Troballa de valor a les excavacions d’Ullastret

Per
Toni Sellas
-
Excavació fossat / Premsa Gencat

Els treballs arqueològics que s’estan fent al fossat defensiu del Puig de Sant Andreu de la ciutat ibèrica d’Ullastret han permès localitzar un objecte de plom amb una inscripció ibèrica. Segons els arqueòlegs, la inscripció correspondria a l’escriptura ibèrica nord-oriental de 16 signes. Aquesta escriptura paleohispànica era usada pels ibers en el quadrant nord-oriental de la península Ibèrica, des del que avui és Llenguadoc-Rosselló fins a Alacant.

El plom té un pes de 65 grams i té una mida de 4 per 3 centímetres. Els arqueòlegs la van localitzar en els nivells que cobrien el fossat defensiu del Puig de Sant Andreu del poblat d’Ullastret i ja l’han traslladat al laboratori de restauració del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona perquè n’avaluïn l’estat i en facin un estudi amb més detall.

 

Detall de l’objecte trobat / Premsa Gencat

Les excavacions al fossat van començar el novembre. Formen part del projecte de restauració de les muralles de la Ciutat Ibèrica d’Ullastret, a càrrec de la Direcció General de Patrimoni Cultural. Els treballs tenen una durada prevista de 4 mesos i permetran observar un dels sistemes defensius més importants del món ibèric. El projecte reforçarà l’atractiu del jaciment d’Ullastret. Precisament perquè el públic pugui conèixer les excavacions que s’estan duent a terme al fossat, el Museu d’Arqueologia de Catalunya ha programat pel diumenge 25 de febrer a les 12 del migdia una visita guiada a càrrec de l’equip d’arqueòlegs que du a terme el projecte.

The Ritual

Per
Ignasi Arbat
-
The ritual arribava el passat mes d’octubre a Sitges amb una sorpresa sota el braç. La pel·lícula de terror produïda per eOne Films s’estrenaria a Netflix. D’això ja en vàrem parlar en la crítica de The Cloverfield Paradox, així que si voleu llegir-ne alguna reflexió, aneu-hi. Tot i que la plataforma d’streaming tenia previst estrenar-la aquell mateix octubre, finalment l’estrena s’ha endarrerit fins ara. La pel·lícula ha estat dirigida per David Bruckner, un dels realitzadors de pel·lícules de terror episòdiques com The Signal (2007), V/H/S i Southbone. Aquesta és la seva primera pel·lícula en solitari, i després dels excel·lents resultats, ja n’esperem la següent. 
The ritual és una pel·lícula de terror que sota una premissa coneguda, tracta de buscar-hi un vessant psicològic i barreja, amb fortuna, elements que el gènere ja que ha tractat anteriorment. Els protagonistes són un grup d’amics que estan a punt de finalitzar un viatge amb motxilla que els ha servit per homenatjar i al mateix temps superar, el trauma que els ha suposat la tràgica mort d’un d’ells en circumstàncies violentes, uns mesos abans. En la darrera etapa del camí, un dels amics es lesiona. Per arribar com més aviat millor al destí i buscar un metge, se surten del camí marcat i prenen una drecera que passa enmig del bosc. Una decisió de la qual no tardaran a lamentar-se. 
La veritat és que el grup sempre pren la pitjor decisió possible davant les diferents possibilitats que se’ls hi plantejaran. Dins del terror, la situaríem en el subgènere de la bruixeria, no envà té molts moments que ens recorden a El proyecto de la bruja de Blair, o el que podria haver estat aquella pel·lícula si hagués estat ben feta. En el tram final, es desprèn de l’estil que acabo d’explicar i fa un gir lovecraftià i fa un clar homenatge a un film de culte com The Wicker Man. 
The ritual tampoc és que sorprengui, però tot està molt ben fet i explicat, i esdevé una pel·lícula de terror amb un aire clàssic que val la pena no perdre’s. Segurament el més original, i tal com està el gènere no és poc, és que els protagonistes no són els típics adolescents amb les hormones a mil, sinó un grup d’amics en plena crisis de la trentena que guarden retrets entre ells i sobre ells mateixos pel que fa a les decisions que els han portat a tenir la vida que tenen ara. Arribarà un moment que es plantejaran si els uneix alguna cosa més que el fet d’haver estat companys d’universitat en el seu moment. 

