Jason Blum volia fer la seva versió sobre el cas real d’Amityville, així que va haver d’associar-se amb els germans Weinstein, a través de la seva productora Dimension films, perquè aquests tenien els drets de la història des de l’estrena de La morada del miedo, remake del 2005 de la pel·lícula del 1979, Terror en Amityville. Com és habitual, els Weinsten ho van emmerdar tot i van grapejar el material que va rodar el director Franck Klalfoun, responsable de l’estimable remake de Maniac. Això explicaria perquè la pel·lícula no conté res de l’estil de Klalfoun i la seva poca semblança a l’estil de les produccions de Blumhouse, essent un producte que apunta coses interessants, però que no les explora, quedant-se en fer el més fàcil i previsible.
A Amityville: El despertar se la veu a venir des del primer minut, que l’esperit maligne que se suposa va posseir a l’assassí dels crims ocorreguts el 1974, es farà amb el cos comatós del germà de la protagonista per matar just als protagonistes que saps que matarà, essent més que evident també quins sobreviuran. La pel·lícula no explora el que apunta i que esdevé justament el més interessant, que són els fets reals contraposats amb els ficcionats a través del cinema i literatura. En lloc de tirar per aquest camí, això es deixa en una menció i es dedica a explorar una avorrida història que se la veu a venir plànol per plànol. Una pena perquè allí sí que hi havia una història interessant i no en fer un pseudo-remake.
Però, tampoc val la pena per la posada en escena. Les imatges no són atrevides, tampoc intenta aportar coses en l’àmbit visual, un cop ha renunciat al dramàtic. No aprofita el més evident, l’aspecte demoníac de la casa! La pel·lícula fa més que evident que busca un públic adolescent amb poques exigències i no pas als fans del gènere. Els personatges secundaris tampoc estan gens explotats. Els companys d’escola de la protagonista podien haver tingut un paper més actiu, i en canvi estan per dir quatre frases i fer-los sortir en pocs instants per fer-nos creure que la protagonista té un cercle més gran que el de casa seva, quan no s’esforça a mostrar que així sigui.
Amityville: El despertar és una nova aposta perdedora dels germans Weinstein, ja sobrepassats per altres productores, com les de Blumhouse, que busquen fer productes més de gènere, amb diferents graus. Estem davant una proposta de terror avorrida, que no fa por i que l’única sensació que aconsegueix transmetre és l’avorriment.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.