Participació ciutadana ben entesa

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Participació ciutadana ben entesa
Loading
/

Fa unes setmanes vam parlar de la implantació de grans superfícies comercials i del que sembla un excés d’aquests equipaments en pobles o ciutats de l’Empordà. Vam posar d’exemples d’aquesta praxi el nou Lidl de Palafrugell o la concentració de supermercats a la zona de l’Aigüeta de la Bisbal. Són exemples que s’han dut a terme des de la legítima acció de govern, però que més enllà d’aquest fet, no han comptat amb processos de participació ciutadana que consultin, per exemple, la idoneïtat de la implantació de nous grans espais.

Ahir però, vam conèixer el resultat de la consulta ciutadana que l’Ajuntament de Palafrugell va dur a terme entre els veïns de Llofriu, per valorar la implantació d’una benzinera al seu terme. Tot i que l’Ajuntament va advertir als veïns que el resultat no seria vinculant, tot apunta a que la negativa expressada pel veïnat serà definitiva pel consistori.

Begur amplia la recollida selectiva porta a porta als grans generadors

Imatge de la trobada que l'Alcalde de Begur, Joan Loureriro va mantenir amb restauradors de la vila

Amb l’arribada de la Setmana Santa, el servei de recollida porta a porta de Begur, s’amplia per als grans productors. Tot i que els mesos d’estiu són considerats temporada alta, l’Ajuntament begurenc ha creat la temporada mitja per als períodes propers a l’estiu en els que ja es nota l’icrement de residus per part de restaurants, hotels i d’altres infraestrucures relacionades amb el turisme.

Durant la temporada alta, que ja començarà aquesta Setmana Santa, la recollida de les fraccions d’orgànica, paper, envasos i vidre es farà cada dia de la setmana, mentre la resta es deixa per només un dia, els dilluns. L’orgànica, que és una de les principals preocupacions dels restaurants, es manté també tota la setmana en temporada mitja i cinc dels set dies en temporada baixa, especialment centrat en el cap de setmana. Durant la temporada mitja també hi haurà una recollida diària de vidre, mentre els envasos es faran els dimecres, divendres i diumenge, el paper, dimarts, divendres i diumenge, i la resta, només els dilluns. I a la temporada baixa també es manté els tres dies de paper i envasos, si bé el vidre també serà tres dies, dilluns, dijous i dissabte.

“El calendari s’ha fet mirant també els particulars, que ja fa més d’un any que ho fan, i els comerços”, ha recordat l’alcalde davant la proposta d’alguns restauradors de fer canvis o posar més dies. Tot i això, Loureiro s’ha manifestat obert a mirar d’adaptar la realitat al calendari, però mirant sempre de tenir en compte els diversos interessos existents al municipi.

Un any de recollida porta a porta

La recollida selectiva de residus s’ha doblat el darrer any a Begur. Ha passat de ser realitzat pel 22% de la població al 45%. Segons l’Ajuntament, aquesta millora arriba gràcies a la implantació del servei porta a porta a una part del municipi. Així ho assegura l’estudi fet des de l’àrea de Medi de l’evolució del servei.

I, amb l’ampliació del porta a porta a tot el municipi, l’alcalde del municipi, Joan Loureiro, està convençut de “poder superar les previsions que marca la Comissió Europea i la Generalitat de cara al 2020”. Aquesta previsió és d’entre el 50 i el 60%.

Per això, ha recordat que cal treballar tots en aquesta direcció, no només per una qüestió mediambiental, sinó també econòmica, ja que a partir del 2020 la no recollida selectiva es penalitzarà, i molt. “Si ara un particular paga 200 euros, d’aquí 2 anys, pagarem 400”, ha dit l’alcalde. I en aquest sentit, Loureiro creu que els grans productors, més quan al 2020 s’ha d’arribar a la recollida selectiva del 60%, han de col·laborar. “És una necessitat imperiosa, ja que si no ajudeu, ho tenim difícil”, ha sentenciat, conscient que la fracció d’orgànica és la més difícil i és la que més pesa.

Calonge busca un gestor d’art i un gestor musical

L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni ha impulsat una oferta pública, mitjançant concurs públic, per contractar a un gestor d’art que s’ocupi de les exposicions del Castell de Calonge, i també un gestor musical que coordini la cantada d’havaneres, un esdeveniment que el consistori vol seguir consolidant com a referència d’actes culturals durant la campanya d’estiu.

Pel que fa al primer cas, es tractaria d’un contracte que tindria una durada de quatre anys, i el pressupost que s’hi destinaria seria de 98.736 euros. Les persones que vulguin formalitzar la seva candidatura a aquesta plaça ho hauran de fer abans del 22 de març. El consistori ho impulsa en el marc de museïtzació del Castell de Calonge, i entén que cal aquesta nova figura de coordinació de les subhastes i exposicions artístiques perquè no disposa dels elements suficientment necessaris per fer totes les tasques amb el personal disponible. Així doncs, la principal causa és la manca de mitjans humans especialitzats.

Sobre el gestor musical, el contracte també s’allargaria fins als 4 anys, però en aquest cas s’invertirien 88.443,98 euros. El termini per a presentar-se és el mateix, fins al 22 de març. L’objectiu de l’Executiu és seguir promocionant la cantada d’Havaneres i boleros estiuenca, i és per això que creuen que cal una persona especialitzada que dinamitzi l’esdeveniment i s’ocupi d’una major difusió pública.