The Ritual

Per
Ignasi Arbat
-
The ritual arribava el passat mes d’octubre a Sitges amb una sorpresa sota el braç. La pel·lícula de terror produïda per eOne Films s’estrenaria a Netflix. D’això ja en vàrem parlar en la crítica de The Cloverfield Paradox, així que si voleu llegir-ne alguna reflexió, aneu-hi. Tot i que la plataforma d’streaming tenia previst estrenar-la aquell mateix octubre, finalment l’estrena s’ha endarrerit fins ara. La pel·lícula ha estat dirigida per David Bruckner, un dels realitzadors de pel·lícules de terror episòdiques com The Signal (2007), V/H/S i Southbone. Aquesta és la seva primera pel·lícula en solitari, i després dels excel·lents resultats, ja n’esperem la següent. 
The ritual és una pel·lícula de terror que sota una premissa coneguda, tracta de buscar-hi un vessant psicològic i barreja, amb fortuna, elements que el gènere ja que ha tractat anteriorment. Els protagonistes són un grup d’amics que estan a punt de finalitzar un viatge amb motxilla que els ha servit per homenatjar i al mateix temps superar, el trauma que els ha suposat la tràgica mort d’un d’ells en circumstàncies violentes, uns mesos abans. En la darrera etapa del camí, un dels amics es lesiona. Per arribar com més aviat millor al destí i buscar un metge, se surten del camí marcat i prenen una drecera que passa enmig del bosc. Una decisió de la qual no tardaran a lamentar-se. 
La veritat és que el grup sempre pren la pitjor decisió possible davant les diferents possibilitats que se’ls hi plantejaran. Dins del terror, la situaríem en el subgènere de la bruixeria, no envà té molts moments que ens recorden a El proyecto de la bruja de Blair, o el que podria haver estat aquella pel·lícula si hagués estat ben feta. En el tram final, es desprèn de l’estil que acabo d’explicar i fa un gir lovecraftià i fa un clar homenatge a un film de culte com The Wicker Man. 
The ritual tampoc és que sorprengui, però tot està molt ben fet i explicat, i esdevé una pel·lícula de terror amb un aire clàssic que val la pena no perdre’s. Segurament el més original, i tal com està el gènere no és poc, és que els protagonistes no són els típics adolescents amb les hormones a mil, sinó un grup d’amics en plena crisis de la trentena que guarden retrets entre ells i sobre ells mateixos pel que fa a les decisions que els han portat a tenir la vida que tenen ara. Arribarà un moment que es plantejaran si els uneix alguna cosa més que el fet d’haver estat companys d’universitat en el seu moment. 

The Ritual

Per
Ignasi Arbat
-
The ritual arribava el passat mes d’octubre a Sitges amb una sorpresa sota el braç. La pel·lícula de terror produïda per eOne Films s’estrenaria a Netflix. D’això ja en vàrem parlar en la crítica de The Cloverfield Paradox, així que si voleu llegir-ne alguna reflexió, aneu-hi. Tot i que la plataforma d’streaming tenia previst estrenar-la aquell mateix octubre, finalment l’estrena s’ha endarrerit fins ara. La pel·lícula ha estat dirigida per David Bruckner, un dels realitzadors de pel·lícules de terror episòdiques com The Signal (2007), V/H/S i Southbone. Aquesta és la seva primera pel·lícula en solitari, i després dels excel·lents resultats, ja n’esperem la següent. 
The ritual és una pel·lícula de terror que sota una premissa coneguda, tracta de buscar-hi un vessant psicològic i barreja, amb fortuna, elements que el gènere ja que ha tractat anteriorment. Els protagonistes són un grup d’amics que estan a punt de finalitzar un viatge amb motxilla que els ha servit per homenatjar i al mateix temps superar, el trauma que els ha suposat la tràgica mort d’un d’ells en circumstàncies violentes, uns mesos abans. En la darrera etapa del camí, un dels amics es lesiona. Per arribar com més aviat millor al destí i buscar un metge, se surten del camí marcat i prenen una drecera que passa enmig del bosc. Una decisió de la qual no tardaran a lamentar-se. 
La veritat és que el grup sempre pren la pitjor decisió possible davant les diferents possibilitats que se’ls hi plantejaran. Dins del terror, la situaríem en el subgènere de la bruixeria, no envà té molts moments que ens recorden a El proyecto de la bruja de Blair, o el que podria haver estat aquella pel·lícula si hagués estat ben feta. En el tram final, es desprèn de l’estil que acabo d’explicar i fa un gir lovecraftià i fa un clar homenatge a un film de culte com The Wicker Man. 
The ritual tampoc és que sorprengui, però tot està molt ben fet i explicat, i esdevé una pel·lícula de terror amb un aire clàssic que val la pena no perdre’s. Segurament el més original, i tal com està el gènere no és poc, és que els protagonistes no són els típics adolescents amb les hormones a mil, sinó un grup d’amics en plena crisis de la trentena que guarden retrets entre ells i sobre ells mateixos pel que fa a les decisions que els han portat a tenir la vida que tenen ara. Arribarà un moment que es plantejaran si els uneix alguna cosa més que el fet d’haver estat companys d’universitat en el seu moment. 

