Dilluns vam obrir aquest programa fent referència al manifest que la CUP de Sant Feliu de Guíxols havia fet per protestar pel model de cultura elitista que suposa, segons el seu criteri, el projecte del Thyssen.

Des d’aquí vam defensar la necessitat que convisquin tots els models de cultura possibles i una bona mostra d’això la tenim amb els Festivals de música que s’apleguen. Per exemple, ahir es va presentar el Festival Í-taca que proposa un cartell amb un 30% més d’artistes que l’edició anterior. I l’Í-taca que té una programació artística amb un component culturalista i un punt arriscat, conviu sense problemes amb altres esdeveniments més massius, més mainstream i adreçats a un públic «menys militant».

Si bé penso que la balança pel que fa a assistència, pressupost i suport (econòmic i sobretot institucional) cap a esdeveniments com l’Í-taca són manifestament millorables i decanten excessivament la balança cap a l’altra banda, no ho és menys que la coexistència d’ambdós models demostra que no cal carregar contra un projecte per defensar-ne un altre.

Segur que el director de l’Í-taca, en Fran, té motius de sobres per queixar-se del suport que rep, però estic convençut que defensarà el festival, com serà partidari que hi hagi altres festivals com el de Cap Roig, Peralada o el de la Porta Ferrada o la Shubertíada que es fa a Vilabertran, sense anar més lluny.

En definitiva, la principal virtut de la cultura és que cobreix un ampli ventall de necessitats que van des de l’oci mes lúdic fins a la intel·lectualitat més pura i que com més diversa és, més creix per sí mateixa.