M’agradaria explicar-vos alguna cosa interessant que us alegrés el dia, el matí o el dinar. Però no tinc ni esma ni ganes, perquè portem uns dies que fan que costi molt explicar coses interessants o constructives.
Tenim aquest raper en Valtònyc per qui demanen tres anys i mig de presó, tenim l’Ermengol Gassiot per qui en demanen 11 i mig per haver fet política a la universitat, tenim en Pablo Hasél, l’altre raper, la collonada aquesta d’Arco, que retiren una collonada immensa sobre els presos polítics pixel·lats, tenim les ordres de recerca i captura, o com es digui aquesta merda, cap a l’Anna Gabriel, cap al Govern català exiliat, tenim l’altra part del govern a la presó, la llei mordassa fa i desfà, tenim els quatre fills de puta de Madrid tornant a treure el tema de l’escola catalana i tenim tota la corrua de fills de puta robant i desfilant impunes per la televisió, pels ministeris, pels consolats, pels ajuntaments, tenim la Generalitat intervinguda, tenim tot un embassament de merda (que deia en Pla) que es diu Espanya.
Això ens ho deia en Josep Pla des de la tomba, ens ho diu des de l’últim llibre «fer-se totes les il·lusions possibles». En fi… ja ho veieu com estic. Estic per cagar-me en tot. I mentrestant el Borbó encara hi és. Tota aquella família borbònica, tota aquesta excremència reial que hauria de desaparèixer del mapa.
Arriba a l’Espai Ter Tortugues. La desacceleració de les partícules. L’espectacle, guanyador d’un Premi Butaca en la categoria de millor text teatral, contraposa la vida tranquil·la d’una parella que viu una vida tranquil·la al camp, amb la d’una parella de científics que viuen de manera accelerada. Tot plegat, escrit en clau de comèdia per la Clàudia Cedó, que també dirigeix el muntatge i que li ha valgut el reconeixement de la crítica i el públic, que va omplir la Sala Flyhard, la sala Capitol i la Sala Beckett de Barcelona.
Jo crec que ja en podem dir dictadura. Sense eufemismes. Sense manies. Assumim la realitat i endurim la lluita, rebel·lem-nos, o haurem d’entomar les conseqüències de la nostra covardia. L’ambient ja és irrespirable.
La darrera mostra ha estat la censura de l’obra de l’artista de Santiago Sierra a la fira internacional d’art contemporani de Madrid, ARCO. Ha transcendit que l’obra, una peça de denúncia sobre l’existència inequívoca de presos polítics a l’Estat espanyol, ha estat enretirada per “evitar la polèmica”. Això et dona una idea de quina mena de creació, i no només pel que fa a l’art visual o plàstic, sinó de qualsevol tipus, cinematogràfic, escènic, musical, en definitiva, quina mena de cultura és la que pretenen les elits i les oligarquies que dirigeixen el país que consumim els ciutadans.
Una cultura asèptica, superficial, neutra, que no incomodi i, sobretot, que no descobreixi les vergonyes del poder, la seva manera de maniobrar que mantenir-nos a tots sota el seu jou. La principal missió de l’art és, precisament, fomentar la polèmica, provocar el debat, fer reflexionar a la ciutadania, empoderar-la i avançar. Aquesta és la seva principal missió, però n’hi ha que no volen que pensem. Una societat culta i mínimament informada és una societat que aspira a ser lliure. Està molt trillada, però és ben certa aquella sentència d’Ovidi Montllor sobre la intolerància: “Hi ha gent a qui no li agrade que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a la qual no li agrada que es parle, s’escriga i es pense.”
Efectivament. És la mateixa gent que vol escanyar l’escola catalana, un model d’èxit comprovat. Un tresor que hem de defensar amb ungles i dents. És la mateixa gent que vol empresonar rapers per la seva rima punyent, descarnada, ofensiva per a les ànimes privilegiades, que posa al descobert amb llenguatge planer, i si cal groller, la hipocresia de la classe governant, de l’empresariat i d’aquesta pútrida monarquia que s’aguanta pels pèls. Van voler prohibir el referèndum de l’1 d’octubre, la major proesa protagonitzada en anys per la societat catalana, però el vam fer i amb èxit. Han volgut censurar l’obra de Santiago Sierra i ara no li faltaran sales per exposar-la.
