La banda de rock and roll alemanya, popular per fer versions d’estil rockabilly de cançons actuals, celebren el seu desè aniversari amb una gira que tornarà a portar-los a la ciutat set anys després de la seva última visita.
Les seves versions rockabilly de cançons com «Umbrella» de Rihanna, «Baby One More Time» de Britney Spears o «Hot N Cold» de Katy Perry van ser un èxit al nostre país.
El proper diumenge 29 d’abril actuaran a la Sala Barts de Barcelona i les entrades es poden adquirir a través del web de Cooncert.
Quan quelcom o algú arriba a la teva vida, no et preguntes perquè, simplement o ho acceptes, el reps o no el deixes que es quedi. Jo sóc d’aquelles persones, que malgrat que intento fer desaparèixer una col·lecció de perquès cada dia, faig sorgir nous perquès esperant la seva conseqüent resposta. A vegades, però, el que arriba, per sort, ja ve amb la resposta que es fa més interessant a mesura que la busques, i això, això, passa amb els llibres. No hi ha cap llibre que no impliqui cap perquè i alhora et doni respostes, i això és màgia, és aliment per una ànima que moltes vegades es troba desnodrida. I el més curiós, quant més li dones de menjar, més vol.
Em perdonaran els/les amants de les noves tecnologies, però per mi llegir és passar les planes amb la mà, olorar el paper de l’obra amb el nas enmig de les pàgines i tancar els ulls submergint-me en les seves paraules, viatjant des de dins cap a fora amb el cor i amb tots els sentits. Mentre, el llapis a la mà per subratllar algun mot que he de buscar al diccionari o alguna frase que quan m’ho rellegeixi, en faci pensar perquè la vaig destacar. I tota aquesta experiència única que et dona un llibre, s’intensifica quan te l’has llegit més d’un cop, de dos, de tres…
Rellegir? Potser és el millor. La primera vegada que ho vaig fer va ser amb Los pilares de la tierrade Ken Follet, un llibre que no ha de faltar a la nostra biblioteca particular, un llibre que transmet intensament el que viuen els protagonistes, que et situa en una època històrica i que delicadament escrit, t’enriqueix amb el seu vocabulari.
Hi ha molts de llibres i el bo de l’oferta és que cada llibre és un món, un món que es gaudeix per cada persona de diferent manera. Altres? Un de diferent: La soledad de losnúmeros primosde Paolo Giordano, un llibre que em va sorprendre. Un dels més emotius? Un món groc de l’Albert Espinosa, un llibre per portar amb tu a la bossa. Hi ha tants… L’important? No deixar de donar aliment a la nostra ànima!
A partir del dilluns en Dani Cortés es farà càrrec del Supermatí. Aquí un servidor entra al taller mecànic per unes quantes setmanes i serà ell qui us desperti amb el «Són les 8, bon dia des de Pals». Això passarà dilluns, però abans, demà dissabte, un amic meu s’examinarà per intentar entrar a la universitat. Ell no ho sap però la prova principal, la que li posaven les seves pròpies pors, ja l’ha superada.
El meu amic mai va tenir bona relació amb els estudis i ho va fiar tot a aprendre un ofici d’aquells que es viuen amb passió, però que poques vegades et permeten viure’n. Talment com si parléssim de la ràdio!
Però amb una vida «acomodada» i el capteniment de mirar de dedicar-se a allò que tant li agrada però que no li és retornat en la mateixa proporció, el meu amic va acabar veient que necessitava explorar de nou el terreny acadèmic i ara, als seus 37 anys va decidir posar-se a estudiar per mirar d’obrir-se les portes que fins ara no s’ha atrevit a obrir.
Però com he dit, massa anys lluny de les aules li han fet oblidar el que és enganxar els colzes a la taula i ha de suplir aquesta mancança amb arengues d’amics, paciència i una motivació externa que no sempre li és suficient.
Demà s’enfronta al seu últim obstacle però com he dit, al marge de com li vagi, ell ja hi ha guanyat la capacitat d’entendre que res és etern i que en aquest món canviant, o et mous o caduques. També hi va guanyar el dia en què es va veure capaç d’entomar aquest repte que per a ell era gegantí i també demà, que té proves complicades relacionades amb les matemàtiques, l’economia, l’empresa, etc… hi guanyarà nomes sortir del llit i enfilar el camí cap a l’Autònoma. Que el meu amic hagi arribat fins aquí ja és una victòria. Ara, com si es tractes d’un torero, ha de rematar la feina amb les orelles i la cua per acabar per la porta gran, no per sortir-ne, sinó per entrar-hi amb més força.
Va ser el tercer senzill del disc de títol homònim i va suposar un abans i un després per la banda, assolint enorme èxit arreu del planeta.
Inicialment la cançó ni tan sols havia de formar part del disc i de fet James Herdfield la va escriure 2 anys abans mentre parlava per telèfon amb la seva xicota. Quan Lars Ulrich va sentir la peça, el va convèncer per incloure-la al disc.
1992 Té lloc a l’estadi de Wembley el concert d’homenatge a Freddie Mercury
Feia 5 mesos que el cantant de Queen i es va celebrar un concert solidari per donar coneixement a la Sida. En el concert es va aconseguir reunir grups i artistes com Metallica, Guns N’Roses, Extreme, David Bowie, Elton John, Def Leppard, George Michael, Robert Plant, Annie Lennox o Paul Young entre altres.
1993 Aerosmith posen a la venda el disc Get a Grip
Get a Grip va ser l’onzè disc del grup d’Steven Tyler i va aconseguir ser número 1 als Estats Units, impulsat per senzills com Cryin’, Crazy, Amazing o Living on the edge.
És el disc més venut de la història del grup amb més de 20 milions de còpies.
Queden 3 setmanes pel llançament del sisè disc dels Arctic Monkeys, que portarà per nom Tranquility Base Hotel & Casino, i molts mitjans comencen a fer especulacions sobre el so que tindrà, el que transmetran amb les noves cançons i quan podrem escoltar el primer avançament, si és que n’hi haurà algun!
La revista britànica Uncut ja ha disseccionat el sisè disc del grup i n’ha detallat algunes qüestions, com les que fan referència a les persones que han treballat al disc. James Ford i Alex Turner s’encarreguen de la producció del disc, que estarà ple de moments instrumentals i vocals. Pel que fa a altres artistes que han aportat alguna cosa, figuren Evan Weiss, guitarrista de l’Alexandra Savior (bona amiga d’Alex Turner), Loren Humphrey, James Righton de Klaxons i per exemple a dos membres de Mini Mansions, Zach Dawes i Tyler Parkford. També aporta la seva veu l’australià Cameron Avery, excomponent de Tame Impala, i responsable d’obrir els concerts dels Arctic Monkeys a la nova gira europea.
Una altra de les coses que més s’estan destacant per diferents mitjans és el vers introductori de la primera cançó del disc, Star Treatement, que diu literalment, «jo només volia ser un dels Strokes («I just wanted to be one of the Strokes»).
Pel que sembla, la lletra va dirigida a una noia i no té cap tipus de relació amb una suposada rivalitat amb The Strokes, que per altra banda fa anys que no tenen cap disc de certa rellevància, com AM. Sobre aquesta menció al grup de Julian Casablancas, Alex Turner ha dit que és escriure per escriure.
