La Bisbal, Palamós i Sant Feliu acullen aquest dijous manifestacions per la vaga feminista. El col·lectiu feminista ha convocat una manifestació que ha començat a la plaça Llibertat a les 10.30h i ha arribat fins a l’Ajuntament al migdia.
A les 17h, la protesta de la Bisbal surt des de la plaça de l’ajuntament. A Palamós, la manifestació començarà a les 19.30h. Sortirà de la plaça dels Arbres i acabarà a la plaça de la Murada. Allà es farà una lectura del manifest.
A Palafrugell i Torroella al migdia han llegit un manifest davant de l’Ajuntament. També a Platja d’Aro, on han fet un recorregut per l’avinguda principal fins arribar cap al Centre Cívic, on penjaran una pancarta. Es fa una crida per venir amb eines de treball per denunciar la discriminació de les dones.
Exemple de mapa de prevenció de riscos geològics / ICC
Representar a escala la perillositat geològica del territori. Aquest és l’objectiu del Mapa per a la prevenció de riscos geològics de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. L’organisme el va desenvolupant per zones i ara ha tret a licitació els treballs per elaborar el mapa de cinc noves àrees, entre les quals dues zones del Baix Empordà. Són les zones que l’Institut Cartogràfic de Catalunya anomena Baix Empordà Centre i Baix Empordà Nord. La primera comprèn Palamós i Calella de Palafrugell, mentre que la nord va de Palafrugell a L’Escala, passant per l’Estartit i Cala Montgó. Els treballs, que també inclouen les zones Anoia-Vallès Occidental, Berguedà i La Selva-Osona, estan pressupostats en uns 200.000 euros.
El Mapa per a la prevenció de riscos geològics és un document on es representa la perillositat geològica del territori a escala 1:25.000. El territori es divideix en zones i a cadascuna d’elles s’hi indiquen cinc tipus de riscos. Són els despreniments, esllavissades, fluxos torrencials, allaus i esfondraments. De cascun d’ells es marca també el grau de perillositat, que pot ser baixa, mitjana o alta. Aquest mapa és una eina de suport a la planificació del territori. El contracte que surt a licitació s’allargarà fins a finals d’any, quan els treballs de cartografia hauran d’estar enllestits. Per elaborar el mapa se segueix un procés en diferents etapes. Consta de la recopilació i l’estudi de documentació històrica, l’anàlisi i la interpretació de fotografies aèries de vols antics i recents, el reconeixement de camp i enquestes realitzades a la població.
La dona Indiana serà la temàtica de la quinzena edició de la Fira d’Indians de Begur durant el setembre de 2018.
La notícia l’ha fet pública el compte de Twitter de l’oficina de turisme del municipi, Begur, és autèntic!. La decisió de la temàtica ha estat escollida perquè no s’havia parlat mai de la dona Indiana segons ha explicat el regidor de Promoció Econòmica i Turisme, Eugeni Pibernat a Ràdio Capital.
El regidor de turisme també ha explicat que les dates per la propera edició ja estan tancades.
Les novetats per la XV edició de la Fira d’Indians de Begur serà per consolidar les activitats impulsades durant l’edició passada. Fa tres anys que es fan canvis durant la Fira, com ampliació d’esdeveniments i separar les diferents actuacions en diferents indrets del municipi. Eugeni Pibernat, regidor de Turisme de Begur.
Juntament amb l’anunci s’ha publicat un resum de la XIV Fira d’Indians, celebrada durant els dies 8, 9 i 10 de setembre del 2017. La passada edició va estar centrada en els oficis dels indians.
Avui dia de la dona, us fem saber que la temàtica de la propera fira d’indians serà: Dona Indiana.
📢📢📢En primícia…un tastet d’imatges de la passada fira!
Enguany, es celebrarà la quinzena edició de la Fira d’Indians de Begur. En edicions passades, Ràdio Capital ha fet un programa especial explicant, des del centre del poble, totes les activitats que s’estaven portant a terme.
Avui despertem Catalunya de color violeta. Avui, es convoquen dues vagues, una per part dels sindicats, de dues hores, i l’altra, de tot el dia, convocada pel col·lectiu 8M. El qual s’engloben tots els partits polítics de Catalunya, excepte PP i Ciutadans.