L’ínclit tribunal suprem –riu-te’n de la separació de poders- ha decretat 3 anys i mig pel raper Valtonyc, per dir que els borbons són uns lladres i uns males peces, i ahir ja es va anunciar que una agrupació de sales i concerts de tot Catalunya, per solidaritzar-s’hi, l’han inclòs en les seves programacions. Unes actuacions en què el hit serà, efectivament, No al Borbó, el tema assenyalat. Són 25 sales i festivals que han fet un pas endavant i alguns d’ells no pas poc significatius: Black Music Festival, Barna Sants, Canet Rock, Cruïlla, Mercat de Música Viva de Vic, Primavera Sound o Strenes programaran Valtonyc. Efecte Streisand se’n diu i aquests cretins de l’estat espanyol, dels seus mitjans afins, de la judicatura i de l’oligarquia que els té a tots agafats pels collons encara no ho han après. Llibertat presos polítics catalans. Llibertat presos d’Altsasu.
Aquest subjecte és Carlos Herrera. Cobra gairebé sis milions d’euros de la Cadena Cope, que recordem, és propietat de la Conferència Episcopal Espanyola, o sigui, l’Església que es finança, per cert, amb la casella que es marca quan es fa la declaració de la renda.
Com us podeu imaginar no és l’únic que llença floretes a l’Anna Gabriel. Aquí unes perles de personatges d’aquesta casta mediàtica:
Doncs això. Floretes i més floretes cap a l’Anna Gabriel que (sigui dit de passada) té una formació acadèmica notablement més àmplia que la de molts d’aquests personatges. Ah! una altra cosa, Carlos Herrera ha estat nomenat conseller d’administracions públiques de Tabàrnia, que és aquest invent que venera ciutadans, formació política, per cert, presidida per Inés Arrimadas, de la que encara esperem que es pronunciï davant d’aquests atacs masclistes i repugnants que rep l’Anna Gabriel amb amenaces de mort incloses.
Carlos Herrera, Inés Arrimadas, Tabàrnia… si és que «Dios los cría…»
Dijous amb domini de cel ras i vent de tramuntana que bufa amb intensitat, avui les temperatures es mouen entre 1ºc de mínima i els 11ºc de màxima. A la tarda el vent anirà perdent força i apareixeran alguns núvols. Segueix actiu l’avís del Servei Meteorològic de Catalunya per vent i mar alterada.
Divendres un dia fred, encara amb alguns núvols. Dissabte i diumenge, remunta una mica la temperatura i seran jornades amb força sol.
En modalitat individual, les noies del Baix Empordà que s’han classificat per la següent jornada són:
-En categoria infantil del nivell A1, l’Abril Cabrillana i la Berta Farró del Club de Gimnàstica Montgrí en primera i segona posició i la Mar Giralt de l’Institut Municipal d’Esports de Palafrugell en tercera posició. I en la mateixa categoria però en nivell obert, la Martina León de l’Escola de Gimnàstica Rítmica d’Ullà s’ha classificat en tercera posició
-En categoria cadet nivell A1, la Julia Rovira i la Mar Bellet del Club de Gimnàstica Montgrí han ocupat la primera i la segona plaça. En tercera posició ha quedat la Nerea Rodríguez del Club Esportiu Rítmar de Sant Antoni de Calonge. Pel que fa a aquesta categoria en nivell A2 l’única classificada pel Baix Empordà ha estat la Jana Ribas de l’Escola de Gimnàstica Artística de Pals.
-En categoria juvenil nivell A1, s’ha classificat en primera posició la Laura Prados del Gimnàs el Griu de la Bisbal, segona la Nur Bordas de l’Escola de Gimnàstica Rítmica d’Ullà i tercera la Paula Dominguez de l’Institut Municipal d’Esports de Palafrugell. Del nivell A2 juvenil, la Irina Muriscot del Club de Gimnàstica Montgrí ha ocupat la primera plaça i la Paula Dominguez de l’Institut Municipal d’Esports de Palafrugell la segona.
-Per acabar els individuals, en la categoria aleví A1 la Ruby King i la Judit Casadevall del Club de Gimnàstica Montgrí s’han classificat en segona i tercera posició, a més de l’Anna Dominguez de l’Escola de Gimnàstica Rítmica de Pals en nivell A2.
Pel que fa als conjunts, en categoria infantil, el conjunt de l’Escola de Gimnàstica Rítmica d’Ullà i el del Gimnàs el Griu han aconseguit la primera i segona plaça respectivament. En categoria cadet, el Club de Gimnàstica Montgrí s’ha classificat en tercera posició i el Gimnàs el Griu de la Bisbal també ho ha fet en aquesta mateixa posició però en categoria benjamí i també les bisbalenques s’han classificat en segona posició de conjunts a la categoria Aleví
Recordar que la Lliga Territorial Escolar és una competició que se celebra anualment a la demarcació de Girona perquè les gimnastes assoleixin marques per pujar o baixar de categoria territorial de cara a l’any vinent on hi ha nivell A i nivell B. Se celebren 3 diferents jornades a diferents seus territorials escollides per destriar les 3 primeres classificades de cadascuna de les modalitats, categories i nivells convocats per participar a la quarta i darrera jornada.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.