Palamós renovarà la gespa artificial del camp de futbol 11, situat a la zona esportiva annexa al Nou Estadi. Els treballs es faran aquest estiu, durant el mes de juliol. La gespa actual es fa instal·lar fa 15 anys. L’any 1998, es va iniciar la zona esportiva Josep Massot i Sais amb dos camps d’entrenament de gespa natural i sauló. El projecte volia donar resposta a les necessitats esportives del municipi. L’any 2003, es va instal·lar la gespa sintètica tant al camp de futbol 11 com al de futbol 7 i es van fer les grades. Finalment, el 2007 es van fer els nous vestidors. Amb el pas del temps, l’estat de la gespa s’ha anat deteriorant pel desgast fruit de l’ús intensiu que se’n fa, especialment el de futbol 11. El consistori considera que la vida útil de la gespa del camp gran s’ha esgotat i per això es renovarà aquest estiu. Ho explica l’alcalde de Palamós, Lluís Puig.
Les obres es faran el juliol i es preveu que en un mes estiguin enllestides. La nova gespa complirà els criteris d’homologació de la FIFA i serà d’última generació. S’aprofitarà les obres per marcar amb color blanc les línies del camp de futbol 11 i amb groc les dels camps secundaris dins del mateix terreny.
Governi treballadors de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí han signat aquest dimarts al migdia un acord que tanca mesos de negociacions sobre les retribucions dels treballadors.
Era l’aspecte que faltava per tancar per aprovar: la Relació de Llocs de Treball (RLT) del consistori, un document que totes les administracions han de redactar on s’enumera de quants i quins treballadors disposa l’ajuntament i quins són els seus sous.
La RLT atorga a cada lloc de treball una sèrie de punts, i la desavinençaque hi havia fins ara consistia en la remuneració que havia de rebre cadascun dels punts. L’ajuntament oferia 1,54 euros per punt, i els treballadors en demanaven 1,92. Finalment, han acordat una retribució d’1,65 euros per cada punt.
Aquest acord suposarà que l’ajuntament haurà d’augmentar la despesa en personal al voltant de 300.000 euros en un termini de tres anys.
La regidora de recursos humans, Roser Font, ha expressat satisfacció per haver arribat a un acord i ha agraït la voluntat negociadora dels treballadors.
Arriba un nou volum de Grups que no sonen prou, l’espai de recomanacions nacionals i internacionals del Per No Dir Res. Avui presentem 6 grups: 3 de casa nostra (Xavi Sarrià, La M.O.D.A. i Smoking Souls) i 3 internacionals (Kasabian, Mike Shinoda i The Longshot).
XAVI SARRIÀ
Nascut a València, l’artista va iniciar la seva trajectòria musical a Obrint Pas, un dels grups més influents de l’ska fins a la seva dissolució el passat 2014. Ara, Xavi Sarrià, l’exguitarrista i cantant de la banda, ha decidit continuar el llegat d’Obrint Pas en solitari, podent gaudint en els seus concerts tant de cançons pròpies com a temes del grup.
En aquest cas, ens centrarem en la trajectòria de l’artista en solitari, el qual, amb un estil rock amb certs tocs ska, ja ha publicat el seu primer àlbum d’estudi: Amb l’esperança entre les dents (2017). Amb la gira que porta el nom del disc, l’artista ha visitat festivals com ara l’Strenes de Girona (companyat d’Auxili, banda de la qual vam parlar al Grups que no sonen prou (volum 3)) i l’esperen grans cites com ara el festival Viñarock, el Rabolagartija i molt més.
Mentre esperem les seves actuacions, podeu gaudir de la seva música tant a Obrint Pas com en solitari aquí i podeu escoltar Atrevir-te, un dels seus grans temes d’Amb l’esperança entre les dents.
