Aquest cap de setmana han guanyat la final estatal, que s’ha organitzat a Salt. Aquest any presentaran dos robots a la final que tindrà lloc a Kentucky, als Estats Units. Ho explica el gerent d’Innova’t, Dani Martín.
Vista general de la urbanització Mas Pere / Aj. de Calonge.
L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni ha tret a licitació la contractació del servei de recollida de residus, neteja viària i de platges i gestió de la deixalleria municipal. La principal novetat és que s’implementarà la recollida porta a porta a tots els veïns, amb l’excepció del nucli de Sant Antoni i de la urbanització Mas Pere. El govern de Calonge i Sant Antoni vol augmentar fins a un 60 o 70 per cent el nivell de recollida selectiva.
Amb el sistema actual de contenidors s’ha arribat a un 40 per cent i l’Ajuntament considera que ja no dona per a més. Per això el nou contracte per al servei de recollida de residus, neteja viària i de platges i gestió de la deixalleria inclourà el sistema de porta a porta per a tots els usuaris. Només en queden fora el nucli de Sant Antoni i la urbanització Mas Pere de Calonge, per la seva configuració urbanística. En aquestes zones, es mantindrà el sistema de contenidors. El contracte surt a licitació per prop de 14 milions d’euros. L’actual datava de l’any 1994 i ha expirat el 2017, després que s’esgotessin totes les pròrrogues possibles. L’adjudicació tindrà una vigència de quatre anys, prorrogable per un màxim de dos anys més. Un cop s’hagi adjudicat, la nova empresa adjudicatària anirà implementant el servei de forma gradual. El porta a porta es posarà en marxa entre tres i quatre mesos després de l’adjudicació. Els mesos anteriors, l’Ajuntament, l’empresa i els serveis tècnics municipals duran a terme una campanya informativa per conscienciar i orientar els ciutadans sobre aspectes com els horaris, els tipus de fraccions o la freqüència de buidat.
El Museu de Matemàtiques de Catalunya arriba a la Bisbal d’Empordà a partir del 12 d’abril. Es tracta d’una exposició itinerant que acollirà la sala d’exposicions del Castell Palau de la localitat bisbalenca, fins el 9 de juny.
El MMACA intenta, amb aquest projecte, acostar-se més a la ciutadania i, sense necessitat de partir de coneixements previs, mostrar aspectes desconeguts del món de les matemàtiques. La inauguració es durà a terme al Castell Palau el proper 12 d’abril, a les set de la tarda. Les visites seran gratuïtes, i caldrà fer reserva prèvia.
D’altra banda, el programa també inclou formació per als docents de la matèria de la comarca i la celebració de dues conferències al Teatre Mundial, que reben el nom de Les matemàtiques a la màgia i viceversa (el 13 d’abril, a les vuit del vespre) i Geometria amb bombolles de sabó (el 20 d’abril, també a les vuit del vespre).
Vinyes Castell de Peralada
Espolla, Alt Empordà, Tarragona
El nombre d’enoturistes creix un 70% a la Costa Brava. L’any passat es van registrar gairebé 400.000 enoturistes, dels quals més de 300.000 van visitar els vint-i-set cellers de la Ruta del Vi DO Empordà o van anar als cinc museus que en són membres.
Els mesos d’estiu van ser els de més afluència de visitants, coincidint amb la temporada turística alta a la Costa Brava. L’adhesió del Jaciment Arqueològic d’Empúries i del Conjunt Monumental de Sant Pere de Rodes han contribuït a augmentar de manera rellevant les visites als equipaments culturals de la Ruta del Vi DO Empordà, segons les dades obtingudes pel club de màrqueting de la mateixa ruta.
Aquestes xifres destaquen la importància dels cellers de la Ruta del Vi de la DO Empordà com a oferta complementària a la destinació, però també com un atractiu per als habitants de Catalunya duran tot l’any. De fet, el 62 % dels visitants provenen de Catalunya, i només el 38 % són turistes estrangers.
La Ruta del Vi DO Empordà aglutina un centenar d’empreses i entitats que treballen conjuntament per difondre l’enoturisme a la Costa Brava. El 2018, es prioritzarà la promoció de l’Empordà com a destinació enoturística als mercats prioritaris de Catalunya, els quals són la Gran Bretanya, Nord-amèrica i els Països Nòrdics. En aquest sentit, aquest mes de març a Londres es durà a terme una presentació-dinar sensorial, Tastemotion, en què es farà una representació escènica i enogastronòmica de la Costa Brava, mitjançant un mapping i un àpat, per a agències de viatge especialitzades i periodistes. Al mateix temps, la destinació es promocionarà al Copenhagen Food Festival, a la Fira Mercat de Mercats i a la Mostra de Vins i Caves de Catalunya, a Barcelona. A més a més, aquest 2018 se celebrarà la cinquena edició del Vivid, que durant el mes d’abril transforma l’Empordà en el centre principal de l’enoturisme a Catalunya.
Adaptació de la novel·la d’espionatge escrita per Jason Matthews, que ha dirigit Francis Lawrence, responsable de les tres últimes entregues d’Els jocs de la fam, és a dir les pitjors. La protagonitza Jennifer Lawrence. La resta del repartiment és de luxe, ja que trobem a Joel Edgerton, Jeremy Irons, Mary-Louise Parker, Joely Richardson i Charlotte Rampling.
La protagonista és Dominika, una jove i atractiva dona russa que és reclutada pels serveis secrets del seu país. Dominika ingressa en una escola, on aprendrà l’art de l’espionatge i a la utilització de mètodes de seducció. El seu primer objectiu serà un agent novell de la CIA que s’encarrega de l’organització dels actius infiltrats de l’agència a Rússia.