The Ritual

Per
Ignasi Arbat
-
The ritual arribava el passat mes d’octubre a Sitges amb una sorpresa sota el braç. La pel·lícula de terror produïda per eOne Films s’estrenaria a Netflix. D’això ja en vàrem parlar en la crítica de The Cloverfield Paradox, així que si voleu llegir-ne alguna reflexió, aneu-hi. Tot i que la plataforma d’streaming tenia previst estrenar-la aquell mateix octubre, finalment l’estrena s’ha endarrerit fins ara. La pel·lícula ha estat dirigida per David Bruckner, un dels realitzadors de pel·lícules de terror episòdiques com The Signal (2007), V/H/S i Southbone. Aquesta és la seva primera pel·lícula en solitari, i després dels excel·lents resultats, ja n’esperem la següent. 
The ritual és una pel·lícula de terror que sota una premissa coneguda, tracta de buscar-hi un vessant psicològic i barreja, amb fortuna, elements que el gènere ja que ha tractat anteriorment. Els protagonistes són un grup d’amics que estan a punt de finalitzar un viatge amb motxilla que els ha servit per homenatjar i al mateix temps superar, el trauma que els ha suposat la tràgica mort d’un d’ells en circumstàncies violentes, uns mesos abans. En la darrera etapa del camí, un dels amics es lesiona. Per arribar com més aviat millor al destí i buscar un metge, se surten del camí marcat i prenen una drecera que passa enmig del bosc. Una decisió de la qual no tardaran a lamentar-se. 
La veritat és que el grup sempre pren la pitjor decisió possible davant les diferents possibilitats que se’ls hi plantejaran. Dins del terror, la situaríem en el subgènere de la bruixeria, no envà té molts moments que ens recorden a El proyecto de la bruja de Blair, o el que podria haver estat aquella pel·lícula si hagués estat ben feta. En el tram final, es desprèn de l’estil que acabo d’explicar i fa un gir lovecraftià i fa un clar homenatge a un film de culte com The Wicker Man. 
The ritual tampoc és que sorprengui, però tot està molt ben fet i explicat, i esdevé una pel·lícula de terror amb un aire clàssic que val la pena no perdre’s. Segurament el més original, i tal com està el gènere no és poc, és que els protagonistes no són els típics adolescents amb les hormones a mil, sinó un grup d’amics en plena crisis de la trentena que guarden retrets entre ells i sobre ells mateixos pel que fa a les decisions que els han portat a tenir la vida que tenen ara. Arribarà un moment que es plantejaran si els uneix alguna cosa més que el fet d’haver estat companys d’universitat en el seu moment. 

The Ritual

Per
Ignasi Arbat
-
The ritual arribava el passat mes d’octubre a Sitges amb una sorpresa sota el braç. La pel·lícula de terror produïda per eOne Films s’estrenaria a Netflix. D’això ja en vàrem parlar en la crítica de The Cloverfield Paradox, així que si voleu llegir-ne alguna reflexió, aneu-hi. Tot i que la plataforma d’streaming tenia previst estrenar-la aquell mateix octubre, finalment l’estrena s’ha endarrerit fins ara. La pel·lícula ha estat dirigida per David Bruckner, un dels realitzadors de pel·lícules de terror episòdiques com The Signal (2007), V/H/S i Southbone. Aquesta és la seva primera pel·lícula en solitari, i després dels excel·lents resultats, ja n’esperem la següent. 
The ritual és una pel·lícula de terror que sota una premissa coneguda, tracta de buscar-hi un vessant psicològic i barreja, amb fortuna, elements que el gènere ja que ha tractat anteriorment. Els protagonistes són un grup d’amics que estan a punt de finalitzar un viatge amb motxilla que els ha servit per homenatjar i al mateix temps superar, el trauma que els ha suposat la tràgica mort d’un d’ells en circumstàncies violentes, uns mesos abans. En la darrera etapa del camí, un dels amics es lesiona. Per arribar com més aviat millor al destí i buscar un metge, se surten del camí marcat i prenen una drecera que passa enmig del bosc. Una decisió de la qual no tardaran a lamentar-se. 
La veritat és que el grup sempre pren la pitjor decisió possible davant les diferents possibilitats que se’ls hi plantejaran. Dins del terror, la situaríem en el subgènere de la bruixeria, no envà té molts moments que ens recorden a El proyecto de la bruja de Blair, o el que podria haver estat aquella pel·lícula si hagués estat ben feta. En el tram final, es desprèn de l’estil que acabo d’explicar i fa un gir lovecraftià i fa un clar homenatge a un film de culte com The Wicker Man. 
The ritual tampoc és que sorprengui, però tot està molt ben fet i explicat, i esdevé una pel·lícula de terror amb un aire clàssic que val la pena no perdre’s. Segurament el més original, i tal com està el gènere no és poc, és que els protagonistes no són els típics adolescents amb les hormones a mil, sinó un grup d’amics en plena crisis de la trentena que guarden retrets entre ells i sobre ells mateixos pel que fa a les decisions que els han portat a tenir la vida que tenen ara. Arribarà un moment que es plantejaran si els uneix alguna cosa més que el fet d’haver estat companys d’universitat en el seu moment. 
1...5.6505.6515.652...7.039Pàgina 5.651 de 7.039