LA MARAVILLOSA ORQUESTA DEL ALCOHOL
També coneguda com La M.O.D.A., La Maravillosa Orquesta del Alcohol ens porta des de Burgos una música creada gràcies a una ètica basada en la passió, l’honestedat i la carretera. Amb una barreja de folk, country, punk i rock, la banda compta amb diversos EP i quatre àlbums d’estudi: The Shape of Folk to Come (2012), ¿Quién Nos Va a Salvar? (2013), La Primavera del Invierno (2015) i Salvavida (de las Balas Perdidas) (2017). A més, també trobem dues gravacions en directe: Todavía No Ha Salido la Luna (2016) i Garate (2018).
Podeu escoltar la seva música mitjançant aquest enllaç o veient el vídeo d’Héroes del Sábado, un dels seus temes més coneguts de Salvavida (de las Balas Perdidas).
SMOKING SOULS
Des de Pego (València) arriben Smoking Souls amb la seva barreja d’ska, punk i, sobretot, rock. En els seus inicis i amb la publicació de L’espenta, el primer àlbum d’estudi de la banda, el grup definien aquestai la seva música com a “una crida esperançadora i positiva contra un context de desconfiança, inestabilitat i injustícia. Així doncs, l’Espenta fa de la força i la unitat, les eines per traçar un futur il·lusionador i per caminar amb pas ferm sobre un present asfixiant i incert.”
Smoking Souls ha mantingut aquest esperit durant els tres àlbums d’estudi amb els quals compten: L’espenta (2013), Nòmades (2015) i Cendra i or (2017). Aquests els podeu obtenir mitjançant la seva botiga online i podeu gaudir d’un tast de la seva música a L’Exili, un dels últims temes de l’àlbum Nòmades.
KASABIAN La banda de rock alternatiu Kasabian arriba al Grups que no sonen prou com a un dels grups amb més trajectòria musical dels que hem parlat. Des de Leicester (Regne Unit), els britànics Kasabian ens retornen a un dels estils preferits de la secció amb el seu so tan característic marcat per influències com ara The Stone Roses o Oasis, grup que van acompanyar en la seva gira l’any 2005. Actualment, la banda compta amb 6 àlbums d’estudi: Kasabian (2004), Empire (2006), West Ryder Pauper Lunatic Asylum (2009), Velociraptor! (2011), 48:13 (2014) i For Crying Out Loud (2017). A més, també compten amb una gravació en directe el 2005 de l’àlbum Kasabian. Per a més informació sobre el grup o la seva música podeu visitar la seva web o veure el vídeo de III Ray (The King), un dels seus grans èxits de For Crying Out Loud.
MIKE SHINODA Conegut pel seu rol com a vocalista al grup Linkin Park, Mike Shinoda ens porta des de California el seu rap electrònic tan característic i personal. Si és cert que l’artista ja comptava amb diversos EP anteriors, no ha sigut fins aquest 2018 que la carrera en solitari del raper ha comptat amb tant èxit. Un gran motiu d’aquesta situació són Post Traumatic (2018) i Crossing A Line / Nothing Makes Sense Anymore (2018), els dos EP més destacats de la seva trajectòria i caracteritzats (sobretot el primer) per tractar el procés que va seguir a la mort del seu company i amic Chester Bennington, exvocalista de Linkin Park i que es va suïcidar el 20 de juliol del 2017. Podeu escoltar i comprar la seva música a través d’aquest enllaç o veient el vídeo de Watching As I Fall de Post Traumatic.
THE LONGSHOT Des de Oakland (California), The Longshot arriba com al nou projecte de Billie Joe Armstrong, vocalista del grup Green Day. Amb el seu rock alternatiu, la banda tot just ha publicat el seu primer àlbum d’estudi, Love Is For Losers (2018), el qual ja havia estat precedit per l’EP The Longshot (2018), on el grup presentava alguns dels temes que, més tard, formarien part del disc complet. De moment, el grup està en els seus inicis i no us podem donar gaire més informació, però el que sí que podeu fer és escoltar o descarregar la música de la banda aquí o gaudir de Love is for Losers, el primer èxit de la banda i el tema que posa nom al seu nou àlbum.
La banda funk Chic està gravant als estudis Abbey Road de Londres, i sembla que aquest serà l’any en el que el seu nou disc ‘It’s about time’ sortirà a la llum després d’estar-ho anunciant des del 2015.