Al contrari que les pel·lícules de la saga d’Els jocs de la fam dirigides per Francis Lawrence, aquesta és entretinguda, tot i que el públic al qual va dirigida és el mateix. Aquí el sexe només és una excusa per vendre el producte com a adult, quan en realitat és una pel·lícula d’espionatge per a adolescents. Oblideu-vos de sofisticacions i guions enrevessats com El topo o El hombre más buscado, per tan sols anomenar-ne de recents en el gènere. A Gorrión rojo mai us perdreu i el guió us acompanyarà sempre, i us recordarà en cada moment on esteu perquè no us perdeu. A canvi d’aquesta senzillesa contraria al gènere, intenta desvincular-se i no ser classificada de pel·lícula per a adolescents, per això mostra un penis i el cul i els pits de Jennifer Lawrence. El pitjor és que al final, tota la trama sembla una excusa per mostrar a Jennifer Lawrence despullada. El director ha decidit utilitzar el sexe com a principal arma d’espionatge dels seus protagonistes i així fer-nos creure que és no és un producte per adolescents, quan sí que ho és. Però, al contrari que Els jocs de la fam, Divergent i clons similars, aquesta pel·lícula us pot entretenir tot i no ser el públic objectiu.
Pel que fa als actors, poca cosa, estan al servei de l’estrella que és Jennifer Lawrence, que com és habitual en els últims anys, va amb el pilot automàtic posat. Per entendre’ns, la Lawrence no és Charlize Theron a Atómica. I parlant d’Atómica, visualment la pel·lícula tampoc innova ni fa res de nou, es limita a copiar i molt la fotografia d’El topo, llàstima que només copiï això. El repartiment, a part de l’actriu principal, ens pot portar pensar que és una pel·lícula d’espionatge de debò que no és. Com si Gorrión rojo fos un agent doble de pel·lícula adolescent en un món de pel·lícules d’espies. La sensació d’insatisfacció que això provoqui a l’espectador quan descobreixi les intencions reals de la pel·lícula, dependrà de si malgrat haver-te volgut enganyar, i fer-ho reiteradament, a final és o no entretinguda. Tampoc té cap element per dir que estem davant una pel·lícula horrible.
Gorrión rojo només desperta indiferència i no passarà a la història de res. El millor, que no és avorrida, tot i que li sobren 20 minuts ben bons i que reincideix diverses vegades en temes ja vistos per intentar confondre a aquell espectador que no ha vist mai a la vida una pel·lícula d’espies.
Adaptació de la novel·la d’espionatge escrita per Jason Matthews, que ha dirigit Francis Lawrence, responsable de les tres últimes entregues d’Els jocs de la fam, és a dir les pitjors. La protagonitza Jennifer Lawrence. La resta del repartiment és de luxe, ja que trobem a Joel Edgerton, Jeremy Irons, Mary-Louise Parker, Joely Richardson i Charlotte Rampling.
La protagonista és Dominika, una jove i atractiva dona russa que és reclutada pels serveis secrets del seu país. Dominika ingressa en una escola, on aprendrà l’art de l’espionatge i a la utilització de mètodes de seducció. El seu primer objectiu serà un agent novell de la CIA que s’encarrega de l’organització dels actius infiltrats de l’agència a Rússia.
Al contrari que les pel·lícules de la saga d’Els jocs de la fam dirigides per Francis Lawrence, aquesta és entretinguda, tot i que el públic al qual va dirigida és el mateix. Aquí el sexe només és una excusa per vendre el producte com a adult, quan en realitat és una pel·lícula d’espionatge per a adolescents. Oblideu-vos de sofisticacions i guions enrevessats com El topo o El hombre más buscado, per tan sols anomenar-ne de recents en el gènere. A Gorrión rojo mai us perdreu i el guió us acompanyarà sempre, i us recordarà en cada moment on esteu perquè no us perdeu. A canvi d’aquesta senzillesa contraria al gènere, intenta desvincular-se i no ser classificada de pel·lícula per a adolescents, per això mostra un penis i el cul i els pits de Jennifer Lawrence. El pitjor és que al final, tota la trama sembla una excusa per mostrar a Jennifer Lawrence despullada. El director ha decidit utilitzar el sexe com a principal arma d’espionatge dels seus protagonistes i així fer-nos creure que és no és un producte per adolescents, quan sí que ho és. Però, al contrari que Els jocs de la fam, Divergent i clons similars, aquesta pel·lícula us pot entretenir tot i no ser el públic objectiu.
Pel que fa als actors, poca cosa, estan al servei de l’estrella que és Jennifer Lawrence, que com és habitual en els últims anys, va amb el pilot automàtic posat. Per entendre’ns, la Lawrence no és Charlize Theron a Atómica. I parlant d’Atómica, visualment la pel·lícula tampoc innova ni fa res de nou, es limita a copiar i molt la fotografia d’El topo, llàstima que només copiï això. El repartiment, a part de l’actriu principal, ens pot portar pensar que és una pel·lícula d’espionatge de debò que no és. Com si Gorrión rojo fos un agent doble de pel·lícula adolescent en un món de pel·lícules d’espies. La sensació d’insatisfacció que això provoqui a l’espectador quan descobreixi les intencions reals de la pel·lícula, dependrà de si malgrat haver-te volgut enganyar, i fer-ho reiteradament, a final és o no entretinguda. Tampoc té cap element per dir que estem davant una pel·lícula horrible.
Gorrión rojo només desperta indiferència i no passarà a la història de res. El millor, que no és avorrida, tot i que li sobren 20 minuts ben bons i que reincideix diverses vegades en temes ja vistos per intentar confondre a aquell espectador que no ha vist mai a la vida una pel·lícula d’espies.
