La propera jornada serà la cinquena de la temporada i els torroellencs jugaran a Vic diumenge dia 4 de febrer contra els Crancs d’Osona.
D’altra banda, l’equip Sub14 dels Senglars ha jugat a Torroella, on s’ha enfrontat al GEiEG de Girona, i també ha aconseguit una important victòria per 50 a 12. L’equip Sub18 va guanyar en el seu desplaçament a Vic, davant els Crancs d’Osona.
Apuntar que la trobada d’escoletes, on havien de participar els equips dels SenglatsSub8, Sub10 i Sub12 i que s’havia de disputar el cap de setmana del 28 i 29 de febrer a Terrassa, es va suspendre per inclemències meteorològiques.
Des del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 situen la revetlla de Sant Joan i el dia 5 d’agost com els de màxima activitat del 2017. En aquesta última data van coincidir l’activació del Plaseqcat a Portbou i un episodi d’onada de calor.
La majoria de trucades al 112 des del Baix Empordà es van fer a Plata d’Aro, Palamós i Palafrugell, i rere les efectuades a causa d’emergències mèdiques les següents es van fer per motius de seguretat, de trànsit i per incendis.
La sequera s’agreuja i l’Agència Catalana de l’Aigua ja ha posat en funcionament el pla per alentir el descens de reserves als embassaments del riu. A dia d’avui, els pantans de Sau, Susqueda i el Pasteral no arriben a la meitat de la seva capacitat. Per això, les dessalinitzadores de Blanes i del Prat funcionaran al 100% d’aquí a un mes si la sequera s’agreuja.
Mentre duri l’episodi de sequera, el cabal de manteniment del Ter el fixarà el mateix riu. En concret, serà el mateix del què tingui aigües amunt del pantà de Sau, i que ara es troba en 3,5 metres cúbics per segon.
Per abastir l’àrea metropolitana de Barcelona, l’ACA també extreu més aigua subterrània dels pous i, si el nivell dels embassaments baixa fins al 25%, n’injectarà de regenerada al tram baix del riu Llobregat.
De moment no s’ha entrat en situació d’alerta, cosa que passarà quan s’arribi als 240 hm3.
Tot i les darreres pluges, que ens han permès guanyar l'aigua que consumim durant 4 dies, les reserves continuen baixes (43%); cal mantenir els criteris d'estalvi en el consum juntament amb la resta de mesures d'@aigua_cat i #ajuntaments#sequeraGencatpic.twitter.com/OZ9yFK9l8K
La vorera actual només arriba fins a l'altura dels Apartaments Costa Brava.
Calella de Palafrugell tindrà un accés de vianants al cementiri des del nucli de la població. L’Ajuntament ha adjudicat el projecte per a la construcció d’una vorera que permetrà que els veïns no hagin de transitar per la calçada per anar fins al Cementiri. El projecte l’executarà l’empresa local Pere Giralt Sagrera SA per un preu de prop 56.000 euros.
Els veïns de Calella de Palafrugell no tenen actualment cap accés específic per a vianants per anar des del centre de la població fins al cementiri. Per accedir-hi a peu han d’envair l’espai de la calçada en la prolongació del carrer Chopitea, a partir de l’Avinguda Joan Pericot. Aquest carrer està del tot condicionat des d’aquest encreuament, just davant l’aparcament que es va construir el 2010, fins a la plaça de Sant Pere i el carrer de les Voltes. En canvi, en direcció a Palafrugell, fins a enllaçar amb la GiV-6548, és a dir, la carretera vella de Calella, no hi ha cap vorera i això suposa un risc per a les persones que es veuen obligades a ocupar part del carril de circulació de vehicles. El projecte adjudicat preveu la construcció d’una vorera de metre i mig d’ample, així com l’ampliació dels punts de llum fins arribar al cementiri. Es preveu un termini d’execució de dos mesos.
