Aquest dissabte el Palafrugell FC ha empatat a casa davant l’Escala FC, tercers a la classificació, i sumen un punt més en la lluita per evitar el descens on es troben a la setzena plaça amb 20 punts. Els palafrugellencs portaven dues jornades consecutives sense conèixer la victòria i aquest punt és una revifalla per encara optar a la salvació i mantenir-se a Segona Catalana. L’equip de Palafrugell comparteix categoria amb altres equips del Baix Empordà, el Guíxols FC, desè a la classificació i sense que perilli la categoria i l’Aro, quinzè un punt per sobre només del Palafrugell que també lluita per allunyar-se del descens.
La següent jornada serà la jornada número 24 d’aquesta categoria, a falta de 10 jornades pel final de temporada i el Palafrugell FC jugarà contra el Tossa que són novens.
L’atleta palamosí Adel Mechaal s’ha quedat a les portes del pòdium del Campionat del Món Indoor, que ha tingut lloc a Birmingham (Gran Bretanya), amb una meritòria cinquena plaça a la disciplina dels 3.000 metres. Mechaal, que esperava una cursa ràpida, s’ha trobat amb una competició totalment contrària: ha estat una final lenta i tàctica. De fet, el de Palamós ha aturat el crono en 8:16.13, lluny de la marca de 7:40.14 amb la qual es va poder plantar als Mundials.
El corredor del Team New Balance s’ha situat en les posicions capdavanteres des de l’inici, i en els darrers 600 metres els seus màxims rivals a les medalles han tret tota l’artilleria i han registrat una marca estratosfèrica de 2:22 el darrer quilòmetre.
Ara bé, Adel Mechaal ha estat el primer atleta europeu, per darrere dels etíops Kejelcha i Barega, també el kenià Birgen i, novament, un etíop, Gebrhiwet.
El deixeble d’Antonio Serrano començarà a preparar, ara, el període de pista a l’aire lliure. Aquest any, Mechaal vol arribar en òptimes condicions al Campionat d’Europa, que tindrà lloc a Berlín.
El port de Palamós inicia una excel·lent temporada de creuers. El creuer Saga Saphire ha donat el tret de sortida a la temporada i es preveu rebre 49 escales i més de 47.000 passatgers.
El secretari d’Infraestructures i Mobilitat i president de Ports de la Generalitat, Ricard Font, acompanyat de l’alcalde de Palamós, Lluís Puig, i la vicepresidenta del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Marta Felip, ha donat el tret de sortida a la temporada. Font ha destacat que s’esperen xifres rècord d’escales i passatgers i ha remarcat la importància de desestacionalitzar la temporada, que comença avui i acaba al desembre, així com l’aposta per un turisme de qualitat.
Aquestes xifres reforçaran el lideratge de Palamós en la seva categoria de port petit a la Mediterrània occidental i dins del sector creuerístic. S’estima, a més, que l’activitat generarà un impacte econòmic directe de més de 3 milions d’euros en el territori.
Cal destacar que a partir de demà i fins al 8 de març, els ports de Palamós, Roses i Sant Carles de la Ràpita participaran en la fira més important del món del sector de creuers, Seatrade Cruise Global a Florida, als Estats Units. El gerent de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez Comes, conjuntament amb representants de diferents institucions, estarà present en aquest gran aparador internacional de creuers, on es trobaran amb les principals companyies de la indústria creuerística per presentar els tres ports i les destinacions i captar, així, noves línies de creuers.
Avui diumenge s’ha celebrat la festivitat de Sant Antoni Abat a Sant Feliu de Guíxols. Com ja és tradició, s’ha dut a terme la passejada de cavalls pels carrers de la ciutat, la representació d’ “Els Tres Tombs” i la benedicció dels animals als Jardins de Juli Garreta.
Enguany, a més, els veïns de Sant Feliu han pogut gaudir del nou espectacle del domador de cavalls Santi Serra, guanyador de la segona edició del talent show televisiu “Tu sí que vales”.
Des del segle XV hi ha notícies de la celebració de la festivitat de Sant Antoni a la vila, una festa tradicionalment organitzada pels llogaters de mules, els traginers i els bastaixos. El protocol tradicional de la festa s’ha mantingut força estable a Sant Feliu, i això es demostra amb actes com la passada, una particularitat de la celebració preservada en pocs punts de Catalunya.
