/
RSS Feed
El català espectacular de la Víctor Català
/
RSS Feed
Aquests dies estan passant coses i últimament sembla que en passin més que mai. Mentre esperem a veure si extradeixen Puigdemont, i mentre esperem a veure què passa amb els empresonats i exiliats, mentre anem veient veure què implica tenir el país intervingut pel 155, mentre anem veient tot això, us vull recomanar una evasió. No es tracta de girar l’esquena a la realitat, però sí que tenim dret a despreocupar-nos, si més no una estona. Com que si obrim la tele, les xarxes socials i les ràdios, l’únic que sentim és precisament aquestes coses que ens preocupen, he pensat que podríeu obrir un llibre. Obrir un llibre d’una escalenca, de la Caterina Albert, la Víctor Català.
Acaba de sortir el primer volum dels quatre que aplegaran tots els seus contes. L’editorial és Club Editor. L’escalenca Víctor Català, Caterina Albert, escrivia la nostra llengua d’una manera absolutament meravellosa. És per a tothom, però si especialment sou empordanesos, de cop obrireu les pàgines i malgrat ser una llengua que cada cop se sent menys, segur que sentiu aquella música que fins fa molt poc (i encara en algun racó potser també) parlaven els avis i àvies del nostre petit país.
Un català que tenia un nom per cada cosa, que tenia un verb per cada acció, que tenia un adjectiu per cada matís. Un català espectacular, i aquests contes expliquen coses. La majoria ataquen un dels temes que més preocupen a la humanitat, i l’ataquen des de punts de vista diferents, personatges diferents, situacions diferents. Però el tema és el mateix: aquest tema no és el país, no és la política, no són els vaivens econòmics, la guerra… el tema central és la família. La família com a font de tots els mals, tots els neguits, i també totes les alegries. La família, aquest botó de roda que, ens agradi o no, encara avui ens fa girar al seu compàs.
Aquí no dimiteix «dingú»
/
RSS Feed
Tarda distreta la d’ahir amb la compareixença de la Presidenta de la Comunitat de Madrid Cristina Cifuentes, per defensar que va fer el Màster que diu que va fer, tot i que no consti enlloc, ni hi hagi ningú que l’hagi vist a classe ni hagi aportat cap prova que desmenteixi aquestes acusacions.
Per Twitter vaig veure algun comentari que preguntava si el que s’estava dirimint és si la Presidenta havia mentit o bé si simplement havia o no aprovat un màster universitari. No ho sembla, però el matís és important. Si el focus del debat ce centra en el màster, deixa de parlar-se de com un càrrec públic ha mentit vilment a la ciutadania i això, en un país on no dimiteix ningú i menys per haver mentit, és important.
Talment com a països de l’Europa moderna i democràtica que enumerem només a tall d’exemple: Al regne unit van dimitir desenes de diputats després que es fes públic que utilitzaven els seus iPads per a finalitats personals o per jugar en sessions a la cambra dels comuns. Una Ministra sueca va dimitir per presentar una taxa d’alcoholèmia lleugerament superior a la permesa (deixin-me recordar aquestes paraules de l’ex president espanyol José Maria Aznar, en una compareixença pública i amb aparent estat d’eufòria).
Una diputada alemanya del partit d’Angela Merkel va dimitir per haver mentit afirmant que s’havia llicenciat en dret, quan en realitat no tenia ni el batxillerat i altres dos diputats també alemanys van dimitir després que es descobrís que havien plagiat la seva tesi doctoral.
Hi ha una frase que diu que en política es pot dir o fer gairebé de tot, sempre que no t’enxampin i que quan això passa, has de plegar i marxar cap a casa. Doncs això deu ser així a tot arreu menys a Espanya on dir o fer (i vantar-se’n) tant com es vulgui, però de dimitir no se’n sent a parlar gaire mai. Potser sí que es pensen que dimitir no és un verb, sinó que és un nom rus.
Últim dia de bonança abans de la pertorbació
Avui dijous esperem un matí molt tranquil assolellat i amb vent de component nord que bufarà amb poca intensitat al matí i una mica més durant la tarda. Temperatures entre els 8ºc i els 19ºc
Demà divendres serà a partir de la tarda que els núvols aniran en augment i això serà el principi de la pertorbació que ens ha d’afectar el cap de setmana.
Els diputats gironins qüestionen els pressupostos de l’Estat pel parador d’Aiguablava
/
RSS Feed
Crítiques dels diputats gironins al projecte de pressupostos de l’Estat. Creuen que la partida pel parador d’Aiguablava no és una prioritat, però el sector hoteler la veu amb bons ulls. També consideren escasses les inversions pels passejos i camins de ronda
El diputat del PSC, Marc Lamuà, creu que «hi ha altres prioritats» abans del parador d’Aiguablava, que repercuteix «poc» en el comú de les comarques. Lamuà assegura que «no són uns bons pressupostos» i recorda que la inversió a les comarques gironines està per sota de la mitjana estatal. El PSC afirma que són inversions «difoses» per partides en infraestructures que no estan detallades.
També ho ha fet la líder gironina d’ERC al Congrés, Teresa Jordà. Ha criticat, en declaracions a Ràdio Capital, que segueixi enquistat el desdoblament de l’N-II. Jordà reconeix que la inversió al parador beneficia al territori, encara que no combrega amb el projecte.
El diputat del PDeCAT, Jordi Xuclà, assegura a Ràdio Capital que té una «confiança baixa» en la proposta de pressupostos perquè es reiteren partides pressupostàries any rere any, amb obres que ja s’haurien d’haver acabat. Xuclà s’ha qüestionat si el parador causa competència a la resta del sector d’hotels.
Des del sector hoteler, el gerent del Grup Costa Brava Centre Martí Sabrià explica que la inversió respon a l'»èxit» de l’establiment i assegura que acaba beneficiant tot l’entorn.
Still Waiting 6×13 – 4 abril 2018
Després d’uns mesos sense programa, avui ha tornat l’espai més alternatiu de Capital, l’Still Waiting, amb les novetats més destacades del panorama i també recuperant temes que sempre ens ve de gust sentir.
SETLIST
Monarchy – Midnight
Lifehouse – Hanging by a moment
Bukahara – No
The Hunna – Summer
Sigrid – Raw
Villagers – Nothing arrived
Linkin Park – Leave out all the rest
Swanky Tunes – Yesterday
The Bird Yellow – Roses in the sand
COIN – Growing pains
Semisonic – Closing time
The Temper Trap – Sweet disposition
The Sherlocks – Chasing shadows
Elbow – One day like this
The War on drugs – Pain
PROGRAMA
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.