El poble de Pals s’ha despertat amb un missatge de suport a la República catalana enganxat al seu edifici més emblemàtic, la Torre de les hores. L’acció, que s’ha dut a terme de matinada, ha consistit en penjar una gran pancarta amb el lema «República», com a mostra de suport a la República Catalana.
Façana de l’Ajuntament de Pals amb la pancarta que reclam la llibertat dels presos polítics
No és la primera acció reivindicativa que es porta a terme a Pals. Ja fa setmanes que el poble es troba farcit de llaços grocs en senyal de protesta pels presos polítics i també a l’Ajuntament palsenc hi llueix una pancarta que reclama la llibertat dels polítics empresonats en un dels balcons de l’edifici.
A les 7 de la tarda al Centre Fraternal de Palafrugell, IV edició de les Tertúlies Pallach amb la presència de Awatef Ahmittach, estudiant universitària i Dani Rebollo, actor i director teatral
Un dilluns més arriben aquestes xerrades organitzades per la Fundació Josep Pallach, amb un espai d’intercanvi d’opinions, fent referència a l’educació en un sentit glocal i transversal en tots els seus àmbits.
L’acte estarà presentat per David Galceran i Albert Niell i l’entrada és lliure.
I a dos quarts de 7 de la tarda al Pàrquing de la Piscina Municipal de l’Escala, una nova sessió de Running per a dones
Cada dilluns es pot participar a les sortides del grup de running femení de l’Escala, una proposta per gaudir d’aquest esport al voltant dels camins i paisatges del poble. Surten tant a muntanya com asfalt. Una activitat dirigida a tots aquells que gaudeixin d’una forma física adequada per realitzar aquest esforç, o que volguin començar a correr. Totes les dones hi son benvingudes!
Els socialistes creuen que són una obres «imprescindibles» incloses en el pla director de sanejament del municipi. Es dona el cas que aquest document va ser encarregat per l’equip de govern previ a la moció de censura, format pel mateix PSC i CiU.
L’exalcalde Juli Fernández atribueix l’ajornament de les obres a la «passivitat» del govern.
Des del govern, apuntaven a Ràdio Capital que el motiu és perquè “el preu no encaixava prou i hi havia poc temps”. Ho explicava el regidor d’Urbanisme, Lluís Ros.
L’ajuntament haurà de treure una nova licitació que pugui ser més atractiva per les empreses i que ampliï l’abast del sanejament.
L’humorista, escriptor i director de cinema va néixer a La Corunya l’any 1977 i des del 2000 és conegut, gràcies als seus monòlegs on parla de les petites coses que ens deixa la vida.
Aquell any va guanyar el certamen de monòlegs d’El club de la comedia, on ha anat participant des de llavors.
Ha escrit llibres com A mi este siglo se me está haciendo largo, Un cacahuete flotando en una piscina, sigue siendo un fruto seco? O contes infantils com Diario de una pulga.
Ha col·laborat en diferents programes de ràdio i televisió com La ventana de la Cadena SER o El hormiguero d’Antena 3.
Mor Bon Scott, el primer cantant dels ACDC
Va ser l’any 1980 quan Scott va perdre la vida a causa d’una intoxicació etílicia. Mesos després el seu lloc el va ocupar Brian Johnson, que fins l’any passat va ser-ne el vocalista.
Un any abans de la mort del cantant, els ACDC arribarien a la gran fama internacional, gràcies a Highway to hell.
R.E.M. publiquen la cançó Losing my religion
El primer senzill del mític disc Out of time, es va editar un dia com avui de 1991, aconseguint un dels èxits més important de tota la història de la banda. Amb un riff de mandolina de Peter Buck i amb un videoclip que va causar furor, és la cançó amb la qual la banda va abandonar l’underground per ser tot uns fenòmens de masses.
Fa uns dies que em vaig assabentar que el Lluís Solano, dissenyador de joies, escriptor i tot el que ell vulgui ser, va ser nomenat palafrugellenc de l’any, i a part de felicitar-lo, ja que tinc l’honor de poder-li dir amic, i alegrar-me per ell, per ser un artista reconegut internacionalment i a casa seva, que no ens enganyem, és el que més costa, em va fer pensar en la seva passió al crear, aquella que ens regala en cada peça que surt, sense cap mena de dubtes, de la seva ànima i que queda impregnada a cada obra que veu la llum a través dels seus ulls.
Va ser llavors quan vaig buscar al diccionari el significat de la paraula passió i en realitat, les seves accepcions no identificaven del tot el que jo veia en persones com el Lluís, artistes al cap i a la fi, cadascuna a la seva manera, que donen una mica d’elles mateixes en el que fan i que ens regalen, a vegades sense saber-ho, un alè nou i brillant.
De seguida em van venir a la ment altres noms: la família de Can Segura, l’hotel restaurant de Sant Feliu de Guíxols situat ben a la vora del mar i tocant als carrers més cèntrics de la vila, que amb un menjar casolà i un tracte esplèndid et fan sentir com a casa, tant que no marxaries mai d’allà; el personal del Corsari, situat també a la mateixa vila, que en un raconet amb vistes al port ens fan viure una de pirates amb la companyia d’una cola o d’unes braves; l’Alan i el seu personal de la Granja de Sant Feliu, que amb una mini magdalena de xocolata acompanyant el cafè matiner, et regala el seu millor somriure; l’amo de la llibreria la Mediterrània de Palafrugell, un senyor de cap a peus, que ha sabut barrejar llibres i tertúlies amenitzant dues passions amb la seva i la xocolata amb xurros. Tantes passions i tantes de diferents!
I per això la passió s’ha d’escriure amb 2 esses, no pot ser d’altra manera, i amb persones com elles, aprenem cada dia que a cada cosa que fem hem de posar-ne dues esses, una per nosaltres i l’altra per augmentar la llum del món, aquella llum que ens il·lumina a tots i a totes. Tots i totes podem ser artistes, fem les coses amb passió!
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.