Al conegut festival Coachella, el guitarrista del grup Nile Rodgers ha confirmat a Pitchfork les diferents col·laboracions que es podran sentir al disc: Bruno Mars, HAIM, Anderson Paak, Nao, Jorja Smith, Craig David, Debbie Harry, Stefflon Don, Mura Masa i Ray BLK; A més, el músic ha explicat que el disc tractarà sobre l’alegria de la vida.
El grup indie-folk The Coral ha confirmat que la sortida del seu nou disc ‘Move Through The Down’serà dia 17 d’agost i comptarà dels onze següents temes: 1.Eyes like pearls 2.Reaching out for a friend 3.Sweet Release 4.She’s a Runaway 5.Strangers in the hollow 6.Love or solution 7.Eyes of the moon 8.Undercover of the night 9.Outside my window 10.Stormbreaker 11.After the fair
A més, el tercer tema del disc “Sweet Release” és el primer single i ja està disponible. A continuació el podeu escoltar:
Shania Twain ha concedit una entrevista a The Guardian on parla sobre els seus anys de major èxit però també de la seva dura infància.
Tots els que s’han llegit la seva autobiografia “From This Moment On” (2011) saben que ella vivia a una família amb una tendència gran cap a la violència, ja que el seu padrastre maltractava a la seva mare fins arribar al punt d’intentar matar-la davant de la jove cantant, i també coneixen la mort per accident dels dos quan ella tenia 22 anys. El que no surt a l’autobiografia però que sí comenta a la entrevista perquè “és important que la gent sàpiga que pots sobreviure aquestes coses” és que el seu padrastre abusava sexualment i psicològicament d’ella quan tenia només 10 anys. “L’abús sexual va de la mà de l’abús psicològic quan es tracta d’algú que coneixes”, però ella va aprendre a no pensar en allò gràcies a que “jo em vaig dir, val, aquesta persona no està bé”.
A més, en un punt de l’entrevista, ella va dir que d’estar vivint als Estats Units i no a Suïssa, hauria votat al president Donald Trump perquè “Prefereixes a algú directe o amable? No dic que no es puguin tenir ambdues coses… Però si jo votés, em deixaria de bajanades. Hauria votat per alguna cosa que em sembla transparent. I la política no té fama de ser-ho.”
Aquest comentari ha fet que la cantant canadenca es disculpi per Twitter dient que “M’agradaria disculpar-me a qualsevol persona que pugui sentir-se ofesa per la entrevista amb The Guardian en lo que respecta al president d’Estats Units. La pregunta em va pillar desprevinguda. Com a canadenca, em penedeixo d’haver contestat aquesta pregunta sense donar-hi més context. Estic apassionadament en contra de qualsevol tipus de discriminació i espero que això quedi clar amb les decisions que he pres, i amb la gent que estic, que no tinc en comú cap creença moral amb el president actual. Estava intentant explicar, en resposta a la pregunta sobre les eleccions, que el meu limitat enteniment era que el President parlava a una part d’Amèrica com una persona accessible a la que poguessin veure’s reflectides, ja que ell NO era un polític. La meva resposta era curiosa, però no hauria d’entendre’s com si fossin representatives dels meus valors ni signifiquen que l’avali. Faig música per unir a la gent. El meu camí sempre serà el d’incloure, com la meva història mostra”.
I would like to apologise to anybody I have offended in a recent interview with the Guardian relating to the American President. The question caught me off guard. As a Canadian, I regret answering this unexpected question without giving my response more context (1/4)
I am passionately against discrimination of any kind and hope it’s clear from the choices I have made, and the people I stand with, that I do not hold any common moral beliefs with the current President (2/4)
I was trying to explain, in response to a question about the election, that my limited understanding was that the President talked to a portion of America like an accessible person they could relate to, as he was NOT a politician (3/4)
My answer was awkward, but certainly should not be taken as representative of my values nor does it mean I endorse him. I make music to bring people together. My path will always be one of inclusivity, as my history shows. (4/4)