Drama romàntic escrit per James Ivory (El que queda del dia i Retorn a Howards End). Ivory, originalment, també havia de dirigir-lo, però no va poder fer-ho per problemes de finançament a causa dels seus 89 anys. Per aquest motiu, Ivory va recórrer Luca Guadagnino (Melissa P. i Cegados por el sol) perquè la dirigís.
Ambientada l’any 1983, narra la història d’Elio (Timothée Chalamet), un noi de 17 anys que estiueja amb els seus pares en un poble del nord d’Itàlia, on té una xicota. Tot canvia quan arriba Oliver (Armie Hammer), el nou ajudant del seu pare. Inicialment les personalitats d’Elio i Oliver xocaran perquè Elio és molt introspectiu, mentre que Oliver és despreocupat i expressiu. A poc a poc, Elio i Oliver se sentiran atrets mútuament al mateix temps que Elio descobreix la seva sexualitat.
Estem davant una pel·lícula boníssima, de factura molt europea i ritme reposat, protagonitzada per un jove que deixa enrere l’adolescència i se li comencen a plantejar dubtes sobre la seva sexualitat.
L’ambientació de la pel·lícula és una protagonista més d’aquesta història. Físicament la situem en una casa d’estiueig d’un petit poble italià. L’estiu sempre ha estat una època de despertar sexual i aquí l’utilitza per fer que els protagonistes es passegin en banyador i poca roba durant tota la pel·lícula. Una sexualitat present, tot i que subtil, que s’equilibra en les escenes de sexe que no són gens explícites, al contrari, estan tractades amb tendresa i agudesa. De fet, tota la pel·lícula és d’una tenuïtat extrema. La història evoluciona en allò que no s’explica, però que veiem present. La seva capacitat per explicar sentiments sense paraules és sensacional. Temporalment se situa en els anys 80. Aquesta temporalitat és clau per a la història i la manera com el director i el guionista la volen narrar. Ens la col·loca en una època en què no existeix internet ni telèfons mòbils. Això fa que l’aïllament del món que experimenten els protagonistes durant aquest mes llarg, sigui encara més intens. Al mateix temps, creixen els vincles de la gent que passa l’estiu junta, la qual per socialitzar, o bé s’ha de veure, o bé parlar per telèfon.
Els pares d’Elio són admirables i comprensius. Les figures paternals, tot i que secundàries, també tenen el seu moment. El pare d’Elio podria ser perfectament una versió adulta d’Elio, qui la vida l’ha portat per altres camins. En tot cas, no són unes figures que ignoren el que passa en el seu entorn encara que ho pugui semblar. Una vegada més la veritat està en els detalls.
Qui millora aquest magnífic engranatge creat per Ivory i Guadagnino són Armie Hammer i sobretot Timothée Chalamet. Sense fer estridències, tan sols mostrant-se amb naturalitat, Chalamet fa creïble el seu personatge en moments senzills, en els quotidians i en els més complicats, com per exemple l’escena del préssec. Simplement meravellós.
Call Me By Your Name és una pel·lícula que ens parla del primer amor. Aquell que és impossible, però intens i que mai s’oblida, sovint lligat a l’estiu i en la localitat d’estiueig. La pel·lícula transcendeix l’homosexualitat de la història, la qual va més enllà del sexe dels protagonistes. Guadagnino ha sabut fer un dels millors retrats i representacions, en cinema, dels estius, en un moment vital molt important en què tots hi hem passat. Call Me By Your Name és una troballa en el panorama cinematogràfic actual que no s’ha de deixar escapar.
Els britànics Arctic Monkeys també actuaran al festival Mad Cool, després de saber-se ahir mateix que formarien part del cartell del Primavera Sound de Barcelona.
Els d’Alex Turner presentaran el seu sisè disc, que encara no té títol ni data de publicació, tot i que avui el grup ha modificat la imatge de les seves xarxes socials i ha donat a conèixer altres dates on presentaran el disc.
La gira començarà amb la data del Primavera Sound, el 2 de juny, i passarà per festivals com el Hurricane, el Nos Alive o el Southside.