Begur millorarà tota l’entrada principal al nucli urbà. El govern municipal tirarà endavant un projecte integral que afectarà l’avinguda Onze de Setembre i el marge enjardinat sobre l’aparcament del carrer de la Font de Baix. L’objectiu és millorar l’estat d’aquests vials i embellir l’entrada al poble. Els treballs es desenvoluparan ens dues zones. El primer gruix d’actuacions es farà a l’avinguda Onze de Setembre. L’Ajuntament ja ha adjudicat la millora de les voreres, per 45.000 euros. A més, ha aprovat una partida de 125.000 euros per a totes les obres en aquest vial. Això és, el nou paviment de les voreres, la nova barana, la vegetació del talús, la renovació de l’enllumenat i el soterrament de les línies elèctriques que creuen per sobre el vial. Paral·lelament, l’Ajuntament actuarà al carrer de la Font de Baix, que connecta un dels principals aparcaments amb el nucli antic, i al carreró que l’uneix amb l’Onze de Setembre. El govern municipal ja ha adjudicat la reforma del carreró, per uns 36.000 euros. A més, ha aprovat una partida de 50.000 euros per reformar la baixada d’escales de la Font de Baix, des de davant l’Ajuntament fins a enllaçar amb el carreró. En aquesta zona, l’objectiu és que el vial deixi de ser una barrera arquitectònica per als vianants. Les obres han d’estar enllestides abans de l’estiu.
Pel·lícula de Ridley Scott basada en un cas real que va succeir a Itàlia en els anys 70. El nét del multimilionari Jean Paul Getty, un magnat del petroli, va ser segrestat. El que no sabien els segrestadors era que el nivell d’avarícia de Getty era tan gran que es negaria a pagar cap tipus de rescat.
Abans d’anar per la crítica, m’agradaria posar-vos en antecedents i explicar-vos el perquè em va resultar impossible veure la pel·lícula sense treure’m del cap a Kevin Spacey. Todo el dinero del mundo estava protagonitzada per Mark Wahlberg i Michelle Williams en el paper dels pares, i Kevin Spacey era Getty. A l’octubre salta l’escàndol d’abusos sexuals comesos per Kevin Spacey, quan l’actor Anthony Rapp explica que Spacey es va extralimitar amb ell quan només tenia 14 anys. A partir d’aquí comencen a sortir altres casos similars. Spacey es converteix en un pària de Hollywood i és acomiadat per Netflix de la sèrie House of cards. L’actor acaba confessant la seva homosexualitat i desapareix prometent que se sotmetrà a tractament. Llavors la patata calenta passa a Sony i Ridley Scott que no volen que la seva pel·lícula fracassi, tal com passava amb totes les produccions de Harvey Weinstien a partir del seu escàndol. Sony no s’atrevia a estrenar-la, però Scott va pensar que la solució, a dos mesos de l’estrena i amb l’objectiu de lluitar pels Òscars, era eliminar les escenes en què apareixia Spacey i contractar un nou actor, Christopher Plummer perquè rodés les seves escenes.
Més enllà de la polèmica, que sense cap mena de dubte l’ha perjudicat en taquilla, estem davant una bona pel·lícula, per sobre de la mitjana que ens té acostumats darrerament Ridley Scott. Scott té ja 80 anys, per la qual cosa té un mèrit important mantenir un ritme de treball que no té fre, i encara més en aquesta pel·lícula, en què ha hagut de rodar un munt d’escenes noves en pocs dies, totes les que apareix Christopher Plummer, que no són poques. Més enllà d’un croma que canta de manera espectacular en el pròleg, la resta d’escenes estan absolutament molt ben integrades i en cap moment t’imagines que la pel·lícula es va rodar amb un altre actor. En la integració de les noves escenes, excel·leix. Plummer que resol la papereta a la perfecció. Gràcies a la seva experiència ha pogut donar la dimensió que requeria el seu personatge, pràcticament sense cap preparació. Un èxit que només podia aconseguir algú amb aquest pes interpretatiu.
La pel·lícula, tot i que un pèl massa llarga, manté la intriga del desenllaç amb un ritme dinàmic. El dramatisme del relat ofereix les suficients dosis de tensió que només un veterà com Scott sap col·locar just on toca. La pel·lícula aprofundeix en la psique de Getty, la seva avarícia i addicció al poder, que el van portar a mentir a la seva família i a posar per davant les seves obsessions artístiques per sobre la vida de les persones. Scott fa un retrat d’una persona poderosa molt fosca, com així també es manifesta la fotografia de la pel·lícula, que sol mostrar a Getty sempre en la penombra.
L’èxit de Todo el dinero del mundo és que t’atrapa i et manté enganxat tota l’estona, tot i que uns minuts menys de metratge farien que no se’ns fes lenta en alguns moments. No inventa res en el gènere de segrestos, però tot el que ens mostra i explica està molt bé. La pel·lícula és molt recomanable, la pena és que l’escàndol de Kevin Spacey i la decisió de la productora d’eliminar-lo emmascarà el seu resultat, de la que és la millor pel·lícula de Ridley Scott juntament amb Marte, dels últims 10 anys.
