A mesura que avança el temps, el grup britànic va traient informació amb comptagotes. Com comentàvem ahir, Arctic Monkeys avançaven que el disc, que sortirà l’11 de maig, seria menys guitarrer que els anteriors. Doncs bé, per entendre millor a què es deu i per fer-nos una idea de com serà el seu pròxim treball, Alex Turner ha compartit amb MOJO una llista -escrita de la seva mà en un full- amb 25 cançons que l’han inspirat a l’hora de treballar en el LP.
La llista és força amena però dins d’un estil força tancat; ritmes calmats i molt melòdics. Trobem per exemple a la llegenda del jazz i blues Nina Simone, també al famós compositor i director Ennio Morricone, o els grans Rolling Stone.
Altres artistes que ocupen la llista són: Max Berlin, Joe Cocker, Leon Russell, Terry Reid, Alan Hull…, i molts més. A tots ells els podeu escoltar en aquesta llista de reproducció d’Spotify que ha creat el grup d’Arctic Monkeys Irlanda.
Tercera pel·lícula de John Krasinski com a director després d’Entrevistas breves con hombres repulsivos i Los Hollar. L’actor de The office també protagonitza aquesta història de terror juntament amb la seva esposa, Emily Blunt. Michael Bay n’és el productor.
En el món en què es mou la pel·lícula, la civilització ha estat pràcticament aniquilada per unes criatures extraterrestres que es guien pel so. Els pocs supervivents han hagut d’aprendre a viure sense fer soroll. Aquest és el cas de la família protagonista, el matrimoni format per Lee i Evelyn, i els seus fills Marcus i Regan. La família ha de fer front a dos problemes importants: primer, la dificultat d’arreglar els audiòfons de Regan, que els situa en desavantatge respecte als alienígenes, i segon l’embaràs d’Evelyn. El part es preveu en una setmana, per aquest motiu construeixen un habitacle insonoritzat. Però les coses no acabaran de sortir com voldrien.
Tot i que a priori ens podíem esperar una pel·lícula només (o més) de terror, Un lugar tranquilo no ho és, és un film de màxima tensió que combina de manera excel·lent, senzilla i completament eficaç les invasions alienígenes, el gènere apocalíptic i òbviament el terror. Sorprèn més, per inesperat, que algú com John Krasinski, que no li coneixíem absolutament res en el gènere hagi fet una pel·lícula tan excel·lent que supera a molts altres directors que fa anys que són futures promeses del gènere.
Un lugar tranquilo va al gra des del primer minut. Amb poques imatges i un inici d’impacte ja saps en quin món et mous i quina és la problemàtica dels protagonistes. A partir d’aquí una muntanya russa sense aturador de tensió in crescendo. Si aconseguiu acabar la pel·lícula i encara us queden ungles ja serà molt.
Un lugar tranquilo aconsegueix un equilibri ideal entre el pes i la importància dels personatges i l’acció. Ràpidament es fiquen a l’espectador a la butxaca que estarà patint constantment per la seva vida. El tractament de personatges i les seves relacions són claus per fer avançar la trama i que ens fiquem a la pell d’aquesta família. Tot i que el motor de la pel·lícula són els monstres alienígenes, el cor i els veritables protagonistes són els humans.
El màxim que li puguem retreure a la pel·lícula són algunes llibertats en el guió. Les perdonem completament, que que són necessàries i a canvi Krasinski ens ofereix la pel·lícula de gènere que els fans del fantàstic i el terror estàvem esperant veure en una sala comercial. Una proposta minimalista i independent que ens farà tremolar de tensió i suspens Un lugar tranquilo és original també perquè aparca qualsevol artefacte efectista i artificiós amb la que ja no ens sorprenen moltes pel·lícules de gènere. A desatacar una vegada més el paper i valentia del seu director i protagonista, John Krasinski, per atrevir-se a fer una pel·lícula pràcticament sense diàlegs amb uns resultats tan captivadors. Excel·lent.
Un informe elaborat per Unió General de Treballadors (UGT) ha posat de manifest que hi ha una estacionalitat laboral molt marcada al Baix Empordà. La tendència va en augment des de l’any 2009, ja que els contractes laborals que tenen menys d’un mes de durada han incrementat exponencialment.
Segons ha quantificat UGT, al Baix Empordà s’havien registrat 1.425 contractes d’aquest tipus l’any 2009, però al quart trimestre del 2017 s’han marcat 2.013. La tendència resulta «molt preocupant» per al sindicat de treballadors, que denuncia aquesta «profunda precarietat laboral i, més concretament, al sector serveis». Xavier Casas, secretari general d’UGT a les Comarques Gironines, ha explicat a Ràdio Capital les conseqüències que comporta i diu que genera una «elevada dependència dels més joves» a la demarcació:
D’altra banda, des de la UGT també denuncien l’alta quota d’atur que assoleix el Baix Empordà després de l’estiu, quan assoleix un increment del 40%. A finals d’agost del 2017, hi va haver 5.639 aturats, mentre que quan va acabar la temporada estiuenca, es va superar la franja dels 8.000.
La solidaritat entre pobles: escolta el testimoni d’#SOSNicaragua
Frase romàntica i revolucionària. Avui, després d’un dia tan bonic com és el Sant Jordi a Catalunya, m’agradaria adreçar aquest espai de radio al poble de Nicaragua.
Amb aquest gest, vull fer latent el que hauria de ser el nostre suport més explícit al poble de Nicaragua, el qual els últims dies, han vist com el seu país patia una forta repressió per part del seu govern. Ja sigui a Catalunya, a Europa, o a l’altre costat del Atlàntic, la solidaritat, el suport i la voluntat de democràcia ha de ser el comú denominador dels nostres pobles.
Ahir dia de Sant Jordi en un acte presidit per l’alcalde Lluís Sais i del regidor de cultura de l’ajuntament Carles Puig va tenir lloc a la biblioteca municipal de la Bisbal d’Empordà el lliurament del premi Empordà de novel·la en la seva primera edició.
Es van presentar set novel·les a concurs i va resultar guanyadora la que porta per títol Sang Blava del ja veterà escriptor Josep Pastells que com ell mateix va explicar està escrita fa vuit anys. La novel·la sortirà el dia 3 de juny en el marc de la nova fira literària Indilletres que també s’està promovent des de l’àrea de cultura de l’ajuntament de la Bisbal.
Un dels membres del jurat, el també escriptor i col·laborador del Supermatí de Ràdio Capital, en Pere Maruny ens en parla així.
I aquestes són les paraules del flamant guanyador de la primera edició del premi Empordà de novel·la