Supermatí – 14-03-2018

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 14-03-2018
Loading
/

Tal dia com avui – 14 març

Mor en un accident d’avioneta, Félix Rodríguez de la Fuente

Era un divulgador i naturalista, que es va fer molt popular arran de la sèrie televisiva El hombre y la tierra, que emetia TVE.
El 1957 es va graduar com a metge especialitzat en estomatologia, i va exercir durant alguns anys com a odontòleg, tot i que mai va acceptar treballar més de mitja jornada, per poder continuar diàriament la falconeria, on gràcies a això, va poder treballar a la pel·lícula El cid de Charlton Heston, com a assessor.
La seva gran oportunitat li arriba quan els directius de TVE li encarreguen de posar-se al capdavant d’un programa propi anomenat Fauna.
A la dècada dels 70 va iniciar una sèrie de documentals que van tenir ressò internacional, amb gran èxit de públic. Entre ells, Planeta azul o el mencionat El hombre y la tierra, que estaria present fins a l’any de la seva mort, el 1980.
Va morir en estavellar-se l’avioneta en què viatjava a Alaska, en plena temporada de rodatge de les curses de trineus tirats per a gossos.

El PSOE guanya les eleccions generals a Espanya, tres dies després dels atemptats de Madrid on van morir 193 persones

El diumenge 14 de març de 2004 van tenir lloc les eleccions generals a Espanya, que van estar marcades pels atemptats terroristes que van tenir lloc en diferents trens de rodalies de Madrid i on van perdre la vida 193 persones.
El PSOE, liderat per José Luis Rodríguez Zapatero va vèncer, per una distància de 4,9% al PP, que estava liderat per Mariano Rajoy i agafant el relleu de José María Aznar, que n’era l’anterior president.
Una setmana abans dels atemptats, els sondejos donaven la victòria al PP, tot i que ni de bon tros amb majoria absoluta com va passar el 2000.
L’ombra dels atemptats va estar present i moltíssimes persones es van concentrar al carrer per mostrar la seva disconformitat amb la política informativa del Ministeri de l’Interior, sobre l’autoria dels atemptats, que apuntaven com a principal sospitosa a ETA, tot i que hi havia una altra línia d’investigació oberta i que apuntava amb més força cap al terrorisme islamista.
Finalment el PSOE va obtenir 164 escons, el PP 148, CiU 10 i ERC, 8.

Gloria Gaynor lidera als Estats Units amb I will survive

L’any 1979 va ser l’any d’aquesta cançó, que curiosament s’havia llençat com a cara B del senzill oficial, que era Substitute.
La peça va liderar al número 1 de la llista americana i va catapultar la fama de Gaynor, convertint la cançó en un autèntic himne que ha perdurat al pas dels anys i de la qual se n’han fet múltiples versions.

La muerte de Stalin

Adaptació de la novel·la gràfica de Fabien Nury i Thierry Robin editada per Norma, de la qual en reconec un profund desconeixement. La muerte de Stalin és una sàtira sobre els dies previs al funeral del Josef Stalin, el dictador, definit per l’historiador britànic Simon Sebag Montefiore, com una excepcional combinació d’intel·lectual i assassí.
El director és Armando Iannucci, el mateix d’In the Loop, una altra sàtira sobre política que va protagonitzar James Gandolfini. 
Basada en fets reals, se centra en la lluita de poder que va existir en els dies posteriors a la mort del dictador. Dues jornades de dures lluites pel poder absolut a través de manipulacions i traïcions. 
La protagonitzen un grapat de molt bons actors com Steve Buscemi com a Nikita Khrushchev, Olga Kurylenko (Oblivion), Jeffrey Tambor, Jason Isaacs i Rupert Friend. 
Em sap greu perquè crec que està plena de bones intencions, però la pel·lícula m’ha semblat un plom monumental. No he connectat en cap moment amb La muerte de Stalin. Crec que hi ha hagut alguna cosa que m’ha fet fora només de començar. Veure un grapat d’actors britànics amb un marcat accent de Londres, interpretant un passatge de la història de Rússia com si fos un drama Shakespeare, és intentar fer lligar l’oli amb l’aigua. Massa britànica per ser una història tan russa. 
La part satírica tampoc m’ha fet gens de gràcia. No sé si per la llunyania dels personatges històrics o perquè cal un coneixement profund d’ells per apreciar el que ha volgut fer Iannucci. El cas és que pel tipus d’humor, que no deixa de ser molt bàsic, no sembla que hagis de saber massa sobre ells. Iannucci busca donar a la pel·lícula un aire de pretensiositat i fa que els personatges parlin més que els de les pel·lícules d’Aaron Sorkin, quan és del tot innecessari.
Visualment la pel·lícula és molt teatral i el llenguatge no és gens cinematogràfic. Per aquí també falla molt. 
Entre l’humor que no m’ha fet gràcia, i les situacions reals, que són per a tot menys per a riure, la pel·lícula es fa interminable. Aquest Polònia de la política russa de mitjans del segle XX, fa una caricatura fallida dels personatges històrics. Iannucci fa que ens perdem en una història que en realitat és molt senzilla i bàsica, com la lluita pel poder, i que destina tots els seus esforços en complicar-la per vestir-la d’una falsa sofisticació.