La reivindicació política d’aquest 8 de Març provoca les crítiques dels sectors més conservadors de la societat. Fent evident la necessitat de lluita i reivindicació continua i diària de totes les persones que conformem la societat.
Frases com la del bisbe de Sant Sebastià: ”És curiós com el dimoni pot fer un gol des de les pròpies files”.
O el periodista Arcadi Espada, comentant: ”Si usted lee ese manifiesto, aunque sea usted un hombre le sube los colores a la cara, no solo por la sintaxis, no solo por la moral, no solo por el absurdo enloquecimiento de las cuestiones que allí se tratan o se debaten, no solo por ese aire monjil o putrefacto».
Arguments com aquest evidencien el que les organitzadores que convoquen la vaga apunten: tot i que en aquesta reivindicació i dia es convoquen les dones de tot el món, la poden fer totes les persones. La participació del dia 8M busca visualitzar la importància de la feina i paper de la dona a les nostres vides. Però en aquest sentit, cal que totes les persones, que es vulguin involucrar, ho facin. D’opcions n’hi ha diverses, tal i com comissió organitzadora argumenta, ja sigui participant activament a la vaga, en el cas de les dones, o sinó en el cas dels homes, oferint tot tipus de facilitats perquè elles puguin participar en la jornada reivindicativa.
Com jo avui, en aquesta ràdio, jo poso la veu, cedeixo totalment el protagonisme a elles, i dono el màxim suport a la seva reivindicació i lluita.
Som conscients que amb un dia a l’any no n’hi ha prou, que els canvis s’han de treballar dia rere dia. Però aquest 8 de març és un bon dia per aturar-nos. Aturar-nos a pensar per després poder reaccionar, ja que tenim molt més a reivindicar que a celebrar.
L’Observatori de la Igualtat de Gènere ha publicat que els últims 2 anys hi ha hagut una repuntada de les denúncies per violència de gènere. De les 16 dones assassinades a Catalunya per la xacra del masclisme entre 2016 i 2018, 4 d’elles havien fet una denúncia prèvia.
El masclisme encara continua assassinant al segle XXI. Però les víctimes mortals són la punta de tot l’iceberg masclista. En la nostra vida quotidiana les dones patim discriminacions masclistes per la simple condició de ser dones. El màrqueting ens sexualitza i ens mostra depenents sempre dels homes. Les dones del col·lectiu LGBTI només les contempla com noies poc femenines o, pel contrari, un atractiu pornogràfic pels homes heterosexuals.
Als mitjans de comunicació i a les posicions de direcció de partits polítics o de les empreses no existeix la paritat de gènere perquè el sostre de vidre fa que només una petita minoria de dones majoritàriament blanques puguin alçar la seva veu i arribar pels seus mèrits professionals a ocupar grans càrrecs de la societat.
Una societat que, tot i que cada vegada més es reivindica feminista, continua exigint majoritàriament que les dones hem d’acomplir cànons de bellesa absurds per ser atractives i que és millor deixar parlar només als homes dels assumptes importants.
Que les dones hem de voler ser mestres, infermeres o perruqueres millor que científiques, presidentes de govern o periodistes esportives. Que hem de tenir parella per després tenir descendència. Que és lògic el rebuig a l’avortament i que ens hem de tapar nosaltres per evitar l’assetjament sexual. Que millor no ser mares solteres, però clar que hem de ser mares i ocupar-nos de les feines domèstiques on els homes ens poden ajudar. Els homes no han d’ajudar a les dones, no han de donar suport al feminisme. Els homes també han de ser feministes. Sense justificacions, sense excuses.
Les dones hem de ser lliures per decidir, però amb les mateixes oportunitats que els homes. El feminisme no vol imposar les dones als homes, sinó que vol equilibrar la balança entre gèneres en tots els àmbits.
Per això, les dones de Ràdio Capital parem per demanar la igualtat a la feina, al carrer, a casa, a les relacions interpersonals, a les festes… volem posar el nostre granet de sorra perquè la supremacia de l’home enfront de la dona s’acabi i tant dones com homes puguem ser tractats en primera instància pel que som, persones. La humanitat i el món els formem tots i està en les nostres mans cooperar per millorar. Cap a una societat igualitària, avui i sempre!
